Eco-innovació logística: la nova logística 4.0 serà sostenible o no serà?

La logística és cada cop més important per l’economia. Concretant aquesta afirmació, podem dir que la logística, en un país desenvolupat industrial suposa al voltant del 12% del PIB. Tenint en compte que logística té un sentit ampli, parlem de cadena de subministrament, i en aquest àmbit trobem no només empreses de transport i operadors logístics, sinó empreses d’emmagatzematge, manipulacions, de hardware i software especialitzades en el sector, consultories, etc. Unes xifres que no sorprenen si tenim en compte la importància creixent que té la logística tant en els processos industrials com en la distribució del producte, degut a l’augment imparable del comerç electrònic.

En aquest context es imprescindible augmentar l’eficiència logística si volem un país viable i de futur. Pel pes que ja té en la economia i per la importància que té en fer viable la producció industrial.

Cal dir però, que l’augment de l’eficiència no podem fer-lo de qualsevol forma, tenim un doble repte, augmentar l’eficiència i a la vegada preservar el medi ambient, no tenim altra opció. Segurament podem tindre pla B per moltes coses, però no hi ha pla B pel planeta, cal parar el canvi climàtic com sigui.

El Tractat de Paris de desembre de 2015 i que començarà a aplicar-se de manera seriosa al 2020, amb objectius ja mesurables al 2021, obliga a unes reduccions molt importants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’objectiu és que a 2050 la reducció hagi estat dràstica i quasi total en sectors com és el del transport de persones i mercaderies.

Cap a on avança el sector logístic?

Tot i tindre uns objectius molt importants de reduccions de gasos d’efecte hivernacle, la tendència del sector és clarament creixent per diversos motius, però els principals són:

Motius

  • Un important creixement potenciat pels processos de deslocalització de l’economia productiva.
  • La internacionalització de les relacions comercials.
  • I el desenvolupament del comerç electrònic.

Conseqüències

Hem de tenir molt present que aquest notable creixement comporta unes conseqüències entre les que destaquen:

Més emissions i contaminació

Un volum molt important de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle es deuen a l’activitat logística.

Més infraestructures

Les infraestructures que exigeix el creixement de l’economia, també provoquen un gran impacte mediambiental.

Més residus

Cada cop utilitzem més envasos i embalatges, realitzem una gestió ineficaç e insostenible dels mateixos.

Principals reptes del sector logístic

Com hem vist, els reptes del sector són enormes, cal actuar en molts fronts si volem aconseguir-los. Seguidament detallarem algunes de les estratègies que s’han posat en marxa.

Vehicles més eficients

En aquest context esdevé fonamental l’aposta per vehicles que permetin mantenir una operació eficaç reduint paral·lelament el seu impacte ambiental, com els vehicles híbrids, elèctrics, de gas natural, etc.

El compliment de la Llei CAFE

Es tracta d’una llei vigent als Estats Units, Europa, Xina i altres països que obliga a que les emissions mitges de les games noves de cotxes d’una marca cada vegada redueixin el seu efecte contaminant, seguint els objectius de reducció que es veuen a la gràfica 1.

Com aconseguir-ho:

  1. Reduint el volum exterior dels vehicles, però mantenint el volum interior per als ocupants.
  2. Millorant l’aerodinàmica, cal dir que reduccions d’àrea projectada d’uns 5 dm quadrats tenen un impacte de reduccions de 2 grams de CO2.
  3. Optimització del mix de mercat de la marca. Com el valor es mesura sobre la mitjana de tota la marca, quants més vehicles petits, híbrids o elèctrics amb menors emissions tingui més es pot compensar els de majors emissions.
  4. Apostant per nous sistemes de propulsió. Optimitzant el sistema de propulsió. Millorant l’emissió dels motors. Emprant sistemes híbrids (complementen motor tradicional de gasolina o dièsel amb sistema de propulsió elèctrica). Utilitzant vehicles 100% elèctrics.
  5. Minimitzant la resistència de rodament.
  6. Reduint el pes del vehicle (com menys pes tingui el vehicle, millor, ja que es poden utilitzar motors més petits i amb menors emissions).
  7. Utilitzant materials més lleugers en la fabricació de vehicles. Aluminis com a substitució d’acers. Materials composites (alternativa que s’estima amb major possibilitat de reducció de pes, però actualment amb més costos directes).

Impressió additiva 3D

La impressió additiva 3D sota demanda permet personalització e immediatesa, característiques bàsiques de la nova indústria 4.0. A mesura que la tecnologia d’impressió 3D aconsegueix reduir el cost unitari i augmentar la velocitat d’impressió fa que més i més coses es produeixin així, no només els prototipus.

Aquest tipus de producció canviarà dràsticament les necessitats logístiques, farà que els operadors logístics esdevinguin també industrials, produint productes en les seves instal·lacions properes als consumidors. Aquest fenomen reduirà la longitud de les cadenes logístiques, reduint també els seus efectes contaminants.

Operació logística intel·ligent

Millores en eficiència i eficàcia de les operacions

  • Modularització dels sistemes de packaging
  • Decisions en temps real: Sincromodalitat. Slow steaming
  • Camions sense conductor
  • Borses d’agregació de demanda en línia
  • Derivar part de l’activitat a hores amb menor intensitat de trànsit

Infraestructures sostenibles

Que permetin millorar i augmentar la competitivitat, per exemple:

  • Carreteres sostenibles, capaces de auto-abastir-se i ser rendibles
  • Magatzems més sostenibles (residus, energia, etc.)
  • Intervenció sobre les polítiques territorials (regulació last mille, accés ciutats, agregació demanda (plataformes urbanes i / o regionals), etc.).
  • Garantir la multimodalitat és clau (augmentar taxa utilització).
  • Green freight corredors (EU initiative)

Rol de la logística en l’economia circular

En aquest sentit cal destacar el paper imprescindible que ha de tindre la logística en els model d’economia circular, en concret:

  1. La logística inversa.
  2. El paper del sector logístic de “gestor de recursos / residus”.
  3. El disseny ecològic i respectuós d’envasos i embalatges.
  4. Models que permetin la reutilització del packaging

Per aconseguir-ho, la col·laboració és clau.

Nous models de negoci

A més, estan apareixent nous models de negoci a tenir molt en compte en l’estratègia plantejada. Un bon exemple d’això és:

  • El consum col·laboratiu, les noves generacions busquen cada cop més l’experiència i no la possessió de productes.
  • La logística distribuïda, l’anomenat physical Internet. Aquest concepte canviarà dràsticament la forma com fem les coses
  • El comerç electrònic, necessita immediatesa, ja estem veient alternatives eficients per a l’última milla com són:
    • La utilització de taquilles intel·ligents.
    • Els punts de conveniència.
    • L’optimització de rutes
    • Drons (un cop es superin les barreres legislatives)
    • El repartiment col·laboratiu
    • Les micro-plataformes

Si la pregunta és si serà sostenible la logística 4.0, la resposta és que no té opció, ha de ser-ho. Per aconseguir-ho, el repte és enorme i exigeix a les organitzacions innovació, flexibilitat i adaptabilitat. Si fem front als canvis sense pors, però amb responsabilitat i apostant per la innovació i la transparència, no tinc dubte que ho aconseguirem.

 

L’impacte del blockchain a la logística

Segur que són moltes les vegades que has sentit parlar de blockchain o que la cadena de blocs suposa tota una revolució en l’economia i és clau per al futur. I així és. A més, si parlem de sectors com la logística, el seu impacte serà brutal …

Però, saps realment què és blockchain i per què és clau per al futur?

Què és el blockchain o cadena de blocs?

Blockchain és un concepte de moda i complex, però que no és difícil d’entendre …

Internet ha canviat el món. No obstant això, hi ha alguna cosa que no ha canviat gaire: no ens fiem els uns dels altres, per això, especialment quan es tracta de transaccions, necessitem d’una altra part que verifiqui qui som. És per això que fins ara, intermediaris, com els bancs o Paypal (molt present en transaccions en línia), han estat part imprescindible del sistema.

El problema està en que aquests intermediaris, mentre ens garanteixen certa seguretat, es queden amb les nostres dades i comercialitzen amb elles. La cadena de blocs ve a posar solució precisament a això.

Us posaré un exemple: Una persona anomenada emissor vol transferir 2.000€ a algú que es diu receptor. El procediment normal en aquest moment és que l’emissor demani al seu banc que retiri l’import del seu compte i el transfereixi al compte del receptor. En tot just unes hores (potser menys), el banc haurà realitzat l’operació i els diners haurà passat d’un lloc a un altre amb un simple balanç automàtic de comptes.
Arribats a aquest punt, només hi ha un problema, que ni l’emissor ni el receptor han tingut cap control sobre el procés de l’operació i només els bancs implicats tenen tota la informació. A més, tant l’emissor com el receptor, estan subjectes a les condicions (i comissions) dels bancs.

Aquí és on entra en joc la ja famosa blockchain, que arriba, bàsicament, per desfer-se dels intermediaris, llevant el poder als bancs i atorgant el control dels processos als usuaris.

Per tant, podem definir la cadena de blocs com un enorme llibre de comptes, una base de dades a manera de llibre de comptabilitat del que tots els que participen en la xarxa guarden una còpia i a on es registren totes les transaccions que es realitzen. En aquest llibre de comptes, els registres (que vénen a ser els blocs) es troben enllaçats i xifrats per garantir la seguretat i protegir la privacitat de les transaccions que es realitzen. Es tracta d’un registre immutable i distribuït, que a la vegada és integrable i programable.

Us dono algunes claus importants de la blockchain:

  1. Les transaccions no necessàriament han de ser econòmiques, pot ser qualsevol tipus de transacció.
  2. El consens és una de les grans claus: si tots comptem amb la mateixa informació es dóna aquesta informació per verdadera. Tot funciona per consens de les parts, i no es pot esborrar ni modificar el passat, ni tampoc operar fora de les normes que s’ha donat la pròpia xarxa.
  3. Perquè una transacció es pugui fer ha d’haver diversos usuaris que la verifiquin i que el bloc al qual correspon (cada bloc compta amb un nombre de transaccions que pot variar) quedi registrat en el gran llibre de comptes del que parlàvem.

Aquesta infografia mostra com funciona d’una manera molt il·lustrativa:

blockchain a la logística

Plataformes blockchain

És important saber que no hi ha una única blockchain, hi ha moltes cadenes de blocs i poden usar-se no només per a transaccions en què parlem de diners, sinó per a qualsevol tipus de transacció.

Hi ha tres tipus de cadenes de blocs:

BLOCKCHAIN PÚBLIQUES

En aquest tipus de cadena de blocs no hi ha restriccions per sumar nodes (usuaris) i qualsevol podria utilitzar un client per començar a participar-hi.

Podem posar com a exemple Bitcoin. De fet, aquest concepte neix de la mà de la famosa moneda digital.

Aquest model dóna lloc a xarxes blockchain de milers de nodes independents que es reparteixen al llarg i ample del món. El problema d’aquest model és que en entorns de negoci, on la privacitat i el rendiment tenen un pes decisiu, és difícil d’assumir i implementar.

BLOCKCHAIN PRIVADES

A les blockchain privades no pot entrar qualsevol, només els qui autoritzin els propietaris. A més, aquest tipus de blockchain tenen usos molt concrets.

D’aquesta manera, sense perdre l’essència blockchain, es poden configurar xarxes entre actors d’un determinat àmbit, de manera que la participació quedarà controlada.

MULTICHAIN

Parlem en aquest cas d’una evolució per millorar les característiques de cara a l’ús de xarxes privades. Partint des d’una filosofia i llicència de codi obert (open source), permet la creació de xarxes regulades “amb permisos”, des de la qual un administrador pot definir i atorgar diferents permisos. És una plataforma que permet dissenyar, implementar i operar registres distribuïts del tipus blockchain de manera ràpida i senzilla. Crea blockchains privades, això vol dir que el creador pot decidir qui pot connectar-se a la plataforma creada per enviar i rebre transaccions, crear actius i blocs. A més, també pots decidir obrir el teu blockchain i fer-la pública. A més, la plataforma permet crear les teves pròpies monedes digitals per realitzar intercanvis i mantenir el registre de transaccions en la teva xarxa.

L’impacte del blockchain en la logística

Com i en quina mesura afecta tot això al sector logístic?

Com bé sabem, el comerç internacional exigeix complexes operacions logístiques transaccionals en què participen un gran nombre d’entitats, a més de necessitar del control de fluxos d’informació i diners. En el diagrama es pot veure la complexitat del procés. Són processos que involucren a més de 10 diferents entitats i on es generen i mouen més de 30 documents.

Aquests diferents participants estan distribuïts arreu del món i molts cops no es coneixen uns als altres. La falta de coneixement, de confiança, obliga a implementar una ingent quantitat de paperassa i d’operacions que no aporten valor. En el transport d’un contenidor d’Àsia a Europa en vaixell el 40% del temps es perd en esperes, fonamentalment per tràmits duaners i operatius de tot tipus degut a la falta de confiança entre les parts.

blockchain a la logística 2

Les diferents solucions en l’àmbit logístic han variat en el temps. Inicialment parlàvem d’arquitectures que partien des d’un servidor central. Aquest model  va evolucionar derivant en solucions en el núvol avui molt utilitzades.

El blockchain es presenta com un nou model; un model de futur que aportarà descentralització, confiança i col·laboració en pro de l’eficiència en les operacions logístiques.

Imagina l’abast del blockchain a la logística!. Permetria connectar a importadors i exportadors, operadors logístics, entitats financeres, asseguradores i qualsevol altre agent implicat.

Aquest nou model ajudaria accelerar els processos, garantir una operativa més àgil, reduir costos, tenir més transparència i millorar la auditabilitat del procés.

Els avantatges, com podeu veure, són enormes!

Quan ho veurem implantat ?

La tecnologia promet i ens permet assegurar que produirà un canvi radical de com fem les coses avui en dia. Però no estem davant de qualsevol canvi, estem davant d’un canvi de paradigma. Davant d’un canvi del que coneixem per alguna cosa totalment nova.

Diguem que estem en una fase inicial i que queden encara molts reptes als quals fer front, tant des del punt de vista tecnològic i operatiu com des del punt de vista legal i de regulació.

El repte és gran i ambiciós. I els projectes són, de moment, idees en fase de desenvolupament.

A més, hem de tenir en compte que els intermediaris, que s’han convertit en part integral i essencial de l’economia i de la societat, no ho posaran fàcil per canviar. Abans que arribi la revolució de la qual tant es parla, aquests mateixos intermediaris posaran tots els mitjans per rebutjar-la o, en un cas més optimista, adaptar-la als seus propis interessos i necessitats.

Us deixo un vídeo on podeu veure un cas real d’implementació de blockchain al món de la logística realitzat per IBM per a Maersk.

 

Anticipatory shipping: La patent d’Amazon per enviar els seus productes abans que els usuaris els hagin comprat

logisitca-amazonEls avenços tecnològics i la innovació fan que sembli que el futur que fa tot just uns anys vèiem en alguns films cinematogràfics, es trobi en el present, deixant de ser simple fantasia per convertir-se en la nostra realitat diària.

Em vénen a la ment “Minority Report”, “El cinquè element”, “2001, una odissea a l’espai” o “Robocop”.

HAL 9000, l’ordinador que vam veure a “2001, una odissea a l’espai”, podia interpretar els sentiments dels protagonistes i era capaç de predir quan anaven a apagar-lo. No sabem si Amazon es va inspirar en la pel·lícula a l’hora de crear el “anticipatory shipping”, però alguna cosa semblant és aquest algoritme, que és capaç de predir la demanda dels usuaris amb l’objectiu d’enviar els productes abans de ser comprats i que d’aquesta manera el lliurament es faci en una hora.

L’any 2012, Amazon va presentar una patent per a un sistema d’enviament dissenyat per reduir els temps de lliurament mitjançant la predicció del que els usuaris van a comprar abans de comprar-lo i l’enviament de productes a casa abans que es faci la venda: «Method and System for Anticipatory Package Shipping».

Avui, el compromís d’Amazon amb els usuaris i compradors que trien el servei Premium del marketplace és d’un o dos dies en el lliurament; encara que existeixen alguns llocs en els quals ja es realitzen lliuraments en 24 hores. L’objectiu del gegant del comerç electrònic és reduir al màxim els temps d’entrega. Per fer-ho possible, els anomenats models predictius són la clau.

La idea persegueix l’objectiu d’aconseguir que comprar en línia resulti tan immediat com comprar en un establiment físic en el qual pagues i t’emportes el producte.

Com ho fa?

El Big Data juga un paper fonamental en això. I és que gràcies a les dades emmagatzemades en l’historial de comandes de cada client d’Amazon, el gegant de les vendes a Internet és capaç de predir quants nous llibres de l’última novel·la de Dan Brown, quants Samsung 7 o quants drons es vendran en una zona determinada: barri, ciutat, etc.

Aquest model que simula la realitat analitzant el comportament dels clients en el passat no és exacte, però sí que permet aproximar-se al nombre de comandes que es realitzaran. Tenint en compte aquesta estimació, Amazon enviarà productes fins a centres de distribució propers i fins i tot a camions assignats a la zona; d’aquesta manera, des que l’usuari finalment fa ‘click’ al botó de compra fins que la comanda arriba a casa, poden passar tot just un parell d’hores, o menys.

No podem obviar que portar paquets d’un costat a un altre, té un cost. També per Amazon. Però si per alguna cosa es caracteritza és per comptar amb una eficient logística que li ha permès diferenciar-se i pel seu afany d’innovar.

Què passa si el seu model predictiu s’equivoca? Aquesta part també la té controlada; mitjançant un sistema capaç de calcular si val la pena (en costos, òbviament) retornar els productes a la central o és millor fer descomptes i promocions als clients de la zona en la qual es troben els productes (sempre per un valor menor que el que suposaria el cost de retorn del producte a la central). La idea no és desgavellada: d’una banda ofereixen ofertes interessants als clients i els fa feliços, d’altra banda liquida estocs reduint els costos, i a més manté la seva complexa màquina logística funcionant.

Amazon està tan segur del seu algorisme predictiu i de les capacitats de la seva logística inversa, que a Estats Units ja està enviant els productes a determinats clients sense que ni tan sols hagin fet el “click”. Es ja la fase última, ser capaç de saber que volem un producte abans que nosaltres mateixos. Realment increïble e inquietant, sap més de nosaltres que nosaltres mateixos.

Posar en marxa tot aquest model en el qual els clients es compten per milions, amb centenars de centres de distribució a controlar al llarg i ample del planeta i milers (potser més) de proveïdors, no és feina senzilla. Però és, sense cap dubte, una manera brillant d’avançar cap al futur i diferenciar-se de la competència.

Ja ho va dir Alan Key:

La millor manera de predir el futur és inventar-lo❞.

El futur del transport per carretera: camions sense conductor

camions-sense-conductorFa un any, potser una mica més de temps, que venim llegint i escoltant parlar en els mitjans de comunicació sobre un futur molt proper en el qual els vehicles prescindiran d’un conductor al volant. Però no només els mitjans, gegants com Google o Uber, i fins i tot fabricants com Ford o Mercedes-Benz, també auguren un futur en el qual vehicles autònoms no necessitaran d’una persona al volant.

Mercedes-Benz ha presentat el que considera el camió del futur, al qual ha anomenat “Future Track 2025”. Un model que suposa un gran avanç en eficiència, seguretat i treball en xarxa. Es tracta d’un vehicle amb un sistema de pilotatge automàtic integrat que permet al conductor descansar o realitzar altres tasques mentre el camió s’encarrega de fer arribar la càrrega al seu destí d’una manera segura i eficient. El prototip de Mercedes-Benz, que podeu veure el link que us posem, suposa tota una revolució per al trànsit rodat i la seva infraestructura, per a la conducció professional i per al sector del transport per carretera i té, entre molts altres objectius i avantatges, assegurar el més alt nivell de seguretat del trànsit, impulsar la creació de xarxes amb gestió intel·ligent de dades, conservar els recursos i reduir les emissions. Cal tindre en compte que més del 90% dels accidents es produeixen per errors humans.

També ha sortit recentment a la llum una patent del gegant Google, que descriu un vehicle sense conductor amb taquilles per transportar paquets. Segons publica la revista Quartz, Google pretén que els destinataris de l’enviament rebin un codi PIN que teclearíen a la taquilla corresponent quan el camió arribi a la seva porta.

La patent no ofereix detalls sobre el funcionament autònom del vehicle. Encara que sí fa referència a elements habituals en prototips de cotxes o altres vehicles que funcionen sense conductor: sensors de radar i làser, càmeres de vídeo, mapes de navegació, sistemes de comunicació que connecten el vehicle amb un controlador extern, etc.

http://qz.com/613277/google-wants-to-deliver-packages-from-self-driving-trucks/

La indústria mostra un gran optimisme davant aquesta possibilitat, però la veritat és que, encara que ja s’estigui provant aquesta tecnologia, el vehicle sense conductor té un camí per recórrer que presenta més obstacles que els tecnològics:

Alts costos

Actualment, els costos que implicarien el poder posar un vehicle amb aquestes característiques a circular pels carrers són molt alts. El que sens dubte fa que la massificació dels camions sense conductor es trobi a dia d’avui lluny.

Normes que regeixen la seguretat viària i barreres legislatives

Tampoc a nivell legislatiu estem preparats en pràcticament cap país del món. Si ja parlàvem fa alguns mesos del gran problema que suposa per al desenvolupament i la innovació dels drons els frens a nivell legislatiu, en aquest cas el panorama no és molt més optimista. Governs, tant locals com nacionals, es mostren insegurs a la idea de posar milions de vides humanes en mans de robots. La regulació actual pren com a protagonista i responsable de la conducció a la persona que està al volant, que passaria en el cas d’un accident, inculparíem penalment al robot!.

Rebuig per part del sector

No podem obviar que milions de persones treballen a temps complert com a conductors professionals i, sens dubte, aquest tipus de tecnologies serà rebutjada al principi. No estem davants de res nou a la història de la humanitat, les revolucions tecnològiques impliquen que es deixen de fer certes coses i se’n fan d’altres, els fabricants de carruatges també es van quedar sense feina quan van aparèixer els cotxes. Segurament els conductors professionals poden fer altres coses relacionades amb el transport de persones i mercaderies en el que estan involucrats. En qualsevol cas, serà un camí llarg on tothom tindrà temps d’adaptar-se si vol.

No obstant això, els beneficis són molts, tant a nivell de seguretat, com de gestió, optimització de recursos i fins i tot a nivell mediambiental. També col·lectius cada cop més amplis com són les persones amb discapacitats, ja sigui per malalties o per l’edat esperen ansiosament aquest tipus de solucions que els hi canviarien la vida, donant-los una autonomia de la que ara no disposen.

Tot aquests factors, sinó en un termini molt curt, sí mitjà, s’inclinaran a favor dels vehicles autònoms i començarem a veure’ls com una cosa normal en les carreteres en uns 5 o 6 anys, m’atreveixo a augurar. El primer canvi radical en el propers 2-3 anys serà la introducció imparable dels cotxes elèctrics, desprès vindran els cotxes autònoms i segurament més endavant la capacitat de desplaçar-se no només pel terra, de poder-ho fer per altres superfícies, aigua, aire. En fi, estem davant d’un futur apassionant si sabem aprofitar-ho, en aquest cas, com sempre, la innovació ha de moure a les empreses i als emprenedors, cal que apostin per aquest nou món que ens espera.

 

Logística del comerç electrònic (ecommerce)

Logística-del-comercio-electrónicoTot i l’augment espectacular del comerç electrònic i de les seves tecnologies en els últims anys, la logística és un dels aspectes a millorar, especialment en aquelles botigues en línia petites o mitjanes. I és que, en general, les grans empreses que s’han llançat al món de la venda en línia i ho han fet amb èxit, han sabut donar la importància que mereix a la logística i el transport dins del seu negoci; de fet, aquest aspecte juga un paper fonamental en el correcte funcionament del mateix.

La raó rau en què el comerç electrònic suposa un gran repte i un problema massa complex al qual no pot donar solució un model logístic tradicional. La logística ecommerce presenta necessitats molt específiques que exigeixen solucions a mida i una gran flexibilitat.

Partim de la base que avui en dia són múltiples les plataformes per ecommerce. Les empreses i els emprenedors poden apostar des de solucions gratuïtes (Prestashop, Woocommerce, etc.), passant per altres privades (Trilogi, etc.), fins a solucions SaaS (Shopify, Tiendy , Jimdo, etc.).

Trobar una solució universal adaptada a la immensa quantitat de plataformes existents, no és fàcil. Potser aquesta és la primera barrera, però no l’únic problema a resoldre …

 Necessitats principals de la logística ecommerce

  • El producte no s’envia a un únic punt, sinó que ha d’arribar fins a cada client.
  • Les incidències en el lliurament pot generar conflicte amb el client: insatisfacció, mala imatge de marca, pèrdua de clients, etc.
  • Les botigues en línia han de ser conscients que el cost logístic influeix i determina la rendibilitat de moltes operacions.
  • És fonamental la correcta gestió d’aspectes com la selecció del proveïdor, els terminis de lliurament, el servei post venda, entre d’altres; per poder garantir el servei.

Però si anem una mica més enllà, al complex repte logístic que representa el comerç electrònic se li sumen les exigències del nou client, que demana aspectes com la possibilitat d’un seguiment de la seva comanda en temps real, amplis horaris i personalització del servei de lliurament (horaris, diferents nivells de lliurament segons la urgència, costos, etc.), una gestió eficaç i efectiva de les devolucions, un bon servei post venda, etc.

La coneguda e-Logística té 3 parts fonamentals:

Emmagatzematge

Aquesta part del procés ha de contemplar sistemes de preparació de picking enfocats a comandes petites; la capacitat de gestionar de manera àgil l’estoc; disposar d’un packaging de qualitat; comptar amb sistemes de preparació, expedició, control i seguiment en temps real fiables i efectius; etc.

Distribució

Parlem en aquesta part de la traçabilitat del procés de distribució; la flexibilitat i la qualitat en el lliurament del producte; el poder oferir un abast internacional; serveis urgents, etc.

Sistemes d’informació

Cal comptar amb una gestió precisa i fiable dels estocs; planejar de manera eficient els terminis de lliurament; disposar de sistemes de gestió avançats (seguiment en temps real per radiofreqüència, planificació i optimització de rutes, tracking de mercaderies, atenció al client, etc.); la integració de sistemes d’informació logístics a la botiga online; etc.

Com a complement a aquesta informació us convido a llegir aquest article sobre Cloud Computing a la cadena de subministrament(http://ignasisayol.com/informatica-en-el-nuvol-cloud-computing-el-futur-de-la-cadena-de-subministrament/).

S’han adoptat, com solucions enfocades especialment als petits i mitjans negocis que esmentava al principi, els lliuraments en botiga o punts concertats, que permeten reduir els costos tant per a la botiga com per al client i, de vegades, pot ser un mitjà per aplanar el terreny donant confiança, en negocis que comencen.

La logística aplicada a la botiga en línia és un punt bàsic de l’estratègia del negoci, és a més l’element diferenciador més important d’una companyia que ven productes en línia i continua sent, sens dubte, el repte més gran a l’hora de desenvolupar un ecommerce. D’aquí la importància d’escollir un bon proveïdor de serveis logístics, evitant així esgotar esforços en una cosa que no és el seu core business.

Finalment comentar que la importància de la logística en el ecommerce genera interessants iniciatives com la  presentada con “Logística d’Amazon”: El nou servei logístic d’Amazon ofereix accés a la xarxa de distribució i al servei d’atenció al client d’Amazon a tots els venedors externs que utilitzen la plataforma Marketplace de la companyia. D’aquesta manera les petites i mitjanes empreses que generen productes i serveis poden tindre accés al servei logístic del líder mundial de l’ecommerce.

Tecnologies que faran carreteres més segures, còmodes i eficients

1425040529_222265_1425041313_noticia_normal-300x168 (1)La tecnologia ha avançat a nivell vertiginós provocant canvis espectaculars en pràcticament totes les indústries. No obstant això, si parlem de transport, o més aviat de carreteres, aquests avenços no s’han notat tant i, llevat d’excepcions, les nostres carreteres avui són molt similars a les carreteres per les quals circulàvem fa una dècada. Malgrat les enormes extensions que ocupen, pràcticament en tot el món, les carreteres, autopistes i autovies compten amb un potencial desaprofitat.

Però, que encara no s’hagin aplicat o posat en pràctica no vol dir que no s’estigui investigant i desenvolupant tecnologies dissenyades per fer més eficients, còmodes i segures les vies. De fet, són molts els projectes, alguns finalitzats i molts altres en fase de desenvolupament, que obren un món de possibilitats i ens permeten fer-nos una idea de com seran les carreteres per les que circularem en un futur proper.

Respectuoses amb el medi ambient i capaces de autoabastir-se

En aquest sentit, són molts els projectes, iniciatives i prototips …

A Holanda, per exemple, s’ha realitzat un projecte de prova que proposa convertir les carreteres en superfícies generadores d’energia. La idea es aconseguir la substitució de les carreteres asfaltades convencionals, per un nou compost capaç entre altres moltes coses, de captar l’energia del sol i convertir-la en electricitat. Les plaques solars estan cobertes per materials molt resistents, aquest fet fa viable que per sobre i circulin cotxes, alhora que permet capturar l’energia del sol. Però més enllà d’aspectes ecològics, aquesta opció pot resultar més rendible, s’estima que aquest tipus de carreteres tenen un vida útil de 20 anys i trigaríem 15 anys a amortitzar-les gràcies a l’energia que generaríem. Aquest fet es pot aconseguir quan es superi la fase de proves i es puguin realitzar produccions massives.

Altres projectes proposen també solucions que permeten aprofitar l’energia solar del dia per abastir els fanals que il·luminen les carreteres durant la nit.

Alguns van més enllà i han creat sistemes amb sensors que aplicats als fanals, fan que s’encenguin només quan detecten la presència d’un vehicle. Així, l’energia es pot economitzar al màxim, utilitzant-la només quan realment és necessari perquè hi ha usuaris utilitzant la via.

Però no només la llum solar pot ser aprofitada a les carreteres per generar energia, una companyia israeliana ha creat un sistema basat en un compost per vidres que, incrustats a l’asfalt, són capaços de generar energia a través de la pressió que exerceixen els vehicles tot passant sobre ells.

Fins i tot el vent produït per la velocitat dels vehicles es pot aprofitar gràcies a petites turbines situades en els laterals i mitjanes de les carreteres.

Com veieu, hi ha tot un ventall de tecnologies en desenvolupament que tenen com a fi aconseguir que les nostres carreteres es converteixin en sistemes generadors d’energia i que puguin autoabastir-se. Podríem parlar de “carreteres intel·ligents”.

Més segures

Per tal d’augmentar la seguretat de les nostres carreteres hi ha un conjunt d’iniciatives que s’estan provant i que en breu veurem implementades.

Eliminar el gel és un dels grans reptes a les carreteres. Una de les propostes en aquest sentit és aprofitar l’energia solar per emprar-la per desfer el gel, convertint les carreteres en més segures.

La pintura termodinàmica és, probablement, una de les realitats que més aviat veurem a les carreteres i que consisteixen, a grans trets, en crear noves marques vials que canvien de color segons canvia la temperatura ambiental, seria la pròpia carretera la que avisaria als conductors del risc que comportaria circular-hi tot canviant el color de les marques vials.

A tot l’anterior si suma el compromís de moltes companyies automobilístiques en dotar els seus vehicles de noves tecnologies que permeten una major seguretat, eficiència i comoditat.

 

Portar a la pràctica la logística col•laborativa

logistica colaborativaPassar del model tradicional a un model de logística col•laborativa, tal com comentava fa algunes setmanes en aquest article, suposa un canvi radical per a qualsevol companyia; un canvi que té com a base la implementació d’una cultura col•laborativa la màxima és la confiança i per a la qual es torna imprescindible una actitud de guanyar / guanyar per part de l’organització.
Parlava també fa algunes setmanes de la gran importància de compartir proactivament dades i resultats de la gestió com a aspecte clau per al creixement de la cadena de subministrament. I és que aquest model té com a base de funcionament l’existència d’uns plans conjunts de negoci i intercanvi d’informació. Però després de tota la teoria i premisses bàsiques de la logística col•laborativa, sorgeix el gran interrogant: com es pot portar a la pràctica?

Podem dividir les accions en tres grans grups ben diferenciats i progressius:

1. Primer s’ha de dur a terme una planificació del pla de negoci col•laboratiu, que ha d’incloure un acord de començament i fi entre els socis.

Tenint en compte que operar d’acord amb una cultura col•laborativa requereix de relacions de màxima confiança, aquest primer punt és fonamental per establir i forjar aquesta confiança entre les parts o socis. És en aquest primer pas on les organitzacions han d’establir les regles de col•laboració, definir les expectatives de les dues parts i posar sobre la taula els recursos que s’invertiran per a això.

Especificar aspectes com les oportunitats reals per optimitzar els beneficis, els indicadors d’acompliment o fixar els rols de cada soci; entre molts d’altres aspectes, és fonamental per començar aquesta relació de confiança i assolir els objectius.

L’intercanvi d’informació i comunicació constant sobre cada part del procés és la base d’aquesta activitat i el que permet generar una estratègia a això, que al seu torn permetrà reduir al màxim les excepcions.

2. La segona fase té relació amb els pronòstics de comandes i de vendes.

En general, el pronòstic de vendes és realitzat per una de les parts, que posteriorment comunica a l’altra part implicada en el procés, i finalment aquest pronòstic és utilitzat com a model o guia per a l’elaboració d’un altre pronòstic.

Per concloure a quina part o soci implicat li correspon iniciar l’elaboració del primer pronòstic de vendes, és fonamental indicar en quin escenari es troba cada organització dins de la cadena de proveïment.

Conclosa i resulta la qüestió anterior, és moment d’identificar i realitzar un llistat de les excepcions al pronòstic de vendes.

Finalitzat el pronòstic de vendes, el següent pas és l’elaboració d’un pronòstic de comandes. I en aquest cas passa exactament els mateixos que en el cas de pronòstic de vendes: exigeix indicar quin és l’escenari en què es troba cada organització per concloure qui ha elaborar-lo.

Un cop indicats els escenaris i arribats a la conclusió a qui correspon elaborar el pronòstic de comandes, s’han també identificar les excepcions al pronòstics de comandes elaborat.
3. I finalment l’últim gran pas consisteix en el abastiment.

En funció de les competències de cada part i les conclusions a les que s’han arribat a l’acord inicial, les comandes poden ser generats pel proveïdor o pels clients. Independentment d’aquests acords inicials, que poden variar en funció dels recursos, sistemes d’informació o altres aspectes determinants, la part fonamental és que cada comanda compleixi amb els pronòstics preestablerts i romangui incorruptible la intenció i responsabilitat de totes les parts per complir-lo.

La importància de les mètriques logístiques

indicadores_kpi-510x312-450x275Podem definir la logística com la gestió del flux de materials de l’empresa des dels proveïdors fins als clients, de manera que s’aconsegueixi arribar al client quan ho necessita i amb el menor cost possible. S’encarrega, per tant, de planejar, implementar i controlar l’emmagatzematge, el flux de  serveis i béns, així com de la informació que té a veure amb l’origen i la destinació, sempre d’acord a les necessitats del client.

Tal i com passa en molts altres àmbits, en la logística també esdevé imprescindible mesurar com fem les coses, ja que és la única forma de saber on som i poder millorar com les fem.

Si tenim en compte que la logística acompanya al producte o servei al llarg de tot el procés, mesurar i saber mesurar-la és un aspecte clau i, sens dubte, un dels grans reptes de les empreses és implementar en la mateixa indicadors que permetin una mesurament eficaç i efectiu: dades reals, útils i que es puguin interpretar de forma senzilla. Només així es poden prendre decisions adequades que portin a la millora constant del servei que oferim als nostres clients.

A més d’utilitzar les dades per a poder realitzar comparacions, tant dins de l’empresa com de cara als competidors; també són fonamentals de cara a les estratègies d’organització.

Les noves tecnologies aquí també juguen un paper molt important en el mesurament de l’acompliment logístic. Gràcies a aquestes noves tecnologies la relació i comunicació amb els proveïdors i clients és més propera, els processos són molt més flexibles i àgils, la informació és més actual i precisa, i el que és més i important, reduïm de manera dràstica l’esforç per aconseguir-la.

Sense cap dubte, quan parlem d’acompliment logístic, les empreses amb un sistema de mesurament de l’acompliment més efectiu són aquelles empreses que aposten per la innovació, que disposen d’indicadors adequats i que van en línia amb les estratègies corporatives.

Amb el coneixement, l’avaluació i el mesurament continu de l’acompliment logístic el que es pretén és conèixer amb exactitud l’eficiència i arribar fins a solucions que permetin assolir el rendiment més alt possible dins de la cadena de subministrament. En definitiva, es tracta d’identificar problemes o aspectes a millorar i actuar en conseqüència, conèixer el grau de competitivitat respecte al mercat, maximitzar l’ús de recursos i actius de manera que es vegi beneficiada la productivitat i efectivitat i, per descomptat, es tracta també de reduir costos.

 

Integració d’un sistema de mesurament logístic a l’empresa

És fonamental tenir en compte que els aspectes que s’han de mesurar són només aquells que són importants per la pròpia empresa. Per tant, el desenvolupament d’indicadors s’ha de dur a terme només sobre aquelles activitats o processos que són essencials per assolir els objectius logístics de l’organització.

Quines són aquestes activitats o processos que s’han de considerar de rellevància per als objectius? Doncs les característiques, necessitats i objectius de cada empresa marcaran cap a on s’ha de inclinar la balança, però podríem generalitzar i dir que són rellevants els processos de recepció, emmagatzematge, inventaris, distribució, lliuraments, facturació i els fluxos d’informació. Cal tindre en compte que els indicadors que s’implementin han de ser quantificables, comparables, i que permetin la presa d’accions en pro de la qualitat dels serveis.

Es imprescindible la millora continua també en aquest aspecte, ja que l’establiment d’indicadors no finalitza al definir-los, sinó en la innovació de la mètrica i en la millora de l’acompliment. No ens ha de fer por definir indicadors i adonar-nos al cap d’un temps que no són els adequats, el que és una verdadera tragèdia és no definir indicadors per la por a equivocar-nos.

 

Beneficis del mesurament de l’acompliment logístic

D’una banda, potser la més òbvia, és que aquestes mesures permeten visualitzar l’estat de la cadena de subministrament economitzant al màxim el temps que s’inverteix en diagnosticar la seva salut. Però a més, contribueix a que la presa de decisions adequades per aconseguir la millora es pugui realitzar en un termini més curt de temps; ajudarà en la millora del servei, i això repercutirà de manera positiva en la relació amb el client; a més, permet als departaments implicats el temps necessari per poder posar el focus en decisions d’impacte global i actuar en base a això.

En un temps com l’actual, de canvis i crisis permanent és més important que mai optimitzar els nostres recursos, tot focalitzant-los en el que és més crític pels nostres clients i pel nostre negoci, la definició d’indicadors, el seu seguiment i la millora continua son elements imprescindibles per aconseguir-ho. Som-hi doncs!.

 

De la logística integral a la logística col•laborativa

logistica-colaborativa-300x259El terme Logística Col·laborativa és avui en dia un terme que cada cop s’utilitza més. Aquesta no és més que una evolució de la Logística Integral potenciada per la actual situació econòmica a nivell global.
Els operadors logístics mantenen una recerca constant de noves idees i estratègies que els permetin arribar al client oferint el millor preu, tot garantint un servei d’alta qualitat. Aquesta necessitat ha originat una evolució en direcció a la col·laboració entre socis, clients i altres membres de la cadena de subministrament, els anomenats “stakeholders”. Col·laboracions que, a grans trets, consisteixen en integrar recursos per obtenir un benefici mutu.

El principal objectiu de la tradicional Logística Integral era millorar al màxim la gestió dels fluxos d’informació, materials i mercaderies a tota la cadena logística. Com el seu propi nom indica, la          Logística Col·laborativa arriba amb la intenció de fomentar la col·laboració i el treball en equip en pro de tàctiques que contribueixin al benefici d’un grup o comunitat.

La Logística Col·laborativa ve a respondre a la necessitat d’innovar per millorar no només el servei al client final, sinó també a la resta de la cadena de subministrament: des dels proveïdors, passant pels transportistes i operadors logístics, fins als auditors de qualitat. Per aconseguir aquestes millores ens cal elaborar estratègies enfocades a oferir solucions efectives als problemes de negoci que afecten tots i cadascun dels integrants de la cadena de subministrament. Podem recórrer a la popular dita “la unió fa la força” per resumir d’una manera simple aquest concepte de logística. Treballar en equip sobre una base de confiança, transparència i convergència en les solucions tecnològiques és la clau.

Existeixen tres elements imprescindibles que suposen la base de qualsevol procés col·laboratiu:

  1. Cal un treball en equip basat en la confiança i transparència que permeti desenvolupar i mantenir les operacions i estratègies coordinades de manera que totes les parts involucrades surtin beneficiades. Per això, definir els objectius d’antuvi és fonamental.
  2. Hi ha d’haver una sèrie de regles consensuades que permetin fer front a situacions rutinàries i també a escenaris inesperats.
  3. Els diferents socis que participen en el procés col·laboratiu han d’estar disposats a debatre qüestions complicades i aspectes negatius que puguin tenir lloc dins de la col·laboració.

La intenció és millorar la qualitat del servei mentre es redueixen despeses i temps, tot simplificant els processos administratius substituint la postura reactiva per una actitud proactiva. Anem a veure alguns exemples del que estem parlant:

  1. En general, la recepció de comandes segueix un model reactiu en què la companyia espera a rebre les comandes, que poden ser realitzats per diferents mitjans (web, correu electrònic, telèfon, etc.). Un model de logística col•laborativa portat a la pràctica consisteix a disposar de la informació necessària per poder anticipar i generar les comandes dels clients en els terminis, quantitat i punts de lliurament exactes.
  2. Pel que fa al reaprovisionament de materials, en general, el proveïdor no sap exactament el que anem a comprar, en quines quantitats, ni tampoc en quines dates. Utilitzant el mètode col·laboratiu, disposaria de la informació necessària (inventaris, ritmes de consums, etc.), de manera que el seu servei no només podria ser millor, sinó que en alguns casos fins i tot el podria executar de manera automàtica.
  3. El mateix passa quan parlem de transport de mercaderies i operadors logístics, si tots dos tinguessin accés a la informació necessària d’antuvi, el resultat seria una important reducció de costos i temps per a ambdues parts.
  4. Podria integrar-se perfectament i de la mateixa manera en una comunitat col·laborativa qualsevol altre agent o proveïdor extern o freelance que ens presti qualsevol servei.

Les Noves Tecnologies de la Informació (NTIC) s’han convertit en potents eines per a millorar les cadenes de subministrament. El creixement imparable del comerç electrònic i la necessitat de portar els processos a la categoria de col·laboratius, han fet que les NTIC siguin un element estratègic cabdal per a les companyies, tant a nivell d’operativitat i productivitat, com de rendibilitat. Algunes de les tecnologies més aplicades avui dia són, apart dels ja habituals codis de barres, RFID i sistemes EDI, alguns sistemes web i també eines de CRM i BPM. Tots els recursos anteriors tenen com a finalitat aportar i ajudar a compartir informació entre clients i proveïdors. No obstant això, ens cal recórrer a Internet, al “Núvol”, com a mitjà més ràpid i efectiu per compartir dades i poder gestionar tot al flux de la informació.

A més de les companyies i el client final, el concepte de logística col·laborativa també ofereix un benefici col·lateral al medi ambient. A causa de la lògica necessitat d’ús de menys dispositius i eines i, com a conseqüència, una menor despesa de combustible, el resultat és una important i necessària reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.

Com que tot són guanys, només cal decidir quan ens hi posem………