Emprenedors que tenen com a objectiu canviar el món

cambiar el mundo tecnologia

 

L’emprenedoria neix de la inquietud d’un persona que, de manera individual o grupal, identifica i desenvolupa productes o serveis que poden ajudar a satisfer necessitats, desitjos o a resoldre problemes.

D’això és del que vull parlar-vos avui, de persones amb inquietuds que han decidit convertir les seves idees en projectes que pretenen canviar el món, convertir-lo en un lloc millor…

 

Arbres que brillen en la foscor

I no, no es tracta d’arbres artificials …

Els emprenedors Daan Roosegaarde i Alexander Krichevsky han desenvolupat un mètode per fer que les fulles dels arbres brillin en la foscor d’una forma molt semblant a com ho fan les meduses.

Pot semblar una bogeria. I la veritat és que potser és una idea esbojarrada, però no s’ha quedat només en una il·lusió dels seus creadors, ja que ja tenen el primer prototipus del projecte. Encara és una planta petita, a la qual se li ha posat al genoma del cloroplast,  l’ADN de bacteris marins luminiscents, emprant un procés anomenat empalmament (splicing en anglès).

Aquest projecte ha estat recolzat per la Universitat de Nova York i també per la companyia Bioglow de Krichevysky. I no és d’estranyar, ja que si finalment aquests dos emprenedors aconsegueixen comercialitzar i portar als carrers de les ciutats el seu projecte, estem parlant d’un gran estalvi a nivell energètic i, per tant, d’un gran benefici tan per l’economia com pel medi ambient.

 

Bombetes que no necessiten electricitat

Stephen Katsaros és el fundador de Nokero International. Aquesta empresa està construint una bombeta millor, més duradora i d’alimentació solar per a l’ús dels 1.600 milions de persones de tot el món que viuen sense electricitat.

“Posar llum en la foscor” és el lema del seu moviment que aconsegueix canviar la vida de les persones que viuen en llocs on l’electricitat no arriba. Aquest fet permet que puguin educar-se, treballar, en resum, aconseguir tindre una perspectiva de futur millor.

https://www.nokero.com/our-team-a/257.htm

 

Specialeffect

Mick Donegan és el fundador i director de SpecialEffect, una institució benèfica infantil dedicada a utilitzar tecnologia d’avantguarda per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.

Més específicament, la seva organització ajuda a joves amb discapacitat greu a jugar i gaudir de jocs d’ordinador.

Pot semblar un tema menor, però per a una persona amb una discapacitat és especialment important fer coses que la resta de persones poden fer. En aquest sentit, per a un nen amb una discapacitat greu és molt important jugar a jocs d’ordinador com fa la resta.

Aquest fet li fa canviar el seu estat d’ànim, el fa sentir-se com la resta, i per tant, l’ajuda a superar la seva discapacitat.

http://www.specialeffect.org.uk/dr-mick-donegan-biography

 

Els dabbawalas de Mumbai

Un exemple de model d’emprenedoria especialment interessant i esperançador és el dels dabbawalas de Mumbai.  Ens demostra que en llocs on la pobresa encara guanya la batalla poden sortir iniciatives brillants i espectaculars.

Es tracta d’un servei de repartiment de menjar des de la casa als llocs de treball o estudi.

El seu model operacional és objecte d’estudi per les més grans multinacionals ja que aconsegueix un rati d’error pràcticament nul en els més de 200,000 lliuraments diaris que fan. Tot i comptar amb uns mitjans precaris, ciutats col·lapsades, i una finestra d’entrega temporal molt reduïda. Cal sincronitzar adequadament tot els elements que hi participen per que arribi el menjar demanat i a la hora adequada.

Us deixo l’enllaç d’un vídeo on explica aquest extraordinari model de forma detallada:

 

Canva

Darrere d’aquesta startup Canva està Melanie Perkins, que ha desenvolupat un programa de disseny gràfic en línia gratuït (per ser exactes té un model de negoci freemium) que és utilitzat per gairebé 10 milions de persones.

10 milions de dissenyadors gràfics? NO! Canva és utilitzat per tot tipus de persones. I és que l’eina permet a qualsevol usuari realitzar d’una forma simple infografies, dissenyar campanyes d’ads a Facebook amb plantilles i donar-li una infinitat d’usos més.

Amb Canva, Perkins, a poc a poc està democratitzant el disseny gràfic. Tot un èxit, ja que a hores d’ara no són moltes les oportunitats en el mercat de democratitzar un sector.

https://about.canva.com/es_es/historia/

 

Fertilitzants biotecnològics que lluiten contra el canvi climàtic

El canvi climàtic és un dels majors problemes a nivell mundial que cal encarar i aturar. Projectes com el de l’emprenedor Ramon Bacre deixen oberta la porta de l’esperança.

Aquest emprenedor mexicà ha basat el seu projecte en el biocarbó, el qual ha enriquit amb microorganismes per millorar les seves qualitats com a fertilitzant, competint així amb altres fertilitzants amb el valor afegit d’eliminar el CO2 de l’atmosfera.

Bacre té, amb el seu projecte, l’objectiu de reduir el carboni present en l’atmosfera a través d’un model de negoci sostenible.

https://www.technologyreview.es/tr35mexico/1579/ramon-bacre/

http://www.bmcc.com.mx/

Tots els exemples que hem analitzat tenen en comú: el seu esperit emprenedor, una gran capacitat creativa i la tenacitat necessària per materialitzar els seus somnis.

Però sobretot, tenen en comú el fet d’intentar convertir el món en un lloc una mica millor. Val la pena recolzar aquestes iniciatives.

 

Les 8 claus fonamentals per emprendre amb èxit

Emprendre és, amb tota seguretat, una de les decisions més importants en la vida d’una persona. És prendre la decisió de convertir una idea o una simple il·lusió en el teu camí de futur.

És cert que es parla molt, especialment des de fa uns anys, d’emprenedoria. En part es deu a la necessitat de buscar sortides davant d’una complicada situació que travessem des de fa anys. En part, l’era digital i les noves tecnologies han obert nous camins i possibilitats a aquells que han sabut detectar-les i aprofitar-les.

claves-para-emprendeerPerò emprendre no és una cosa que es pugui prendre a la lleugera. I no totes les idees o il·lusions tenen capacitat per convertir-se en negocis rendibles. Així és que, el millor és rebutjar la idea de llançar-se a la piscina esperant que si no hi ha aigua s’ompli quan ens llancem i comprovem que hi ha profunditat suficient. O el que és el mateix, analitzar prèviament si hi ha una veritable necessitat en el mercat perquè el teu producte o servei sigui vendible i si disposes dels recursos per satisfer-la.

Si aquest anàlisi dóna com a resultat un sí, és moment d’emprendre. Comença a elaborar el teu pla de negocis i, t’aconsello a més tenir en compte el que considero les 8 claus fonamentals per emprendre amb èxit:

  1. Dominar l’especialitat

És molt important perquè un projecte funcioni que el líder del projecte conegui l’especialitat, si pot ser, que sigui un expert en la matèria. Només de l’observació acurada del sector es poden treure bones idees, estar preparat és imprescindible

Per tant, centra’t en el teu sector o especialitat. Analitza l’oferta que ja existeix i en base a això desenvolupa el teu avantatge únic de compra, el que s’anomena, “order winner”

  1. Passió

La teva empresa o projecte serà una cosa que et reclamarà moltes hores, així que millor un negoci que t’agradi, que t’entusiasmi, en un sector que t’apassioni. La passió és el motor que ens permet seguir endavant quan les coses no acaben de rutllar.

  1. Desenvolupa el teu model de negoci

És molt important que definim prèviament quin serà el nostre model econòmic (ingressos, clients, preu, dia de pagament, costos variable i fixos) així como una cosa que molt cops no es fa bé, el model financer (inversió en circulant: estocs, clients, inversions i finançament). Una errada comú de molts emprenedors és oblidar la inversió en circulant necessària, les empreses normalment moren per manca de circulant, per no tindre diners líquids per poder pagar als treballadors, proveïdors, seguretat social, etc.

Es molt important definir el finançament total que necessitaràs, incloent el circulant necessari. En aquest sentit, es bo practicar el bootstraping. Bootstraping és un terme anglès que s’utilitza per referir-se a una cosa que es comença sense recursos o, si no, amb molt pocs recursos. Si ho portem al terreny dels negocis significa exercir alguna activitat emprenedora amb poc o cap capital, utilitzant només els mitjans que es tenen a l’abast (un local o un garatge, un telèfon, un ordinador, etc.). Quan menys finançament necessitem, millor.

  1. No allargar els processos en excés

Esperar a tenir un producte o servei totalment perfecte no és bona idea. Quan sigui viable, llança’l. Sortir al mercat et permetrà saber si el que ofereixes realment interessa, el que pots millorar, canviar, etc.

  1. Crear aliances estratègiques

Aquest camí no serà fàcil, per això, fer-lo acompanyat serà millor. Busca socis que comptin amb habilitats o recursos que et siguin d’ajuda, que et permetin compensar mancances, etc.

No es tracta d’aliar-te amb qualsevol, analitza el que ofereixes, fins on vols arribar, com ho vols aconseguir, què necessites. Només si identifiques quines són les teves fortaleses i quines les teves debilitats podràs  determinar si el que necessites en un soci tecnològic, un inversor, un distribuïdor, etc.

  1. Emprendre amb èxit implica buscar clients

Emprendre exigeix a qualsevol emprenedor que gran part de les seves energies es destinin a buscar clients. Obsessionar-se amb obtenir fons d’inversió o qualsevol tipus de finançament no és bona idea. Per descomptat que aprofitar l’ecosistema emprenedor (ajudes i oportunitats de grans empreses, inversors i administracions públiques) poden suposar de gran ajuda, donar un impuls al teu negoci. Si arriba o és possible, bé. Però si no, la teva idea ha de seguir sent viable i rendible i això només és possible si tens clients.

  1. Open Innovation

Per molt bona que sigui la teva idea, no la tanquis ni amaguis. Al contrari, som a l’era de l’Open Innovation, ensenya a quants més millor el teu projecte, ensenya´l al món. Com més el coneguin, millor. Si saps aprofitar les opinions dels altres, aconseguiràs poderoses eines d’ajuda.

  1. Una imatge val més que mil paraules

Si el teu producte o servei és molt bo però la teva imatge no és capaç de transmetre-ho, tens un gran problema.  La imatge de la teva marca, tant a nivell online com offline, és fonamental per a l’èxit del teu negoci.

Per acabar, et recomano armar-te de valor. Per afrontar cada repte o obstacle que es presenti i per saber plantar cara al fracàs. Un emprenedor ha de saber que el fracàs pot ser el principi de l’èxit, l’oportunitat de començar de nou amb més intel·ligència.

 

Com evolucionarà el comerç electrònic en els propers anys

upv-universidad-verano-comercio-electronicoSi mirem enrere, no gaire, tot just uns 5 anys, podem veure la convergència que ha existit entre l’oferta i la demanda en l’àmbit del comerç electrònic. Fins llavors no havia ocorregut que la Xarxa ens permetés accedir a la compra en línia de pràcticament qualsevol producte.

Lluny d’alentir, l’ecommerce seguirà creixent orgànicament a un ritme vertiginós. Les raons per a això, possiblement, que és senzill, còmode i econòmic.

Gran part d’aquesta evolució in crescendo del comerç electrònic es deu, sense cap dubte a la forta aposta de centenars, potser milers d’emprenedors per aquest model de negoci. Empreses i emprenedors han treballat molt dur al llarg dels últims cinc anys per obrir els ulls als usuaris i fer-los veure que comprar en línia és segur, fàcil i còmode.

I ara, quina és la clau per sobreviure ? A què hem de fer front?

La veritat és que les claus d’un, difícilment serviran per a un altre i cada un dependrà de com s’utilitza, esprem i aprofita els seus recursos i eines. Als que ja tenen cert recorregut segurament els valdrà amb una bona fidelització de clients, l’aposta per una marca forta serà l’arma d’altres, una bona estratègia d’internacionalització serà la clau per a altres …

El que sí és segur és que s’acosten molts canvis. Donar en el clau amb tots no és tasca senzilla, però sí m’atreveixo a vaticinar alguns d’ells:

El poder del Big Data

Saber què interessa als usuaris, com, quan i per què és clau per a l’èxit d’un ecommerce i la implementació de l’anàlisi de dades en el comerç electrònic pot ser fonamental per al retorn de la inversió de qualsevol botiga en línia.

Us vaig parlar ja del poder de l’Big Data i la seva relació amb el comerç electrònic en aquest post que us convido a llegir: http://ignasisayol.com/big-data-i-comerc-electronic/.

Fabricació sota demanda

El control d’estocs és fonamental per a qualsevol negoci offline, ja que permet disposar dels productes que el seu públic demana. Però en l’àmbit de la venda en línia passa igual i aquest aspecte és clau per a l’èxit.

L’evolució en aquest sentit s’inclina cap a la reducció en els terminis de disseny i fabricació, es reduiran els costos de producció perquè ja se sabrà per endavant l’acceptació del producte o fins i tot estarà venut.

Com a exemples de fracàs davant la mala gestió de l’estoc, podem posar molts supermercats que han decidit vendre en línia, però no han sabut controlar l’estoc, acumulant productes al no comptar amb una estratègia digital efectiva que els permetés obtenir els clients necessaris.

I com a exemple d’aquesta tendència de la qual parlem, de fabricació sota demanda, podem esmentar a plataformes com Bubok, primer ecommerce que permet als autors autopublicar els seus llibres o obres a través d’un model de negoci que permet la impressió sota demanda.

D’aquesta manera, només s’assumeixen els costos d’edició quan el llibre ja s’ha venut.

Online i Offline aniran de la mà

El offline no només no perd força, sinó que guanya protagonisme: en l’atenció al client, la distribució, etc. Tot estarà connectat i la tendència no anirà cap a la creació de botigues online, sinó cap a la digitalització del comerç tradicional. El que anomenem, convergència del negoci retail i l’online.

Marketplace

La gent prefereix comprar en un supermercat. I el motiu és simple, pot posar en el mateix carro de la compra la carn, la fruita, el menjar del seu gos, els cosmètics i els productes de neteja, pagar-ho tot al mateix temps i portar-li també tot en el mateix moment.

En una botiga en línia, el concepte és el mateix. No resulta molt còmode i menys des d’un dispositiu mòbil (des d’on les compres en línia estan augmentant, de fet ja quasi un 70% de les compres online es fan des de un dispositiu mòbil), entrar a diverses plataformes o pàgines web, haver de fer el pagament en cadascuna d’elles i, el alguns casos, haver d’assumir diverses despeses de enviament i fins i tot rebre els productes en moments diferents.

I aquí ens sorgeix un dubte, què poden fer les botigues petites? Potser el camí és buscar acords de comercialització que els permetin ser presents en diverses plataformes.

A final, el joc consisteix a escoltar el client, donar-li el que demana i posar-ho fàcil.

 

Informàtica en el núvol (Cloud computing), el futur de la cadena de subministrament

 

Cloud-computing-300x251El Cloud computing i la virtualització són dues de les tendències que més interès tenen a nivell empresarial. Són conceptes que utilitzem a diari però que no sempre sabem exactament que volen dir. Si anem a la wikipedia poden trobar les següents definicions: Cloud computing: La informàtica en el núvol (de l’anglès cloud computing), és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d’altres dispositius a la carta com a serveis;  Virtualització: “és un mecanisme que permet compartir una màquina física per executar diverses màquines virtuals. Aquestes màquines virtuals comparteixen els recursos lliures de CPU, memòria, disc i connexió de xarxa que d’altra manera estarien sense aprofitar esperant només puntes de treball.

Es a dir, la virtualització és una tècnica que permet compartir un recurs físic per varis usuaris virtuals, element necessari per donar serveis de xarxa (Internet), però no necessàriament lligat només a Internet, es podria donar en un entorn privat, mentre que el cloud computing és una manera molt potent d’obtenir serveis distribuïts i accessibles en qualsevol lloc. Aquesta última idea si que és molt potent quan parlem de cadenes de subministrament, tot i que podem considerar que virtualització i cloud computing són conceptes que van associats, ja que el cloud computing utilitza la virtualització com a eina imprescindible per garantir els serveis que dóna. 

Quan parlem de cadena de subministrament en el núvol parlem de garantir un desenvolupament de col·laboració a Internet des del començament de la cadena fins que el producte arriba a mans del consumidor. Volen parlar de l’ús de la informàtica en el núvol de forma intensiva, ja que és la manera més eficient de gestionar un negoci global i amb infinitat d’agents participants com és la cadena de subministrament.

A la cadena de subministrament (supply chain), és especialment important comptar amb un programari ERP en el núvol, construït des de el principi per operar-hi, ja que així podem administrar de forma eficient tots els agents involucrats. Aquests agents involucrats són proveïdors de productes, clients, transportistes, proveïdors de serveis, treballadors propis distribuïts per tot el món, etc. Serà, per tant, imprescindible que el programari comú sigui accessible de forma eficient i barata, amb un senzill navegador, des de qualsevol lloc, tenint en compte que les condicions d’accés poden variar. És molt diferent si estic a la seu central amb un línia de connexió a Internet fantàstica de si estic en un petit hotel en un país remot, ja que sóc venedor, i intento informar sobre comandes que m’han fet els clients, o si sóc el cap d’un magatzem que vol actualitzar els estocs comuns de la companyia. Només un ERP dissenyat des de el principi per operar al núvol serà eficient en entorns tant diferents com necessita la gestió òptima de la cadena de subministrament.

Les noves tecnologies han deixat de ser vistes com un cost per les empreses i, a poc a poc, s’han convertit en part de les estratègies, acaparant una part important dels pressupostos. L’objectiu: facilitar la gestió i impulsar els fluxos de treball interactius; i és que la productivitat comença a ser entesa més enllà de l’oficina.

En la immediatesa i la seguretat està la clau. Enrere queda l’època en què venedors es presentaven davant els clients amb catàlegs de paper de curta vigència. Avui, les vendes requereixen de dinamisme, agilitat i rapidesa; avui els catàlegs en paper són substituïts per catàlegs digitals actualitzats en temps real que ofereixen tota la informació sobre el producte, les seves característiques i disponibilitat. La immediatesa que ofereixen les noves tecnologies permet tancar negocis de forma segura en menys temps. Oferir als clients un servei complet a través d’una gestió dinàmica, ràpida i fiable passa, sense cap dubte, pel núvol.

Cadena de subministrament en el núvol

Els centres de distribució requereixen d’un alt nivell de control i cada vegada hi ha menys cabuda als errors humans. Precisament, per aquest motiu, els sistemes ERP cloud dels que parlava abans són fonamentals. En aquest procés el núvol té moltes coses a oferir: des d’un creixement dinàmic i flexible, passant per aspectes de disponibilitat, un control exacte dels costos, fins als entorns de prova i desenvolupament. Tots aquests avantatges sovint queden en un segon terme quan apareix el problema de la seguretat, encara hi ha molta gent que renuncia als avantatges de la informàtica en el núvol per la por intrínseca que li produeix fer servir de manera intensiva aquest mitjà.

Si ho analitzem acuradament, veurem que una solució d’ERP cloud pot garantir els mateixos nivells de seguretat que una solució tradicional ERP on-premise.  Tal i com passa en els models tradicionals, ens cal proporcionar seguretat física, seguretat de transmissió, seguretat d’emmagatzematge, seguretat d’accés, seguretat de dades i seguretat d’aplicacions.

La única diferència és que en el cas dels ERP tradicionals, les qüestions de seguretat són gestionades pels recursos de TI interns de la companyia mentre que en el cas del ERP al núvol ho gestionen recursos externs a la mateixa. Una auditoria feta per tercers ens pot certificar que els processos externs estan documentats i seguits, però en la majoria dels casos, els proveïdors externs de serveis cloud presten més atenció a aquests detalls que els recursos interns farien. Resumint, els ERP cloud són tan segurs com els sistemes ERP tradicionals on-premise. Alguns dels problemes de seguretat són diferents i potser menys coneguts, però un cop entesos, molts experts conclouen que els sistemes en el núvol són més segurs que les sovint mal gestionades, en termes de seguretat, aplicacions internes.

En conclusió, podem dir que hi ha una clara tendència de gestionar la cadena de subministrament utilitzant serveis i ERPs cloud. Això és així, ja que les necessitats de flexibilitat, dinamisme, dispersió geogràfica i control que necessita la gestió de la cadena de subministrament s’adapten perfectament a les propietats que té la informàtica en el núvol. El problema de la seguretat es pot superar si es compta amb un soci de negoci fiable, amb capacitat de consultoria, i de desenvolupament d’una solució a mida. Caldrà comptar sempre amb un auditor tercer que ens certifiqui l’acompliment dels estàndards de seguretat que necessitem segons el nostre negoci.

Finalment dir que, com sempre, cada empresa és un món i caldrà que adapti el procés d’adopció de la informàtica en el núvol a les seves particularitats, però que és un camí que cal que tothom comenci si és que vol ser competiu en el món global en el que estem immersos.

Omnicanalidad: el repte del retail

Omnichanneling1-300x204Com a clients esperem rebre un bon tracte i un servei eficaç. Les marques ho saben i saben també que el nostre nivell d’exigència creix gairebé al mateix ritme que la competència, de manera que només si ens ofereixen un servei i tracte excepcional i s’esforcen per sorprendre’ns, tornarem. D’aquí el tan present terme “customer experience” en els últims temps.

La tecnologia avança a passos de gegant des de fa una dècada i totes les solucions que posa al nostre abast han d’estar sincronitzades de forma mil•limètrica amb l’equip humà en l’empresa, només així és possible assolir l’excel•lència.

No té res a veure la nostra manera de comprar avui amb la forma en què ho fèiem fa 10 anys. Tots aquests avanços tecnològics de què parlava estan impulsant canvis importants en els nostres hàbits de consum … Avui, el nostre procés de compra inclou la recerca d’informació sobre el producte o servei a internet, abans de la compra revisem comentaris i valoracions d’altres usuaris que ja han consumit el que volem comprar, i després arriba el moment de compra, encara que moltes vegades passem pels punts de venda només per consultar dubtes amb els venedors i vam acabar comprant a cop de clic des de l’ordinador o el mateix mòbil.

Aquest nou escenari ha empès a les empreses a adaptar-se a les exigències del nou consumidor i utilitzar la tecnologia com a potent eina per adaptar la seva comunicació i les formes en què es relacionen amb el client, millorar l’experiència dels clients i oferir un valor afegit a cada compra.

Quan parlem de omnicanalidad parlem de l’evolució del multicanal. Ja no n’hi ha prou amb estar present en els canals en els que es troba el consumidor (no només digitals, també físics), sinó que és imprescindible gestionar aquests canals de manera eficaç amb l’objectiu de crear una experiència de compra flexible, satisfactòria i adaptada a els seus hàbits de consum, en els quals entra la utilització de la tecnologia. Si un client llega a la botiga física per comprar un producte sobre el qual ja ha buscat informació a la pàgina web, per exemple, ha d’haver una resposta coherent.

L’auge del comerç electrònic, durant algun temps va mantenir en suspens al sector del retail. Molts van ser els que es van aventurar, erròniament, a vaticinar la llegada de la fi de la botiga física. No obstant això, els consumidors van acabar decidint que, tot i que prefereixen la botiga física com a principal canal de venda, l’àmbit digital contribuïa a satisfer d’una forma més completa els seus desitjos … Automàticament van augmentar les exigències dels consumidors i el retail es va veure en l’obligació d’adaptar al seu nou client. Davant l’inevitable renovar-se o morir, el camí és apostar per ampliar l’espai digital al món online.

Desenvolupar i dur a la pràctica una estratègia onminacal efectiva no és tasca senzilla. La coordinació de les diferents àrees de la companyia és clau per mantenir la coherència de la qual parlava. No es pot ni s’ha de comunicar de la mateixa manera en tots els canals, no és el mateix atendre al client a través del correu electrònic que d’una xarxa social o el telèfon. No obstant això, sí es torna necessària una estratègia que permeti que els missatges i accions que es duguin a terme donin com a resultat aquesta coherència.

M’atreviria a dir que més enllà de comunicar de manera coherent des de tots els canals, que òbviament és fonamental, el secret rau en saber escoltar els clients i consumidors, no només per poder oferir-los un complet ventall de solucions, sinó també per acompanyar al client fins a on necessitient van augmentar les exigències dels consumidors i el retail es va veure en l’obligació d’adaptar-se al seu nou client.  Davant l’inevitable renovar-se o morir, el camí és apostar per ampliar l’espai digital al món de la venda física.

Aquest nou escenari ha empès a les empreses de retail a adaptar-se a les exigències del nou consumidor i utilitzar la tecnologia com a potent eina per adaptar la seva comunicació i les formes en què es relacionen amb el client, millorar l’experiència dels clients i oferir un valor afegit a cada compra.

Quan parlem d’omnicanalitat parlem de l’evolució del multicanal. Ja no n’hi ha prou amb estar present en els canals en els que es troba el consumidor (no només digitals, també físics), sinó que és imprescindible gestionar aquests canals de manera eficaç amb l’objectiu de crear una experiència de compra flexible, satisfactòria i adaptada a els seus hàbits de consum, en els quals entra la utilització de la tecnologia. Si un client arriba a la botiga física per comprar un producte sobre el qual ja ha buscat informació a la pàgina web, per exemple, ha de rebre una resposta coherent.

Desenvolupar i dur a la pràctica una estratègia omnicanal efectiva no és tasca senzilla. La coordinació de les diferents àrees de la companyia és clau per mantenir la coherència de la qual parlava. No es pot ni s’ha de comunicar de la mateixa manera en tots els canals, no és el mateix atendre al client a través del correu electrònic, que des de una xarxa social o des del telèfon. No obstant això, sí que esdevé imprescindible definir una estratègia que permeti que els missatges i accions que es duguin a terme donin com a resultat aconseguir que la comunicació global sigui coherent. No podem actuar d’una forma a twitter, d’una altra al telèfon o contestar de diferent forma als correus electrònics. El client segurament interactuarà amb nosaltres per molts mitjans i no pot detectar que siguem incoherents.

Si pensem que el servei el podem donar de diferent forma i sovint mitjançant empreses subcontractades, és especialment important que fem un seguiment i ens assegurem que tothom contribueix en generar la mateixa experiència de compra, sigui quina sigui la que hem definit a la nostra estratègia. Ens cal coordinar adequadament els recursos interns i externs per que tothom estigui alineat.

M’atreviria a dir que més enllà de comunicar de manera coherent des de tots els canals, que òbviament és fonamental, el secret rau en saber escoltar els clients i consumidors, no només per poder oferir-los un complet ventall de solucions, sinó també per acompanyar al client fins a on necessiti. Ens cal assegurar un experiència de compra coherent amb la estratègia que hem definit, si ho aconseguim, tindrem èxit, sinó, desapareixerem. Aquestes són les regles d’un sector apassionant i que es mou a gran velocitat, no podem adormir-nos!.

 

Nous reptes en la planificació de les cadenes de subministrament

La planificació de la cadena de subministrament està composta per tots aquells processos, activitats i agents implicats en satisfer la demanda del client, proveint el producte o servei sol·licitat en les condicions adequades.Com podem veure al diagrama següent, aquests processos van des de la gestió de portfolio de productes o serveis fins a l’entrega del producte o servei als nostres clients.

Nous-reptes-en-la-planificació-de-les-cadenes-de-subministrament

L’evolució de les noves tecnologies i l’ús de les noves eines IT han condicionat la planificació de les cadenes de subministrament. D’una banda faciliten i milloren el seu disseny, control i gestió; però d’altra banda han donat lloc a un panorama totalment nou, carregat de reptes i noves oportunitats que exigeixen una actualització, revisió i adaptació constant de la planificació de les mateixes.

Les noves oportunitats associades, per exemple, al comerç electrònic B2C, o l’exigència dels consumidors a rebre solucions personalitzades, han transformat el mercat, originant nous reptes en la planificació i gestió de les cadenes de subministrament i altres àrees que formen part de l’aprovisionament de productes i serveis.

Fins fa pocs anys, la planificació de les cadenes de subministrament tenia lloc en un marc en què el conjunt d’aplicacions i eines tecnològiques, encara que simplificaven i optimitzaven els processos, no condicionaven la planificació d’una manera determinant.

Avui, la planificació de qualsevol cadena de subministrament presenta una major complexitat, en part potenciada pels avenços tecnològics i la imparable sofisticació de tot tipus d’eines i aplicacions. Encara que també, per descomptat, per la necessitat de realitzar operacions personalitzades i per l’exigència de la immediatesa en el proveïment en un mercat en constant creixement.

Totes les àrees relacionades amb les cadenes de subministraments s’han vist afectades per aquests avenços, però d’una manera més notable i potser més rellevant la planificació. Avui, els mercats exigeixen l’elaboració de controls d’estocs molt més precisos i ajustats, la realització de previsions de vendes i creixement avalats per dades i estudis constants i també cada vegada més minuciosos i complexos, el disseny d’estratègies tant en la producció com en la gestió d’actius, i fins i tot una logística dinàmica, flexible i adaptable que s’ajusti a una realitat que varia de manera constant. En aquest sentit podem fins i tot parlar de tindre diferents canals d’entrega de productes, adaptats al nivell de servei requerit per la diferent tipologia de clients.

Comentava abans que el ecommerce o comerç electrònic ha estat una de les principals causes d’aquesta transformació. Hi ha moltes altres, però la veritat és que aquest cas reuneix tots els reptes i oportunitats relacionades amb la planificació de cadenes de subministrament que es presenten avui en dia:

  • La prestació de serveis i solucions personalitzades als clients / consumidors.
  • La transformació de polítiques de preus i serveis
  • La cada vegada més complicada fidelització dels clients
  • La importància de la política de costos
  • La cada vegada més gran i més forta presència a nivell internacional
  • La necessitat de fragmentar els nínxols de mercat tradicionals

D’una banda, les oportunitats de negoci han augmentat. Però d’altra banda, sobreviure s’ha convertit en un assumpte de vital importància enfront de la tradicional recerca de la rendibilitat. Dins del marc i escenaris actuals, una correcta planificació de la cadena de subministraments es torna de vital importància i aspecte clau per garantir l’èxit de qualsevol estratègia empresarial.

Sobre la filosofia Lean

la-filosofia-lean
La filosofia Lean té els seus inicis a la dècada dels 80, quan un grup d’experts va descriure el concepte després de comparar els processos de producció de General Motors (GM) amb el Sistema de Producció de Toyota. La conclusió a què es va arribar és que es poden optimitzar processos suprimint tot el que no genera valor, reduint els temps totals de lliurament i buscant l’automatització de les activitats involucrades en aquests processos.

Al principi, les eines Lean van ser dissenyades amb l’objectiu de fer més eficients els processos productius. No obstant això, no van trigar a convertir-se en part de les estratègies de millora contínua de la indústria logística i dels serveis. Lean és avui en dia un sistema de treball que permet agilitzar i flexibilitzar els processos de treball a través de l’eliminació de pràctiques que generen “deixalles”, tot eliminant ineficiències, els anomenats “mudes”.

Sobre l’aportació que suposa la implementació d’eines Lean als processos logístics, “les operacions logístiques poden arribar a generar entre el 10% i 40% del cost del producte i més del 50% d’aquest cost està constituït per activitats que no afegeixen valor. Així, el denominat Lean Logístic assegura processos àgils reduint considerablement la variació “. En logística i en operacions en general, la variabilitat és quelcom que cal evitar sempre en els nostres processos.

Les eines Lean, entre elles, els mapes de valor, permeten conèixer a fons els processos logístics, aconseguint crear processos orientats al client, reduint tot el que no aporta valor, generant fluxos d’informació i coneixement fiables al llarg de tota la cadena de subministrament. Entre els resultats que permet obtenir destaca la reducció dels temps de lliurament, la reducció i l’augment en la rotació d’inventaris, una notable reducció dels costos de mala qualitat causats per la gestió de materials, etc.

 

Cada cop apareixen més sovint expressions com ‘takt time’ (expressió que combina la paraula alemanya takt, que significa ritme, i la paraula anglesa time, temps), que es pot definir com la cadència a la qual un producte ha de ser fabricat per satisfer la demanda del client. Serà aquesta cadència o ritme de compra el que actuï sincronitzant totes les activitats, des de la producció fins al lliurament del producte. Les cadenes de subministrament són cada vegada més “pull” (podem traduir-ho per estirar)  i menys “push” (podem traduir-ho per empènyer), tenim menys estocs, idealment només produïm un producte i el fem moure per tota la cadena de subministrament quan tenim la comanda del nostre client, es el client qui estira de tota la cadena, passem del “push” al “pull”. No són les empreses les que empenyen (push) el seus productes al mercat per tota la cadena de submistrament, sinó que són els compradors qui estiren (pull) els mateixos.

Degut a aquest canvi de paradigma, un dels aspectes més importants de les operacions actuals i de la filosofia Lean en particular, és tenir accés a informació que parteixi des de la demanda real del client final,  que sigui fidedigna, i que pugui passar per totes les baules de la cadena, sense amplificacions ni reduccions, fent els ajustos adequats. El treball col·laboratiu de tota la cadena de subministrament és fonamental per evitar prediccions errònies sobre les necessitats del client en pro d’una gestió de la demanda real, cara a la planificació de la producció i a la gestió de l’entrega del producte. Per aquest motiu podem dir que actualment no competeixen productors contra productors, sinó cadenes de subministrament contra cadenes de subministrament. En aquest sentit, la coordinació entres les diferents empreses que conformen cada cadena de subministrament és fonamental per aconseguir sistemes efectius i rendibles al mateix temps.

 

Un major equilibri de tota la cadena de subministrament, la reducció dels temps d’entrega i una important millora del servei al client són alguns dels avantatges que permet la implementació d’aquest tipus de filosofia Lean a les companyies.

Finalment dir que per desenvolupar un sistema logístic realment fiable i efectiu, la formació del personal juga un paper decisiu, els empleats han de ser formats i educats de manera que coneguin a la perfecció la metodologia i les eines. Els resultats poden ser sorprenents, però depenen, en gran mesura, del grau en què s’involucrin els empleats, en aquest sentit la gestió per objectius es imprescindible. Ens cal una política integral d’objectius de tota la companyia, traduint els objectius de dalt a baix, de forma que qualsevol membre de la organització tingui un objectiu que sigui mesurable, proper, que depengui d’ell i que pugui aconseguir. No tothom a les organitzacions ha de saber que és el EBITDA  i que pot fer per millorar-lo!.
En aquest món globalitzat, on l’entorn canvia contínuament, les empreses que no apostin per preparar-se per l’excel·lència  difícilment podran competir, fins i tot sobreviure.

‘Last mile’, el gran repte logístic per resoldre en el comerç electrònic

last-mile-ignasi-sayol (1)”Last mile” o última milla (últim quilòmetre), tot i ser un terme totalment integrat en la logística, no neix en el món logístic; de fet, aquest terme prové del món de les telecomunicacions i es refereix a l’últim tram de línia que dóna servei a l’usuari. Amb el temps, el terme ha transcendit del seu sector d’origen i avui està totalment acceptat en el món logístic.

El comerç electrònic està creixent de forma exponencial en els últims anys i amb ell la problemàtica de la última milla, convertint-se en un greu problema, tant per als operadors logístics com per a les empreses de distribució (retailers). Actualment és un dels principals reptes logístics, un repte que consisteix bàsicament a superar les moltes dificultats que existeixen a l’hora de realitzar un repartiment o lliurament al client final: embussos en el trànsit, dificultat d’estacionament en el moment del lliurament, impossibilitat de lliurament per absència del client, etc. Cal tindre en compte que l’usuari final no està disposat a pagar per l’entrega del producte, vol el producte al  millor preu possible i amb cost d’entrega zero si pot ser.

Si bé la barrera espai-temporal que hi ha entre el moment i el lloc de producció de béns o serveis i els centres de demanda, gràcies a les grans infraestructures i els sistemes de transport, està resolta a nivell general, la veritat és que el problema de l’últim tram fins al lliurament al client final no ho està. És aquí on entra en joc el repte ‘last mile”, ja que els problemes que planteja són de gran envergadura. El primer i més important: clients insatisfets.

Cada vegada els clients exigeixen amb més força un lliurament ràpid i còmode, veient-hi un element diferenciador; el problema és que aquesta exigència per part de clients i empreses dedicades al comerç electrònic, d’una banda no està del tot resolt, i d’altra banda suposa elevats costos addicionals per als operadors logístics.

I el problema no queda només en ciutats o nuclis urbans, sinó que si parlem de regions aïllades o localitats amb dificultats d’accés o problemes en les infraestructures de transport, per exemple, el problema és molt més gran i el repte també. Clar que aquí ja no parlem d’insatisfacció per part del client, sinó de la manca d’accés a productes i serveis dels mateixos i les limitacions a les que a causa d’això es veuen sotmesos.

Una altra conseqüència directa d’això és que moltes empreses s’enfronten a la inaccessibilitat a mercats que podrien ser molt interessants.

 

Quines mesures s’estan prenent?

D’una banda s’ha treballat en la flexibilitat en els repartiments, s’ha aconseguit treballar amb més rapidesa, s’ha millorat el seguiment de les comandes, però segueix fallant el lliurament. El model clàssic d’entrega de paqueteria urgent mitjançant furgoneta està arribant al seu límit de cost, ja que el cost d’entregar 50 paquets al mateix punt  de destinació no te res a veure que entregar 50 paquets a 50 destinataris diferents.

Entre les mesures preses per minorar el problema, a més de la possibilitat de recollir el paquet en persona a l’oficina de paqueteria més propera, s’ha apostat per incloure un segon intent de lliurament al domicili prèvia comunicació directa (normalment via telefònica) amb el client.

Cada vegada s’aposta més per serveis de lliurament i devolució de paquets en Punts de Lliurament (comerços pròxims al domicili) com a alternativa al lliurament a domicili, on el client pot recollir el seu paquet amb l’avantatge de poder fer-ho dins l’horari d’atenció al públic de l’establiment.

En qualsevol cas, malgrat els esforços, no són solucions realment satisfactòries. Queda molt camí per recórrer, models de negoci logístics que reinventar i molt d’innovar fins a trobar solucions eficients que permetin als clients la recepció de la seva comanda de forma còmoda.

La recerca d’alternatives no para i el gegant Amazon, per exemple, a més de provar (sense gaire èxit) amb taquilles instal·lades en llocs de molt trànsit, fa poc ens sorprenia amb l’ús de drones (encara en fase de experimentació).

Propostes interessants que, de moment, no suposen una solució pràctica i efectiva en una guerra en la qual, qui guanyi la batalla ‘last mile”, sortirà victoriós.

En el meu parer, i seguint l’exemple del sector de les telecomunicacions, la problemàtica del last mille caldrà resoldre-la com ho va fer aquest sector, afegint nivells de servei, no queda cap més sortida que segmentar el mercat, oferir serveis diferenciats als clients. Segurament si volem tindre la comoditat màxima d’entrega en lloc i hora convingudes tindrem que pagar un preu més alt que si acceptem recollir el paquet a la floristeria de la cantonada de casa a l’horari en que està oberta al públic.

A dia d’avui cap operador camina, de forma integral, en aquesta direcció i estem assistint a una autèntica guerra de preus que unida a l’augment exponencial del comerç electrònic està esdevenint un cocktail explosiu per moltes empreses del sector.