Bitcoins o monedes virtuals, oportunitat o amenaça?

En els últims mesos s’ha parlat molt de Bitcoins, o de les monedes virtuals, i de la seva capacitat per tenir a la vora de la histèria a autoritats i inversors.

Però comencem pel principi per poder arribar a conclusions pròpies: què són les Bitcoins? I sobretot, ¿fins on pot portar-nos el seu ús?

Aquestes monedes virtuals que per a alguns són una gran innovació, porten de cap als mercats financers i ja són molts els que veuen en elles una autèntica amenaça.

Bitcoin, què és?

Com deia, es tracta d’una moneda, com ara l’euro o el dòlar que serveix per intercanviar béns i serveis. Aleshores, quina diferència tenen amb qualsevol una altra moneda?

Doncs, com deia al principi, la gran diferència és que es tracta d’una moneda virtual o electrònica.

Pel que fa a l’usuari, Bitcoin no és més que una aplicació mòbil o d’escriptori que proveeix un moneder Bitcoin personal i que permet a l’usuari enviar i rebre bitcoins amb ell.

Si mirem el que hi ha al darrera, la xarxa Bitcoin comparteix una comptabilitat pública anomenada “block chain”. Aquesta comptabilitat permet verificar la validesa de cada transacció. L’autenticitat de cada transacció està protegida per signatures digitals corresponents a les adreces d’enviament, permetent a tots els usuaris tenir control total a l’enviar Bitcoins des de les seves adreces Bitcoin. A més, qualsevol pot processar una transacció i aconseguir una recompensa en Bitcoins per aquest servei.

Quines diferències presenten les bitcoins enfront d’altres monedes

Probablement, la major de les diferències que presenten les bitcoins és que es tracta d’una moneda descentralitzada. Això vol dir que no compta amb un emissor central, de manera que ningú la controla. Dit d’una altra manera, està fora del control de qualsevol Govern, institució o entitat financera, ja sigui estatal o privada.

Llavors, qui la controla?, et preguntaràs …

Quan parlem de Bitcoin, el control el realitzen els propis usuaris, de manera indirecta mitjançant intercanvis P2P (peer to peer, que vol dir punt a punt, entre iguals). Amb aquesta estructura sobre la qual es recolza la moneda digital, cap autoritat pot manipular el seu valor ni provocar inflació produint més quantitat. Tant és així que la producció de les bitcoins es guia per la llei de l’oferta i la demanda i el seu valor es calcula a través d’un algoritme que mesura els moviments i transaccions amb bitcoins en temps real.

Com funciona aquest tipus de moneda?

Hi ha aplicacions disponibles, tant per a PC com per a dispositius mòbils, adaptades a tots els sistemes operatius que permeten crear un moneder de bitcoins.

A través d’aquestes aplicacions es pot crear un moneder que comptarà amb una clau privada associada a una altra clau pública que et permetrà realitzar operacions amb bitcoins.

Però, és segur?

Les claus de les que parlava en l’apartat anterior permeten garantir que les transaccions es realitzin de forma segura per als usuaris i eviten que les monedes es puguin falsificar.

Les bitcoins són monedes legals?

La resposta a aquesta pregunta és sí i no. O més aviat, el buit legal que gira al voltant d’elles més que d’il·legalitat ens porta a parlar d’alegalitat.

Com deia al principi d’aquest article, es tracta d’un tipus de moneda que escapa al control de qualsevol institució. No obstant això, podem dir que és legal en els llocs en els quals s’accepti com a mitjà de pagament en una transacció.

Parlem de transaccions anònimes i xifrades entre usuaris, per tant, parlem de transaccions exemptes de qualsevol tipus d’impost, com per exemple, l’IVA.

Per què es consideren una amenaça?

La descentralització i l’anonimat en les transaccions han fet d’aquest mitjà de pagament tot un atractiu per a activitats econòmiques fraudulentes.

És per això que hi ha països que han decidit fer cas omís a la seva existència i han començat a prendre mesures:

Xina, per exemple, fa front des de la prohibició:

https://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTAKCN1BF28G-OUSLB

https://www.xataka.com/empresas-y-economia/panico-en-el-mundo-de-las-criptomonedas-china-prohibe-las-icos

A altres països, com els Estats Units, podem observar tota una llarga travessia per aconseguir la legalitat d’aquest tipus de moneda:

https://criptonoticias.com/regulacion/la-travesia-legal-bitcoin-estados-unidos/#axzz4ueAubNYh

Però no totes les transaccions de bitcoins estan a la vora de la legalitat o es tracta de transaccions de dubtosa procedència. Un bon exemple d’això el trobem en l’arxiconeguda companyia WordPress, que permet pagar a la seva botiga amb bitcoins. Cada cop seran més les corporacions privades o públiques que reconeixeran la seva existència i facilitaran el seu ús.

Ara que saps el que és, jutja tu mateix: oportunitat o amenaça ?

Patents tecnològiques de Google

Google, aquesta arxiconeguda empresa tecnològica, principal subsidiària de la multinacional nord-americana Alphabet Inc, especialitzada en productes i serveis relacionats amb internet, programari i altres tecnologies, va aparèixer gairebé per casualitat de la mà de dos universitaris i en els seus inicis oferia només un cercador a Internet.

Poc temps va ser necessari perquè aquest cercador es convertís en el favorit de gairebé tots els usuaris del planeta. I aquesta va ser la via que va portar a Google a desenvolupar els centenars de serveis que avui ofereix.

A mesura que ha anat passant el temps, la companyia s’ha anat convertint, a poc a poc, en sinònim d’innovació. Una distinció que s’ha guanyat a força d’apostar per projectes ambiciosos i, de vegades, gairebé surrealistes. Alguns exemples són el desenvolupament de vehicles autònoms, projectes relacionats amb drons, el desenvolupament d’un súper cervell informàtic o l’inquietant Botó Vermell del que vam parlar fa poc al blog.

Projectes ambiciosos, innovadors i gairebé de ciència ficció requereixen d’una sèrie de patents, de vegades, gairebé igual d’extravagants.

Però comencem pel principi …

Què és una patent i per a què serveix?

Una patent atorga drets de propietat intel·lectual exclusius sobre una invenció concreta i particular.

Es tracta, sens dubte, d’una de les estratègies més comunes d’apropiació dels beneficis econòmics derivats de la innovació tecnològica. De fet, les patents tecnològiques s’han convertit en quelcom habitual entre les grans empreses tecnològiques com Google, Apple, Microsoft o HTC, entre d’altres.

Principals patents de Google

Les patents tecnològiques de Google es compten per centenars. Potser més. Però aquestes són, probablement, algunes de les més curioses:

camion autonomo

Camió autònom

Camió autònom

Google ha patentat un camió autònom destinat al repartiment de mercaderies.

El vehicle ideat per l’empresa de Mountain View compta amb diversos compartiments separats amb l’objectiu que la persona que rep una comanda pugui, teclejant la clau, desbloquejar i obrir el compartiment per recollir la seva mercaderia.

Nova versió de les seves Google Glass

Les Google Glass, un dispositiu de realitat augmentada amb forma d’ulleres, presentat per Google en 2012, no va ser precisament un èxit.

No obstant això, la companyia ha patentat l’any passat una nova versió de la tecnologia utilitzada en les seves ulleres intel·ligents.

Google pretén desenvolupar una versió millorada de la seva proposta llançada el 2012; un element més flexible i resistent que permeti als usuaris utilitzar les ulleres en un major nombre de situacions.

En aquest cas pretén orientar el seu ús a empreses en què el model original no cobria totes les necessitats que avui en dia tenen les organitzacions.

Cotxes autònoms per al transport de passatgers

Google fa anys que utilitza aquest tipus de cotxes per elaborar Google Maps. Però fins fa poc no s’havia plantejat comercialitzar-los.

Dic fins fa poc, ja que la web Patent Yogi ha descobert una nova patent que deixa al descobert els plans de Google al respecte …

Es tractaria d’un sistema mitjançant el qual els vehicles poden determinar una posició de recollida i la destinació. I tot amb el mínim contacte humà, els usuaris només haurien d’indicar on volen anar; el cotxe fa tota la resta.

Però aquí no acaben els avantatges, la patent inclou un sistema capaç de determinar la millor localització per recollir a una persona per evitar embussos, obres, etc.

Que tremoli Uber!.

L’ull biònic i l’ull solar

La tecnologia per la qual Google aposta ofereix també solucions a problemes de salut. Un exemple d’això és el seu ull biònic, un dispositiu que podria permetre corregir la visió de les persones que tenen dificultats visuals sense necessitat d’usar ulleres.

Per aconseguir-ho, el pacient es sotmetria a una intervenció quirúrgica a través de la qual se li s’inseriria un dispositiu intraocular per reemplaçar el cristal·lí.

I per si no és prou sorprenent l’anterior, Google també compta amb una patent sobre el desenvolupament d’una lent de contacte que funciona amb energia solar i a més de millorar la visió permet als seus usuaris recollir dades sobre la seva salut o llegir codis de barres, entre altres coses.

Com deia al principi, les patents registrades per Google es compten per centenars. Probablement més … Amb tot aquest ingent número de patents, amb seguretat, la companyia continuarà sorprenent-nos en els propers anys proposant-nos productes i serveis que a dia d’avui ni tan sols somniem. Ens espera doncs un futur apassionant!.

Si t’interessa descobrir més sobre aquest tema pots trobar molt més en el cercador de patents de Google.

Marea, el megacable submarí de Facebook i Microsoft que unirà Europa i els Estats Units

En anteriors articles he parlat sobre big data, computació al núvol, Internet de les coses (IoT), indústria 4.0, vehicles autònoms, etc. En aquest futur, que ja es present, si hi ha una constant és la necessitat de gestionar cada cop més dades i de fer-ho en temps real, si volem respondre als reptes que se’ns presenten. Per aconseguir immediatesa i capacitat de càlcul és obvi que un dels factors imprescindibles es disposar de sistemes de comunicacions cada vegada més eficients i amb una cobertura global. Tenim la necessitat de tindre cada cop més capacitat de transmissió i de fer  en temps real, sense això la revolució digital es veu alentida.

cable marea

Per donar resposta a aquesta necessitat apareixen iniciatives com les de “Marea”. El passat mes de juny van començar a la localitat de Sopelana, a la Badia de Biscaia i a 18 quilòmetres de Bilbao, els treballs per connectar, “Marea”, el Megacable submarí que unirà Europa i els Estats Units.

Marea és un projecte de Microsoft i Facebook que gestionarà Telefónica mitjançant la seva filial Telxius, que vendrà la capacitat com a part del seu negoci d’infraestructures.

El desplegament d’aquest cable, que com hem dit, va començar el passat mes de juny a la costa de Biscaia, es preveu que a la tardor arribi a Virginia Beach, als Estats Units.

La intenció és que al 2018 comencin les operacions amb Marea.

Què és Marea

Marea és un cable d’uns 10 centímetres de diàmetre i de més de 6.600 quilòmetres de longitud que travessarà l’Atlàntic a una profunditat màxima de 4.000 metres de profunditat amb l’objectiu de fer del món un lloc més obert i connectat, ja que permetrà l’accés als grans centres de dades instal·lats al mercat nord-americà. Serà el cable submarí de major capacitat que mai ha creuat l’Atlàntic, compost per vuit parells de cables de fibra òptica.

Marea, a més, comptarà amb grans capacitats d’interoperabilitat. D’aquesta manera, les diverses empreses podran fer ús d’ell de manera relativament fàcil amb diferents tipus d’equips.

El cable està fet, a priori, a prova de tot tipus de perills i inclemències. Dissenyat per resistir a la pressió de l’aigua, sismes o tempestes, i fins i tot a les mossegades de taurons.

Quina és la seva capacitat

Marea compta amb una capacitat inicial de 160 terabits per segon (Tbps), la més gran del món, 16 milions de vegades més ràpid que una connexió d’Internet domèstica.

Així, potser, no arribem a imaginar les dimensions de la seva capacitat, podem traduir-la, per exemple, en la possibilitat d’enviar 100.000 milions de tuits per segon o la transmissió dels contingut de 4.000 DVD per segon. No està gens malament!.

Per què és important aquesta infraestructura

El projecte, avalat per Facebook i Microsoft permetrà a Telxius vendre la capacitat com a part del seu negoci, permetent als seus clients beneficiar-se de menors costos.

D’altra banda es tracta d’un projecte escalable que pot evolucionar adaptant-se a la innovació en tecnologies òptiques. Tenint en compte això podem concloure que Marea permetrà un creixement dels amples de banda en poc temps.

A més, aquest tipus de projectes de connectivitat resulten fonamentals per al desenvolupament de productes i serveis de tecnologia en el núvol.

Marea, concretament, permetrà una connectivitat de baixa latència que ajudarà a satisfer l’augment de la demanda de major velocitat a través de l’Atlàntic, millorarà la fiabilitat dels serveis al núvol (cloud services).

El gran repte. I els interessos de Facebook, Microsoft i Telxius

L’objectiu principal de les empreses implicades en aquest projecte tecnològic (Facebook, Microsoft i Telefónica a través de la seva filial Telxius) és cobrir la creixent demanda d’Internet d’alta velocitat.

Però, hi ha interessos concrets per part de cadascuna de les empreses embarcades en aquest desplegament?

El negoci, per part de Telxius es troba, com he esmentat al principi, en vendre aquest servei als seus clients a l’engròs.

Per part de Facebook, la major xarxa social del món, hi ha una clara intenció de proveir de serveis de vídeo i realitat virtual als seus usuaris. Fins i tot aquest Marea li permetrà augmentar la capacitat de transferència entre els seus diversos centres de dades; un bon exemple d’això són les dades relacionades amb la xarxa social de moda, Instagram o l’app de missatgeria instantània més utilitzada, WhatsApp, ambdues propietat de Facebook.

¿I què hi ha de Microsoft? Marea és el seu aliat perfecte per a continuar amb l’expansió dels seus serveis al Núvol; com és el cas de Bing o Microsoft Azure.

Més eficiència i seguretat que el satèl·lit

Avui dia, gairebé el 99% de les dades transoceànics s’envien a través de cables submarins.

Un dels principals motius és que la connexió satèl·lit té una capacitat molt menor i ofereix una resposta notablement més lenta. Això fa que no sigui viable utilitzar-la en aplicacions de banda ampla i en temps real.

Però la clau no està sol en la velocitat, també a la seguretat. Tota la informació que circula és un tresor per a Governs, espies i pirates informàtics. Es molt més fàcil protegir un cable submarí que una connexió via satèl·lit.

Aquest nou món obert i connectat, gestionat en temps real, necessitarà cada vegada més de sistemes de comunicació com Marea. Estem doncs potser a l’inici de l’era de la connexió global de banda ampla. Segurament veurem en un futur pròxim molts “Marea” arreu dels oceans de la Terra. Esperem que en fem una gestió responsable, eficient i segura.

Per acabar, si voleu fer una ullada als cables submarins instal·lats arreu del món, podeu veure-ho en aquesta web https://www.submarinecablemap.com/#/

 

 

Les claus per entendre la Quarta Revolució Industrial

Estem immersos en una revolució tecnològica que està canviant moltes coses, especialment la forma en què vivim, ens relacionem i treballem.

Un canvi realment complex, l’abast del qual va més enllà de qualsevol cosa que haguem experimentat abans. Un canvi marcat per les noves tecnologies digitals, físiques i biològiques al qual els economistes han anomenat: la Quarta Revolució Industrial.

Quarta Revolució Industrial

El canvi serà guiat per l’enginyeria genètica i les neurotecnologies. Dues especialitats que semblen estar lluny de l’abast i enteniment de la majoria dels ciutadans. No obstant això, el seu impacte està sent tan fort en el nostre dia a dia, que la nostra manera de relacionar-nos està canviant per complert. I en conseqüència, veurem com aquesta nova manera de relacionar-nos incidirà de manera directa sobre el futur del treball i la desigualtat social, per exemple.

Per què la Quarta Revolució Industrial

Segons els experts, el fonament que dóna lloc a l’anomenada Revolució 4.0 és que no es tracta només de desenvolupaments, sinó de la “trobada” d’aquests desenvolupaments. I en aquest sentit representa un canvi de paradigma, en lloc d’un pas més en la carrera tecnològica frenètica.

Hi ha tres grans raons que defineixen aquesta revolució com a pròpia i no com una prolongació de la Tercera Revolució Industrial:

  1. La velocitat

El ritme al qual se succeeixen els avenços no té precedents.

  1. L’abast

Aquests avenços estan arribant a indústries de tots els continents, produint-se de manera global.

  1. L’impacte

Està impactant de manera directa en totes les indústries.

D’altra banda, segueix la línia dels tres processos anteriors:

La Primera Revolució Industrial va donar pas de la producció artesanal a la producció mecanitzada. Essent el carbó  el motor de la mateixa.

La Segona Revolució Industrial, va comportar l’electricitat i la producció massiva. Grans produccions, a cost eficient, però sense personalització del producte. Recordeu a Henry Ford i el seu Ford T negre.

La Tercera Revolució Industrial va arribar acompanyada de l’electrònica i les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Aquí va iniciar-se la capacitat de fer ser més eficients en costos i aconseguir una major personalització dels productes i serveis.

Aquesta Quarta Revolució Industrial automatitza de manera total la manufactura i el que veurem és una fàbrica intel·ligent que combina màquines físiques amb processos digitals, el que permet a les màquines prendre decisions i cooperar (entre elles i amb els equips humans). La personalització del producte arriba al seu nivell màxim, pretenem fer un producte diferent per a cada consumidor al mateix cost que si féssim grans sèries de producció. L’escenari somniat per la gent de màrqueting!.

3 claus per entendre la Revolució o Indústria 4.0

  1. Aquesta revolució es crea sobre una base de sistemes que combinen programari, nanotecnologia, sensors, una important estructura física i noves tecnologies relacionades amb les comunicacions.
  2. El Iot (Internet of Things), en català, “Internet de les coses”, està jugant i jugarà un paper fonamental en aquest canvi de paradigma.
  3. Afectarà a indústries de tot el món, el que donarà lloc a un canvi radical de l’ocupació.

Va haver-hi inicialment una forta resistència i la creença que certes indústries es podien mantenir al marge de la digitalització. De fet,  els mitjans de comunicació, la música i fins i tot la logística van ser algunes de les indústries en què més evident va ser aquesta resistència. L’evolució no ha donat peu a vacil·lar massa i avui, totes aquestes indústries estan totalment adaptades al fenomen digital. El que no canviï desapareixerà.

Els 8 grans eixos de la Indústria 4.0

La indústria 4.0 és un concepte molt ampli. Un complex engranatge que podem dividir en 8 grans eixos que el fan funcionar:

  1. Dades massives (Big Data)
  2. Procés al núvol (Cloud Computing)
  3. Internet de les coses (IOT – Internet of Things)
  4. Realitat augmentada
  5. Robòtica
  6. Ciber-seguretat
  7. Simulació i prototipatge
  8. Integració de processos

El gran repte de la indústria 4.0

L’adaptació i la individualització dels processos de fabricació a les necessitats dels clients són un element fonamental. Però no només això, sinó que caldrà aconseguir-ho millorant els temps de producció, reduint els costos i creant una cadena de valor més eficient. El repte és de grans dimensions, de vegades titànic.

El paper de les persones

No podem oblidar el paper de les persones en tot això…

Encaixar totes les tecnologies de les que estem parlant, ja de per si és un complex procés que cal fer a poc a poc, de forma gradual.

I probablement el gran repte de la indústria 4.0 siguin les persones. Aconseguir una convivència fluïda, eficaç i natural entre l’equip humà i les màquines, no és tasca senzilla. Estem acostumats a que en les fàbriques d’una banda es trobin les màquines i / o robots i per un altre les persones, no estem acostumats que interactuïn en processos cooperatius.

Aquest mur a poc a poc anirà caient en pro d’una major eficàcia i eficiència.

El primer pas és canviar la nostra mentalitat. Aquest nou paradigma exigeix una adaptació de les persones a un entorn nou i per això hem d’estar oberts i predisposats als canvis.

Abanderant la Revolució

Seran els països més avançats els que abanderaran el canvi, aquests països ho implementaran amb més rapidesa.

Ara bé, les economies emergents a poc a poc s’aniran sumant i segurament seran aquestes les que major benefici puguin treure.

L’ocupació del futur es basarà en treballs que encara no existeixen i indústries que funcionen amb tecnologies totalment noves. Aquesta revolució té el poder d’incrementar el nivell d’ingressos global i millorar la qualitat de vida. No obstant això, tots aquests processos de transformació no incidiran de manera positiva en tothom. Beneficiaran només a aquells que siguin capaços d’adaptar-se i innovar. En aquest sentit, haurem de treballar per que no sigui una font de desigualtats socials. Aquest és un dels principals reptes al que haurem d’enfrontar-nos.

Ara més que mai, ens hem d’adaptar si no volem desaparèixer.

El botó vermell de Google per apagar les màquines si es rebel·len contra els humans

La intel·ligència artificial és potser la més important aposta estratègica de les grans companyies,  estan invertint ingents quantitats de diners, esforços i recursos en el seu desenvolupament.

Màquines que són capaços d’aprendre amb autonomia per a facilitar-nos la vida en qualsevol àmbit.boton rojo de google

Però arribarà un moment en què les màquines superaran la intel·ligència dels humans. I no, no m’ho estic inventant, ni es tracta del títol d’una pel·lícula de ciència ficció. Aquesta és la conclusió a què han arribat especialistes de la companyia Deep Mind (una empresa especialitzada en intel·ligència artificial) i el FHI (Institut per al Futur de la Humanitat). De fet, la informàtica ha avançat enormement des dels seus inicis fa 70 anys. La potència de càlcul s’ha estat multiplicant per dos cada 18 mesos, seguint la llei de Moore. Es creu que, si la llei de Moore se segueix complint, per a l’any 2030 la capacitat de càlcul d’un processador correspondrà a la d’una persona.

La hipòtesi és, com a mínim, inquietant. Tant és així que el clàssic “Terminator” sembla haver inspirat a Google a l’hora de desenvolupar i patentar el seu ja famós botó vermell.

Amb l’ànim d’eradicar la por a la intel·ligència artificial, Deep Mind (empresa que pertany al gegant Google) i el FHI, han desenvolupat un “botó vermell”; un botó d’emergència a través del qual podrien evitar la rebel·lió de les màquines i posar fre a possibles accions nocives.

En què consisteix el botó vermell de Google

Laurent Orseau, científic que treballa per Deep Mind i Stuart Amstrong, de la Universitat d’Oxford, són els responsables d’aquest projecte.

Segons Orseau i Amstrong el botó ha estat creat amb l’objectiu d’evitar que les màquines puguin seguir una seqüència d’accions nociva per als éssers humans o per al seu entorn. Per això han desenvolupat un protocol que permet a l’operador humà interrompre el funcionament de la plataforma d’intel·ligència artificial en cas d’emergència i, a més, assegurar que el robot no sigui capaç d’invalidar aquestes interrupcions.

El gran repte de la intel·ligència artificial

El dubte de si les màquines es poden rebel·lar hi és i cada vegada són més els invents que qüestionen aquesta possibilitat…

Un bon exemple d’això és un robot capaç de decidir si provocar o no dolor a les persones clavant una agulla. El seu creador, Alexander Reben, buscava, quan va crear la màquina, endinsar-se al candent debat de si la intel·ligència artificials és o no perillosa.

Un altre exemple és el bot de Microsoft, Tay, dissenyat amb la intenció de mantenir converses amenes i divertides en les xarxes socials, però al que la companyia va haver de desactivar el dia següent després del seu llançament perquè va començar a llençar comentaris racistes i sexistes a Twitter. ¿Ho recordes?

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/03/160325_tecnologia_microsoft_tay_bot_adolescente_inteligencia_artificial_racista_xenofoba_lb

Els científics i especialistes estan d’acord que cap sistema és infal·lible i que cal prendre precaucions.

Queda clar que un escenari de perill com el que estem plantejant no és probable avui dia, però la tecnologia avança molt ràpid, el millor és treballar-hi des d’ara.

La clau sembla trobar-se en prendre consciència de la seguretat en el desenvolupament de gairebé tots els algoritmes o robots i que disposin de la capacitat de desconnectar el sistema en un instant. O millor encara, que qualsevol sistema d’intel·ligència artificial pugui detectar quan alguna cosa no va bé i sigui capaç d’aturar-se de manera automàtica.

En el mon de la intel·ligència artificial, aconseguir tindre control humà en qualsevol situació de risc és sens dubte un dels majors reptes als que ens enfrontem.

Com a conclusió diríem que estem davant d’un futur apassionant però no exempt de riscos sinó fem bé les coses.

 

El futur passa per les ciutats intel·ligents

Les noves tecnologies han suposat un canvi impressionant en els últims anys. I, sobretot, han fet possible una nova revolució industrial, l’anomenada quarta revolució industrial, la digitalització massiva de processos i serveis.

Moltes de les pel·lícules futuristes que vèiem fa tot just alguns anys amb incredulitat van resultar ser el vaticini del que avui és el nostre dia a dia, o del que serà pròximament. Tal i com va passar amb Jules Verne fa més de 150 anys, ara ens passa amb pel·lícules com Blade Runner o Akira, esperem però que es millorin determinades coses que hi passen.

Què pensaries si et digués que el futur passa per ciutats intel·ligents amb les què podrem interactuar? Però no només això, parlo d’un futur proper, ja que aquest tipus de ciutats, que actuen més com un organisme viu que com un conjunt d’edificis de ciment i acer, ja s’estan construint; Masdar, a Abu Dhabi, és un exemple.

Tot passarà per la xarxa. Sí, internet ha arribat per canviar el món. Literalment.

Xarxa elèctrica, canonades … tot estarà connectat. Els vehicles conduiran sols. Els carrers, els senyals, les botigues, els edificis … tot serà intel·ligent i respondrà a les nostres necessitats. Unes necessitats que hem tingut sempre; el motiu pel qual no s’han pogut construir abans aquest tipus de ciutats és perquè no teníem la capacitat de gestionar adequadament les dades, però ara sí les tenim. Les tècniques de tractament massiu de dades, el famós big data, ens ho permet.

Un tendència ecològica

Intel·ligents i sostenibles, aquesta és la tendència de les noves ciutats.

Les solucions sostenibles no només segueixen sent de vital importància en les ciutats i edificacions, sinó que, davant la ciutat del futur, deixen de ser solucions independents per passar a formar part d’un sistema digital integrat.

Ja hem parlat abans al blog de carreteres que aprofiten l’energia solar per autoproveïr la seva il·luminació, o de carreteres que converteixen l’aire que generen els cotxes al passar en energia.

==> Tecnologies que faran carreteres més segures, còmodes i eficients <==

El mateix passa amb edificis, per exemple, que seran capaços, mitjançant el big data, de saber quan es produeix una major demanda d’electricitat i emmagatzemar-la per al seu ús quan en falti, detectar estats d’emergència, gestionar de forma eficient l’aigua, etc. La gestió eficient de l’aigua i de l’energia són els elements claus en les ciutats del futur, si volem que siguin sostenibles i autoproveïdes.

El trànsit

Un dels grans problemes de les ciutats és el trànsit. I també un dels grans problemes per tindre una logística eficient. Es prioritari treure usuaris de la carretera, augmentar l’ús del transport púbic i prioritzar usos de transport de mercaderies. Per criteris d’eficiència i mediambientals ens cal fomentar per exemple els metros o els trens de rodalies que tenen una capacitat de 20.000 persones/hora enfront del turisme que en el millor del casos arriba a 1.200 persones/hora i contamina 5 vegades menys per passatger que el vehicle privat.

A més, avui, amb la gran quantitat de dades que podem manejar gràcies a les noves tecnologies, és possible predir aquells llocs en què hi haurà congestió de trànsit. És un important avanç. No obstant això, el que encara no podem és descongestionar els carrers de les ciutats quan es col·lapsen.

Companyies com Waze, ara propietat del gegant Google, treballen en aquest sentit.

Pels que no la coneixeu, Waze és una aplicació social de trànsit automotor en temps real i navegació assistida que demana als ciutadans ajuda per resoldre el gran problema del trànsit. Les dades reals enviades pels seus usuaris, permeten a l’aplicació generar un mapa de les condicions en temps real. Sorprenentment, en països com Israel, s’ha comprovat que quan el servei no està disponible, es genera major caos.

Quan tindrem ciutats intel·ligents?

Aquesta és, potser, la pregunta del milió. Ja tenim a les mans la via, la tecnologia; I ara què?

No és fàcil, el que tenim a l’abast de les nostres mans és una cosa massa gran, podem definir-lo com un gran monstre, desconegut i probablement incontrolable que hem d’aprendre a domar. Un gran monstre capaç de fer de les nostres ciutats llocs més nets, eficients i segurs, però perquè es converteixen en ciutats intel·ligents, cal que els governs siguin intel·ligents i demostrin estar capacitats per gestionar aquesta revolució. A més, és molt més fàcil construir una ciutat de zero que remodelar una ja existent. En aquest segon cas caldrà anar incorporant, a poc a poc, elements intel·ligents, element “smart”, és la única forma de fer-ho. Realitzant proves pilot, veient com funciona i així anar progressant.

La implicació dels governs és imprescindible i decisiva si volem ciutats intel·ligents, ja que estem davant de decisions que alteren els planejaments urbans, fluxos de circulació, normatives locals, etc. En aquest sentit, les inversions en infraestructures caldrà realitzar-les amb criteris de retorn d’inversió, és a dir, retorn econòmic i mediambiental i no per altres criteris que sovint veiem. Cal dir que aquesta revolució digital “smart” és una via molt important de creixement econòmic si s’utilitza adequadament, és una oportunitat que no podem desaprofitar. Ens permet generar molt llocs de treball d’alt nivell.

Del que sí pots estar segur és que el ritme al que avança la tecnologia i la societat no  permetrà prendre-s’ho amb molta calma … Aquest futur està molt a prop del present.

 

Claus de la tendència a la “uberització” dels negocis

Entre polèmiques i no pocs detractors, Uber ha anat escalant fins a esdevenir una de les empreses més valuoses dins el món de les aplicacions. Però l’impacte del seu èxit no queda en les astronòmiques xifres que gestiona, sinó que ha fet caure barreres i creat tendència; gràcies a ella parlem de la “uberització” dels negocis i de l’economia.

Airbnb, Blablacar, Netflix … Parlem d’empreses amb sectors tan diferents, que a priori pot ser difícil buscar-los un nexe d’unió. Però ho tenen: totes formen part de la “uberització” de l’economia.

Quan parlem de la “uberització”, parlem d’activitats dirigides per pràctiques de col·laboració en les empreses. Es tracta d’un model susceptible de ser integrat, especialment, en empreses de serveis: transport (Uber), allotjament (Airbnb), entreteniment (Netflix), etc. Tot i que les empreses industrials també poden quedar incloses ja que moltes vegades quan parlen d’empreses industrials i de serveis no es tan fàcil establir una frontera clara. Per exemple, una fàbrica d’automòbils podem pensar que clarament està orientada a produir productes però en molts casos el que compra el client no és només el producte, és el servei que l’envolta, compra un servei privat fiable de transport, això vol dir manteniments, vehicle de substitució, atenció en carretera, en fi, tot un ventall d’elements necessaris per aconseguir la seva satisfacció com a client. Resumint, la frontera entre producte i servei es cada cop més lleugera, per tant, un concepte com la “ubertització” potser també a la llarga han de ser analitzat e integrat per les empreses industrials.

Claus de l’èxit de la “uberització”

Una de les claus d’aquest model rau en l’eliminació dels intermediaris amb l’objectiu de posar sobre la taula una oferta de tarifes més atractiva pel consumidor final. L’altra element clau d’aquest nou concepte es troba en la base tecnològica, el mòbil és el seu punt fort i les seves ofertes s’allotgen en una aplicació per smartphone (app).

Com a nota curiosa podem veure que es tracta d’aplicacions mòbils que, lluny de ser complexes, es basen en la senzillesa … Si entrem en les apps de qualsevol d’aquestes startups veurem que compten amb una interfície molt intuïtiva, senzilla, en molts casos amb molt poques funcionalitats. I és aquí on podem aplicar la màxima “menys és més”, és així com aconsegueixen la major eficiència.

L’impacte ha estat tan fort en les empreses, degut a que aquestes, realment, no han inventat un nou model, sinó que han millorat l’existent. L’activitat és la mateixa, els clients segueixen sent els mateixos, però el model de negoci ha estat millorat aprofitant els avantatges que ofereix l’omnipresent informàtica i combinant tot això amb l’economia participativa. Com a exemple podem posar Airbnb i comparar-lo amb la prestigiosa cadena d’hotels Hilton. Hilton té 93 anys d’història i gestiona 610.000 habitacions en 88 països, doncs bé, Airbnb ha necessitat només 4 anys per gestionar 650.000 habitacions en 192 països, realment increïble. A més, el model d’Airbnb no l’obliga a realitzar elevades inversions, de forma que el creixement pot ser exponencial. La necessitat de circulant per créixer que té el negoci és infinitament inferior a la totpoderosa cadena d’hotels Hilton. Segurament les dues tenen el seu lloc en el mercat, però el que queda clar és que la forma com Airbnb ha millorat el model de gestió de l’allotjament és espectacular.

Però més enllà de tot l’anterior hem de parlar d’empatia i gran coneixement del mercat. Aquesta és una altra de les claus de l’èxit i un denominador comú d’aquestes empreses. Totes elles han sabut reconèixer la insatisfacció dels clients i donar-li la volta a la situació oferint una major qualitat en el servei a través d’ofertes més competitives, permetent als clients estalviar temps o millorant la seva experiència.

La “uberització” és sens dubte, una tendència a l’alça, en gran part pel seu model escalable, que permet el creixement de l’activitat d’una forma natural i fluida sense que la qualitat del servei es vegi afectada i el que és més important, sense necessitats d’inversió en actius i circulant.

Així que, preparem-nos per veure “uberitzades” les coses més estranyes…

 

5G, el futur de les xarxes sense fils

5gInternet s’ha convertit en part imprescindible de la nostra vida i del nostre dia a dia. Avui ja tenim molts dispositius connectats: ordinadors, telèfons, cotxes, televisions, però en breu començarem a veure connectats les nostres neveres, l’armari de la cuina, la roba que portem posada, tot el nostre entorn estarà també connectat a la xarxa. A més, exigim una connexió cada vegada més ràpida, eficient i universal, hem de tindre disponibilitat de xarxa en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Les companyies de telecomunicacions han de treballar per complaure aquesta necessitat.

Si volem tindre connexió en qualsevol lloc i en qualsevol moment, les xarxes sense fils són imprescindibles, en aquest article parlarem de l’anomenat 5G. Quan parlem de xarxes sense fils, la “G” significa generació. I de la mateixa manera que les seves predecessores, el 3G i el 4G, el 5G és un tipus de connexió sense fils ideada per satisfer la necessitat d’un futur on milers de milions de dispositius estaran connectats a la xarxa. Aquesta nova realitat precisa d’un nou protocol. Això serà el 5G. Però,

Exactament, què és el 5G?

La tecnologia sense fils va començar amb el 1G. En els anys 90 vam conèixer el 2G, aquell temps en què els dispositius ens permetien enviar SMS. Potser el que més et soni és el 3G, que ens va permetre, no només trucar i enviar SMS, sinó també navegar per internet. I el 4G, a grans trets, va arribar per millorar els avantatges del 3G, destacant la velocitat a l’hora de navegar per internet.

Però la cosa no va quedar aquí, al 4G se li va afegir el LTE (Long Term Evolution), que el va fer encara més ràpid…

El 5G arriba per suportar la connexió massiva de dispositius, aportant fiabilitat i noves prestacions en la navegació, tot evitant que l’ample de banda col·lapsi. Aquesta nova generació, serà construïda sobre la base del 4G LTE.

Què permetrà?

El 5G ens permetrà afrontar el futur …

El 5G ens permetrà seguir realitzant les trucades, enviar missatges i navegar per internet. Fins aquí res de nou. La diferència és que la velocitat serà molt més ràpida. A efectes pràctics, per posar un exemple, el descarregar i pujar arxius pesats, per exemple formats en Ultra HD o vídeos en 3D, deixarà de ser un problema.

I a més de l’augment de la velocitat, estarà preparat per suportar que milions de dispositius puguin connectar-se a la vegada.

Com de ràpid serà?

Actualment, la velocitat de transmissió del 4G LTE arriba fins al gigabit per segon. El 5 G multiplicarà per 10 aquesta xifra, permetent una velocitat de descàrrega fins a 10 gigabits per segon.

Quan podrem utilitzar el 5G?

Des de fa gairebé un any, algunes companyies estan realitzant proves en algunes ciutats, principalment als Estats Units; altres companyies estan realitzant proves de manera interna en les seves instal·lacions. Tot i això, les prediccions parlen d’una disponibilitat global del 5G a partir del 2020.

Algunes coses increïbles que ens permetrà fer el 5 G

Vehicles autònoms

Les xarxes 5G estaran preparades per respondre prou ràpid com per coordinar vehicles autònoms.

Podem imaginar carreteres sense semàfors, per exemple?, una vegada que tots els vehicles tinguin càmeres i sensors integrats, podran capturar vídeo de manera contínua i així circular sense semàfors o oferir informació precisa i exacta del que ha passat en un accident, etc.

Videoconferències

El 5G ens permetrà comunicar-nos d’una forma més visual. Podrem parlar des de qualsevol lloc, amb qualsevol persona, sigui on sigui, a través de vídeos tan nítids que semblarà que estem al seu costat.

Telemedicina

La medicina per control remot serà una realitat gràcies al 5G, que permetrà als metges realitzar una intervenció o practicar una cirurgia de manera remota. Sí, com ho llegeixes; els retards en la connexió amb el 5G són tan minúsculs, que els metges podran utilitzar robots per operar a una persona que pot estar a milers de quilòmetres. Ni tan sols caldrà que es trobin en un hospital o centre mèdic.

En fi, aquestes i altres inimaginables aplicacions vindran en els propers anys, cal que estiguem atents i aprofitem les oportunitats que ens donaran per millorar les nostres vides i de les nostres comunitats.

Benvinguts al futur!

El gran repte de la indústria 4.0

Indústria 4.0La Indústria 4.0, també anomenada ciber-indústria o fàbrica intel·ligent, és probablement el terme de moda en el món dels negocis. Però, què és i per què resulta tan rellevant?.

La transformació digital està provocant un gran impacte en l’organització i la producció de les empreses, així com en la gestió de la relació amb els clients.

El màrqueting digital, la web i els dispositius mòbils han captat la nostra atenció durant els últims anys. Però el major impacte del fenomen digital s’està produint ara amb la digitalització de les indústries. Alguns fins i tot s’atreveixen a vaticinar una quarta revolució industrial …

Què és la indústria 4.0?

 Quan parlem d’indústria 4.0 parlem de la transformació digital aplicada a la producció industrial. Parlem de la introducció de les noves tecnologies digitals a les fàbriques. A través de sensors i altres sistemes d’informació s’aconsegueix la digitalització dels processos productius amb la finalitat de fer-los més efectius i eficients.

Tan simple i tan complex

Fins fa molt poc existia una idea generalitzada que les empreses industrials es mantenien en una realitat paral·lela a la digitalització. Greu error!.

Una cosa similar vam poder veure en altres indústries que al principi van posar resistència a la inevitable evolució. La música, per exemple, va ser una de les més evidents, que entenia aquest canvi com una amenaça; o el propis mitjans de comunicació; fins i tot, sense anar més lluny, la logística també ens serveix per aquest exemple. Totes elles avui totalment adaptades al fenomen digital.

Igual de desolador que el que han patit abans moltes altres indústries es presenta el panorama per a les organitzacions que es resisteixin al canvi de mentalitat, a l’evolució cap a un marc digital. I és que, el que està en joc és la competitivitat de les empreses: poder oferir una atenció personalitzada al client; possibilitat de dissenyar productes i serveis personalitzats; capacitat d’adaptació a la demanda; produccions més rendibles; capacitat per recopilar, analitzar i explotar la informació, etc.

La indústria 4.0 és un concepte molt ampli, però per entendre millor l’abast podríem dividir-lo en 8 grans eixos que permeten el funcionament d’aquest complicat engranatge:

  1. Big data
  2. Cloud Computing
  3. IOT (Internet of Things)
  4. Realitat augmentada
  5. Robòtica
  6. Ciber-seguretat
  7. Simulació i prototipatge
  8. Integració de processos

Un element clau és aconseguir una major flexibilitat i individualització dels processos de fabricació. Els fabricants hauran d’adaptar els productes a les necessitats dels clients individuals, cada producte serà diferent. Estem parlant d’una híper-diferenciació en la producció industrial.

Tot això caldrà fer-ho reduint costos i millorant els temps de producció, elevant així l’eficiència de la cadena de valor. Estem per tant davant d’un repte majúscul.

El gran repte de la indústria 4.0: Les persones

Aplicar totes les tecnologies comentades anteriorment, no és fàcil, és un procés llarg i complex poder integrar-ho en les empreses, no es pot realitzar d’un dia per l’altre. Cal fer-ho de forma gradual.

Malgrat això, el gran repte de la indústria 4.0 el trobarem en les persones. Un dels objectius de la indústria 4.0 es fer conviure en un mateix entorn a persones i màquines, de forma harmònica, interactuant en el processos d’una forma natural, no com ara. A dia d’avui a les fàbriques tenim per un costat els robots i per altra banda les persones, no participen de processos cooperatius, amb la indústria 4.0 trencarem aquesta barrera, col·laborant en un mateix procés per fer-lo mes eficaç i eficient.

Acceptar la transformació digital exigeix un canvi de mentalitat, una nova cultura, una predisposició al canvi … Adaptar-se a aquest nou entorn, no serà tasca senzilla per als professionals. Però tampoc hi ha elecció: és adaptar-se o morir.

Us deixo els links a un vídeos interessants sobre la indústria 4.0:

Machine learning a l’empresa logística

machine-learningEl machine learning (aprenentatge automàtic) fa referència al conjunt de tècniques que gira entorn de l’estudi i la pràctica d’algoritmes que tenen la capacitat d’aprendre de les dades. Es tracta de crear programes capaços de generalitzar comportaments a partir del reconeixement de patrons. Dit d’una altra manera, consisteix que les màquines aprenguin sense haver de programar-les específicament.

El procés d’aprenentatge de la màquina és similar al de la mineria de dades (data mining). Tots dos sistemes utilitzen les dades per buscar patrons. No obstant això, en lloc d’extreure dades per a la comprensió humana – com és el cas de les aplicacions de mineria de dades – l’aprenentatge automàtic utilitza aquestes dades per detectar patrons en elles i modifica, de forma automàtica, els paràmetres del programari en conseqüència. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic es classifiquen entre supervisats i no supervisats. Els algoritmes supervisats poden aplicar el que s’ha après en el passat amb les noves dades i utilitzen el que anomenem dades d’entrenament. Els algoritmes no supervisats poden treure conclusions a partir de conjunts de dades, sense coneixements a priori.

No es tracta de cap novetat, l’aprenentatge automàtic té molt que veure amb la idea original d’intel·ligència artificial, de fet, és un tipus d’AI (artificial intelligence).

Les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions han marcat un abans i un després en les empreses, encara que en alguns sectors més que en altres. La logística és un d’aquests sectors en què ha impactat amb gran força. La possibilitat d’utilitzar i analitzar quantitats massives de dades generades de forma contínua ha donat lloc a moltes millores, per exemple, en processos continuats i en l’optimització de rutes.

Tot i que, com deia al principi, no parlem de res de nou, la novetat és la gran quantitat de dades que avui les empreses són capaces de recopilar, les dades són la matèria prima bàsica que utilitza l’aprenentatge automàtic. En ocasions, porten a les empreses al conflicte de què fer amb elles, i és que les dades per si soles no són útils. Quan parlem de quantitats massives esdevé imprescindible una correcta administració i anàlisi de les mateixes per convertir-les en una eina útil. Davant d’aquesta realitat tenim dues possibilitats: podem simplement emmagatzemar-les, el que suposa una gran pèrdua d’oportunitats i informació molt valuosa per a l’empresa. O bé podem utilitzar-les per aprendre i créixer.

Gràcies a l’avanç i desenvolupament de les noves tecnologies informàtiques, el machine learning d’avui dia, poc o gairebé res té a veure amb les solucions d’aprenentatge automàtic que coneixem del passat. Avui, podem aplicar i utilitzar algoritmes en quantitats o volums de dades que varien de manera constant i creixen a gran velocitat. Es tracta d’algoritmes flexibles i amb la capacitat d’adaptar-se de manera independent, donant lloc a una infinitat de solucions que van des de programaris de recomanacions online fins, per exemple, com parlàvem fa alguns mesos, al desenvolupament de vehicles que condueixen de forma autònoma, sense conductor. 

Aplicacions de l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística

Les aplicacions són gairebé infinites; de fet, podem adaptar l’aprenentatge automàtic a tantes situacions com dades tinguem. Moltes són les activitats habituals en la nostra vida i rutina diària que es veuen impulsades per l’aprenentatge automàtic. Aquests són només alguns exemples: motors de cerca, filtrat de correus electrònics, reconeixement facial, diagnòstics mèdics, etc.

Però, quines aplicacions pot tenir l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística? Aquests són algunes de les aplicacions en la gestió de la cadena de subministrament:

  • Reconeixement facial, de veu o d’objectes aplicable, especialment, en magatzems.
  • Prediccions i pronòstics. Molt útil en la fase de transport, per exemple, per obtenir dades sobre condicions meteorològiques o de trànsit; o fins i tot per evitar errors tecnològics en equips.
  • Per crear mètodes d’optimització més ràpids i efectius, avaluant, per exemple, quin és el moment més adequat per a executar una tasca concreta.
  • Anàlisi de comportament de consum i productivitat. És possible, a través de l’aprenentatge automàtic detectar clients potencials, preveure quins empleats poden ser més productius i rendibles, adaptar serveis a les necessitats dels clients, etc.
  • Els famosos vehicles i camions sense conductor …

Aplicar l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística no és fàcil, requereix, a més d’un programador professional, també un perfil especialitzat en probabilitat i estadística. No obstant això, és una opció a tenir en compte, sobretot, per a la resolució de problemes de naturalesa complexa en què els algoritmes són de gran ajuda per trobar solucions precises en el menor temps possible.

La clau de l’aprenentatge automàtic és la seva capacitat de construir i adaptar un arbre de decisions en funció de dades conegudes. Així, les seves aplicacions són tan àmplies com la capacitat creativa de cada un; això sí, totes aquestes aplicacions tenen com a objectiu detectar patrons en les dades, o bé respondre a determinades preguntes de forma predictiva, estalviant-nos temps en l’estudi de dades i la definició de casuístiques que podria portar-nos setmanes, mesos i fins i tot anys.

Finalment, un aspecte important que cal posar sobre la taula és que les aplicacions de les que estem parlant ens donaran resposta a què passarà?, però no a per què passa?, aquest fet es transcendental i xoca frontalment amb la nostra formació empirista. Serem capaços de detectar que una cosa passarà, però si volem saber el per què, caldrà un anàlisi posterior. La realitat és que moltes vegades ens és suficient saber que passarà, ja que així podrem actuar en conseqüència i posar remei. Per exemple, si gràcies a aquestes eines som capaços de predir que hi haurà un terratrèmol, podrem preparar-nos, desplaçant persones, etc., amb això en tindrem prou, no es necessari saber que això és degut a que tal placa tectònica s’ha desplaçat o a que s’ha produït un tsunami en tal lloc que ho ha provocat.

Del que no queda cap dubte és que estem només a l’inici de la revolució que representarà l’ús de les dates massives (big data) i de les eines d’aprenentatge automàtic en tots els camps de la nostra vida i especialment en la logística. En aquest sentit, la recomanació que us faig és que cal tornar a ser com els avis i guardar-ho tot, sobretot les dades, ja que les dades no estructurades d’avui, excels, powerpoints, correus electrònics, documents de tot tipus, etc., són la matèria prima que necessita el Machine learning per treballar i ajudar-nos a gestionar millor les nostres empreses.