Solucions TIC per a la gestió de RRHH

El progrés de la tecnologia avança a passos de gegant, provocant un gran impacte en totes les indústries i sectors, amb un abast universal que produeix solucions adaptatives per part de les companyies.

Els departaments de recursos humans, no són una excepció a aquesta realitat.

Llarg, molt llarg és el camí recorregut des d’aquells dies en què el personal es gestionava a través de fulls de càlcul.

tecnología y recursos humanos

Situació actual

Tot i que les solucions són múltiples, hi ha certa debilitat a l’hora d’implantar nous sistemes tecnològics en els departaments de RRHH que permetin als professionals gestionar el capital humà d’una manera eficient.

Cert és que cada vegada és més freqüent en pimes i noves startups la realització d’inversions per a la implantació de sistemes ERP. No obstant això, la majoria d’aquests sistemes estan més enfocats a aspectes financers, de producció o logístics, i en alguns casos, no disposen de mòdul de RRHH i cal buscar solucions externes.

Davant d’aquest escenari, els professionals de RRHH es veuen amb una sobrecàrrega de dades i informació realment difícil de gestionar mitjançant mètodes tradicionals, ja que actualment, els departaments de recursos humans d’una companyia no només assumeixen tasques de gestió de personal com contractacions, acomiadaments o nòmines, sinó que també són el nexe encarregat d’agilitzar i millorar la comunicació entre les companyia i els seus empleats.

La tecnologia en els recursos humans

La comunicació interna de qualsevol companyia pot ser complexa. I és precisament aquí on les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) entren en joc, amb l’objectiu d’agilitzar aquests processos i tràmits; a més de trobar eines multitasca que s’encarreguin de comunicar i que siguin capaces de realitzar les tasques administratives que esdevenen inacabables.

Quan parlem de tecnologia de recursos humans, partim de tres bases:

  1. Aplicacions informàtiques per a la gestió íntegra de les persones

Es tracta de programaris que ofereixen solucions que abasten múltiples processos, com la selecció de personal, la contractació, l’anàlisi d’indicadors de rendiment, la formació continua, la definició de llocs treball, la prevenció de riscos, etc.

  1. 2. Avanç de les telecomunicacions

Ha donat lloc a relacions laborals a distància. D’alguna manera, ha contribuït a que disminueixi el contacte personal, reduir les esperes i els errors i al fet que es redueixin el nombre d’oficines. Els equips de treball estan cada cop més distribuïts geogràficament, es potencia el teletreball com a eina clau per millorar l’eficiència i l’eficàcia.

  1. Robòtica

Ha permès desenvolupar continus canvis en els processos de producció, transformant els perfils i reduint l’índex d’ocupació. Els robots ja fa temps que estan a les fàbriques, mentre que les activitats de backoffice encara són molt manuals.

En qualsevol cas ja fa temps que veiem els “bots” (abreviatura de robots) efectuant automàticament tasques repetitives a través d’Internet, com donant-nos hora per la cita al metge, informant-nos sobre els serveis bancaris disponibles o gestionant la nostra connexió a un sistema de TV per pagament. Fins i tot darrera les línies eròtiques hi ha bots !.

Es evident que aquests programaris tenen un llarg recorregut si els apliquem a donar serveis als nostres col·laboradors en les nostres tedioses tasques de RRHH  en el backoffice.

Solucions TIC per a la gestió de RRHH

Softwares de gestió complerta (ERPs)

Actualment esdevé imprescindible per a moltes companyies comptar amb un sistema que no només gestioni tasques administratives, com poden ser calendaris, horaris, incidències o vacances; sinó que també permeti cobrir a l’empresa davant els canviants requisits legals, per exemple.

Amb aquest tipus de programaris unifiquem les tasques i permetem que els temps d’execució es redueixin considerablement. Alhora de decidir el software de gestió complerta (ERP) que més ens convé, es clau saber el volum que té lempresa. Per empreses de petites dimensions encara es poden trobar marques de software que ofereixen solucions sectorials òptimes.

A mesura que augmentem el volum de l’empresa cal dir que el ventall de possibles solucions es redueix; podem dir que fonamentalment acabem anat als ecosistemes hegemònics, Microsoft o SAP. Quan dic ecosistemes em refereixo al model que ambdues han posat en marxa, definint una autèntica plataforma global que aïlla el nucli central (core) del ERP de totes les aplicacions i parametritzacions que si puguin desenvolupar.

Aquest nucli central es va actualitzant periòdicament per incloure totes les modificacions essencials per garantir nous serveis, els canvis legislatius per països o solucionar problemes del tipus que sigui, de la resta. Per sobre d’aquest nucli no modificable li podem “connectar” aplicacions de tot tipus que donin resposta a tots els problemes empresarials, en el cas dels RRHH, a la gestió de les nòmines, de la formació, prevenció de riscos, plans de carrera, control dels treballadors, etc.

Tot això en un context global i amb actualitzacions pràcticament mensuals, de forma que sempre disposarem de les últimes actualitzacions del “core” que millorin l’eficiència de la nostra gestió.

Aquesta arquitectura és necessària per poder desenvolupar la línia estratègica que han engegat aquests dos gegants del software i que els portarà a mig termini a contemplar únicament solucions en el núvol i amb pagament per servei (SAS).

Aquest és un dels punts que cal tindre en compte, el fet de que la tendència actual de “servitització” que afecta a tots els productes, en el cas del software i dels ERPs és definitiva.

Plataformes e-learning

L’e-learning corporatiu pot transformar tota una companyia.

En un món cada vegada més competitiu, esdevé essencial comptar amb personal especialitzat en tasques molt específiques. I per això, la formació és imprescindible. Gestionar la formació de l’equip humà d’una empresa no és tasca senzilla. Per això la formació e-learning s’ha convertit en una gran solució amb múltiples avantatges

Fa tot just uns anys era impensable comptar amb el que aquest tipus de plataformes ens ofereixen: intranets que faciliten la comunicació entre professors i alumnes, aules en viu, exercici interactius, etc. No podem oblidar la flexibilitat que aquesta solució ofereix tant a la companyia com als professionals, permetent la formació adaptant-se a les jornades laborals.

Moodle és una de les solucions e-learning més populars de què disposen les empreses per implementar la formació a distància mitjançant els seus departaments de RRHH. Però a poc a poc comencen a aparèixer altres, com evol Campus per exemple.

Sistemes de registre, validació i signatura

Adaptar-se als canvis i requisits legals complint amb la normativa i obligacions és molt necessari, però també implica molts recursos. Hi ha eines TIC desenvolupades precisament per oferir solucions davant aquest tipus de normatives i exigències legals d’una forma més senzilla.

A través d’elles és possible gestionar de manera eficient i segura la signatura de documents, validar horaris laborals dels empleats, registrar jornades …

I gràcies als servidors al núvols (Cloud), totes les dades generades per les empreses són gestionades pràcticament en temps real per les persones assignades a això; a més, aquest tipus de servidors faciliten les tasques als responsables de RRHH, permetent que puguin accedir a la informació des de qualsevol dispositiu.

Ras i curt, immediatesa i disponibilitat global són els valors diferencials d’aquestes solucions.

Sistemes de firma electrònica com Docusign són un exemple del que estem dient.

Eines de gamificació

Comencem pel principi: què és la gamificació?

Es tracta de la utilització de tècniques, elements i dinàmiques pròpies de jocs en activitats no recreatives, com l’àmbit laboral. L’objectiu és potenciar la motivació, reforçar la conducta per resoldre problemes complexos, millorar la productivitat, potenciar l’aprenentatge i avaluar els individus.

Facilitar la interacció entre empleats o membres d’un equip, incentivar-los a través de premis, jocs de nivells o rànquings, pot aportar-los una eina de suport i de motivació en el treball, a més de millorar la productivitat i el compromís amb l’empresa.

Ja hi ha múltiples eines que permeten implementar aquestes tasques i tècniques per tal d’informar i incentivar als empleats.

Un bon exemple d’això és la startup Badgeville, que ofereix una plataforma de gestió de programes de fidelitat basada en el comportament dels usuaris en línia. Aquesta eina permet recompensar als usuaris amb regals personalitzats.

Conclusió

Encara que a priori pot semblar una tasca complexa la implantació d’aquest tipus de solucions TIC desconegudes encara per moltes companyies i professionals, hem de tenir en compte que els proveïdors estan preparats per dissenyar solucions adaptades a cada empresa, garantint la posta en marxa, formació inicial, suport tècnic i assistència continuada, per garantir que la seva introducció i desenvolupament posterior siguin un èxit.

Mentre que la digitalització de les fàbriques i dels processos productius ja és una realitat en moltes empreses, si mirem els processos de backoffice de les empreses i en especial, a la gestió de recursos humans, veiem que queda un camí molt llarg. Ens trobem amb processos ineficients, manuals i gestionats sense criteris d’eficàcia i eficiència.

Resumint, el que no s’ha de fer des dels departaments de RRHH és ignorar els avenços i prescindir d’eines actualitzades; només així es podrà evitar que l’empresa quedi obsoleta davant l’incessant avanç tecnològic.

Tecnologies que es desenvoluparan en 2018

Podríem dir que el passat 2017 ha estat un any agredolç per a la indústria de la tecnologia. I és que al llarg de l’any vam veure nous i genials dispositius que sortien al mercat, alguns avenços tecnològics predictibles i també importants fracassos. Però això és el passat, ja immersos en el 2018 la qüestió és, què ens portarà el nou any en el que a tecnologia es refereix?

tenbdencias tecnologicas 2018

Aquestes són algunes de les tecnologies que es desenvoluparan en el 2018.

 

REALITAT VIRTUAL

Va arribar trepitjant fort i molts van assumir que la realitat virtual anava a prendre les regnes del món. No obstant això, el fet d’adossar unes aparatoses ulleres al cap per veure vídeos en 360 o videojocs, no era exactament el que la majoria esperava d’aquesta tecnologia.

Però no ho prenguem com un fracàs, tot apunta que la realitat virtual només estava estudiant la millor manera de fer-se un forat en les nostres vides. I hi ha moltes probabilitats que la veiem integrada en els nostres telèfons mòbils en breu.

Un bon exemple d’això és el ARKit d’Apple, un kit de desenvolupament de programari per als desenvolupadors, que permet fer aplicacions de realitat augmentada per a l’iPhone i l’iPad. Les aplicacions d’ARKit posen imatges tridimensionals al nostre món mitjançant l’anomenada odometria visual inercial, que aprofita els sensors del nostre dispositiu per fer un seguiment del nostre món i percebre l’orientació i la posició del nostre dispositiu en relació amb l’escena que estem veient. Les aplicacions son infinites, des de veure l’efecte que pot tindre un mobiliari nou en la nostra habitació, fins a explicar comptes fantàstics als nostres fills amb personatges irreals que es mouen per la nostra casa.

Com podeu veure, un món fantàstic on es barreja ficció i realitat. I això és només el principi …

L’AVANÇ DE LA BLOCKCHAIN

Parlem de blockchain en l’article anterior  i, per descomptat, no podia quedar fora d’aquesta llista.

Va néixer com a tecnologia base del Bitcoin, després es va començar a fer servir amb altres monedes digitals, però com us explicava en l’article anterior, el seu ús anirà molt més enllà, utilitzant-se per a qualsevol tipus de transacció. Aquest fet podria fer que Blockchain marqui la història de la tecnologia en els propers anys, potser dècades.

En el món de les monedes digitals o criptodivises s’utilitza un instrument que es coneix com ICO (Initial Coin Offering en anglès) per finançar el desenvolupament de nous protocols. Aquesta expressió, traduïda literalment al català vol dir Oferta Inicial de Moneda. Aquest procés d’ICO es complementa amb la utilització del que s’anomenen contractes intel·ligents (Smart Contracts) i ens dóna la possibilitat de poder finançar ja qualsevol projecte empresarial. El 2017 ha estat definitivament un any rècord per a les ICO: s’ha recaptat un equivalent, en diners fiduciari, a uns 4 mil milions de dòlars. Només és un 2% del total de diners que van recaptar les IPOs tradicionals (en anglès, Initial Public Offering), però tot és començar. No està gens malament!.

Tot i que es troba en una fase inicial, es parla de 2018 com un any prometedor en el que podríem començar a veure aplicacions basades en blockchain per a: la realització de contractes intel·ligents autoexecutables i complementats per l’aprenentatge automàtic; gestions d’identitat; votacions i referèndums; en la cadena de subministrament mitjançant l’Internet de les Coses (Iot), principalment a través de IOTA; en plataformes de jocs d’atzar; etc. IOTA permet a les empreses explorar nous models de negoci B2B, fent que cada recurs tecnològic sigui un servei potencial que es negociï en un mercat obert en temps real, sense comissions.

En resum, comença l’explosió de les innumerables aplicacions de la tecnologia blockchain.

L’ARRIBADA DEFINITIVA DEL 5G

Fa alguns mesos us parlava del 5G com el futur de les xarxes sense fils. Us convido a llegir l’article, en què us explico exactament què és el 5G, com de ràpid serà i algunes coses increïbles que ens permetrà fer …

En aquell article us parlava d’una predicció de disponibilitat global del 5G per a 2020. Bé, doncs tot apunta que la dada no està lluny de la realitat, perquè al llarg d’aquest 2018, la cinquena generació de telefonia mòbil començarà a reemplaçar a seva predecessora 4G-LTE.

La companyia AT&T treballa ja per convertir-se en la primera companyia nord-americana a introduir el servei de xarxa mòbil 5G en unes 12 ciutats dels Estats Units.

I per si queda algun dubte que el 2018 serà decisiu per al 5G, Corea del Sud implementa una prova pilot durant els Jocs Olímpics d’Hivern a Pyeongchang i té la intenció de llençar la primera xarxa comercial 5G al 2019.

https://www.rcrwireless.com/20170525/5g/south-korea-launch-first-commercial-5g-network-2019.

ELS ROBOTS “prendran CARRER”

Moltes són les companyies que porten molt de temps invertint recursos i esforços en el desenvolupament de robots. I sembla que al llarg de 2018 els començarem a veure als carrers. Per primera vegada els robots surten de l’entorn “controlat” que tenen a les fàbriques a participar en processos de serveis on interactuen amb nosaltres en el mateix espai. Això és possible, degut a l’evolució tecnològica que han tingut.

D’aquesta manera, veurem robots amb càmeres integrades, sensors i GPS que ens facilitaran la vida. Tot apunta que aquest any començarem a veure’ls en hotels, aeroports, centres mèdics, etc.

El robot TUG, per exemple, està dissenyat per portar material mèdic a infermers i realitzar altres tasques que permeten al personal sanitari centrar-se en el realment important, els pacients.

ELS SMARTWATCHES EVOLUCIONEN A DISPOSITIUS MÈDICS

Encara que fins ara els rellotges intel·ligents (smartwatches) ens ofereixen notificacions procedents del nostre Smartphone, a més de calcular dades de salut bàsiques, el gran pla dels rellotges intel·ligents és convertir-se en dispositius mèdics que podran salvar les nostres vides.

Encara que en aquest moment ens ofereixen dades molt interessants (apnea del son, càlcul de calories, ritme cardíac) amb gran precisió, no els podem considerar dispositius mèdics.

És possible que la recent iniciativa de la FDA americana a través de la qual convida a diversos fabricants, entre ells Apple, Samsung i Fitbit a unir-se a un programa pilot per accelerar el desenvolupament de la certificació de dispositius de salut digital, pugui servir de revulsiu per transformar el mercat, veure avenços en al llarg d’aquest 2018 i aconseguir que finalment es puguin considerar dispositius mèdics.

https://www.fda.gov/NewsEvents/Newsroom/PressAnnouncements/ucm577480.htm

VEHICLES AUTÒNOMS

La veritat és que el tema dels vehicles autònoms porta molt de temps donant voltes. Tant és així que els cotxes autònoms ja no són una cosa extraordinària o que sorprengui a ningú.

De fet, al llarg de l’any passat algunes companyies ja han començat a implantar aquest tipus de vehicles en les seves flotes …

No és una tecnologia totalment nova, però seguirà evolucionant i normalitzant-se al llarg d’aquest 2018. Un bon exemple és el cas de Waymo, que ja ha anunciat que al llarg d’aquest any llançarà el seu primer taxi completament autònom.

La tecnologia està preparada, el que caldrà solucionar són els problemes legals. No serà fàcil, cada país és diferent, ja que el problema de la responsabilitat i de les assegurances no és tracten de la mateixa forma. Serà un obstacle difícil de resoldre ja que hi ha molts interessos al darrera, tot i saber que més d’un 90% dels accidents de circulació són per causes humanes.

CASES INTEL·LIGENTS QUE OBREN LA PORTA A ESTRANYS

Que no estiguem a casa no és motiu de pes per no poder rebre un paquet o que el repartidor deixi el sopar a casa abans que arribis.

El gegant Amazon, l’any passat va llançar un servei que permet als repartidors accedir a casa a través d’un bloqueig intel·ligent especial.

Des de la seva pròpia web ven el pany especial i la càmera que et garanteix certa seguretat i demostra cada moviment del repartidor.

Això sí, la càmera d’Amazon, a més d’un sistema de seguretat, li permetrà a la companyia conèixer els teus hàbits, els teus gustos i fins a la marca de llet que consumeixes. Potser caldrà pensar-ho dues vegades abans de instal·lar-la o tapar-la quan no interessi que ens espiï!.

I aquestes són només algunes de les tecnologies que es desenvoluparan en aquesta any que comença. Com podeu veure, per variar, ens espera un any emocionant en el que a avenços tecnològics es refereix.

 

L’impacte del blockchain a la logística

Segur que són moltes les vegades que has sentit parlar de blockchain o que la cadena de blocs suposa tota una revolució en l’economia i és clau per al futur. I així és. A més, si parlem de sectors com la logística, el seu impacte serà brutal …

Però, saps realment què és blockchain i per què és clau per al futur?

Què és el blockchain o cadena de blocs?

Blockchain és un concepte de moda i complex, però que no és difícil d’entendre …

Internet ha canviat el món. No obstant això, hi ha alguna cosa que no ha canviat gaire: no ens fiem els uns dels altres, per això, especialment quan es tracta de transaccions, necessitem d’una altra part que verifiqui qui som. És per això que fins ara, intermediaris, com els bancs o Paypal (molt present en transaccions en línia), han estat part imprescindible del sistema.

El problema està en que aquests intermediaris, mentre ens garanteixen certa seguretat, es queden amb les nostres dades i comercialitzen amb elles. La cadena de blocs ve a posar solució precisament a això.

Us posaré un exemple: Una persona anomenada emissor vol transferir 2.000€ a algú que es diu receptor. El procediment normal en aquest moment és que l’emissor demani al seu banc que retiri l’import del seu compte i el transfereixi al compte del receptor. En tot just unes hores (potser menys), el banc haurà realitzat l’operació i els diners haurà passat d’un lloc a un altre amb un simple balanç automàtic de comptes.
Arribats a aquest punt, només hi ha un problema, que ni l’emissor ni el receptor han tingut cap control sobre el procés de l’operació i només els bancs implicats tenen tota la informació. A més, tant l’emissor com el receptor, estan subjectes a les condicions (i comissions) dels bancs.

Aquí és on entra en joc la ja famosa blockchain, que arriba, bàsicament, per desfer-se dels intermediaris, llevant el poder als bancs i atorgant el control dels processos als usuaris.

Per tant, podem definir la cadena de blocs com un enorme llibre de comptes, una base de dades a manera de llibre de comptabilitat del que tots els que participen en la xarxa guarden una còpia i a on es registren totes les transaccions que es realitzen. En aquest llibre de comptes, els registres (que vénen a ser els blocs) es troben enllaçats i xifrats per garantir la seguretat i protegir la privacitat de les transaccions que es realitzen. Es tracta d’un registre immutable i distribuït, que a la vegada és integrable i programable.

Us dono algunes claus importants de la blockchain:

  1. Les transaccions no necessàriament han de ser econòmiques, pot ser qualsevol tipus de transacció.
  2. El consens és una de les grans claus: si tots comptem amb la mateixa informació es dóna aquesta informació per verdadera. Tot funciona per consens de les parts, i no es pot esborrar ni modificar el passat, ni tampoc operar fora de les normes que s’ha donat la pròpia xarxa.
  3. Perquè una transacció es pugui fer ha d’haver diversos usuaris que la verifiquin i que el bloc al qual correspon (cada bloc compta amb un nombre de transaccions que pot variar) quedi registrat en el gran llibre de comptes del que parlàvem.

Aquesta infografia mostra com funciona d’una manera molt il·lustrativa:

blockchain a la logística

Plataformes blockchain

És important saber que no hi ha una única blockchain, hi ha moltes cadenes de blocs i poden usar-se no només per a transaccions en què parlem de diners, sinó per a qualsevol tipus de transacció.

Hi ha tres tipus de cadenes de blocs:

BLOCKCHAIN PÚBLIQUES

En aquest tipus de cadena de blocs no hi ha restriccions per sumar nodes (usuaris) i qualsevol podria utilitzar un client per començar a participar-hi.

Podem posar com a exemple Bitcoin. De fet, aquest concepte neix de la mà de la famosa moneda digital.

Aquest model dóna lloc a xarxes blockchain de milers de nodes independents que es reparteixen al llarg i ample del món. El problema d’aquest model és que en entorns de negoci, on la privacitat i el rendiment tenen un pes decisiu, és difícil d’assumir i implementar.

BLOCKCHAIN PRIVADES

A les blockchain privades no pot entrar qualsevol, només els qui autoritzin els propietaris. A més, aquest tipus de blockchain tenen usos molt concrets.

D’aquesta manera, sense perdre l’essència blockchain, es poden configurar xarxes entre actors d’un determinat àmbit, de manera que la participació quedarà controlada.

MULTICHAIN

Parlem en aquest cas d’una evolució per millorar les característiques de cara a l’ús de xarxes privades. Partint des d’una filosofia i llicència de codi obert (open source), permet la creació de xarxes regulades “amb permisos”, des de la qual un administrador pot definir i atorgar diferents permisos. És una plataforma que permet dissenyar, implementar i operar registres distribuïts del tipus blockchain de manera ràpida i senzilla. Crea blockchains privades, això vol dir que el creador pot decidir qui pot connectar-se a la plataforma creada per enviar i rebre transaccions, crear actius i blocs. A més, també pots decidir obrir el teu blockchain i fer-la pública. A més, la plataforma permet crear les teves pròpies monedes digitals per realitzar intercanvis i mantenir el registre de transaccions en la teva xarxa.

L’impacte del blockchain en la logística

Com i en quina mesura afecta tot això al sector logístic?

Com bé sabem, el comerç internacional exigeix complexes operacions logístiques transaccionals en què participen un gran nombre d’entitats, a més de necessitar del control de fluxos d’informació i diners. En el diagrama es pot veure la complexitat del procés. Són processos que involucren a més de 10 diferents entitats i on es generen i mouen més de 30 documents.

Aquests diferents participants estan distribuïts arreu del món i molts cops no es coneixen uns als altres. La falta de coneixement, de confiança, obliga a implementar una ingent quantitat de paperassa i d’operacions que no aporten valor. En el transport d’un contenidor d’Àsia a Europa en vaixell el 40% del temps es perd en esperes, fonamentalment per tràmits duaners i operatius de tot tipus degut a la falta de confiança entre les parts.

blockchain a la logística 2

Les diferents solucions en l’àmbit logístic han variat en el temps. Inicialment parlàvem d’arquitectures que partien des d’un servidor central. Aquest model  va evolucionar derivant en solucions en el núvol avui molt utilitzades.

El blockchain es presenta com un nou model; un model de futur que aportarà descentralització, confiança i col·laboració en pro de l’eficiència en les operacions logístiques.

Imagina l’abast del blockchain a la logística!. Permetria connectar a importadors i exportadors, operadors logístics, entitats financeres, asseguradores i qualsevol altre agent implicat.

Aquest nou model ajudaria accelerar els processos, garantir una operativa més àgil, reduir costos, tenir més transparència i millorar la auditabilitat del procés.

Els avantatges, com podeu veure, són enormes!

Quan ho veurem implantat ?

La tecnologia promet i ens permet assegurar que produirà un canvi radical de com fem les coses avui en dia. Però no estem davant de qualsevol canvi, estem davant d’un canvi de paradigma. Davant d’un canvi del que coneixem per alguna cosa totalment nova.

Diguem que estem en una fase inicial i que queden encara molts reptes als quals fer front, tant des del punt de vista tecnològic i operatiu com des del punt de vista legal i de regulació.

El repte és gran i ambiciós. I els projectes són, de moment, idees en fase de desenvolupament.

A més, hem de tenir en compte que els intermediaris, que s’han convertit en part integral i essencial de l’economia i de la societat, no ho posaran fàcil per canviar. Abans que arribi la revolució de la qual tant es parla, aquests mateixos intermediaris posaran tots els mitjans per rebutjar-la o, en un cas més optimista, adaptar-la als seus propis interessos i necessitats.

Us deixo un vídeo on podeu veure un cas real d’implementació de blockchain al món de la logística realitzat per IBM per a Maersk.

 

Professions de futur que no coneixes

Moltes vegades us he parlat de la gran velocitat a la qual avancen les noves tecnologies. Tant és així que estic segur que hi ha alguna persona en el teu entorn proper que no saps molt bé a què es dedica exactament (SEO, Big Data, Machine learning, ciberseguretat, business intelligence, etc.). El que fa tot just uns anys eren només tecnicismes, s’han convertit en les professions del present i del futur.

Inevitablement, algunes professions desapareixeran amb l’avanç tecnològic, però això és una cosa que ha passat a llarg de la història; el desenvolupament econòmic, social i tecnològic, ha anat determinant les tendències del mercat de treball per a així ajustar la llei de l’oferta i la demanda.

És negatiu llavors l’avanç tecnològic de què estem sent testimonis?. La veritat és que no; en la mateixa mesura que algunes professions desapareixeran, s’estan creant altres i aniran apareixent noves.

La clau està en adaptar-se als canvis. Sobreviuran en el món laboral aquells que estiguin disposats i siguin capaços d’afrontar aquesta nova era del canvi. Els vells paradigmes ja no són aplicables; és fonamental estar disposats a aprendre i enriquir-nos en coneixements cada dia.

I és que les organitzacions tenen assumida la necessitat del canvi i a més saben que ha de ser ràpid, ja que en cas contrari, el seu èxit serà limitat.

Noves professions que apareixen amb l’evolució tecnològica

Cada país té la seva pròpia conjuntura, és clar; però si parlem en termes generals, i podem fer-ho tenint en compte que vivim en un món cada vegada més globalitzat, podem arribar a conclusions aplicables a, gairebé, qualsevol país.

 

Especialista en les dades massives (Big Data)

Entre els perfils més disruptius es troba l’especialista en Big Data. Un perfil que en els últims temps s’ha posicionat com el més demandat del mercat.

 

Però, què fa un expert en Big Data?.

Analitza les dades que genera una empresa, de qualsevol sector, les interpreta i estableix les línies necessàries per millorar el negoci. Es tracta d’un expert en àrees com l’estadística, matemàtica o informàtica. Un especialista en la resolució de problemes, en analitzar i resoldre problemes sense entrar en conceptes científics.

Ras i curt, analitzar que passa, resoldre el problema, transmetre-ho a la organització en paraules comprensibles, tot això sense necessitat d’explicar el principi científic pel que passa.

Les sortides per a aquesta professió són més que prometedores. El problema és que, fins fa molt poc, no existien titulacions específiques; és ara quan els professionals poden començar a formar-se a través de màsters que uneixen tecnologia i negocis. Hores d’ara comença a existir una oferta formativa interessant.

En el següent vídeo podeu veure un dels possibles usos de l’anàlisi de les dades massives:

 

Especialistes en Ciberseguretat

Com diuen els experts, hi ha dos tipus d’empreses; les que han rebut un atac informàtic i les que no s’han assabentat que l’han rebut. Això és una realitat ja que la totalitat de les empreses estan obertes a Internet, i cada dia ho estan més. Si estàs a Internet, estàs exposat diàriament a milers d’atacs que es produeixen, des de qualsevol lloc del món, qualsevol dia i a qualsevol hora.

Malgrat l’enorme preocupació que tenen els consells d’administració de les empreses pel problemes de seguretat a la xarxa, poques saben com enfocar-ho, no saben a qui adreçar-se. Això es deu a la important bretxa tecnològica qui hi ha entre molts directius i CEOs d’empreses i les noves tecnologies.

En aquest context és especialment important la figura de l’expert en ciberseguretat, l’anomenat director de seguretat de la informació (CISO o Chief information security officer en anglès). Aquí els graduats en enginyeria informàtica, telecomunicacions i sistemes d’informació, trobaran noves i interessants oportunitats.

Aquí teniu vídeo dels molts que hi ha a la xarxa sobre com ser un expert en ciberseguretat:

 

Especialistes en bio-impressió 3D

La bio-impressió 3D sorgeix de la combinació de la biologia, la creació de biomaterials i la impressió 3D. Aquesta tecnologia obre de bat a bat les portes a la medicina regenerativa que és sens dubte on s’enfoca el futur de molts avenços mèdics.

En aquest context, destacaran els especialistes en bio-impressió 3D; i és que la impressió 3D d’estructures biològiques per a implantar en el cos està en ple desenvolupament i evolució. Així, tot i que el present exigeix reptes més immediats, les oportunitats mèdiques en el futur passen per generar al laboratori teixits i òrgans funcionals que posteriorment puguin ser trasplantats a pacients.

Us deixo un vídeo on podeu veure que s’està fent en aquest camp:

 

Especialistes en ludificació (gamification)

La indústria dels videojocs és un gegant en el qual veiem també noves professions. Podem parlar de desenvolupadors, dissenyadors o de provadors de jocs. Tot i que aquests perfils ja existeixen, es potenciaran. L’experiència acumulada en vàries dècades de creació de videojocs fa que aparegui el concepte de ludificació.

La ludificació, en anglès gamification, és l’ús de tècniques, elements i dinàmiques pròpies dels jocs i l’oci, en activitats no recreatives amb l’objectiu de potenciar la motivació dels directius de les empreses.  Al final el que es tracta és de convertir una activitat avorrida, repetitiva i no excitant en alguna “altra” cosa, en quelcom interessant i atractiu. Sembla una fita impossible però ja és una realitat, podem veure resultats increïbles de la seva aplicació.

Apareix per primera vegada aplicada al món del màrqueting, però s’ha estès amb rapidesa a altres sectors, com per exemple l’educació, la cultura o la recerca científica. Els èxits aconseguits amb aquesta tècnica fan que el seu creixement sigui hores d’ara espectacular.

En aquest context apareixen els experts en ludificació. Els estudis en gamificació i tècniques de ludificació s’adrecen a professionals d’àmbits tant diferents com el disseny i creativitat, audiovisual i multimèdia, enginyers i desenvolupadors, màrqueting i comunicació, psicologia i pedagogia i emprenedors i professionals digitals. Resumint, un ventall de professions molt ampli que poden aportar molt a aquest interessant món de la ludificació.

Us deixo un enllaç on podeu veure 5 vídeos que expliquen com ser un expert en ludificació;

Resumint, podríem parlant llargament sobre noves professions que neixen com a conseqüència de l’avanç de la tecnologia, per exemple; growth hacker, AI expert, responsable de relacions virtuals, enginyer blockchain, especialista en IoT, agregador de talent, etc. Tants, que la llista pot ser interminable.

Però una vegada més tornem a la màxima, “renovar-se per no morir”. En aquest cas, per no quedar fora del mercat laboral.

Bitcoins o monedes virtuals, oportunitat o amenaça?

En els últims mesos s’ha parlat molt de Bitcoins, o de les monedes virtuals, i de la seva capacitat per tenir a la vora de la histèria a autoritats i inversors.

Però comencem pel principi per poder arribar a conclusions pròpies: què són les Bitcoins? I sobretot, ¿fins on pot portar-nos el seu ús?

Aquestes monedes virtuals que per a alguns són una gran innovació, porten de cap als mercats financers i ja són molts els que veuen en elles una autèntica amenaça.

Bitcoin, què és?

Com deia, es tracta d’una moneda, com ara l’euro o el dòlar que serveix per intercanviar béns i serveis. Aleshores, quina diferència tenen amb qualsevol una altra moneda?

Doncs, com deia al principi, la gran diferència és que es tracta d’una moneda virtual o electrònica.

Pel que fa a l’usuari, Bitcoin no és més que una aplicació mòbil o d’escriptori que proveeix un moneder Bitcoin personal i que permet a l’usuari enviar i rebre bitcoins amb ell.

Si mirem el que hi ha al darrera, la xarxa Bitcoin comparteix una comptabilitat pública anomenada “block chain”. Aquesta comptabilitat permet verificar la validesa de cada transacció. L’autenticitat de cada transacció està protegida per signatures digitals corresponents a les adreces d’enviament, permetent a tots els usuaris tenir control total a l’enviar Bitcoins des de les seves adreces Bitcoin. A més, qualsevol pot processar una transacció i aconseguir una recompensa en Bitcoins per aquest servei.

Quines diferències presenten les bitcoins enfront d’altres monedes

Probablement, la major de les diferències que presenten les bitcoins és que es tracta d’una moneda descentralitzada. Això vol dir que no compta amb un emissor central, de manera que ningú la controla. Dit d’una altra manera, està fora del control de qualsevol Govern, institució o entitat financera, ja sigui estatal o privada.

Llavors, qui la controla?, et preguntaràs …

Quan parlem de Bitcoin, el control el realitzen els propis usuaris, de manera indirecta mitjançant intercanvis P2P (peer to peer, que vol dir punt a punt, entre iguals). Amb aquesta estructura sobre la qual es recolza la moneda digital, cap autoritat pot manipular el seu valor ni provocar inflació produint més quantitat. Tant és així que la producció de les bitcoins es guia per la llei de l’oferta i la demanda i el seu valor es calcula a través d’un algoritme que mesura els moviments i transaccions amb bitcoins en temps real.

Com funciona aquest tipus de moneda?

Hi ha aplicacions disponibles, tant per a PC com per a dispositius mòbils, adaptades a tots els sistemes operatius que permeten crear un moneder de bitcoins.

A través d’aquestes aplicacions es pot crear un moneder que comptarà amb una clau privada associada a una altra clau pública que et permetrà realitzar operacions amb bitcoins.

Però, és segur?

Les claus de les que parlava en l’apartat anterior permeten garantir que les transaccions es realitzin de forma segura per als usuaris i eviten que les monedes es puguin falsificar.

Les bitcoins són monedes legals?

La resposta a aquesta pregunta és sí i no. O més aviat, el buit legal que gira al voltant d’elles més que d’il·legalitat ens porta a parlar d’alegalitat.

Com deia al principi d’aquest article, es tracta d’un tipus de moneda que escapa al control de qualsevol institució. No obstant això, podem dir que és legal en els llocs en els quals s’accepti com a mitjà de pagament en una transacció.

Parlem de transaccions anònimes i xifrades entre usuaris, per tant, parlem de transaccions exemptes de qualsevol tipus d’impost, com per exemple, l’IVA.

Per què es consideren una amenaça?

La descentralització i l’anonimat en les transaccions han fet d’aquest mitjà de pagament tot un atractiu per a activitats econòmiques fraudulentes.

És per això que hi ha països que han decidit fer cas omís a la seva existència i han començat a prendre mesures:

Xina, per exemple, fa front des de la prohibició:

https://lta.reuters.com/article/businessNews/idLTAKCN1BF28G-OUSLB

https://www.xataka.com/empresas-y-economia/panico-en-el-mundo-de-las-criptomonedas-china-prohibe-las-icos

A altres països, com els Estats Units, podem observar tota una llarga travessia per aconseguir la legalitat d’aquest tipus de moneda:

https://criptonoticias.com/regulacion/la-travesia-legal-bitcoin-estados-unidos/#axzz4ueAubNYh

Però no totes les transaccions de bitcoins estan a la vora de la legalitat o es tracta de transaccions de dubtosa procedència. Un bon exemple d’això el trobem en l’arxiconeguda companyia WordPress, que permet pagar a la seva botiga amb bitcoins. Cada cop seran més les corporacions privades o públiques que reconeixeran la seva existència i facilitaran el seu ús.

Ara que saps el que és, jutja tu mateix: oportunitat o amenaça ?

Patents tecnològiques de Google

Google, aquesta arxiconeguda empresa tecnològica, principal subsidiària de la multinacional nord-americana Alphabet Inc, especialitzada en productes i serveis relacionats amb internet, programari i altres tecnologies, va aparèixer gairebé per casualitat de la mà de dos universitaris i en els seus inicis oferia només un cercador a Internet.

Poc temps va ser necessari perquè aquest cercador es convertís en el favorit de gairebé tots els usuaris del planeta. I aquesta va ser la via que va portar a Google a desenvolupar els centenars de serveis que avui ofereix.

A mesura que ha anat passant el temps, la companyia s’ha anat convertint, a poc a poc, en sinònim d’innovació. Una distinció que s’ha guanyat a força d’apostar per projectes ambiciosos i, de vegades, gairebé surrealistes. Alguns exemples són el desenvolupament de vehicles autònoms, projectes relacionats amb drons, el desenvolupament d’un súper cervell informàtic o l’inquietant Botó Vermell del que vam parlar fa poc al blog.

Projectes ambiciosos, innovadors i gairebé de ciència ficció requereixen d’una sèrie de patents, de vegades, gairebé igual d’extravagants.

Però comencem pel principi …

Què és una patent i per a què serveix?

Una patent atorga drets de propietat intel·lectual exclusius sobre una invenció concreta i particular.

Es tracta, sens dubte, d’una de les estratègies més comunes d’apropiació dels beneficis econòmics derivats de la innovació tecnològica. De fet, les patents tecnològiques s’han convertit en quelcom habitual entre les grans empreses tecnològiques com Google, Apple, Microsoft o HTC, entre d’altres.

Principals patents de Google

Les patents tecnològiques de Google es compten per centenars. Potser més. Però aquestes són, probablement, algunes de les més curioses:

camion autonomo

Camió autònom

Camió autònom

Google ha patentat un camió autònom destinat al repartiment de mercaderies.

El vehicle ideat per l’empresa de Mountain View compta amb diversos compartiments separats amb l’objectiu que la persona que rep una comanda pugui, teclejant la clau, desbloquejar i obrir el compartiment per recollir la seva mercaderia.

Nova versió de les seves Google Glass

Les Google Glass, un dispositiu de realitat augmentada amb forma d’ulleres, presentat per Google en 2012, no va ser precisament un èxit.

No obstant això, la companyia ha patentat l’any passat una nova versió de la tecnologia utilitzada en les seves ulleres intel·ligents.

Google pretén desenvolupar una versió millorada de la seva proposta llançada el 2012; un element més flexible i resistent que permeti als usuaris utilitzar les ulleres en un major nombre de situacions.

En aquest cas pretén orientar el seu ús a empreses en què el model original no cobria totes les necessitats que avui en dia tenen les organitzacions.

Cotxes autònoms per al transport de passatgers

Google fa anys que utilitza aquest tipus de cotxes per elaborar Google Maps. Però fins fa poc no s’havia plantejat comercialitzar-los.

Dic fins fa poc, ja que la web Patent Yogi ha descobert una nova patent que deixa al descobert els plans de Google al respecte …

Es tractaria d’un sistema mitjançant el qual els vehicles poden determinar una posició de recollida i la destinació. I tot amb el mínim contacte humà, els usuaris només haurien d’indicar on volen anar; el cotxe fa tota la resta.

Però aquí no acaben els avantatges, la patent inclou un sistema capaç de determinar la millor localització per recollir a una persona per evitar embussos, obres, etc.

Que tremoli Uber!.

L’ull biònic i l’ull solar

La tecnologia per la qual Google aposta ofereix també solucions a problemes de salut. Un exemple d’això és el seu ull biònic, un dispositiu que podria permetre corregir la visió de les persones que tenen dificultats visuals sense necessitat d’usar ulleres.

Per aconseguir-ho, el pacient es sotmetria a una intervenció quirúrgica a través de la qual se li s’inseriria un dispositiu intraocular per reemplaçar el cristal·lí.

I per si no és prou sorprenent l’anterior, Google també compta amb una patent sobre el desenvolupament d’una lent de contacte que funciona amb energia solar i a més de millorar la visió permet als seus usuaris recollir dades sobre la seva salut o llegir codis de barres, entre altres coses.

Com deia al principi, les patents registrades per Google es compten per centenars. Probablement més … Amb tot aquest ingent número de patents, amb seguretat, la companyia continuarà sorprenent-nos en els propers anys proposant-nos productes i serveis que a dia d’avui ni tan sols somniem. Ens espera doncs un futur apassionant!.

Si t’interessa descobrir més sobre aquest tema pots trobar molt més en el cercador de patents de Google.

Marea, el megacable submarí de Facebook i Microsoft que unirà Europa i els Estats Units

En anteriors articles he parlat sobre big data, computació al núvol, Internet de les coses (IoT), indústria 4.0, vehicles autònoms, etc. En aquest futur, que ja es present, si hi ha una constant és la necessitat de gestionar cada cop més dades i de fer-ho en temps real, si volem respondre als reptes que se’ns presenten. Per aconseguir immediatesa i capacitat de càlcul és obvi que un dels factors imprescindibles es disposar de sistemes de comunicacions cada vegada més eficients i amb una cobertura global. Tenim la necessitat de tindre cada cop més capacitat de transmissió i de fer  en temps real, sense això la revolució digital es veu alentida.

cable marea

Per donar resposta a aquesta necessitat apareixen iniciatives com les de “Marea”. El passat mes de juny van començar a la localitat de Sopelana, a la Badia de Biscaia i a 18 quilòmetres de Bilbao, els treballs per connectar, “Marea”, el Megacable submarí que unirà Europa i els Estats Units.

Marea és un projecte de Microsoft i Facebook que gestionarà Telefónica mitjançant la seva filial Telxius, que vendrà la capacitat com a part del seu negoci d’infraestructures.

El desplegament d’aquest cable, que com hem dit, va començar el passat mes de juny a la costa de Biscaia, es preveu que a la tardor arribi a Virginia Beach, als Estats Units.

La intenció és que al 2018 comencin les operacions amb Marea.

Què és Marea

Marea és un cable d’uns 10 centímetres de diàmetre i de més de 6.600 quilòmetres de longitud que travessarà l’Atlàntic a una profunditat màxima de 4.000 metres de profunditat amb l’objectiu de fer del món un lloc més obert i connectat, ja que permetrà l’accés als grans centres de dades instal·lats al mercat nord-americà. Serà el cable submarí de major capacitat que mai ha creuat l’Atlàntic, compost per vuit parells de cables de fibra òptica.

Marea, a més, comptarà amb grans capacitats d’interoperabilitat. D’aquesta manera, les diverses empreses podran fer ús d’ell de manera relativament fàcil amb diferents tipus d’equips.

El cable està fet, a priori, a prova de tot tipus de perills i inclemències. Dissenyat per resistir a la pressió de l’aigua, sismes o tempestes, i fins i tot a les mossegades de taurons.

Quina és la seva capacitat

Marea compta amb una capacitat inicial de 160 terabits per segon (Tbps), la més gran del món, 16 milions de vegades més ràpid que una connexió d’Internet domèstica.

Així, potser, no arribem a imaginar les dimensions de la seva capacitat, podem traduir-la, per exemple, en la possibilitat d’enviar 100.000 milions de tuits per segon o la transmissió dels contingut de 4.000 DVD per segon. No està gens malament!.

Per què és important aquesta infraestructura

El projecte, avalat per Facebook i Microsoft permetrà a Telxius vendre la capacitat com a part del seu negoci, permetent als seus clients beneficiar-se de menors costos.

D’altra banda es tracta d’un projecte escalable que pot evolucionar adaptant-se a la innovació en tecnologies òptiques. Tenint en compte això podem concloure que Marea permetrà un creixement dels amples de banda en poc temps.

A més, aquest tipus de projectes de connectivitat resulten fonamentals per al desenvolupament de productes i serveis de tecnologia en el núvol.

Marea, concretament, permetrà una connectivitat de baixa latència que ajudarà a satisfer l’augment de la demanda de major velocitat a través de l’Atlàntic, millorarà la fiabilitat dels serveis al núvol (cloud services).

El gran repte. I els interessos de Facebook, Microsoft i Telxius

L’objectiu principal de les empreses implicades en aquest projecte tecnològic (Facebook, Microsoft i Telefónica a través de la seva filial Telxius) és cobrir la creixent demanda d’Internet d’alta velocitat.

Però, hi ha interessos concrets per part de cadascuna de les empreses embarcades en aquest desplegament?

El negoci, per part de Telxius es troba, com he esmentat al principi, en vendre aquest servei als seus clients a l’engròs.

Per part de Facebook, la major xarxa social del món, hi ha una clara intenció de proveir de serveis de vídeo i realitat virtual als seus usuaris. Fins i tot aquest Marea li permetrà augmentar la capacitat de transferència entre els seus diversos centres de dades; un bon exemple d’això són les dades relacionades amb la xarxa social de moda, Instagram o l’app de missatgeria instantània més utilitzada, WhatsApp, ambdues propietat de Facebook.

¿I què hi ha de Microsoft? Marea és el seu aliat perfecte per a continuar amb l’expansió dels seus serveis al Núvol; com és el cas de Bing o Microsoft Azure.

Més eficiència i seguretat que el satèl·lit

Avui dia, gairebé el 99% de les dades transoceànics s’envien a través de cables submarins.

Un dels principals motius és que la connexió satèl·lit té una capacitat molt menor i ofereix una resposta notablement més lenta. Això fa que no sigui viable utilitzar-la en aplicacions de banda ampla i en temps real.

Però la clau no està sol en la velocitat, també a la seguretat. Tota la informació que circula és un tresor per a Governs, espies i pirates informàtics. Es molt més fàcil protegir un cable submarí que una connexió via satèl·lit.

Aquest nou món obert i connectat, gestionat en temps real, necessitarà cada vegada més de sistemes de comunicació com Marea. Estem doncs potser a l’inici de l’era de la connexió global de banda ampla. Segurament veurem en un futur pròxim molts “Marea” arreu dels oceans de la Terra. Esperem que en fem una gestió responsable, eficient i segura.

Per acabar, si voleu fer una ullada als cables submarins instal·lats arreu del món, podeu veure-ho en aquesta web https://www.submarinecablemap.com/#/

 

 

Les claus per entendre la Quarta Revolució Industrial

Estem immersos en una revolució tecnològica que està canviant moltes coses, especialment la forma en què vivim, ens relacionem i treballem.

Un canvi realment complex, l’abast del qual va més enllà de qualsevol cosa que haguem experimentat abans. Un canvi marcat per les noves tecnologies digitals, físiques i biològiques al qual els economistes han anomenat: la Quarta Revolució Industrial.

Quarta Revolució Industrial

El canvi serà guiat per l’enginyeria genètica i les neurotecnologies. Dues especialitats que semblen estar lluny de l’abast i enteniment de la majoria dels ciutadans. No obstant això, el seu impacte està sent tan fort en el nostre dia a dia, que la nostra manera de relacionar-nos està canviant per complert. I en conseqüència, veurem com aquesta nova manera de relacionar-nos incidirà de manera directa sobre el futur del treball i la desigualtat social, per exemple.

Per què la Quarta Revolució Industrial

Segons els experts, el fonament que dóna lloc a l’anomenada Revolució 4.0 és que no es tracta només de desenvolupaments, sinó de la “trobada” d’aquests desenvolupaments. I en aquest sentit representa un canvi de paradigma, en lloc d’un pas més en la carrera tecnològica frenètica.

Hi ha tres grans raons que defineixen aquesta revolució com a pròpia i no com una prolongació de la Tercera Revolució Industrial:

  1. La velocitat

El ritme al qual se succeeixen els avenços no té precedents.

  1. L’abast

Aquests avenços estan arribant a indústries de tots els continents, produint-se de manera global.

  1. L’impacte

Està impactant de manera directa en totes les indústries.

D’altra banda, segueix la línia dels tres processos anteriors:

La Primera Revolució Industrial va donar pas de la producció artesanal a la producció mecanitzada. Essent el carbó  el motor de la mateixa.

La Segona Revolució Industrial, va comportar l’electricitat i la producció massiva. Grans produccions, a cost eficient, però sense personalització del producte. Recordeu a Henry Ford i el seu Ford T negre.

La Tercera Revolució Industrial va arribar acompanyada de l’electrònica i les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Aquí va iniciar-se la capacitat de fer ser més eficients en costos i aconseguir una major personalització dels productes i serveis.

Aquesta Quarta Revolució Industrial automatitza de manera total la manufactura i el que veurem és una fàbrica intel·ligent que combina màquines físiques amb processos digitals, el que permet a les màquines prendre decisions i cooperar (entre elles i amb els equips humans). La personalització del producte arriba al seu nivell màxim, pretenem fer un producte diferent per a cada consumidor al mateix cost que si féssim grans sèries de producció. L’escenari somniat per la gent de màrqueting!.

3 claus per entendre la Revolució o Indústria 4.0

  1. Aquesta revolució es crea sobre una base de sistemes que combinen programari, nanotecnologia, sensors, una important estructura física i noves tecnologies relacionades amb les comunicacions.
  2. El Iot (Internet of Things), en català, “Internet de les coses”, està jugant i jugarà un paper fonamental en aquest canvi de paradigma.
  3. Afectarà a indústries de tot el món, el que donarà lloc a un canvi radical de l’ocupació.

Va haver-hi inicialment una forta resistència i la creença que certes indústries es podien mantenir al marge de la digitalització. De fet,  els mitjans de comunicació, la música i fins i tot la logística van ser algunes de les indústries en què més evident va ser aquesta resistència. L’evolució no ha donat peu a vacil·lar massa i avui, totes aquestes indústries estan totalment adaptades al fenomen digital. El que no canviï desapareixerà.

Els 8 grans eixos de la Indústria 4.0

La indústria 4.0 és un concepte molt ampli. Un complex engranatge que podem dividir en 8 grans eixos que el fan funcionar:

  1. Dades massives (Big Data)
  2. Procés al núvol (Cloud Computing)
  3. Internet de les coses (IOT – Internet of Things)
  4. Realitat augmentada
  5. Robòtica
  6. Ciber-seguretat
  7. Simulació i prototipatge
  8. Integració de processos

El gran repte de la indústria 4.0

L’adaptació i la individualització dels processos de fabricació a les necessitats dels clients són un element fonamental. Però no només això, sinó que caldrà aconseguir-ho millorant els temps de producció, reduint els costos i creant una cadena de valor més eficient. El repte és de grans dimensions, de vegades titànic.

El paper de les persones

No podem oblidar el paper de les persones en tot això…

Encaixar totes les tecnologies de les que estem parlant, ja de per si és un complex procés que cal fer a poc a poc, de forma gradual.

I probablement el gran repte de la indústria 4.0 siguin les persones. Aconseguir una convivència fluïda, eficaç i natural entre l’equip humà i les màquines, no és tasca senzilla. Estem acostumats a que en les fàbriques d’una banda es trobin les màquines i / o robots i per un altre les persones, no estem acostumats que interactuïn en processos cooperatius.

Aquest mur a poc a poc anirà caient en pro d’una major eficàcia i eficiència.

El primer pas és canviar la nostra mentalitat. Aquest nou paradigma exigeix una adaptació de les persones a un entorn nou i per això hem d’estar oberts i predisposats als canvis.

Abanderant la Revolució

Seran els països més avançats els que abanderaran el canvi, aquests països ho implementaran amb més rapidesa.

Ara bé, les economies emergents a poc a poc s’aniran sumant i segurament seran aquestes les que major benefici puguin treure.

L’ocupació del futur es basarà en treballs que encara no existeixen i indústries que funcionen amb tecnologies totalment noves. Aquesta revolució té el poder d’incrementar el nivell d’ingressos global i millorar la qualitat de vida. No obstant això, tots aquests processos de transformació no incidiran de manera positiva en tothom. Beneficiaran només a aquells que siguin capaços d’adaptar-se i innovar. En aquest sentit, haurem de treballar per que no sigui una font de desigualtats socials. Aquest és un dels principals reptes al que haurem d’enfrontar-nos.

Ara més que mai, ens hem d’adaptar si no volem desaparèixer.

El botó vermell de Google per apagar les màquines si es rebel·len contra els humans

La intel·ligència artificial és potser la més important aposta estratègica de les grans companyies,  estan invertint ingents quantitats de diners, esforços i recursos en el seu desenvolupament.

Màquines que són capaços d’aprendre amb autonomia per a facilitar-nos la vida en qualsevol àmbit.boton rojo de google

Però arribarà un moment en què les màquines superaran la intel·ligència dels humans. I no, no m’ho estic inventant, ni es tracta del títol d’una pel·lícula de ciència ficció. Aquesta és la conclusió a què han arribat especialistes de la companyia Deep Mind (una empresa especialitzada en intel·ligència artificial) i el FHI (Institut per al Futur de la Humanitat). De fet, la informàtica ha avançat enormement des dels seus inicis fa 70 anys. La potència de càlcul s’ha estat multiplicant per dos cada 18 mesos, seguint la llei de Moore. Es creu que, si la llei de Moore se segueix complint, per a l’any 2030 la capacitat de càlcul d’un processador correspondrà a la d’una persona.

La hipòtesi és, com a mínim, inquietant. Tant és així que el clàssic “Terminator” sembla haver inspirat a Google a l’hora de desenvolupar i patentar el seu ja famós botó vermell.

Amb l’ànim d’eradicar la por a la intel·ligència artificial, Deep Mind (empresa que pertany al gegant Google) i el FHI, han desenvolupat un “botó vermell”; un botó d’emergència a través del qual podrien evitar la rebel·lió de les màquines i posar fre a possibles accions nocives.

En què consisteix el botó vermell de Google

Laurent Orseau, científic que treballa per Deep Mind i Stuart Amstrong, de la Universitat d’Oxford, són els responsables d’aquest projecte.

Segons Orseau i Amstrong el botó ha estat creat amb l’objectiu d’evitar que les màquines puguin seguir una seqüència d’accions nociva per als éssers humans o per al seu entorn. Per això han desenvolupat un protocol que permet a l’operador humà interrompre el funcionament de la plataforma d’intel·ligència artificial en cas d’emergència i, a més, assegurar que el robot no sigui capaç d’invalidar aquestes interrupcions.

El gran repte de la intel·ligència artificial

El dubte de si les màquines es poden rebel·lar hi és i cada vegada són més els invents que qüestionen aquesta possibilitat…

Un bon exemple d’això és un robot capaç de decidir si provocar o no dolor a les persones clavant una agulla. El seu creador, Alexander Reben, buscava, quan va crear la màquina, endinsar-se al candent debat de si la intel·ligència artificials és o no perillosa.

Un altre exemple és el bot de Microsoft, Tay, dissenyat amb la intenció de mantenir converses amenes i divertides en les xarxes socials, però al que la companyia va haver de desactivar el dia següent després del seu llançament perquè va començar a llençar comentaris racistes i sexistes a Twitter. ¿Ho recordes?

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/03/160325_tecnologia_microsoft_tay_bot_adolescente_inteligencia_artificial_racista_xenofoba_lb

Els científics i especialistes estan d’acord que cap sistema és infal·lible i que cal prendre precaucions.

Queda clar que un escenari de perill com el que estem plantejant no és probable avui dia, però la tecnologia avança molt ràpid, el millor és treballar-hi des d’ara.

La clau sembla trobar-se en prendre consciència de la seguretat en el desenvolupament de gairebé tots els algoritmes o robots i que disposin de la capacitat de desconnectar el sistema en un instant. O millor encara, que qualsevol sistema d’intel·ligència artificial pugui detectar quan alguna cosa no va bé i sigui capaç d’aturar-se de manera automàtica.

En el mon de la intel·ligència artificial, aconseguir tindre control humà en qualsevol situació de risc és sens dubte un dels majors reptes als que ens enfrontem.

Com a conclusió diríem que estem davant d’un futur apassionant però no exempt de riscos sinó fem bé les coses.

 

El futur passa per les ciutats intel·ligents

Les noves tecnologies han suposat un canvi impressionant en els últims anys. I, sobretot, han fet possible una nova revolució industrial, l’anomenada quarta revolució industrial, la digitalització massiva de processos i serveis.

Moltes de les pel·lícules futuristes que vèiem fa tot just alguns anys amb incredulitat van resultar ser el vaticini del que avui és el nostre dia a dia, o del que serà pròximament. Tal i com va passar amb Jules Verne fa més de 150 anys, ara ens passa amb pel·lícules com Blade Runner o Akira, esperem però que es millorin determinades coses que hi passen.

Què pensaries si et digués que el futur passa per ciutats intel·ligents amb les què podrem interactuar? Però no només això, parlo d’un futur proper, ja que aquest tipus de ciutats, que actuen més com un organisme viu que com un conjunt d’edificis de ciment i acer, ja s’estan construint; Masdar, a Abu Dhabi, és un exemple.

Tot passarà per la xarxa. Sí, internet ha arribat per canviar el món. Literalment.

Xarxa elèctrica, canonades … tot estarà connectat. Els vehicles conduiran sols. Els carrers, els senyals, les botigues, els edificis … tot serà intel·ligent i respondrà a les nostres necessitats. Unes necessitats que hem tingut sempre; el motiu pel qual no s’han pogut construir abans aquest tipus de ciutats és perquè no teníem la capacitat de gestionar adequadament les dades, però ara sí les tenim. Les tècniques de tractament massiu de dades, el famós big data, ens ho permet.

Un tendència ecològica

Intel·ligents i sostenibles, aquesta és la tendència de les noves ciutats.

Les solucions sostenibles no només segueixen sent de vital importància en les ciutats i edificacions, sinó que, davant la ciutat del futur, deixen de ser solucions independents per passar a formar part d’un sistema digital integrat.

Ja hem parlat abans al blog de carreteres que aprofiten l’energia solar per autoproveïr la seva il·luminació, o de carreteres que converteixen l’aire que generen els cotxes al passar en energia.

==> Tecnologies que faran carreteres més segures, còmodes i eficients <==

El mateix passa amb edificis, per exemple, que seran capaços, mitjançant el big data, de saber quan es produeix una major demanda d’electricitat i emmagatzemar-la per al seu ús quan en falti, detectar estats d’emergència, gestionar de forma eficient l’aigua, etc. La gestió eficient de l’aigua i de l’energia són els elements claus en les ciutats del futur, si volem que siguin sostenibles i autoproveïdes.

El trànsit

Un dels grans problemes de les ciutats és el trànsit. I també un dels grans problemes per tindre una logística eficient. Es prioritari treure usuaris de la carretera, augmentar l’ús del transport púbic i prioritzar usos de transport de mercaderies. Per criteris d’eficiència i mediambientals ens cal fomentar per exemple els metros o els trens de rodalies que tenen una capacitat de 20.000 persones/hora enfront del turisme que en el millor del casos arriba a 1.200 persones/hora i contamina 5 vegades menys per passatger que el vehicle privat.

A més, avui, amb la gran quantitat de dades que podem manejar gràcies a les noves tecnologies, és possible predir aquells llocs en què hi haurà congestió de trànsit. És un important avanç. No obstant això, el que encara no podem és descongestionar els carrers de les ciutats quan es col·lapsen.

Companyies com Waze, ara propietat del gegant Google, treballen en aquest sentit.

Pels que no la coneixeu, Waze és una aplicació social de trànsit automotor en temps real i navegació assistida que demana als ciutadans ajuda per resoldre el gran problema del trànsit. Les dades reals enviades pels seus usuaris, permeten a l’aplicació generar un mapa de les condicions en temps real. Sorprenentment, en països com Israel, s’ha comprovat que quan el servei no està disponible, es genera major caos.

Quan tindrem ciutats intel·ligents?

Aquesta és, potser, la pregunta del milió. Ja tenim a les mans la via, la tecnologia; I ara què?

No és fàcil, el que tenim a l’abast de les nostres mans és una cosa massa gran, podem definir-lo com un gran monstre, desconegut i probablement incontrolable que hem d’aprendre a domar. Un gran monstre capaç de fer de les nostres ciutats llocs més nets, eficients i segurs, però perquè es converteixen en ciutats intel·ligents, cal que els governs siguin intel·ligents i demostrin estar capacitats per gestionar aquesta revolució. A més, és molt més fàcil construir una ciutat de zero que remodelar una ja existent. En aquest segon cas caldrà anar incorporant, a poc a poc, elements intel·ligents, element “smart”, és la única forma de fer-ho. Realitzant proves pilot, veient com funciona i així anar progressant.

La implicació dels governs és imprescindible i decisiva si volem ciutats intel·ligents, ja que estem davant de decisions que alteren els planejaments urbans, fluxos de circulació, normatives locals, etc. En aquest sentit, les inversions en infraestructures caldrà realitzar-les amb criteris de retorn d’inversió, és a dir, retorn econòmic i mediambiental i no per altres criteris que sovint veiem. Cal dir que aquesta revolució digital “smart” és una via molt important de creixement econòmic si s’utilitza adequadament, és una oportunitat que no podem desaprofitar. Ens permet generar molt llocs de treball d’alt nivell.

Del que sí pots estar segur és que el ritme al que avança la tecnologia i la societat no  permetrà prendre-s’ho amb molta calma … Aquest futur està molt a prop del present.