Les claus per entendre la Quarta Revolució Industrial

Estem immersos en una revolució tecnològica que està canviant moltes coses, especialment la forma en què vivim, ens relacionem i treballem.

Un canvi realment complex, l’abast del qual va més enllà de qualsevol cosa que haguem experimentat abans. Un canvi marcat per les noves tecnologies digitals, físiques i biològiques al qual els economistes han anomenat: la Quarta Revolució Industrial.

Quarta Revolució Industrial

El canvi serà guiat per l’enginyeria genètica i les neurotecnologies. Dues especialitats que semblen estar lluny de l’abast i enteniment de la majoria dels ciutadans. No obstant això, el seu impacte està sent tan fort en el nostre dia a dia, que la nostra manera de relacionar-nos està canviant per complert. I en conseqüència, veurem com aquesta nova manera de relacionar-nos incidirà de manera directa sobre el futur del treball i la desigualtat social, per exemple.

Per què la Quarta Revolució Industrial

Segons els experts, el fonament que dóna lloc a l’anomenada Revolució 4.0 és que no es tracta només de desenvolupaments, sinó de la “trobada” d’aquests desenvolupaments. I en aquest sentit representa un canvi de paradigma, en lloc d’un pas més en la carrera tecnològica frenètica.

Hi ha tres grans raons que defineixen aquesta revolució com a pròpia i no com una prolongació de la Tercera Revolució Industrial:

  1. La velocitat

El ritme al qual se succeeixen els avenços no té precedents.

  1. L’abast

Aquests avenços estan arribant a indústries de tots els continents, produint-se de manera global.

  1. L’impacte

Està impactant de manera directa en totes les indústries.

D’altra banda, segueix la línia dels tres processos anteriors:

La Primera Revolució Industrial va donar pas de la producció artesanal a la producció mecanitzada. Essent el carbó  el motor de la mateixa.

La Segona Revolució Industrial, va comportar l’electricitat i la producció massiva. Grans produccions, a cost eficient, però sense personalització del producte. Recordeu a Henry Ford i el seu Ford T negre.

La Tercera Revolució Industrial va arribar acompanyada de l’electrònica i les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions. Aquí va iniciar-se la capacitat de fer ser més eficients en costos i aconseguir una major personalització dels productes i serveis.

Aquesta Quarta Revolució Industrial automatitza de manera total la manufactura i el que veurem és una fàbrica intel·ligent que combina màquines físiques amb processos digitals, el que permet a les màquines prendre decisions i cooperar (entre elles i amb els equips humans). La personalització del producte arriba al seu nivell màxim, pretenem fer un producte diferent per a cada consumidor al mateix cost que si féssim grans sèries de producció. L’escenari somniat per la gent de màrqueting!.

3 claus per entendre la Revolució o Indústria 4.0

  1. Aquesta revolució es crea sobre una base de sistemes que combinen programari, nanotecnologia, sensors, una important estructura física i noves tecnologies relacionades amb les comunicacions.
  2. El Iot (Internet of Things), en català, “Internet de les coses”, està jugant i jugarà un paper fonamental en aquest canvi de paradigma.
  3. Afectarà a indústries de tot el món, el que donarà lloc a un canvi radical de l’ocupació.

Va haver-hi inicialment una forta resistència i la creença que certes indústries es podien mantenir al marge de la digitalització. De fet,  els mitjans de comunicació, la música i fins i tot la logística van ser algunes de les indústries en què més evident va ser aquesta resistència. L’evolució no ha donat peu a vacil·lar massa i avui, totes aquestes indústries estan totalment adaptades al fenomen digital. El que no canviï desapareixerà.

Els 8 grans eixos de la Indústria 4.0

La indústria 4.0 és un concepte molt ampli. Un complex engranatge que podem dividir en 8 grans eixos que el fan funcionar:

  1. Dades massives (Big Data)
  2. Procés al núvol (Cloud Computing)
  3. Internet de les coses (IOT – Internet of Things)
  4. Realitat augmentada
  5. Robòtica
  6. Ciber-seguretat
  7. Simulació i prototipatge
  8. Integració de processos

El gran repte de la indústria 4.0

L’adaptació i la individualització dels processos de fabricació a les necessitats dels clients són un element fonamental. Però no només això, sinó que caldrà aconseguir-ho millorant els temps de producció, reduint els costos i creant una cadena de valor més eficient. El repte és de grans dimensions, de vegades titànic.

El paper de les persones

No podem oblidar el paper de les persones en tot això…

Encaixar totes les tecnologies de les que estem parlant, ja de per si és un complex procés que cal fer a poc a poc, de forma gradual.

I probablement el gran repte de la indústria 4.0 siguin les persones. Aconseguir una convivència fluïda, eficaç i natural entre l’equip humà i les màquines, no és tasca senzilla. Estem acostumats a que en les fàbriques d’una banda es trobin les màquines i / o robots i per un altre les persones, no estem acostumats que interactuïn en processos cooperatius.

Aquest mur a poc a poc anirà caient en pro d’una major eficàcia i eficiència.

El primer pas és canviar la nostra mentalitat. Aquest nou paradigma exigeix una adaptació de les persones a un entorn nou i per això hem d’estar oberts i predisposats als canvis.

Abanderant la Revolució

Seran els països més avançats els que abanderaran el canvi, aquests països ho implementaran amb més rapidesa.

Ara bé, les economies emergents a poc a poc s’aniran sumant i segurament seran aquestes les que major benefici puguin treure.

L’ocupació del futur es basarà en treballs que encara no existeixen i indústries que funcionen amb tecnologies totalment noves. Aquesta revolució té el poder d’incrementar el nivell d’ingressos global i millorar la qualitat de vida. No obstant això, tots aquests processos de transformació no incidiran de manera positiva en tothom. Beneficiaran només a aquells que siguin capaços d’adaptar-se i innovar. En aquest sentit, haurem de treballar per que no sigui una font de desigualtats socials. Aquest és un dels principals reptes al que haurem d’enfrontar-nos.

Ara més que mai, ens hem d’adaptar si no volem desaparèixer.

El botó vermell de Google per apagar les màquines si es rebel·len contra els humans

La intel·ligència artificial és potser la més important aposta estratègica de les grans companyies,  estan invertint ingents quantitats de diners, esforços i recursos en el seu desenvolupament.

Màquines que són capaços d’aprendre amb autonomia per a facilitar-nos la vida en qualsevol àmbit.boton rojo de google

Però arribarà un moment en què les màquines superaran la intel·ligència dels humans. I no, no m’ho estic inventant, ni es tracta del títol d’una pel·lícula de ciència ficció. Aquesta és la conclusió a què han arribat especialistes de la companyia Deep Mind (una empresa especialitzada en intel·ligència artificial) i el FHI (Institut per al Futur de la Humanitat). De fet, la informàtica ha avançat enormement des dels seus inicis fa 70 anys. La potència de càlcul s’ha estat multiplicant per dos cada 18 mesos, seguint la llei de Moore. Es creu que, si la llei de Moore se segueix complint, per a l’any 2030 la capacitat de càlcul d’un processador correspondrà a la d’una persona.

La hipòtesi és, com a mínim, inquietant. Tant és així que el clàssic “Terminator” sembla haver inspirat a Google a l’hora de desenvolupar i patentar el seu ja famós botó vermell.

Amb l’ànim d’eradicar la por a la intel·ligència artificial, Deep Mind (empresa que pertany al gegant Google) i el FHI, han desenvolupat un “botó vermell”; un botó d’emergència a través del qual podrien evitar la rebel·lió de les màquines i posar fre a possibles accions nocives.

En què consisteix el botó vermell de Google

Laurent Orseau, científic que treballa per Deep Mind i Stuart Amstrong, de la Universitat d’Oxford, són els responsables d’aquest projecte.

Segons Orseau i Amstrong el botó ha estat creat amb l’objectiu d’evitar que les màquines puguin seguir una seqüència d’accions nociva per als éssers humans o per al seu entorn. Per això han desenvolupat un protocol que permet a l’operador humà interrompre el funcionament de la plataforma d’intel·ligència artificial en cas d’emergència i, a més, assegurar que el robot no sigui capaç d’invalidar aquestes interrupcions.

El gran repte de la intel·ligència artificial

El dubte de si les màquines es poden rebel·lar hi és i cada vegada són més els invents que qüestionen aquesta possibilitat…

Un bon exemple d’això és un robot capaç de decidir si provocar o no dolor a les persones clavant una agulla. El seu creador, Alexander Reben, buscava, quan va crear la màquina, endinsar-se al candent debat de si la intel·ligència artificials és o no perillosa.

Un altre exemple és el bot de Microsoft, Tay, dissenyat amb la intenció de mantenir converses amenes i divertides en les xarxes socials, però al que la companyia va haver de desactivar el dia següent després del seu llançament perquè va començar a llençar comentaris racistes i sexistes a Twitter. ¿Ho recordes?

http://www.bbc.com/mundo/noticias/2016/03/160325_tecnologia_microsoft_tay_bot_adolescente_inteligencia_artificial_racista_xenofoba_lb

Els científics i especialistes estan d’acord que cap sistema és infal·lible i que cal prendre precaucions.

Queda clar que un escenari de perill com el que estem plantejant no és probable avui dia, però la tecnologia avança molt ràpid, el millor és treballar-hi des d’ara.

La clau sembla trobar-se en prendre consciència de la seguretat en el desenvolupament de gairebé tots els algoritmes o robots i que disposin de la capacitat de desconnectar el sistema en un instant. O millor encara, que qualsevol sistema d’intel·ligència artificial pugui detectar quan alguna cosa no va bé i sigui capaç d’aturar-se de manera automàtica.

En el mon de la intel·ligència artificial, aconseguir tindre control humà en qualsevol situació de risc és sens dubte un dels majors reptes als que ens enfrontem.

Com a conclusió diríem que estem davant d’un futur apassionant però no exempt de riscos sinó fem bé les coses.

 

El futur passa per les ciutats intel·ligents

Les noves tecnologies han suposat un canvi impressionant en els últims anys. I, sobretot, han fet possible una nova revolució industrial, l’anomenada quarta revolució industrial, la digitalització massiva de processos i serveis.

Moltes de les pel·lícules futuristes que vèiem fa tot just alguns anys amb incredulitat van resultar ser el vaticini del que avui és el nostre dia a dia, o del que serà pròximament. Tal i com va passar amb Jules Verne fa més de 150 anys, ara ens passa amb pel·lícules com Blade Runner o Akira, esperem però que es millorin determinades coses que hi passen.

Què pensaries si et digués que el futur passa per ciutats intel·ligents amb les què podrem interactuar? Però no només això, parlo d’un futur proper, ja que aquest tipus de ciutats, que actuen més com un organisme viu que com un conjunt d’edificis de ciment i acer, ja s’estan construint; Masdar, a Abu Dhabi, és un exemple.

Tot passarà per la xarxa. Sí, internet ha arribat per canviar el món. Literalment.

Xarxa elèctrica, canonades … tot estarà connectat. Els vehicles conduiran sols. Els carrers, els senyals, les botigues, els edificis … tot serà intel·ligent i respondrà a les nostres necessitats. Unes necessitats que hem tingut sempre; el motiu pel qual no s’han pogut construir abans aquest tipus de ciutats és perquè no teníem la capacitat de gestionar adequadament les dades, però ara sí les tenim. Les tècniques de tractament massiu de dades, el famós big data, ens ho permet.

Un tendència ecològica

Intel·ligents i sostenibles, aquesta és la tendència de les noves ciutats.

Les solucions sostenibles no només segueixen sent de vital importància en les ciutats i edificacions, sinó que, davant la ciutat del futur, deixen de ser solucions independents per passar a formar part d’un sistema digital integrat.

Ja hem parlat abans al blog de carreteres que aprofiten l’energia solar per autoproveïr la seva il·luminació, o de carreteres que converteixen l’aire que generen els cotxes al passar en energia.

==> Tecnologies que faran carreteres més segures, còmodes i eficients <==

El mateix passa amb edificis, per exemple, que seran capaços, mitjançant el big data, de saber quan es produeix una major demanda d’electricitat i emmagatzemar-la per al seu ús quan en falti, detectar estats d’emergència, gestionar de forma eficient l’aigua, etc. La gestió eficient de l’aigua i de l’energia són els elements claus en les ciutats del futur, si volem que siguin sostenibles i autoproveïdes.

El trànsit

Un dels grans problemes de les ciutats és el trànsit. I també un dels grans problemes per tindre una logística eficient. Es prioritari treure usuaris de la carretera, augmentar l’ús del transport púbic i prioritzar usos de transport de mercaderies. Per criteris d’eficiència i mediambientals ens cal fomentar per exemple els metros o els trens de rodalies que tenen una capacitat de 20.000 persones/hora enfront del turisme que en el millor del casos arriba a 1.200 persones/hora i contamina 5 vegades menys per passatger que el vehicle privat.

A més, avui, amb la gran quantitat de dades que podem manejar gràcies a les noves tecnologies, és possible predir aquells llocs en què hi haurà congestió de trànsit. És un important avanç. No obstant això, el que encara no podem és descongestionar els carrers de les ciutats quan es col·lapsen.

Companyies com Waze, ara propietat del gegant Google, treballen en aquest sentit.

Pels que no la coneixeu, Waze és una aplicació social de trànsit automotor en temps real i navegació assistida que demana als ciutadans ajuda per resoldre el gran problema del trànsit. Les dades reals enviades pels seus usuaris, permeten a l’aplicació generar un mapa de les condicions en temps real. Sorprenentment, en països com Israel, s’ha comprovat que quan el servei no està disponible, es genera major caos.

Quan tindrem ciutats intel·ligents?

Aquesta és, potser, la pregunta del milió. Ja tenim a les mans la via, la tecnologia; I ara què?

No és fàcil, el que tenim a l’abast de les nostres mans és una cosa massa gran, podem definir-lo com un gran monstre, desconegut i probablement incontrolable que hem d’aprendre a domar. Un gran monstre capaç de fer de les nostres ciutats llocs més nets, eficients i segurs, però perquè es converteixen en ciutats intel·ligents, cal que els governs siguin intel·ligents i demostrin estar capacitats per gestionar aquesta revolució. A més, és molt més fàcil construir una ciutat de zero que remodelar una ja existent. En aquest segon cas caldrà anar incorporant, a poc a poc, elements intel·ligents, element “smart”, és la única forma de fer-ho. Realitzant proves pilot, veient com funciona i així anar progressant.

La implicació dels governs és imprescindible i decisiva si volem ciutats intel·ligents, ja que estem davant de decisions que alteren els planejaments urbans, fluxos de circulació, normatives locals, etc. En aquest sentit, les inversions en infraestructures caldrà realitzar-les amb criteris de retorn d’inversió, és a dir, retorn econòmic i mediambiental i no per altres criteris que sovint veiem. Cal dir que aquesta revolució digital “smart” és una via molt important de creixement econòmic si s’utilitza adequadament, és una oportunitat que no podem desaprofitar. Ens permet generar molt llocs de treball d’alt nivell.

Del que sí pots estar segur és que el ritme al que avança la tecnologia i la societat no  permetrà prendre-s’ho amb molta calma … Aquest futur està molt a prop del present.

 

Claus de la tendència a la “uberització” dels negocis

Entre polèmiques i no pocs detractors, Uber ha anat escalant fins a esdevenir una de les empreses més valuoses dins el món de les aplicacions. Però l’impacte del seu èxit no queda en les astronòmiques xifres que gestiona, sinó que ha fet caure barreres i creat tendència; gràcies a ella parlem de la “uberització” dels negocis i de l’economia.

Airbnb, Blablacar, Netflix … Parlem d’empreses amb sectors tan diferents, que a priori pot ser difícil buscar-los un nexe d’unió. Però ho tenen: totes formen part de la “uberització” de l’economia.

Quan parlem de la “uberització”, parlem d’activitats dirigides per pràctiques de col·laboració en les empreses. Es tracta d’un model susceptible de ser integrat, especialment, en empreses de serveis: transport (Uber), allotjament (Airbnb), entreteniment (Netflix), etc. Tot i que les empreses industrials també poden quedar incloses ja que moltes vegades quan parlen d’empreses industrials i de serveis no es tan fàcil establir una frontera clara. Per exemple, una fàbrica d’automòbils podem pensar que clarament està orientada a produir productes però en molts casos el que compra el client no és només el producte, és el servei que l’envolta, compra un servei privat fiable de transport, això vol dir manteniments, vehicle de substitució, atenció en carretera, en fi, tot un ventall d’elements necessaris per aconseguir la seva satisfacció com a client. Resumint, la frontera entre producte i servei es cada cop més lleugera, per tant, un concepte com la “ubertització” potser també a la llarga han de ser analitzat e integrat per les empreses industrials.

Claus de l’èxit de la “uberització”

Una de les claus d’aquest model rau en l’eliminació dels intermediaris amb l’objectiu de posar sobre la taula una oferta de tarifes més atractiva pel consumidor final. L’altra element clau d’aquest nou concepte es troba en la base tecnològica, el mòbil és el seu punt fort i les seves ofertes s’allotgen en una aplicació per smartphone (app).

Com a nota curiosa podem veure que es tracta d’aplicacions mòbils que, lluny de ser complexes, es basen en la senzillesa … Si entrem en les apps de qualsevol d’aquestes startups veurem que compten amb una interfície molt intuïtiva, senzilla, en molts casos amb molt poques funcionalitats. I és aquí on podem aplicar la màxima “menys és més”, és així com aconsegueixen la major eficiència.

L’impacte ha estat tan fort en les empreses, degut a que aquestes, realment, no han inventat un nou model, sinó que han millorat l’existent. L’activitat és la mateixa, els clients segueixen sent els mateixos, però el model de negoci ha estat millorat aprofitant els avantatges que ofereix l’omnipresent informàtica i combinant tot això amb l’economia participativa. Com a exemple podem posar Airbnb i comparar-lo amb la prestigiosa cadena d’hotels Hilton. Hilton té 93 anys d’història i gestiona 610.000 habitacions en 88 països, doncs bé, Airbnb ha necessitat només 4 anys per gestionar 650.000 habitacions en 192 països, realment increïble. A més, el model d’Airbnb no l’obliga a realitzar elevades inversions, de forma que el creixement pot ser exponencial. La necessitat de circulant per créixer que té el negoci és infinitament inferior a la totpoderosa cadena d’hotels Hilton. Segurament les dues tenen el seu lloc en el mercat, però el que queda clar és que la forma com Airbnb ha millorat el model de gestió de l’allotjament és espectacular.

Però més enllà de tot l’anterior hem de parlar d’empatia i gran coneixement del mercat. Aquesta és una altra de les claus de l’èxit i un denominador comú d’aquestes empreses. Totes elles han sabut reconèixer la insatisfacció dels clients i donar-li la volta a la situació oferint una major qualitat en el servei a través d’ofertes més competitives, permetent als clients estalviar temps o millorant la seva experiència.

La “uberització” és sens dubte, una tendència a l’alça, en gran part pel seu model escalable, que permet el creixement de l’activitat d’una forma natural i fluida sense que la qualitat del servei es vegi afectada i el que és més important, sense necessitats d’inversió en actius i circulant.

Així que, preparem-nos per veure “uberitzades” les coses més estranyes…

 

5G, el futur de les xarxes sense fils

5gInternet s’ha convertit en part imprescindible de la nostra vida i del nostre dia a dia. Avui ja tenim molts dispositius connectats: ordinadors, telèfons, cotxes, televisions, però en breu començarem a veure connectats les nostres neveres, l’armari de la cuina, la roba que portem posada, tot el nostre entorn estarà també connectat a la xarxa. A més, exigim una connexió cada vegada més ràpida, eficient i universal, hem de tindre disponibilitat de xarxa en qualsevol lloc i en qualsevol moment. Les companyies de telecomunicacions han de treballar per complaure aquesta necessitat.

Si volem tindre connexió en qualsevol lloc i en qualsevol moment, les xarxes sense fils són imprescindibles, en aquest article parlarem de l’anomenat 5G. Quan parlem de xarxes sense fils, la “G” significa generació. I de la mateixa manera que les seves predecessores, el 3G i el 4G, el 5G és un tipus de connexió sense fils ideada per satisfer la necessitat d’un futur on milers de milions de dispositius estaran connectats a la xarxa. Aquesta nova realitat precisa d’un nou protocol. Això serà el 5G. Però,

Exactament, què és el 5G?

La tecnologia sense fils va començar amb el 1G. En els anys 90 vam conèixer el 2G, aquell temps en què els dispositius ens permetien enviar SMS. Potser el que més et soni és el 3G, que ens va permetre, no només trucar i enviar SMS, sinó també navegar per internet. I el 4G, a grans trets, va arribar per millorar els avantatges del 3G, destacant la velocitat a l’hora de navegar per internet.

Però la cosa no va quedar aquí, al 4G se li va afegir el LTE (Long Term Evolution), que el va fer encara més ràpid…

El 5G arriba per suportar la connexió massiva de dispositius, aportant fiabilitat i noves prestacions en la navegació, tot evitant que l’ample de banda col·lapsi. Aquesta nova generació, serà construïda sobre la base del 4G LTE.

Què permetrà?

El 5G ens permetrà afrontar el futur …

El 5G ens permetrà seguir realitzant les trucades, enviar missatges i navegar per internet. Fins aquí res de nou. La diferència és que la velocitat serà molt més ràpida. A efectes pràctics, per posar un exemple, el descarregar i pujar arxius pesats, per exemple formats en Ultra HD o vídeos en 3D, deixarà de ser un problema.

I a més de l’augment de la velocitat, estarà preparat per suportar que milions de dispositius puguin connectar-se a la vegada.

Com de ràpid serà?

Actualment, la velocitat de transmissió del 4G LTE arriba fins al gigabit per segon. El 5 G multiplicarà per 10 aquesta xifra, permetent una velocitat de descàrrega fins a 10 gigabits per segon.

Quan podrem utilitzar el 5G?

Des de fa gairebé un any, algunes companyies estan realitzant proves en algunes ciutats, principalment als Estats Units; altres companyies estan realitzant proves de manera interna en les seves instal·lacions. Tot i això, les prediccions parlen d’una disponibilitat global del 5G a partir del 2020.

Algunes coses increïbles que ens permetrà fer el 5 G

Vehicles autònoms

Les xarxes 5G estaran preparades per respondre prou ràpid com per coordinar vehicles autònoms.

Podem imaginar carreteres sense semàfors, per exemple?, una vegada que tots els vehicles tinguin càmeres i sensors integrats, podran capturar vídeo de manera contínua i així circular sense semàfors o oferir informació precisa i exacta del que ha passat en un accident, etc.

Videoconferències

El 5G ens permetrà comunicar-nos d’una forma més visual. Podrem parlar des de qualsevol lloc, amb qualsevol persona, sigui on sigui, a través de vídeos tan nítids que semblarà que estem al seu costat.

Telemedicina

La medicina per control remot serà una realitat gràcies al 5G, que permetrà als metges realitzar una intervenció o practicar una cirurgia de manera remota. Sí, com ho llegeixes; els retards en la connexió amb el 5G són tan minúsculs, que els metges podran utilitzar robots per operar a una persona que pot estar a milers de quilòmetres. Ni tan sols caldrà que es trobin en un hospital o centre mèdic.

En fi, aquestes i altres inimaginables aplicacions vindran en els propers anys, cal que estiguem atents i aprofitem les oportunitats que ens donaran per millorar les nostres vides i de les nostres comunitats.

Benvinguts al futur!

El gran repte de la indústria 4.0

Indústria 4.0La Indústria 4.0, també anomenada ciber-indústria o fàbrica intel·ligent, és probablement el terme de moda en el món dels negocis. Però, què és i per què resulta tan rellevant?.

La transformació digital està provocant un gran impacte en l’organització i la producció de les empreses, així com en la gestió de la relació amb els clients.

El màrqueting digital, la web i els dispositius mòbils han captat la nostra atenció durant els últims anys. Però el major impacte del fenomen digital s’està produint ara amb la digitalització de les indústries. Alguns fins i tot s’atreveixen a vaticinar una quarta revolució industrial …

Què és la indústria 4.0?

 Quan parlem d’indústria 4.0 parlem de la transformació digital aplicada a la producció industrial. Parlem de la introducció de les noves tecnologies digitals a les fàbriques. A través de sensors i altres sistemes d’informació s’aconsegueix la digitalització dels processos productius amb la finalitat de fer-los més efectius i eficients.

Tan simple i tan complex

Fins fa molt poc existia una idea generalitzada que les empreses industrials es mantenien en una realitat paral·lela a la digitalització. Greu error!.

Una cosa similar vam poder veure en altres indústries que al principi van posar resistència a la inevitable evolució. La música, per exemple, va ser una de les més evidents, que entenia aquest canvi com una amenaça; o el propis mitjans de comunicació; fins i tot, sense anar més lluny, la logística també ens serveix per aquest exemple. Totes elles avui totalment adaptades al fenomen digital.

Igual de desolador que el que han patit abans moltes altres indústries es presenta el panorama per a les organitzacions que es resisteixin al canvi de mentalitat, a l’evolució cap a un marc digital. I és que, el que està en joc és la competitivitat de les empreses: poder oferir una atenció personalitzada al client; possibilitat de dissenyar productes i serveis personalitzats; capacitat d’adaptació a la demanda; produccions més rendibles; capacitat per recopilar, analitzar i explotar la informació, etc.

La indústria 4.0 és un concepte molt ampli, però per entendre millor l’abast podríem dividir-lo en 8 grans eixos que permeten el funcionament d’aquest complicat engranatge:

  1. Big data
  2. Cloud Computing
  3. IOT (Internet of Things)
  4. Realitat augmentada
  5. Robòtica
  6. Ciber-seguretat
  7. Simulació i prototipatge
  8. Integració de processos

Un element clau és aconseguir una major flexibilitat i individualització dels processos de fabricació. Els fabricants hauran d’adaptar els productes a les necessitats dels clients individuals, cada producte serà diferent. Estem parlant d’una híper-diferenciació en la producció industrial.

Tot això caldrà fer-ho reduint costos i millorant els temps de producció, elevant així l’eficiència de la cadena de valor. Estem per tant davant d’un repte majúscul.

El gran repte de la indústria 4.0: Les persones

Aplicar totes les tecnologies comentades anteriorment, no és fàcil, és un procés llarg i complex poder integrar-ho en les empreses, no es pot realitzar d’un dia per l’altre. Cal fer-ho de forma gradual.

Malgrat això, el gran repte de la indústria 4.0 el trobarem en les persones. Un dels objectius de la indústria 4.0 es fer conviure en un mateix entorn a persones i màquines, de forma harmònica, interactuant en el processos d’una forma natural, no com ara. A dia d’avui a les fàbriques tenim per un costat els robots i per altra banda les persones, no participen de processos cooperatius, amb la indústria 4.0 trencarem aquesta barrera, col·laborant en un mateix procés per fer-lo mes eficaç i eficient.

Acceptar la transformació digital exigeix un canvi de mentalitat, una nova cultura, una predisposició al canvi … Adaptar-se a aquest nou entorn, no serà tasca senzilla per als professionals. Però tampoc hi ha elecció: és adaptar-se o morir.

Us deixo els links a un vídeos interessants sobre la indústria 4.0:

Machine learning a l’empresa logística

machine-learningEl machine learning (aprenentatge automàtic) fa referència al conjunt de tècniques que gira entorn de l’estudi i la pràctica d’algoritmes que tenen la capacitat d’aprendre de les dades. Es tracta de crear programes capaços de generalitzar comportaments a partir del reconeixement de patrons. Dit d’una altra manera, consisteix que les màquines aprenguin sense haver de programar-les específicament.

El procés d’aprenentatge de la màquina és similar al de la mineria de dades (data mining). Tots dos sistemes utilitzen les dades per buscar patrons. No obstant això, en lloc d’extreure dades per a la comprensió humana – com és el cas de les aplicacions de mineria de dades – l’aprenentatge automàtic utilitza aquestes dades per detectar patrons en elles i modifica, de forma automàtica, els paràmetres del programari en conseqüència. Els algoritmes d’aprenentatge automàtic es classifiquen entre supervisats i no supervisats. Els algoritmes supervisats poden aplicar el que s’ha après en el passat amb les noves dades i utilitzen el que anomenem dades d’entrenament. Els algoritmes no supervisats poden treure conclusions a partir de conjunts de dades, sense coneixements a priori.

No es tracta de cap novetat, l’aprenentatge automàtic té molt que veure amb la idea original d’intel·ligència artificial, de fet, és un tipus d’AI (artificial intelligence).

Les noves tecnologies de la informació i les telecomunicacions han marcat un abans i un després en les empreses, encara que en alguns sectors més que en altres. La logística és un d’aquests sectors en què ha impactat amb gran força. La possibilitat d’utilitzar i analitzar quantitats massives de dades generades de forma contínua ha donat lloc a moltes millores, per exemple, en processos continuats i en l’optimització de rutes.

Tot i que, com deia al principi, no parlem de res de nou, la novetat és la gran quantitat de dades que avui les empreses són capaces de recopilar, les dades són la matèria prima bàsica que utilitza l’aprenentatge automàtic. En ocasions, porten a les empreses al conflicte de què fer amb elles, i és que les dades per si soles no són útils. Quan parlem de quantitats massives esdevé imprescindible una correcta administració i anàlisi de les mateixes per convertir-les en una eina útil. Davant d’aquesta realitat tenim dues possibilitats: podem simplement emmagatzemar-les, el que suposa una gran pèrdua d’oportunitats i informació molt valuosa per a l’empresa. O bé podem utilitzar-les per aprendre i créixer.

Gràcies a l’avanç i desenvolupament de les noves tecnologies informàtiques, el machine learning d’avui dia, poc o gairebé res té a veure amb les solucions d’aprenentatge automàtic que coneixem del passat. Avui, podem aplicar i utilitzar algoritmes en quantitats o volums de dades que varien de manera constant i creixen a gran velocitat. Es tracta d’algoritmes flexibles i amb la capacitat d’adaptar-se de manera independent, donant lloc a una infinitat de solucions que van des de programaris de recomanacions online fins, per exemple, com parlàvem fa alguns mesos, al desenvolupament de vehicles que condueixen de forma autònoma, sense conductor. 

Aplicacions de l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística

Les aplicacions són gairebé infinites; de fet, podem adaptar l’aprenentatge automàtic a tantes situacions com dades tinguem. Moltes són les activitats habituals en la nostra vida i rutina diària que es veuen impulsades per l’aprenentatge automàtic. Aquests són només alguns exemples: motors de cerca, filtrat de correus electrònics, reconeixement facial, diagnòstics mèdics, etc.

Però, quines aplicacions pot tenir l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística? Aquests són algunes de les aplicacions en la gestió de la cadena de subministrament:

  • Reconeixement facial, de veu o d’objectes aplicable, especialment, en magatzems.
  • Prediccions i pronòstics. Molt útil en la fase de transport, per exemple, per obtenir dades sobre condicions meteorològiques o de trànsit; o fins i tot per evitar errors tecnològics en equips.
  • Per crear mètodes d’optimització més ràpids i efectius, avaluant, per exemple, quin és el moment més adequat per a executar una tasca concreta.
  • Anàlisi de comportament de consum i productivitat. És possible, a través de l’aprenentatge automàtic detectar clients potencials, preveure quins empleats poden ser més productius i rendibles, adaptar serveis a les necessitats dels clients, etc.
  • Els famosos vehicles i camions sense conductor …

Aplicar l’aprenentatge automàtic a l’empresa logística no és fàcil, requereix, a més d’un programador professional, també un perfil especialitzat en probabilitat i estadística. No obstant això, és una opció a tenir en compte, sobretot, per a la resolució de problemes de naturalesa complexa en què els algoritmes són de gran ajuda per trobar solucions precises en el menor temps possible.

La clau de l’aprenentatge automàtic és la seva capacitat de construir i adaptar un arbre de decisions en funció de dades conegudes. Així, les seves aplicacions són tan àmplies com la capacitat creativa de cada un; això sí, totes aquestes aplicacions tenen com a objectiu detectar patrons en les dades, o bé respondre a determinades preguntes de forma predictiva, estalviant-nos temps en l’estudi de dades i la definició de casuístiques que podria portar-nos setmanes, mesos i fins i tot anys.

Finalment, un aspecte important que cal posar sobre la taula és que les aplicacions de les que estem parlant ens donaran resposta a què passarà?, però no a per què passa?, aquest fet es transcendental i xoca frontalment amb la nostra formació empirista. Serem capaços de detectar que una cosa passarà, però si volem saber el per què, caldrà un anàlisi posterior. La realitat és que moltes vegades ens és suficient saber que passarà, ja que així podrem actuar en conseqüència i posar remei. Per exemple, si gràcies a aquestes eines som capaços de predir que hi haurà un terratrèmol, podrem preparar-nos, desplaçant persones, etc., amb això en tindrem prou, no es necessari saber que això és degut a que tal placa tectònica s’ha desplaçat o a que s’ha produït un tsunami en tal lloc que ho ha provocat.

Del que no queda cap dubte és que estem només a l’inici de la revolució que representarà l’ús de les dates massives (big data) i de les eines d’aprenentatge automàtic en tots els camps de la nostra vida i especialment en la logística. En aquest sentit, la recomanació que us faig és que cal tornar a ser com els avis i guardar-ho tot, sobretot les dades, ja que les dades no estructurades d’avui, excels, powerpoints, correus electrònics, documents de tot tipus, etc., són la matèria prima que necessita el Machine learning per treballar i ajudar-nos a gestionar millor les nostres empreses.

 

 

Anticipatory shipping: La patent d’Amazon per enviar els seus productes abans que els usuaris els hagin comprat

logisitca-amazonEls avenços tecnològics i la innovació fan que sembli que el futur que fa tot just uns anys vèiem en alguns films cinematogràfics, es trobi en el present, deixant de ser simple fantasia per convertir-se en la nostra realitat diària.

Em vénen a la ment “Minority Report”, “El cinquè element”, “2001, una odissea a l’espai” o “Robocop”.

HAL 9000, l’ordinador que vam veure a “2001, una odissea a l’espai”, podia interpretar els sentiments dels protagonistes i era capaç de predir quan anaven a apagar-lo. No sabem si Amazon es va inspirar en la pel·lícula a l’hora de crear el “anticipatory shipping”, però alguna cosa semblant és aquest algoritme, que és capaç de predir la demanda dels usuaris amb l’objectiu d’enviar els productes abans de ser comprats i que d’aquesta manera el lliurament es faci en una hora.

L’any 2012, Amazon va presentar una patent per a un sistema d’enviament dissenyat per reduir els temps de lliurament mitjançant la predicció del que els usuaris van a comprar abans de comprar-lo i l’enviament de productes a casa abans que es faci la venda: «Method and System for Anticipatory Package Shipping».

Avui, el compromís d’Amazon amb els usuaris i compradors que trien el servei Premium del marketplace és d’un o dos dies en el lliurament; encara que existeixen alguns llocs en els quals ja es realitzen lliuraments en 24 hores. L’objectiu del gegant del comerç electrònic és reduir al màxim els temps d’entrega. Per fer-ho possible, els anomenats models predictius són la clau.

La idea persegueix l’objectiu d’aconseguir que comprar en línia resulti tan immediat com comprar en un establiment físic en el qual pagues i t’emportes el producte.

Com ho fa?

El Big Data juga un paper fonamental en això. I és que gràcies a les dades emmagatzemades en l’historial de comandes de cada client d’Amazon, el gegant de les vendes a Internet és capaç de predir quants nous llibres de l’última novel·la de Dan Brown, quants Samsung 7 o quants drons es vendran en una zona determinada: barri, ciutat, etc.

Aquest model que simula la realitat analitzant el comportament dels clients en el passat no és exacte, però sí que permet aproximar-se al nombre de comandes que es realitzaran. Tenint en compte aquesta estimació, Amazon enviarà productes fins a centres de distribució propers i fins i tot a camions assignats a la zona; d’aquesta manera, des que l’usuari finalment fa ‘click’ al botó de compra fins que la comanda arriba a casa, poden passar tot just un parell d’hores, o menys.

No podem obviar que portar paquets d’un costat a un altre, té un cost. També per Amazon. Però si per alguna cosa es caracteritza és per comptar amb una eficient logística que li ha permès diferenciar-se i pel seu afany d’innovar.

Què passa si el seu model predictiu s’equivoca? Aquesta part també la té controlada; mitjançant un sistema capaç de calcular si val la pena (en costos, òbviament) retornar els productes a la central o és millor fer descomptes i promocions als clients de la zona en la qual es troben els productes (sempre per un valor menor que el que suposaria el cost de retorn del producte a la central). La idea no és desgavellada: d’una banda ofereixen ofertes interessants als clients i els fa feliços, d’altra banda liquida estocs reduint els costos, i a més manté la seva complexa màquina logística funcionant.

Amazon està tan segur del seu algorisme predictiu i de les capacitats de la seva logística inversa, que a Estats Units ja està enviant els productes a determinats clients sense que ni tan sols hagin fet el “click”. Es ja la fase última, ser capaç de saber que volem un producte abans que nosaltres mateixos. Realment increïble e inquietant, sap més de nosaltres que nosaltres mateixos.

Posar en marxa tot aquest model en el qual els clients es compten per milions, amb centenars de centres de distribució a controlar al llarg i ample del planeta i milers (potser més) de proveïdors, no és feina senzilla. Però és, sense cap dubte, una manera brillant d’avançar cap al futur i diferenciar-se de la competència.

Ja ho va dir Alan Key:

La millor manera de predir el futur és inventar-lo❞.

El futur del transport per carretera: camions sense conductor

camions-sense-conductorFa un any, potser una mica més de temps, que venim llegint i escoltant parlar en els mitjans de comunicació sobre un futur molt proper en el qual els vehicles prescindiran d’un conductor al volant. Però no només els mitjans, gegants com Google o Uber, i fins i tot fabricants com Ford o Mercedes-Benz, també auguren un futur en el qual vehicles autònoms no necessitaran d’una persona al volant.

Mercedes-Benz ha presentat el que considera el camió del futur, al qual ha anomenat “Future Track 2025”. Un model que suposa un gran avanç en eficiència, seguretat i treball en xarxa. Es tracta d’un vehicle amb un sistema de pilotatge automàtic integrat que permet al conductor descansar o realitzar altres tasques mentre el camió s’encarrega de fer arribar la càrrega al seu destí d’una manera segura i eficient. El prototip de Mercedes-Benz, que podeu veure el link que us posem, suposa tota una revolució per al trànsit rodat i la seva infraestructura, per a la conducció professional i per al sector del transport per carretera i té, entre molts altres objectius i avantatges, assegurar el més alt nivell de seguretat del trànsit, impulsar la creació de xarxes amb gestió intel·ligent de dades, conservar els recursos i reduir les emissions. Cal tindre en compte que més del 90% dels accidents es produeixen per errors humans.

També ha sortit recentment a la llum una patent del gegant Google, que descriu un vehicle sense conductor amb taquilles per transportar paquets. Segons publica la revista Quartz, Google pretén que els destinataris de l’enviament rebin un codi PIN que teclearíen a la taquilla corresponent quan el camió arribi a la seva porta.

La patent no ofereix detalls sobre el funcionament autònom del vehicle. Encara que sí fa referència a elements habituals en prototips de cotxes o altres vehicles que funcionen sense conductor: sensors de radar i làser, càmeres de vídeo, mapes de navegació, sistemes de comunicació que connecten el vehicle amb un controlador extern, etc.

http://qz.com/613277/google-wants-to-deliver-packages-from-self-driving-trucks/

La indústria mostra un gran optimisme davant aquesta possibilitat, però la veritat és que, encara que ja s’estigui provant aquesta tecnologia, el vehicle sense conductor té un camí per recórrer que presenta més obstacles que els tecnològics:

Alts costos

Actualment, els costos que implicarien el poder posar un vehicle amb aquestes característiques a circular pels carrers són molt alts. El que sens dubte fa que la massificació dels camions sense conductor es trobi a dia d’avui lluny.

Normes que regeixen la seguretat viària i barreres legislatives

Tampoc a nivell legislatiu estem preparats en pràcticament cap país del món. Si ja parlàvem fa alguns mesos del gran problema que suposa per al desenvolupament i la innovació dels drons els frens a nivell legislatiu, en aquest cas el panorama no és molt més optimista. Governs, tant locals com nacionals, es mostren insegurs a la idea de posar milions de vides humanes en mans de robots. La regulació actual pren com a protagonista i responsable de la conducció a la persona que està al volant, que passaria en el cas d’un accident, inculparíem penalment al robot!.

Rebuig per part del sector

No podem obviar que milions de persones treballen a temps complert com a conductors professionals i, sens dubte, aquest tipus de tecnologies serà rebutjada al principi. No estem davants de res nou a la història de la humanitat, les revolucions tecnològiques impliquen que es deixen de fer certes coses i se’n fan d’altres, els fabricants de carruatges també es van quedar sense feina quan van aparèixer els cotxes. Segurament els conductors professionals poden fer altres coses relacionades amb el transport de persones i mercaderies en el que estan involucrats. En qualsevol cas, serà un camí llarg on tothom tindrà temps d’adaptar-se si vol.

No obstant això, els beneficis són molts, tant a nivell de seguretat, com de gestió, optimització de recursos i fins i tot a nivell mediambiental. També col·lectius cada cop més amplis com són les persones amb discapacitats, ja sigui per malalties o per l’edat esperen ansiosament aquest tipus de solucions que els hi canviarien la vida, donant-los una autonomia de la que ara no disposen.

Tot aquests factors, sinó en un termini molt curt, sí mitjà, s’inclinaran a favor dels vehicles autònoms i començarem a veure’ls com una cosa normal en les carreteres en uns 5 o 6 anys, m’atreveixo a augurar. El primer canvi radical en el propers 2-3 anys serà la introducció imparable dels cotxes elèctrics, desprès vindran els cotxes autònoms i segurament més endavant la capacitat de desplaçar-se no només pel terra, de poder-ho fer per altres superfícies, aigua, aire. En fi, estem davant d’un futur apassionant si sabem aprofitar-ho, en aquest cas, com sempre, la innovació ha de moure a les empreses i als emprenedors, cal que apostin per aquest nou món que ens espera.

 

Com el mòbil està canviant els hàbits de consum

movil y habitos de consumoLa globalització i la tecnologia han canviat profundament la forma en què consumim. Els dispositius mòbils han irromput en el nostre dia a dia convertint-se en un element imprescindible en la nostra rutina, tant personal com professional. Tant és així que es tracta de l’aparell tecnològic amb el que més temps passem. Aquest fet ha donat lloc a una evolució, un canvi en els nostres hàbits de compra i consum.

Avui, el mòbil ens permet obtenir qualsevol tipus d’informació i conèixer ofertes o promocions abans de visitar la botiga. Aquest fet ajuda als consumidors a avançar en el procés de compra i en la presa de decisions. Cada vegada és major el nombre de consumidors que realitzen una comparativa entre els preus a internet i els que troben a les botigues físiques abans d’adquirir el producte. I també són cada vegada més els consumidors que han realitzat una compra a botiga després d’haver consultat informació del mateix a través del seu telèfon mòbil.

Aquesta tendència ha convertit el mòbil en un instrument imprescindible en l’estratègia de les empreses; obligant a fixar les macro i micro conversions a l’hora de definir una estratègia online i poder avaluar si aconseguim els objectius proposats. Tota web té un objectiu principal clar. El compliment d’aquest objectiu el mesurem en conversions (macro conversions). Com us podeu imaginar la major part dels esforços es centren en aconseguir-les. Això a més d’obligar-nos a centrar-nos en un percentatge molt petit tràfic, ens fa oblidar-nos d’altres objectius que la nostra web aconsegueix (micro conversions). A més, això incita a que les marques apostin per incloure elements en l’establiment de compra perquè els consumidors puguin interactuar amb el telèfon, com ara els codis QR a les etiquetes dels productes.

Però més enllà de la recerca d’informació, l’ús massiu dels telèfons intel·ligents i altres dispositius mòbils també suposa una important via d’entreteniment on l’oferta també creix. No en va els dispositius mòbils són un dels pocs elements que roben l’atenció dels usuaris que consumeixen televisió, el que els ha portat a convertir-se en un dels principals canals en els que es consumeixen continguts. Uns continguts cada vegada de més qualitat i amb un format audiovisual cada vegada més impactant. Un format, l’audiovisual, al qual, irremeiablement, hauran d’adaptar la seva comunicació les marques i empreses.

La massiva utilització del mòbil també ha propiciat l’aparició i generalització de les aplicacions mòbils (apps) que, sense cap dubte, també ha influït en el nostre comportament i hàbits de compra.

Segurament tu mateix tens al teu mòbil una app per organitzar i recordar les teves compres al supermercat; potser alguna aplicació d’alguna de les teves marques preferides que t’envia informació en temps real de les seves ofertes o nous productes; o has descarregat alguna aplicació que t’ajuda en la gestió i organització del teu proper viatge (compra de bitllets, reserva d’hotel, guia turística, etc.).

Una app específica i útil per al client potencial no només pot suposar una nova plataforma de venda, informació i promoció, sinó també un canal de comunicació directa entre la marca i els seus clients i una poderosa font a través de la qual les empreses poden demanar informació sobre el comportament dels usuaris,i una manera de fer cross-selling , oferint-los nous productes o serveis del seu interès.

Internet ha canviat les regles del joc. Els consumidors, impulsats per la utilització del mòbil, hem canviat els nostres hàbits de consum i continuarem fent-ho. El que avui és recurrent i habitual, en un futur molt proper, no ho serà. I el sector del retail és, sense cap dubte, un dels terrenys que més s’ha d’adaptar a tots aquests canvis.

Alguns estudis, com aquest realitzat per IBM i ressenyat per Computer World (http://www.computerworld.com/article/3023345/retail-it/thanks-to-tech-stores-are-evolving-into-showrooms.html), pronostiquen que en uns 10 anys, les botigues evolucionaran convertint-se en showrooms, l’objectiu és oferir l’experiència de compra al client, que acudirà a l’establiment a veure, tocar i provar els productes per després comprar-los online i rebre’ls a casa.

Aquest nou model exigirà als retailers informació sempre actualitzada i comptar amb les tecnologies a les pròpies botigues que permetin realitzar qualsevol comanda. A més de poder oferir enviaments gratuïts i ràpids que puguin competir amb els avantatges de comptar amb estoc a la pròpia botiga.

Algunes marques, com Ikea, ja han començat a provar aquest nou model, encara que en molts casos funcionen més aviat com a punt de lliurament, queda encara per fer el salt a la cadena de subministrament.

Estem, per tant, davant d’una autèntica revolució, on els hàbits de consum canviaran radicalment en els propers anys, un futur apassionant per les empreses que sàpiguen aprofitar-ho.