L’impacte de la impressió 3D en els sistemes de fabricació ERP

3d.printingFa alguns mesos parlava de les impressores 3D com les responsables de la propera revolució industrial. I en aquest mateix sentit torno a parlar del futur de les mateixes que, fent un resum molt simple, avançarà en direcció a la democratització d’aquesta tecnologia, de fet, ja estant a l’abast no només de grans companyies, sinó de qualsevol; i que passaran de produir petits articles (joguines, sabates, etc.) per adaptar-se a gairebé qualsevol indústria. De fet, ja avui, per exemple, un empresari xinès fabrica cases amb una immensa impressora 3D en només 24 hores.

Pots conèixer més sobre el projecte d’aquest emprenedor en aquesta notícia:

http://www.eleconomista.es/tecnologia/noticias/5710807/04/14/Un-empresario-chino-empieza-a-fabricar-viviendas-con-impresoras-3D.html

Que les impressores 3D són ja habituals en les nostres vides és un fet. Tot sembla indicar que la tendència va en la direcció què comentava precisament en aquell article de fa mesos: en lloc de productes, acabarem important i exportant dissenys i anirem a les botigues a què ens imprimeixin aquests dissenys.

Tot això genera una infinitat d’oportunitats de negoci, no només pel que fa a fabricació de productes nous, sinó també, per exemple, en l’àmbit del manteniment i dels recanvis. La impressió 3D acabarà revolucionant fins i tot els estocs. I és que, la rapidesa d’aquestes màquines permetrà imprimir peces i productes en funció de les necessitats i volum de cada companyia, reduint les necessitats d’emmagatzematge de productes, tot optimitzant la gestió d’estocs. N’hi haurà prou amb imprimir les peces o productes quan es necessitin. Aconseguint implementar un verdader just in time!.

Un dels grans reptes que tenim en aquest moment és adaptar la impressió 3D als sistemes ERP (sistemes de planificació de recursos empresarials) i estar preparats per a l’impacte que suposarà. I és que davant d’aquesta nova realitat i les necessitats que presenta, la impressió 3D ha d’integrar-se amb el productes de la companyia i els seus sistemes de gestió de dades i fabricació. No obstant això, estem davant d’un escenari extraordinari que abasta múltiples i molt diversos àmbits, que van des de l’enginyeria i el disseny, passant per la fabricació o, com comentava, la seva integració amb els sistemes de distribució, ERP, i fins i tot PLM (sistemes de gestió de cicle de vida del producte).

Però si ens centrem en els sistemes ERP, hi ha una realitat molt concreta: tots els fabricants que utilitzin impressió 3D necessitaran que el seu programari de fabricació ERP ho contempli, ja que més que mai esdevé important controlar i mantenir registres de cada article o peça.

Cert és que els estocs, com deia abans, es redueixen. No obstant això les organitzacions necessitaran d’una previsió exacta que permeti conèixer en cada moment la quantitat de matèries primeres que seran consumides i l’ús que es donarà a cada màquina d’impressió 3D.

Una de les claus de futur serà, per tant, la velocitat, en aquest sentit en els últims mesos s’ha parlat molt de Carbon3D, anunciada en diferents mitjans especialitzats com la impressora 3D més ràpida del mercat. La seva velocitat d’impressió, molt per sobre de la mitjana, ha estat possible aconseguir-la gràcies a la tecnologia d’impressió 3D en la qual es basa, anomenada CLIP (Continuous Liquid Interface Production). Utilitza com a matèria primera resina líquida, un làser ultraviolat solidifica la resina fotosensible i usa oxigen per accelerar dràsticament el procés de solidificació.

 Pots veure-la en acció en aquest vídeo:

Aquests són només alguns dels reptes als quals les organitzacions hauran d’encarar. Però, a mesura que es vagi normalitzant i sent més habitual l’ús d’impressores 3D, estic segur que apareixeran altres reptes que ara ni tan sols som capaços de imaginar.

Encarant el futur: La digitalització del transport públic

001_small-300x200Les noves tecnologies i la digitalització han afectat tots els sectors. En el cas dels transports públics no anava a ser menys. Si mirem enrere,al 2009, tot i que Espanya comptava amb més de 51 milions de clients de telefonia mòbil, només 2 milions tenien un telèfon intel·ligent.

No era fàcil pensar en aquell moment, l’evolució de la qual seríem testimonis en només 6 anys. Tot i això, alguns valents van apostar de manera decidida pels canals digitals més enllà d’un perfil a Facebook o Twitter. Al voltant de la web, les xarxes socials, el màrqueting relacional i els dispositius mòbils ha girat tot el procés d’evolució.

Al transport públic, vam començar veient la integració de sistemes a través de tota una infraestructura, modesta al principi, de monitors que oferien informació als usuaris (estimació de temps, avisos, incidències, etc.). Però el oferir informació en temps real a cada parada no era suficient. La informació era important, però va ser necessari un redisseny de processos, en els que va entrar en joc la web, el portal mòbil, les xarxes socials i, com esmentava al principi, el màrqueting relacional. La clau no estava només en oferir la informació, sinó en establir quina informació calia oferir i en quins canals.

Els nivells de penetració social i usuaris d’internet i de dispositius mòbils intel·ligents ha anat creixent en els darrers 5 anys de manera vertiginosa, el que ha obligat al sector del transport públic a adaptar de manera contínua tots els processos de transformació digital. I l’aposta s’havia de centrar en quatre principis bàsics molt clars:

  1. L’usuari. És de vital importància oferir serveis i productes que cobreixin les necessitats i interessos dels usuaris.
  2. L’especialització dels canals. Utilitzar els canals adequats en funció de l’objectiu i l’ús que l’usuari fa de cada canal.
  3. Personalització de la informació. Oferir informació totalment personalitzada amb una aposta clara pel canal mòbil.
  4. Optimitzar l’espai web. Enfocant-lo a oferir una experiència d’usuari útil i pràctica.

Avui, el gran repte el troba el sector en el mòbil. Més aviat a convertir el pagament mòbil segur en una realitat i en fer dels dispositius mòbils la porta d’entrada principal als serveis de mobilitat.

Ja són moltes les companyies que, en aquest sentit, han apostat no només per l’adaptació de la web a aquest tipus de dispositius, sinó que inclouen opcions com apps que permeten als usuaris la personalització a través de la creació de rutes en funció dels trajectes que realitza, alguns aposten fins i tot per serveis d’atenció al client en temps real a través de missatgeria instantània des de la pròpia aplicació, etc.

Un bon exemple de tot això és l’aplicació del transport públic de Barcelona:

AMBtempsbus:


I pel que fa al pagament per mòbil potser la tecnologia estrella és la NFC (Near Field Communication); una tecnologia de comunicació sense fils de curt abast que, a més de servir com a eina d’identificació i recollida / intercanvi de dades entre dispositius, té el seu màxim potencial en el pagament a través del mòbil. Empreses com Xerox Seamless ™ han aprofitat aquesta tecnologia de plataforma oberta per desenvolupar les seves pròpies solucions. En el cas d’aquesta companyia, consisteix en la instal·lació d’etiquetes NFC en les línies de transport.

Els usuaris només han de descarregar l’app de la companyia, donar-se d’alta i activar el seu compte. I per viatjar l’única cosa que han de fer és tocar qualsevol etiqueta NFC amb el seu smartphone per realitzar la transacció. Seguidament us deixo un vídeo del que s’està fent en el transport públic de València.

Aquesta realitat que veiem instal·lada en algunes ciutats pioneres, segurament acabarà convertint-se en un procediment habitual que, segons els experts, a més, contribuirà a impulsar el pagament a través del mòbil en altres àmbits i sectors. Actuant el sector públic com a element de tracció per la resta.

Com en altres camps, ens esperen uns propers mesos i anys apassionants.

Gestió de la relació amb els clients (CRM)

Customer Relationship Management System CRM in word tag cloud

Customer Relationship Management System CRM in word tag cloud

Les sigles CRM corresponen al terme en anglès Customer Relationship Management (Gestió de la relació amb el client); un terme que pot ser confús, però que podem concentrar en dos conceptes: d’una banda és la gestió basada en la relació amb els clients, i per un altre es tracta d’un programari per a l’administració de la relació amb els clients.

Les relacions amb els clients són un objectiu clau per a qualsevol negoci; un objectiu que no és nou, però que ha anat adquirint importància dins de les organitzacions, molt especialment en aquests últims anys, propiciat per l’ús de les noves tecnologies, on l’experiència del client més que un simple objectiu ha adquirit tanta rellevància que al seu voltant s’ha desenvolupat tota una indústria.

CRM és un terme relativament nou. De fet, ni els experts es posen d’acord per dotar-lo d’una única definició. El que sí està clar és que busca generar més beneficis centrant els esforços en el client.

Al cap i a la fi, rendibilitat és sinònim de clients satisfets, podem dir que és una estratègia de negoci que atorga el protagonisme als clients i, juntament amb un bon servei, busca fer-los feliços. Com més feliç és un client més durarà la seva lleialtat a la companyia.

Tothom sap que és molt més costós captar un nou client que conservar un d’actual. I això és el que busca el CRM, retenir o fidelitzar els clients actuals per incrementar la seva rendibilitat. Aquest és el “secret” del seu creixement i el motiu pel qual les companyies cada vegada posen més èmfasi en fomentar el coneixement sobre els seus clients, perquè els permetrà descobrir oportunitats de vendes, tant creuades com complementàries.

 

Objectius principals d’un CRM

beneficios de un crmAvui, l’avantatge competitiu el té qui s’organitza internament amb el client com a centre; fins fa molt poc, el protagonista era el producte. I això passa per implementar en l’organització un programari CRM, o el que és el mateix, un sistema informàtic de suport a la gestió de les relacions amb els clients, a la venda i al màrqueting.

Però un simple programari, no és suficient, el concepte global de CRM és, d’una banda el programari, però per un altre ha de complementar un model de gestió que segueixi la filosofia de satisfacció del client de què parlem. Això implica adaptar tots els processos i comportaments que tenen relació amb la interacció amb els clients.

Un CRM permet identificar tot el que genera valor per als clients per, posteriorment, proporcionar-ho en el moment oportú.

En aquest context, les noves tecnologies unides al CRM permeten conèixer més i millor als clients i poder oferir-los el que volen en cada moment; diferenciar accions de màrqueting, amb el consegüent estalvi; conèixer el valor dels clients, el que permet desenvolupar tàctiques de fidelització i vendes creuades; el desenvolupament de campanyes de màrqueting proactives i eficients, etc.

Implementant el CRM en l’organització

De res ens servirà posar a l’abast dels clients diversos mètodes de contacte si no facilitem la comunicació eficient, ràpida i a poder ser, bidireccional. Per això, no importa si contacten mitjançant email, telèfon o xarxes socials, la prioritat ha de ser l’atenció directa sense necessitat que hagi de passar per diversos departaments. La comunicació en temps real és el millor dels escenaris.

Comptar en l’organització amb un departament especialitzat en l’atenció al client pot ser la clau de l’efectivitat de l’estratègia, ja que encara avui moltes companyies no compten amb un departament ni un responsable concret.

Un altre aspecte clau a l’hora d’integrar un CRM que funcioni és la formació i educació dels empleats.  A més, és clau la selecció adequada de les eines, han d’estar adaptades a les necessitats de l’empresa, que abans de llançar-se a incloure un CRM ha de tenir clar si el que busca és un augment de les vendes, reduir despeses o reduir el cicle de vendes.

El que busquem finalment, més enllà d’instal·lar un software o altre, i només així tindrem èxit, és una organització focalitzada en el client, que el posi en el centri de tot, així implica sistemes, processos, però sobretot uns treballadors orientats a la satisfacció del client. En aquest aspecte és clau definir uns indicadors de gestió que mesurin la satisfacció del nostre client, així la organització tindrà feedback del que passa realment. Només així podrem saber si les accions implementades, inclosa la implementació d’un CRM, ajuda en alguna cosa al que realment importa, que és que tinguem cada vegada més clients satisfets.

El indicadors de gestió que mesurin la satisfacció del clients han de ser de dos tipus, per una banda els objectius, el KPIs (Key Performance Indicators), valors numèrics que ens parlen de percentatge d’avaries resoltes en menys de dues hores, de comandes servides en 24 hores, etc., però també necessitem indicadors “subjectius”, amb això vull dir que caldrà preguntar al client. No amb enquestes interminables sinó amb preguntes curtes que es responen en dos minuts i que facin referència al que hem mesurat des de un punt de vist numèric. Ens cal correlar el que mesurem numèricament amb el que realment pensa el client, per saber si estem posant els esforços en el que es important per ells. Us puc dir per experiència pròpia que sovint ens trobem amb sorpreses quan ho fem, ja que vegades fem les coses pensant en nosaltres mateixos, “mirant-nos el melic” i no pensant en els nostres clients.

Finalment, comentar que els sistemes CRM en molts casos es poden convertir en sistemes CMR (Customer-managed relationship, Gestió de la relació gestionada pel client). Es un enfocament de la relació amb el client complementari on animen i deixem al client que controli la relació, que sigui ell qui gestioni l’accés a la informació, comandes, etc. Per fer-ho utilitzem també una metodologia, un programari i sobretot la enorme capacitat que té Internet.

Incorporar la visió CMR a la nostra gestió CRM ens aporta un gran valor, ja que a més d’augmentar la satisfacció del client, aconseguim moltes vegades reduir els costos. Si, si, les dues coses!. Penseu en el cas de la banca electrònica per exemple, som nosaltres qui fem realment la feina, consultem els saldos, fem les transferències, comprem o venem accions, etc. Els bancs aconsegueixen reduir els seus costos operatius ja que això abans ho feien amb personal seu, ja sigui propi o subcontractat, per tant, el cost ara és infinitament inferior, i per nosaltres és més pràctic i eficient, ja que podem fer-ho a qualsevol hora del dia i sense cues. Aquesta és la gràcia de l’enfocament CMR als sistemes CRM, aconseguir mes satisfacció del client amb un cost operacional inferior per l’empresa proveïdora del servei.

Com a conclusió dir que a dia d’avui no hi ha alternativa a l’estratègia que posa el client al centre de tot, si més no, en negocis que no siguin monopolis, i en aquesta forma de gestionar el desenvolupament i la implantació de sistemes CRM és una de les claus, no oblidant quan sigui possible l’enfocament CMR dels mateixos ja que això ens pots ajudar a tancar el cercle virtuós que tots volem, més satisfacció de client a costos operatius inferiors.

 

Ecommerce: Up selling i cross selling

El creixement del ecommerce ha portat a l’evolució de les botigues en línia, convertint-les cada vegada en stores més “intel·ligents”. Segurament t’has adonat que són moltes les botigues en línia que avui, un cop has triat el producte que vols comprar, automàticament et suggereixen altres productes o accessoris. Coneixen els nostres gustos.

Una de les principals preocupacions de qualsevol ecommerce és augmentar les seves vendes. Per aconseguir-ho són moltes les estratègies o tècniques que existeixen i s’apliquen. En aquest article em centraré en dues: el up selling i el cross selling.

Up selling

L’objectiu d’una estratègia de up selling és incitar a un usuari, que ha mostrat interès o triat un producte a la botiga en línia, a canviar-lo per un producte de gamma superior o que generi més beneficis al ecommerce.

Posem com a exemple un ecommerce que ven rellotges, i suposem que un client que es troba a la nostra botiga online n’ha afegit al seu carro de la compra un. Un exemple d’estratègia de up selling seria mostrar rellotges similars, però de gamma superior i fer-li veure els avantatges d’aquests productes enfront del que havia triat.

Up-selling-i-cross-selling

Al up selling es tracta que el client compri productes més cars, que generen més benefici, no que compri més. Aquest fet fa que la fase del procés de compra on l’apliquem (timming) sigui fonamental en l’estratègia del up selling. L’èxit depèn d’aplicar-la en el moment adequat, que en l’online correspon habitualment al checkout del producte, tot buscant un producte relacionat amb el que el client pretén comprar. Fent-ho així, augmentem les probabilitats de realitzar la venda desitjada. Però a més, és important que s’apliqui d’una manera subtil, que no sigui agressiva, i que es faciliti el procés de compra al màxim, no sigui que per aconseguir una compra millor, perdem la que ja teníem. Cal anar amb compte!.

Cross selling

En canvi, una estratègia de cross selling o venda creuada si persegueix l’objectiu que el client afegeixi al seu carro de la compra més productes.

Aquesta és una tècnica que podem veure amb freqüència aplicada amb èxit en botigues online relacionades amb el món de la moda; entre moltes altres. Seguidament podem veure com ho fa Zara:

Cross-selling2

Un client entra al seu ecommerce, mostra interès per comprar unes sabates i sembla estar decidit a realitzar la seva compra. És aquí on entra en joc l’estratègia de la venda creuada, que consisteix en oferir o mostrar productes que complementen el que vol comprar. En aquest cas, si el client va a comprar unes sabates, és possible que necessiti o desitgi un complement amb el que combinin a la perfecció les seves noves sabates.

A diferència de l’up selling, és una tècnica que es pot portar més enllà del moment en el que fa la compra, el timming no és tan crític. Si el client ha decidit no comprar cap producte complementari en el moment, se li poden oferir de nou aquests productes via email o per qualsevol altre mitjà. De fet, gran part d’aquesta estratègia es basa en comptar amb una base de dades de clients als quals després de la seva compra se li realitza una oferta relacionada amb la seva última adquisició.

Ambdues tècniques, si s’apliquen de forma subtil i creativa, són estratègies molt efectives que poden oferir grans resultats a un ecommerce. La clau està en que els clients no es sentin pressionats a comprar més o gastar més. Perquè de ser així, el resultat pot ser just el contrari.

L’estratègia estarà ben implementada si s’aconsegueix, que al posar-la en marxa, el client tingui la sensació que se li està oferint una solució millor, que se li està oferint un servei addicional, no que se li està “col·locant” un producte diferent al que vol.

Potser no t’hagis adonat, però les línies aèries, per exemple, estan posant en pràctica aquestes tècniques des de fa molt de temps, oferint en el procés de checkout, al costat del seu bitllet, assegurances, lloguer de cotxes, reserva d’hotels, etc.

Up-selling-i-cross-selling-2

Finalment comentar que, tant el up selling com el cross selling, són tècniques enfocades a augmentar les vendes. Per tant, l’ecommerce ja ha d’estar generant vendes quan les apliquem, no ens funcionaran en la fase de creixement d’un empresa nova d’ecommerce, quan les vendes són molts reduïdes, aquí cal pensar en altres estratègies.

 

Informàtica en el núvol (Cloud computing), el futur de la cadena de subministrament

 

Cloud-computing-300x251El Cloud computing i la virtualització són dues de les tendències que més interès tenen a nivell empresarial. Són conceptes que utilitzem a diari però que no sempre sabem exactament que volen dir. Si anem a la wikipedia poden trobar les següents definicions: Cloud computing: La informàtica en el núvol (de l’anglès cloud computing), és una forma de computació que té els seus fonaments a Internet i que mitjançant la qual, els recursos compartits, programari i informació, es proporcionen a ordinadors i d’altres dispositius a la carta com a serveis;  Virtualització: “és un mecanisme que permet compartir una màquina física per executar diverses màquines virtuals. Aquestes màquines virtuals comparteixen els recursos lliures de CPU, memòria, disc i connexió de xarxa que d’altra manera estarien sense aprofitar esperant només puntes de treball.

Es a dir, la virtualització és una tècnica que permet compartir un recurs físic per varis usuaris virtuals, element necessari per donar serveis de xarxa (Internet), però no necessàriament lligat només a Internet, es podria donar en un entorn privat, mentre que el cloud computing és una manera molt potent d’obtenir serveis distribuïts i accessibles en qualsevol lloc. Aquesta última idea si que és molt potent quan parlem de cadenes de subministrament, tot i que podem considerar que virtualització i cloud computing són conceptes que van associats, ja que el cloud computing utilitza la virtualització com a eina imprescindible per garantir els serveis que dóna. 

Quan parlem de cadena de subministrament en el núvol parlem de garantir un desenvolupament de col·laboració a Internet des del començament de la cadena fins que el producte arriba a mans del consumidor. Volen parlar de l’ús de la informàtica en el núvol de forma intensiva, ja que és la manera més eficient de gestionar un negoci global i amb infinitat d’agents participants com és la cadena de subministrament.

A la cadena de subministrament (supply chain), és especialment important comptar amb un programari ERP en el núvol, construït des de el principi per operar-hi, ja que així podem administrar de forma eficient tots els agents involucrats. Aquests agents involucrats són proveïdors de productes, clients, transportistes, proveïdors de serveis, treballadors propis distribuïts per tot el món, etc. Serà, per tant, imprescindible que el programari comú sigui accessible de forma eficient i barata, amb un senzill navegador, des de qualsevol lloc, tenint en compte que les condicions d’accés poden variar. És molt diferent si estic a la seu central amb un línia de connexió a Internet fantàstica de si estic en un petit hotel en un país remot, ja que sóc venedor, i intento informar sobre comandes que m’han fet els clients, o si sóc el cap d’un magatzem que vol actualitzar els estocs comuns de la companyia. Només un ERP dissenyat des de el principi per operar al núvol serà eficient en entorns tant diferents com necessita la gestió òptima de la cadena de subministrament.

Les noves tecnologies han deixat de ser vistes com un cost per les empreses i, a poc a poc, s’han convertit en part de les estratègies, acaparant una part important dels pressupostos. L’objectiu: facilitar la gestió i impulsar els fluxos de treball interactius; i és que la productivitat comença a ser entesa més enllà de l’oficina.

En la immediatesa i la seguretat està la clau. Enrere queda l’època en què venedors es presentaven davant els clients amb catàlegs de paper de curta vigència. Avui, les vendes requereixen de dinamisme, agilitat i rapidesa; avui els catàlegs en paper són substituïts per catàlegs digitals actualitzats en temps real que ofereixen tota la informació sobre el producte, les seves característiques i disponibilitat. La immediatesa que ofereixen les noves tecnologies permet tancar negocis de forma segura en menys temps. Oferir als clients un servei complet a través d’una gestió dinàmica, ràpida i fiable passa, sense cap dubte, pel núvol.

Cadena de subministrament en el núvol

Els centres de distribució requereixen d’un alt nivell de control i cada vegada hi ha menys cabuda als errors humans. Precisament, per aquest motiu, els sistemes ERP cloud dels que parlava abans són fonamentals. En aquest procés el núvol té moltes coses a oferir: des d’un creixement dinàmic i flexible, passant per aspectes de disponibilitat, un control exacte dels costos, fins als entorns de prova i desenvolupament. Tots aquests avantatges sovint queden en un segon terme quan apareix el problema de la seguretat, encara hi ha molta gent que renuncia als avantatges de la informàtica en el núvol per la por intrínseca que li produeix fer servir de manera intensiva aquest mitjà.

Si ho analitzem acuradament, veurem que una solució d’ERP cloud pot garantir els mateixos nivells de seguretat que una solució tradicional ERP on-premise.  Tal i com passa en els models tradicionals, ens cal proporcionar seguretat física, seguretat de transmissió, seguretat d’emmagatzematge, seguretat d’accés, seguretat de dades i seguretat d’aplicacions.

La única diferència és que en el cas dels ERP tradicionals, les qüestions de seguretat són gestionades pels recursos de TI interns de la companyia mentre que en el cas del ERP al núvol ho gestionen recursos externs a la mateixa. Una auditoria feta per tercers ens pot certificar que els processos externs estan documentats i seguits, però en la majoria dels casos, els proveïdors externs de serveis cloud presten més atenció a aquests detalls que els recursos interns farien. Resumint, els ERP cloud són tan segurs com els sistemes ERP tradicionals on-premise. Alguns dels problemes de seguretat són diferents i potser menys coneguts, però un cop entesos, molts experts conclouen que els sistemes en el núvol són més segurs que les sovint mal gestionades, en termes de seguretat, aplicacions internes.

En conclusió, podem dir que hi ha una clara tendència de gestionar la cadena de subministrament utilitzant serveis i ERPs cloud. Això és així, ja que les necessitats de flexibilitat, dinamisme, dispersió geogràfica i control que necessita la gestió de la cadena de subministrament s’adapten perfectament a les propietats que té la informàtica en el núvol. El problema de la seguretat es pot superar si es compta amb un soci de negoci fiable, amb capacitat de consultoria, i de desenvolupament d’una solució a mida. Caldrà comptar sempre amb un auditor tercer que ens certifiqui l’acompliment dels estàndards de seguretat que necessitem segons el nostre negoci.

Finalment dir que, com sempre, cada empresa és un món i caldrà que adapti el procés d’adopció de la informàtica en el núvol a les seves particularitats, però que és un camí que cal que tothom comenci si és que vol ser competiu en el món global en el que estem immersos.

Tecnologies que faran carreteres més segures, còmodes i eficients

1425040529_222265_1425041313_noticia_normal-300x168 (1)La tecnologia ha avançat a nivell vertiginós provocant canvis espectaculars en pràcticament totes les indústries. No obstant això, si parlem de transport, o més aviat de carreteres, aquests avenços no s’han notat tant i, llevat d’excepcions, les nostres carreteres avui són molt similars a les carreteres per les quals circulàvem fa una dècada. Malgrat les enormes extensions que ocupen, pràcticament en tot el món, les carreteres, autopistes i autovies compten amb un potencial desaprofitat.

Però, que encara no s’hagin aplicat o posat en pràctica no vol dir que no s’estigui investigant i desenvolupant tecnologies dissenyades per fer més eficients, còmodes i segures les vies. De fet, són molts els projectes, alguns finalitzats i molts altres en fase de desenvolupament, que obren un món de possibilitats i ens permeten fer-nos una idea de com seran les carreteres per les que circularem en un futur proper.

Respectuoses amb el medi ambient i capaces de autoabastir-se

En aquest sentit, són molts els projectes, iniciatives i prototips …

A Holanda, per exemple, s’ha realitzat un projecte de prova que proposa convertir les carreteres en superfícies generadores d’energia. La idea es aconseguir la substitució de les carreteres asfaltades convencionals, per un nou compost capaç entre altres moltes coses, de captar l’energia del sol i convertir-la en electricitat. Les plaques solars estan cobertes per materials molt resistents, aquest fet fa viable que per sobre i circulin cotxes, alhora que permet capturar l’energia del sol. Però més enllà d’aspectes ecològics, aquesta opció pot resultar més rendible, s’estima que aquest tipus de carreteres tenen un vida útil de 20 anys i trigaríem 15 anys a amortitzar-les gràcies a l’energia que generaríem. Aquest fet es pot aconseguir quan es superi la fase de proves i es puguin realitzar produccions massives.

Altres projectes proposen també solucions que permeten aprofitar l’energia solar del dia per abastir els fanals que il·luminen les carreteres durant la nit.

Alguns van més enllà i han creat sistemes amb sensors que aplicats als fanals, fan que s’encenguin només quan detecten la presència d’un vehicle. Així, l’energia es pot economitzar al màxim, utilitzant-la només quan realment és necessari perquè hi ha usuaris utilitzant la via.

Però no només la llum solar pot ser aprofitada a les carreteres per generar energia, una companyia israeliana ha creat un sistema basat en un compost per vidres que, incrustats a l’asfalt, són capaços de generar energia a través de la pressió que exerceixen els vehicles tot passant sobre ells.

Fins i tot el vent produït per la velocitat dels vehicles es pot aprofitar gràcies a petites turbines situades en els laterals i mitjanes de les carreteres.

Com veieu, hi ha tot un ventall de tecnologies en desenvolupament que tenen com a fi aconseguir que les nostres carreteres es converteixin en sistemes generadors d’energia i que puguin autoabastir-se. Podríem parlar de “carreteres intel·ligents”.

Més segures

Per tal d’augmentar la seguretat de les nostres carreteres hi ha un conjunt d’iniciatives que s’estan provant i que en breu veurem implementades.

Eliminar el gel és un dels grans reptes a les carreteres. Una de les propostes en aquest sentit és aprofitar l’energia solar per emprar-la per desfer el gel, convertint les carreteres en més segures.

La pintura termodinàmica és, probablement, una de les realitats que més aviat veurem a les carreteres i que consisteixen, a grans trets, en crear noves marques vials que canvien de color segons canvia la temperatura ambiental, seria la pròpia carretera la que avisaria als conductors del risc que comportaria circular-hi tot canviant el color de les marques vials.

A tot l’anterior si suma el compromís de moltes companyies automobilístiques en dotar els seus vehicles de noves tecnologies que permeten una major seguretat, eficiència i comoditat.

 

Big Data i comerç electrònic

Big-Data1Big Data o Dades massives és com es coneix als sistemes informàtics basats en l’obtenció de dades a gran escala, conjuntament amb mètodes que permeten identificar patrons recurrents dins d’aquestes dades. Es a dir, no només aconseguir dades sinó disposar d’eines potents per analitzar-les. Aquestes estratègies s’han convertit en una de les claus de l’èxit de molts negocis tecnològics.

El Big Data sorgeix de la necessitat de comptar amb noves tècniques per a l’anàlisi de dades que durant l’última dècada s’ha generat de forma exponencial i a la urgència de processar aquesta informació en un temps cada vegada menor. L’extraordinari volum d’informació del que podem disposar no serveix de res sinó podem gestionar-la, analitzar-la, treure conclusions i generar plans d’accions adients.

El CRM (Customer Relationship Management), o el que és el mateix, la gestió de la relació amb els clients és una estratègia que va enfocada a satisfer els desitjos i necessitats dels usuaris, dels clients i potencials clients. És aquí on el Big Data i l’anàlisi de dades té un major protagonisme i entra en joc, un joc que consisteix en volum, velocitat, varietat i valor. Aquests són, sens dubte, els quatre grans reptes del Big Data, ja que cada vegada generem més informació a major velocitat i cal analitzar-la al mateix temps que es genera perquè resulti útil, però a més aquest procés ha de ser capaç d’analitzar en temps real diferents tipus de dades que permetin crear els insights (idees,accions) precisos i amb un alt valor afegit.

La gran evolució dels últims anys és precisament aquesta, la capacitat d’actuar en temps real i de prendre decisions d’una manera automàtica i programada. Un exemple són els sistemes de compra publicitària en temps real (XTB: Real Time Bidding) on les diferents plataformes publicitàries (DMP: Data Management System) prenen decisions de compra (impressió a impressió) en base al coneixement que tenen de l’usuari que està navegant en una pàgina concreta. Algunes grans tendes ja utilitzen aquests serveis: Zalando, ASOS, Redoutte, Addictia, … o fins i tot Amazon que en canvi està realitzant el seu propi sistema.

El comerç electrònic és un dels sectors en els quals el Big Data i la publicitat programàtica han impactat amb més força, ja que es tracta d’un tipus de negoci sense límits de creixement, on es necessari i gairebé imprescindible, el coneixement exhaustiu dels clients. L’evolució del món digital en els últims anys ha fet que els usuaris es familiaritzin amb el concepte de compra en línia i a més, s’han anat acostumant a una experiència de compra cada vegada més personalitzada. Aquest últim aspecte, la personalització comença a convertir-se en un element cada vegada més imprescindible per a qualsevol ecommerce. No només perquè els clients s’estan acostuman a això, sinó perquè a més permet a les companyies crear experiències de compra cada vegada més sorprenents i úniques que contribueixen a augmentar les vendes, com per exemple: les recomanacions personalitzades de productes, l’email retargeting, el retargeting dinàmic, la gamificació, i fins i tot recorrent a tècniques que permeten modificar en temps real les botigues en línia en funció del comportament dels usuaris.

Però … d’on surten les dades? De tot arreu, dels emails dels usuaris que compren o que es registren per les newsletters, dels que participen en sorteigs o enquestes, dels perfils socials dels usuaris a Facebook, Twitter (i aviat a Instagram amb la nova inclusió de serveis publicitaris), de píxels que s’introdueixen a la botiga online, a la web o al Blog, per perfilar navegants i buscar altres similars, de campanyes de publicitat programàtica que van generant un Big Data publicitari per oferir la publicitat correcta al públic correcte en el moment oportú. Realment a Internet qualsevol acció deixa un rastre que després es pot utilitzar publicitàriament d’una manera programada i automàtica amb un gran objectiu: gastar millor els pressupostos i aconseguir més vendes.

Definitivament, el Big Data, lluny de tractar-se d’un nou terme tecnològic de moda és l’eina capaç de passar al següent nivell, a un nivell superior, qualsevol botiga online.

Si voleu ampliar informació us deixo les següents referències:

DataXu – tecnologia de màrqueting programàtic (https://www.dataxu.com/)

MediaMath – Sistema Operatiu de Màrqueting Programàtic (http://www.mediamath.com/)

Real Time Bidding – https://en.wikipedia.org/wiki/Real-time_bidding

Advanzis – agència de màrqueting digital experta en conversió (ecommerce) que gestiona accions en xarxes socials i campanyes publicitàries programàtiques (http://www.advanzis.com).

Beacons, entre el comerç electrònic i la localització

BeaconsApple va crear el concepte anomenant-lo iBeacons. No obstant això, la indústria ha acabat adaptant-lo renunciant a la “i” inicial per convertir-lo en Beacons.

Us parlo del que probablement en una fina línia divisòria entre el comerç electrònic i la geolocalització.

Es tracta de petits dispositius, balises si realitzem la traducció literal de l’anglès, que utilitzen les tecnologies Bluetooth Low Energy (BLE) i permeten enviar notificacions (missatges push) a qualsevol telèfon intel·ligent. Però no es tracta de sistemes de geolocalització tal com els coneixem, sinó que aquests petits dispositius funcionen utilitzant la proximitat dels smartphones per transmetre la informació. El gran avantatge que això ofereix és que no tenen la necessitat de trobar-se en un punt fix, ni tan sols han d’estar estàtics per poder interactuar amb el telèfon intel·ligent.

La utilització de Bluetooth Low Energy dóna un abast molt superior al de la tecnologia NFC per exemple. Així, en NFC el rang òptim és d’uns 4 centímetres, mentre que en BLE amb els Beacons l’abast pot arribar als 50-70 metres, el que la fa especialment atractiva per a algunes de les aplicacions plantejades. A més la durada de la bateria por ser de 3 anys o més.

Com ja hauràs deduït, les seves possibilitats pel que fa a usos són múltiples. Però la veritat és que són tantes que probablement moltes d’elles ni tan sols les coneixem encara. El que sí que és segur és que no trigarà a arribar el dia en que anem caminant pel carrer i comencin a arribar al nostre mòbils publicitat, ofertes i promocions dels establiments propers. Un dels grans beneficiats serà el sector del retail tan tocat per l’imparable creixement del ecommerce, que a través d’aquesta nova tecnologia ens podrà oferir ofertes concretes dins de la seva botiga, per exemple. No obstant això, no resulta complicat imaginar la seva utilització també en museus, parcs temàtics i fins i tot a les administracions públiques.

Què necessitem per tenir aquest servei al nostre smartphone? Doncs res. Des de fa algun temps es podia provar aquest servei a través de diferents apps. No obstant això, ja és una realitat que inclouen per defecte molts terminals. Apple, sense anar més lluny, ja en la versió 7 del seu sistema operatiu iOS, va integrar una funció que permet als seus usuaris activar i que el seu terminal comenci a llegir els beacons.

El fet que molts terminals ja incloguin la funcionalitat contribuirà a la seva implantació i consolidació definitiva. A més, el que algunes plataformes de pagament, com Paypal, ja l’hagin adoptat, és un clar indicador que parlem d’una tecnologia amb vocació dominant que no passarà desapercebuda i agafarà molta més força de la que han tingut, per exemple, els codis QR.

Es tracta, d’una autèntica revolució que ofereix infinitat d’avantatges als usuaris, ja que amb només acostar-se amb el seu terminal a aquest tipus de dispositius comptaran en temps real de qualsevol informació d’interès que ens vulguin donar, ja que aquests dispositius compten amb una gran precisió.

No oblidis el seu nom ni de què es tracta, convé tenir-la molt present, perquè aquesta nova tecnologia revolucionarà molts conceptes, fins i tot hàbits.

Per acabar, us deixo uns quant links on podeu trobar informació de la utilització de beacons en diferents negocis:

https://www. umbel.com/blog/mobile/15-companies-using-beacon-technology/

http://www.citeworld.com/article/2114878/mobile-byod/ibeacon-transform-more-than-retail.html

http://ibeaconblog.co.uk/ibeacons/25-uses-for-ibeacons/

Impacte de la Internet de les Coses (IoT) en les cadenes de subministrament

internet-de-las-cosas-300x200L’augment de la utilització d’aparells tecnològics amb accés a internet ha donat lloc al concepte ‘Internet de les Coses’ (IOT – Internet of Things). Sota aquest concepte, a poc a poc, han anat apareixent dispositius aplicables a les cadenes de subministrament que permeten millorar-les i fer-les més segures i eficients.

La Internet de les Coses (IOT) i el creixement exponencial que experimentarà en els propers anys transformaran completament les empreses, els països, i obrirà el camí del que serà una nova era de creixement econòmic i competitivitat, on el treball en conjunt de persones, dades i dispositius intel·ligents tindran una repercussió de gran abast sobre la productivitat, el funcionament de les indústries i l’eficiència de les mateixes.

Les prediccions apunten que en només 5 anys, el creixement d’aquest tipus de dispositius es multiplicarà per 30 a la indústria. Ja hi ha qui parla de la quarta revolució industrial. Aquest creixement impactarà de manera directa en la forma d’operar de les cadenes de subministrament, els responsables s’han d’adaptar a aquesta nova realitat i el seu gran potencial per afrontar el que comporta la implementació d’aquestes solucions.

El que en un principi acceptem com una nova forma de valorar l’eficiència operativa s’ha convertit en la més potent eina alhora de buscar creixement en les “oportunitats inesperades”. Un creixement que s’enfoca en tres vessants ben diferenciades:

  1. L’augment dels ingressos mitjançant una major producció i el desenvolupament de nous models de negoci híbrids.
  2. Potenciar la innovació a través de les tecnologies intel·ligents.
  3. Transformar la força de treball.

 

La implementació de tecnologies intel·ligents en les companyies no és una cosa nova, des de fa més d’una dècada, infinitat de dispositius i solucions s’han anat introduint en la indústria. Alguns exemples d’això són els codis de barres, sensors ambientals, RFID (identificació per ràdio freqüència), GPS o els RTLS (sistemes de posicionament en temps real). Tots aquests sistemes han contribuït a evitar o reduir problemes i realitzar un seguiment dels actius físics.

Però la Internet de les Coses va més enllà, proporcionant una visibilitat instantània de les cadenes de subministrament, centres de distribució, ports terrestres i marítims, que contribueix a eliminar la ineficiència en sectors com la indústria, el transport i el retail; entre molts altres.

La integració del IoT facilitarà l’automatització de tot el procés de fabricació i millorarà la visibilitat dels productes a tota la cadena de subministrament, garantit la perfecta traçabilitat dels mateixos.

Si parlem d’aplicacions, el Iot, permetrà identificar, localitzar o mesurar l’estat dels actius, persones o transaccions dels negocis. Aquesta visibilitat que ofereix es tradueix en una millora en la presa de decisions, la possibilitat d’aprofitar més eficientment els recursos i garantir el seguiment; aconseguint d’aquesta forma millorar la qualitat dels productes mentre es redueixen despeses operatives i es milloren els terminis de lliurament i el servei al client.

Un dels aspectes que més preocupa és la traçabilitat del producte en trànsit ja que resulta molt complicat conèixer la situació exacta del producte en cada moment, des de que surt de la planta de fabricació fins que arriba al punt de venda o al client final. En aquest sentit, per exemple, el IoT permetrà a través de la ubicació GPS conèixer el posicionament i gràcies al “núvol, emmagatzemar totes les dades del mateix, aconseguint millorar i simplificar el procés.

La propera revolució industrial: impressores 3D

[:es]SONY DSCUna impresora 3D no es más que una herramienta capaz de producir un diseño 3D creado en un ordenador en un modelo 3D físico. Poniendo un ejemplo simple, si diseñamos una taza de café en nuestro ordenador (a través de un programa CAD o de Diseño Asistido por Ordenador), tenemos la posibilidad de imprimir esa taza en tres dimensiones utilizando una impresora 3D, obteniendo de esa manera un producto u objeto físico, que en este caso sería la taza de café.

Esta tecnología permite crear objetos “de la nada”, objetos que van desde los más simples como la taza de café que he utilizado de ejemplo, a otros más complejos como pueden ser partes de un avión e incluso materiales que ya se están utilizando en medicina.

¿Cómo funcionan?

Intentaréexplicar de forma sencilla y sin entrar en demasiados conceptos y tecnicismos, cómo funciona este tipo de impresora…

Para dar forma a cualquier objeto con sus tres dimensiones, la impresora 3D va formando y superponiendo capas hasta lograr la forma del objeto. Pero como “una imagen vale más que mil palabras”, echa un vistazo a este vídeo:

Existen programas de diseño sofisticados y de características avanzadas, claro. Pero para realizar los diseños y utilizar este tipo de impresoras, lo cierto es que tampoco es preciso ser un experto en programas CAD. Existen multitud de programas de fácil manejo que permiten dar a este tipo de impresoras también un uso más doméstico.

Tipos de impresoras 3D 

–   De adición

Se trata de impresoras que van agregando el material del que estará compuesto el objeto por capas.

–   De compactación

En este tipo de impresoras se compacta una masa de polvo por capas. Existe un tipo de impresora que utiliza tinta que aglomera el polvo para que resulte compacto y además puede ser de diferentes colores. También existe otro tipo de impresora que en lugar de tinta funciona con láser, proyectando energía al polvo y provocando que se polimirice para luego sumergirlo en un líquido que hace que se solidifique.

¿Quéobjetos son capaces de crear las impresoras 3D?

 Es complicado responder a esta pregunta, porque muy probablemente este tipo de impresoras pueda llegar a crear cualquier objeto que se pueda diseñar: desde sencillos objetos caseros, hasta prótesis u órganos humanos.

Y, aunque cuando hablamos de impresoras, tendemos a pensar de manera automática en pequeños objetos, nada más lejos de la realidad…También pueden contar con grandes dimensiones y llegar a reproducir incluso edificios.

 

¿Cuál es el futuro de las impresoras 3D?

Ya hoy las impresoras 3D fabrican zapatos, artículos de moda, juguetes y otros artículos de consumo. Pero esto es sólo el principio. Me atrevo a augurar que en breve veremos a estos aparatos produciendo todo tipo de alimentos con valores nutritivos a medida, por ejemplo.

Lo que hoy sólo está al alcance de las corporaciones más acaudaladas, más temprano que tarde acabará democratizándose y estando al alcance de cualquiera…Cualquiera podrá crear artículos para su propio hogar en su propia casa, o en un centro de impresión cercano. Y esto, inevitablemente tiene como consecuencia una necesidad cada vez menor de importar productos, por ejemplo, de China.

Este es uno de esos pocos casos en los que podemos decir con total autoridad que el futuro ya está aquí…

Poco a poco comenzamos a estar más familiarizados con esta herramienta casi mágica que, aunque parezca mentira, tiene su origen en los años 80, y que probablemente se convertirán la impulsora de la próxima revolución industrial, provocando un gran impacto a muchos niveles y cambiado literalmente el mundo.

La economía del conocimiento es un concepto que tenemos cada vez más presente y por el que apostamos cada vez con más convicción…

En un futuro que está más cerca que lejos, los países exportarán diseños en lugar de productos; unos diseños que los países importarán a través de internet y producirán de manera local gracias a las impresoras 3D.

Lo dicho, el futuro ya está aquí…[:en]

SONY DSC

A 3D printer is basically a tool to convert a 3D design created on a computer into a physical 3D model. To set an example, if we design a cup of coffee on our computer (through a CAD – Computer Aided Design program), we can print that cup in three dimensions using a 3D printer, thus obtaining a product or physical object, in this case, the cup of coffee.

This technology allows you to create objects “from scratch”, from the most simple, like the cup of coffee used as an example, to the most complex, such as aircraft components or materials that are already being used in medicine.

How do they work?

I will try to avoid getting too technical and explain in a straightforward manner how this type of printer works …

To shape any object with its three dimensions, the 3D printer forms and superposes the layers until the shape of the object is completed. As ‘a picture is worth a thousand words’, check out this video :

There are sophisticated design programs fitted with advanced features, but to make the designs and use this type of printer, you don’t need to be an expert in CAD programmes. There are many user-friendly programmes that allow this type of printers to have a more domestic use as well.

Types of 3D printers

– Addition

These are printers that add layers of the material the object is composed of.

Compaction

In these printers a mass of powder is compacted in layers. There is a type of printer using ink that agglomerates powder to make it compact and that it can also be different colours. There is another type of printer that uses laser instead of ink, projecting energy to the powder and making it polymerize to then immerse it in a fluid that makes it solidify.

What objects can 3D printers create?

It is difficult to answer this question because, most likely, these printers are able to create anything that can be designed: from simple household objects to prostheses or human organs.

When it comes to printers, we automatically tend to think of small objects, but nothing is further from reality … They can also be large and get to reproduce even buildings.

What is the future of 3D Printers?

Today 3D printers can already manufacture shoes, fashion items, toys and other consumer goods. But this is only the beginning. I dare say that we will soon see these devices producing all kinds of food with personalized nutritional values, for example.

Nowadays only the most powerful corporations have them available, but rather sooner than later their use will spread and they will be available to everyone … We will be able to create items for our own home in our own place, or at a nearby printing centre. And this inevitably results in a lesser need to import products, for instance, from China.

This is one of the few cases where we can say without a doubt that the future is already here …

We are becoming more familiar with this almost magical tool which, oddly enough, has its origins in the 80s, and that will probably drive the next industrial revolution, making a huge impact at all levels and literally changing the world.

The economy of knowledge is an increasingly present concept and a safe bet we are committed to …

In a near future, countries will export designs rather than products –countries will import these designs through the Internet and will produce them locally with 3D printers.

That said, the future is here to stay …

[:ca]undefinedSONY DSC

Una impressora 3D no és més que una eina capaç de convertir un disseny 3D creat en un ordinador en un model 3D físic. Posant un exemple molt simple, si vam dissenyar una tassa de cafè al nostre ordinador (a través d’un programa CAD o de disseny assistit per ordinador), tenim la possibilitat d’imprimir aquesta tassa en tres dimensions utilitzant una impressora 3D, obtenint d’aquesta manera un producte o objecte físic, que en aquest cas seria la tassa de cafè.

Aquesta tecnologia permet crear objectes “del no-res”, objectes que van des dels més simples com la tassa de cafè que he utilitzat d’exemple, a altres més complexos com poden ser components d’un avió o fins i tot materials que ja s’estan utilitzant en medicina.

Com funcionen?

Intentaré explicar d’una manera senzilla i sense entrar en molts conceptes i tecnicismes, com funciona aquest tipus d’impressora …

Per donar forma a qualsevol objecte amb les seves tres dimensions, la impressora 3D va formant i superposant capes fins a aconseguir la forma de l’objecte. Però com “una imatge val més que mil paraules”, fes un cop d’ull a aquest vídeo, en el qual no només expliquen el seu funcionament, sinó que pots veure una d’aquestes impressores en acció:

Hi ha programes de disseny, sofisticats i de característiques avançades … Però per realitzar els dissenys i utilitzar aquest tipus d’impressores, la veritat és que tampoc cal ser un expert en programes CAD. Hi ha multitud de programes de fàcil maneig que permeten donar a aquest tipus d’impressores també un ús més domèstic.

Tipus d’impressores 3D

-D’addició
Es tracta d’impressores que van afegint el material de què està compost l’objecte per capes.

-De compactació
En aquest tipus d’impressores es compacta una massa de pols per capes. Hi ha un tipus d’impressora que utilitza tinta que aglomera la pols perquè resulti compacte i més pot ser de diferents colors. També hi ha un altre tipus d’impressora que en lloc de tinta funciona amb làser, projectant energia a la pols i provocant que es polimeritzi per després submergir-lo en un líquid que fa que es solidifiqui.

Quins objectes són capaços de crear les impressores 3D?

És complicat respondre a aquesta pregunta perquè molt probablement aquest tipus d’impressores puguin arribar a crear qualsevol objecte que es pugui dissenyar: des de sencills objectes casolans, fins a pròtesis o òrgans humans.
Quan parlem d’impressores, tendim a pensar de manera automàtica en petits objectes, res més lluny de la realitat … També poden comptar amb grans dimensions i arribar a reproduir fins i tot edificis.

Com és el futur de les impressores 3D?

Avui en dia les impressores 3D fabriquen sabates, articles de moda, joguines i altres articles de consum. Però això és només el principi. M’atreveixo a prediure que en breu veurem a aquests aparells produint tot tipus d’aliments amb valors nutritius a mida, per exemple. El que avui només és a l’abast de les corporacions més poderoses, més d’hora que tard acabarà democratitzant i estant a l’abast de qualsevol … Qualsevol pot crear articles per a la seva pròpia llar a casa, o en un centre d’impressió proper. Això, inevitablement té com a conseqüència una necessitat cada vegada menor d’importar productes, de la Xina, per exemple.

Aquest és un d’aquests pocs casos en què podem dir amb total autoritat que el futur ja és aquí … A poc a poc vam començar a estar més familiaritzats amb aquesta eina gairebé màgica que, encara que sembli mentida, té el seu origen en els anys 80 i que probablement es convertirà en la impulsora de la propera revolució industrial, provocant un gran impacte a molts nivells i canviat literalment el món.

L’economia del coneixement és un concepte que tenim cada vegada més present i pel qual apostem cada vegada amb més convicció … En un futur que està més a prop que lluny, els països exportaran dissenys en lloc de productes; uns dissenys que els països importaran a través d’internet i produiran de manera local gràcies a les impressores 3D.

El que s’ha dit, el futur ja és aquí …

[:]