Claus de la tendència a la “uberització” dels negocis

Entre polèmiques i no pocs detractors, Uber ha anat escalant fins a esdevenir una de les empreses més valuoses dins el món de les aplicacions. Però l’impacte del seu èxit no queda en les astronòmiques xifres que gestiona, sinó que ha fet caure barreres i creat tendència; gràcies a ella parlem de la “uberització” dels negocis i de l’economia.

Airbnb, Blablacar, Netflix … Parlem d’empreses amb sectors tan diferents, que a priori pot ser difícil buscar-los un nexe d’unió. Però ho tenen: totes formen part de la “uberització” de l’economia.

Quan parlem de la “uberització”, parlem d’activitats dirigides per pràctiques de col·laboració en les empreses. Es tracta d’un model susceptible de ser integrat, especialment, en empreses de serveis: transport (Uber), allotjament (Airbnb), entreteniment (Netflix), etc. Tot i que les empreses industrials també poden quedar incloses ja que moltes vegades quan parlen d’empreses industrials i de serveis no es tan fàcil establir una frontera clara. Per exemple, una fàbrica d’automòbils podem pensar que clarament està orientada a produir productes però en molts casos el que compra el client no és només el producte, és el servei que l’envolta, compra un servei privat fiable de transport, això vol dir manteniments, vehicle de substitució, atenció en carretera, en fi, tot un ventall d’elements necessaris per aconseguir la seva satisfacció com a client. Resumint, la frontera entre producte i servei es cada cop més lleugera, per tant, un concepte com la “ubertització” potser també a la llarga han de ser analitzat e integrat per les empreses industrials.

Claus de l’èxit de la “uberització”

Una de les claus d’aquest model rau en l’eliminació dels intermediaris amb l’objectiu de posar sobre la taula una oferta de tarifes més atractiva pel consumidor final. L’altra element clau d’aquest nou concepte es troba en la base tecnològica, el mòbil és el seu punt fort i les seves ofertes s’allotgen en una aplicació per smartphone (app).

Com a nota curiosa podem veure que es tracta d’aplicacions mòbils que, lluny de ser complexes, es basen en la senzillesa … Si entrem en les apps de qualsevol d’aquestes startups veurem que compten amb una interfície molt intuïtiva, senzilla, en molts casos amb molt poques funcionalitats. I és aquí on podem aplicar la màxima “menys és més”, és així com aconsegueixen la major eficiència.

L’impacte ha estat tan fort en les empreses, degut a que aquestes, realment, no han inventat un nou model, sinó que han millorat l’existent. L’activitat és la mateixa, els clients segueixen sent els mateixos, però el model de negoci ha estat millorat aprofitant els avantatges que ofereix l’omnipresent informàtica i combinant tot això amb l’economia participativa. Com a exemple podem posar Airbnb i comparar-lo amb la prestigiosa cadena d’hotels Hilton. Hilton té 93 anys d’història i gestiona 610.000 habitacions en 88 països, doncs bé, Airbnb ha necessitat només 4 anys per gestionar 650.000 habitacions en 192 països, realment increïble. A més, el model d’Airbnb no l’obliga a realitzar elevades inversions, de forma que el creixement pot ser exponencial. La necessitat de circulant per créixer que té el negoci és infinitament inferior a la totpoderosa cadena d’hotels Hilton. Segurament les dues tenen el seu lloc en el mercat, però el que queda clar és que la forma com Airbnb ha millorat el model de gestió de l’allotjament és espectacular.

Però més enllà de tot l’anterior hem de parlar d’empatia i gran coneixement del mercat. Aquesta és una altra de les claus de l’èxit i un denominador comú d’aquestes empreses. Totes elles han sabut reconèixer la insatisfacció dels clients i donar-li la volta a la situació oferint una major qualitat en el servei a través d’ofertes més competitives, permetent als clients estalviar temps o millorant la seva experiència.

La “uberització” és sens dubte, una tendència a l’alça, en gran part pel seu model escalable, que permet el creixement de l’activitat d’una forma natural i fluida sense que la qualitat del servei es vegi afectada i el que és més important, sense necessitats d’inversió en actius i circulant.

Així que, preparem-nos per veure “uberitzades” les coses més estranyes…

 

Related Post

Com evolucionarà el comerç electrònic en els prope... Si mirem enrere, no gaire, tot just uns 5 anys, podem veure la convergència que ha existit entre l'oferta i la demanda en l'àmbit del comerç electròni...
El futur passa per les ciutats intel·ligents Les noves tecnologies han suposat un canvi impressionant en els últims anys. I, sobretot, han fet possible una nova revolució industrial, l’anomenada ...
El botó vermell de Google per apagar les màquines ... La intel·ligència artificial és potser la més important aposta estratègica de les grans companyies,  estan invertint ingents quantitats de diners, esf...
Impacte de la Internet de les Coses (IoT) en les c... L'augment de la utilització d'aparells tecnològics amb accés a internet ha donat lloc al concepte 'Internet de les Coses' (IOT - Internet of Things). ...
0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *