Les noves tecnologies i la digitalització han afectat tots els sectors. En el cas dels transports públics no anava a ser menys. Si mirem enrere,al 2009, tot i que Espanya comptava amb més de 51 milions de clients de telefonia mòbil, només 2 milions tenien un telèfon intel·ligent.
No era fàcil pensar en aquell moment, l’evolució de la qual seríem testimonis en només 6 anys. Tot i això, alguns valents van apostar de manera decidida pels canals digitals més enllà d’un perfil a Facebook o Twitter. Al voltant de la web, les xarxes socials, el màrqueting relacional i els dispositius mòbils ha girat tot el procés d’evolució.
Al transport públic, vam començar veient la integració de sistemes a través de tota una infraestructura, modesta al principi, de monitors que oferien informació als usuaris (estimació de temps, avisos, incidències, etc.). Però el oferir informació en temps real a cada parada no era suficient. La informació era important, però va ser necessari un redisseny de processos, en els que va entrar en joc la web, el portal mòbil, les xarxes socials i, com esmentava al principi, el màrqueting relacional. La clau no estava només en oferir la informació, sinó en establir quina informació calia oferir i en quins canals.
Els nivells de penetració social i usuaris d’internet i de dispositius mòbils intel·ligents ha anat creixent en els darrers 5 anys de manera vertiginosa, el que ha obligat al sector del transport públic a adaptar de manera contínua tots els processos de transformació digital. I l’aposta s’havia de centrar en quatre principis bàsics molt clars:
- L’usuari. És de vital importància oferir serveis i productes que cobreixin les necessitats i interessos dels usuaris.
- L’especialització dels canals. Utilitzar els canals adequats en funció de l’objectiu i l’ús que l’usuari fa de cada canal.
- Personalització de la informació. Oferir informació totalment personalitzada amb una aposta clara pel canal mòbil.
- Optimitzar l’espai web. Enfocant-lo a oferir una experiència d’usuari útil i pràctica.
Avui, el gran repte el troba el sector en el mòbil. Més aviat a convertir el pagament mòbil segur en una realitat i en fer dels dispositius mòbils la porta d’entrada principal als serveis de mobilitat.
Ja són moltes les companyies que, en aquest sentit, han apostat no només per l’adaptació de la web a aquest tipus de dispositius, sinó que inclouen opcions com apps que permeten als usuaris la personalització a través de la creació de rutes en funció dels trajectes que realitza, alguns aposten fins i tot per serveis d’atenció al client en temps real a través de missatgeria instantània des de la pròpia aplicació, etc.
Un bon exemple de tot això és l’aplicació del transport públic de Barcelona:
AMBtempsbus:
I pel que fa al pagament per mòbil potser la tecnologia estrella és la NFC (Near Field Communication); una tecnologia de comunicació sense fils de curt abast que, a més de servir com a eina d’identificació i recollida / intercanvi de dades entre dispositius, té el seu màxim potencial en el pagament a través del mòbil. Empreses com Xerox Seamless ™ han aprofitat aquesta tecnologia de plataforma oberta per desenvolupar les seves pròpies solucions. En el cas d’aquesta companyia, consisteix en la instal·lació d’etiquetes NFC en les línies de transport.
Els usuaris només han de descarregar l’app de la companyia, donar-se d’alta i activar el seu compte. I per viatjar l’única cosa que han de fer és tocar qualsevol etiqueta NFC amb el seu smartphone per realitzar la transacció. Seguidament us deixo un vídeo del que s’està fent en el transport públic de València.
Aquesta realitat que veiem instal·lada en algunes ciutats pioneres, segurament acabarà convertint-se en un procediment habitual que, segons els experts, a més, contribuirà a impulsar el pagament a través del mòbil en altres àmbits i sectors. Actuant el sector públic com a element de tracció per la resta.
Com en altres camps, ens esperen uns propers mesos i anys apassionants.
