Entrades

La transformació de l’educació gràcies a la tecnologia

tecnologia y educacionAmb la revolució digital, tots els àmbits han patit i estan patint una transformació progressiva. I l’educació no havia de ser l’excepció.

L’ús de les noves tecnologies han representat una autèntica revolució en l’educació, transformant el que havíem fet durant segles.

Enrere queda el llapis i el paper, que ha donat pas a les tauletes i el llapis tàctil. Dit d’una altra manera, la tecnologia ha canviat el model tradicional i estàtic dels llibres pel dinamisme intrínsec d’aquests nous elements. Com en tot, això té aspectes positius i negatius.

L’arribada de la tecnologia a les aules

Els primers dispositius tecnològics implementats a les aules van arribar a algunes escoles a la segona meitat del segle XX. Les universitats nord-americanes van ser pioneres, començant a instal·lar ordinadors a les aules.

No obstant això, no podem parlar d’una presència massiva d’elements tecnològics fins a principis de segle XXI.

Solucions tecnològiques educatives actuals

Des de llavors, les institucions acadèmiques i les companyies tecnològiques, segueixen apostant per digitalitzar les aules.

Microsoft, per exemple, inverteix gran part dels seus recursos i esforços en desenvolupar noves solucions de programari i serveis que s’adaptin a necessitats específiques dels estudiants. Un exemple d’això és la integració de serveis en el núvol com Office o Onedrive, permetent als alumnes i professors compartir continguts d’una forma més versàtil, fent molt senzill el treball en grup, estiguis on estiguis.

Però no és l’única, Redmond ha apostat per la inclusió de videojocs en l’àmbit educatiu amb la intenció de fomentar la creativitat i la motivació … I el resultat ha estat tot un èxit, amb productes com Minecraft.

La Realitat Virtual està molt present avui dia en l’educació. La prova la podem veure en les Hololens de Microsoft, https://www.microsoft.com/en-us/hololens, o les Gear VR de Samsung, http://www.samsung.com/global/galaxy/gear-vr/.

Ha estat precisament Samsung qui ha invertit un gran volum de recursos per orientar-les a l’educació mitjançant visites virtuals a llocs històrics, programaris per entendre l’anatomia humana, etc.

Més enllà d’oferir dispositius i solucions tecnològiques, moltes companyies treballen amb editorials en la creació de continguts adaptats a l’era tecnològica en formats audiovisuals i adaptats per ser multiplataforma. És a dir, poder ser accessibles des de qualsevol tipus de dispositiu, ja sigui mòbil o fix.

Les claus de les solucions tecnològiques per a l’educació

Programaris senzills i interfícies intuïtives

Perquè la inclusió de la tecnologia sigui un èxit i continuï evolucionant en el marc educatiu, resulta fonamental que el seu ús sigui simple i intuïtiu.

Un programari complex limita i retarda la penetració tecnològica en els centres educatius; mentre que comptar amb solucions pràctiques i intuïtives, ha quedat demostrat, que impulsa la progressiva transició i evolució cap aquest tipus de solucions.

Aquí tenen un gran repte les companyies tecnològiques ja que no sempre les interfícies són fàcils d’utilitzar, “usables”. Sinó ho són, el fracàs està assegurat.

Control i monitorització

Una de les grans preocupacions és la seguretat per als alumnes. Tot i que és un problema que la tecnologia ha resolt en gran part, no podem oblidar-ho. A dia d’avui la majoria de les companyies ofereixen solucions de monitorització que permeten controlar l’ús que els alumnes fan de les eines. Com passa en qualsevol camp educatiu el que cal fer és explicar i justificar quines han de ser les normes bàsiques de comportament per què el propi individu sigui responsable del que fa i es posi límits. El control absolut, a més d’impossible, és ineficaç si volem formar ciutadans lliures i responsables.

Modularitat

En el model tradicional, tots els alumnes han de seguir el mateix ritme a l’aula; un ritme marcat pel professor. Aquesta metodologia provoca dificultats de seguiment de les classes en alguns alumnes.

Les noves tecnologies educatives donen un gir de 180º a aquesta metodologia, atorgant el poder de marcar el ritme al propi alumne. Cal definir unes fites ambicioses però realistes, adaptades a les condicions individuals de cada alumne

Robòtica educativa i plataformes digitals

La inclusió de les noves tecnologies s’està donant de forma progressiva, però amb pas ferm. Els nous escenaris en els quals conviuen avui en dia els alumnes requereixen de noves formes d’ensenyar i d’aprendre.

La robòtica educativa i les plataformes digitals són algunes de les eines més potents d’aquesta evolució, ja que estan atorgant als alumnes eines essencials per al seu futur.

Eines col·laboratives en línia

El núvol

El concepte de treball en el núvol o cloud computing es basa en la idea de funcionar a través d’aplicacions que no estan instal·lades en els nostres equips. Google Drive o Dropbox són alguns exemples.

El web 2.0

Es tracta d’espais web que faciliten el compartir informació i la col·laboració utilitzant un navegador web. Parlem, per tant, d’aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Exemples d’aquestes aplicacions són les xarxes socials (facebook, twitter,.), els blogs, la wiki, etc.

Moodles

Els famosos moodles són aplicacions web de gestió de cursos que ajuden als educadors a crear comunitats d’aprenentatge en línia.

Com deia a l’inici d’aquest article, el llapis i paper donen pas a les tauletes i el llapis tàctil; i les aules físiques donen pas a les aules virtuals, al e-learning.

Ha estat un llarg recorregut fins a veure moltes d’aquestes tecnologies en els centres educatius. Les tecnologies continuen evolucionant i la transformació continuarà sent progressiva, ja que la realitat és que els nous escenaris i hàbits dels alumnes exigeixen nous models i eines per aprendre.

Per finalitzar, és important dir que la digitalització de l’educació és un factor determinant per la democratització i universalització de la mateixa. No hi ha dubte que la formació on-line redueix de forma dràstica els costos de formació. Permet accedir a la formació a moltes persones que no ho podrien fer, ja que el costos de la formació presencial, per l’alumne, són molts més grans que els no presencials. Especialment si pensem en persones que viuen en llocs remots.

Per contra, cal dir que les persones que no tinguin accés a la tecnologia quedaran definitivament excloses de la mateixa. Estem, per tant, davant d’un extraordinari repte que caldrà superar si volem garantir veritables oportunitats per tots els habitants del planeta.

A dia d’avui ja podem dir que si un país inverteix en tecnologia i digitalització, està invertint en educació pels seus ciutadans. Ja que l’educació serà digital o no serà…

Encarant el futur: La digitalització del transport públic

001_small-300x200Les noves tecnologies i la digitalització han afectat tots els sectors. En el cas dels transports públics no anava a ser menys. Si mirem enrere,al 2009, tot i que Espanya comptava amb més de 51 milions de clients de telefonia mòbil, només 2 milions tenien un telèfon intel·ligent.

No era fàcil pensar en aquell moment, l’evolució de la qual seríem testimonis en només 6 anys. Tot i això, alguns valents van apostar de manera decidida pels canals digitals més enllà d’un perfil a Facebook o Twitter. Al voltant de la web, les xarxes socials, el màrqueting relacional i els dispositius mòbils ha girat tot el procés d’evolució.

Al transport públic, vam començar veient la integració de sistemes a través de tota una infraestructura, modesta al principi, de monitors que oferien informació als usuaris (estimació de temps, avisos, incidències, etc.). Però el oferir informació en temps real a cada parada no era suficient. La informació era important, però va ser necessari un redisseny de processos, en els que va entrar en joc la web, el portal mòbil, les xarxes socials i, com esmentava al principi, el màrqueting relacional. La clau no estava només en oferir la informació, sinó en establir quina informació calia oferir i en quins canals.

Els nivells de penetració social i usuaris d’internet i de dispositius mòbils intel·ligents ha anat creixent en els darrers 5 anys de manera vertiginosa, el que ha obligat al sector del transport públic a adaptar de manera contínua tots els processos de transformació digital. I l’aposta s’havia de centrar en quatre principis bàsics molt clars:

  1. L’usuari. És de vital importància oferir serveis i productes que cobreixin les necessitats i interessos dels usuaris.
  2. L’especialització dels canals. Utilitzar els canals adequats en funció de l’objectiu i l’ús que l’usuari fa de cada canal.
  3. Personalització de la informació. Oferir informació totalment personalitzada amb una aposta clara pel canal mòbil.
  4. Optimitzar l’espai web. Enfocant-lo a oferir una experiència d’usuari útil i pràctica.

Avui, el gran repte el troba el sector en el mòbil. Més aviat a convertir el pagament mòbil segur en una realitat i en fer dels dispositius mòbils la porta d’entrada principal als serveis de mobilitat.

Ja són moltes les companyies que, en aquest sentit, han apostat no només per l’adaptació de la web a aquest tipus de dispositius, sinó que inclouen opcions com apps que permeten als usuaris la personalització a través de la creació de rutes en funció dels trajectes que realitza, alguns aposten fins i tot per serveis d’atenció al client en temps real a través de missatgeria instantània des de la pròpia aplicació, etc.

Un bon exemple de tot això és l’aplicació del transport públic de Barcelona:

AMBtempsbus:


I pel que fa al pagament per mòbil potser la tecnologia estrella és la NFC (Near Field Communication); una tecnologia de comunicació sense fils de curt abast que, a més de servir com a eina d’identificació i recollida / intercanvi de dades entre dispositius, té el seu màxim potencial en el pagament a través del mòbil. Empreses com Xerox Seamless ™ han aprofitat aquesta tecnologia de plataforma oberta per desenvolupar les seves pròpies solucions. En el cas d’aquesta companyia, consisteix en la instal·lació d’etiquetes NFC en les línies de transport.

Els usuaris només han de descarregar l’app de la companyia, donar-se d’alta i activar el seu compte. I per viatjar l’única cosa que han de fer és tocar qualsevol etiqueta NFC amb el seu smartphone per realitzar la transacció. Seguidament us deixo un vídeo del que s’està fent en el transport públic de València.

Aquesta realitat que veiem instal·lada en algunes ciutats pioneres, segurament acabarà convertint-se en un procediment habitual que, segons els experts, a més, contribuirà a impulsar el pagament a través del mòbil en altres àmbits i sectors. Actuant el sector públic com a element de tracció per la resta.

Com en altres camps, ens esperen uns propers mesos i anys apassionants.

La propera revolució industrial: impressores 3D

[:es]SONY DSCUna impresora 3D no es más que una herramienta capaz de producir un diseño 3D creado en un ordenador en un modelo 3D físico. Poniendo un ejemplo simple, si diseñamos una taza de café en nuestro ordenador (a través de un programa CAD o de Diseño Asistido por Ordenador), tenemos la posibilidad de imprimir esa taza en tres dimensiones utilizando una impresora 3D, obteniendo de esa manera un producto u objeto físico, que en este caso sería la taza de café.

Esta tecnología permite crear objetos “de la nada”, objetos que van desde los más simples como la taza de café que he utilizado de ejemplo, a otros más complejos como pueden ser partes de un avión e incluso materiales que ya se están utilizando en medicina.

¿Cómo funcionan?

Intentaréexplicar de forma sencilla y sin entrar en demasiados conceptos y tecnicismos, cómo funciona este tipo de impresora…

Para dar forma a cualquier objeto con sus tres dimensiones, la impresora 3D va formando y superponiendo capas hasta lograr la forma del objeto. Pero como “una imagen vale más que mil palabras”, echa un vistazo a este vídeo:

Existen programas de diseño sofisticados y de características avanzadas, claro. Pero para realizar los diseños y utilizar este tipo de impresoras, lo cierto es que tampoco es preciso ser un experto en programas CAD. Existen multitud de programas de fácil manejo que permiten dar a este tipo de impresoras también un uso más doméstico.

Tipos de impresoras 3D 

–   De adición

Se trata de impresoras que van agregando el material del que estará compuesto el objeto por capas.

–   De compactación

En este tipo de impresoras se compacta una masa de polvo por capas. Existe un tipo de impresora que utiliza tinta que aglomera el polvo para que resulte compacto y además puede ser de diferentes colores. También existe otro tipo de impresora que en lugar de tinta funciona con láser, proyectando energía al polvo y provocando que se polimirice para luego sumergirlo en un líquido que hace que se solidifique.

¿Quéobjetos son capaces de crear las impresoras 3D?

 Es complicado responder a esta pregunta, porque muy probablemente este tipo de impresoras pueda llegar a crear cualquier objeto que se pueda diseñar: desde sencillos objetos caseros, hasta prótesis u órganos humanos.

Y, aunque cuando hablamos de impresoras, tendemos a pensar de manera automática en pequeños objetos, nada más lejos de la realidad…También pueden contar con grandes dimensiones y llegar a reproducir incluso edificios.

 

¿Cuál es el futuro de las impresoras 3D?

Ya hoy las impresoras 3D fabrican zapatos, artículos de moda, juguetes y otros artículos de consumo. Pero esto es sólo el principio. Me atrevo a augurar que en breve veremos a estos aparatos produciendo todo tipo de alimentos con valores nutritivos a medida, por ejemplo.

Lo que hoy sólo está al alcance de las corporaciones más acaudaladas, más temprano que tarde acabará democratizándose y estando al alcance de cualquiera…Cualquiera podrá crear artículos para su propio hogar en su propia casa, o en un centro de impresión cercano. Y esto, inevitablemente tiene como consecuencia una necesidad cada vez menor de importar productos, por ejemplo, de China.

Este es uno de esos pocos casos en los que podemos decir con total autoridad que el futuro ya está aquí…

Poco a poco comenzamos a estar más familiarizados con esta herramienta casi mágica que, aunque parezca mentira, tiene su origen en los años 80, y que probablemente se convertirán la impulsora de la próxima revolución industrial, provocando un gran impacto a muchos niveles y cambiado literalmente el mundo.

La economía del conocimiento es un concepto que tenemos cada vez más presente y por el que apostamos cada vez con más convicción…

En un futuro que está más cerca que lejos, los países exportarán diseños en lugar de productos; unos diseños que los países importarán a través de internet y producirán de manera local gracias a las impresoras 3D.

Lo dicho, el futuro ya está aquí…[:en]

SONY DSC

A 3D printer is basically a tool to convert a 3D design created on a computer into a physical 3D model. To set an example, if we design a cup of coffee on our computer (through a CAD – Computer Aided Design program), we can print that cup in three dimensions using a 3D printer, thus obtaining a product or physical object, in this case, the cup of coffee.

This technology allows you to create objects “from scratch”, from the most simple, like the cup of coffee used as an example, to the most complex, such as aircraft components or materials that are already being used in medicine.

How do they work?

I will try to avoid getting too technical and explain in a straightforward manner how this type of printer works …

To shape any object with its three dimensions, the 3D printer forms and superposes the layers until the shape of the object is completed. As ‘a picture is worth a thousand words’, check out this video :

There are sophisticated design programs fitted with advanced features, but to make the designs and use this type of printer, you don’t need to be an expert in CAD programmes. There are many user-friendly programmes that allow this type of printers to have a more domestic use as well.

Types of 3D printers

– Addition

These are printers that add layers of the material the object is composed of.

Compaction

In these printers a mass of powder is compacted in layers. There is a type of printer using ink that agglomerates powder to make it compact and that it can also be different colours. There is another type of printer that uses laser instead of ink, projecting energy to the powder and making it polymerize to then immerse it in a fluid that makes it solidify.

What objects can 3D printers create?

It is difficult to answer this question because, most likely, these printers are able to create anything that can be designed: from simple household objects to prostheses or human organs.

When it comes to printers, we automatically tend to think of small objects, but nothing is further from reality … They can also be large and get to reproduce even buildings.

What is the future of 3D Printers?

Today 3D printers can already manufacture shoes, fashion items, toys and other consumer goods. But this is only the beginning. I dare say that we will soon see these devices producing all kinds of food with personalized nutritional values, for example.

Nowadays only the most powerful corporations have them available, but rather sooner than later their use will spread and they will be available to everyone … We will be able to create items for our own home in our own place, or at a nearby printing centre. And this inevitably results in a lesser need to import products, for instance, from China.

This is one of the few cases where we can say without a doubt that the future is already here …

We are becoming more familiar with this almost magical tool which, oddly enough, has its origins in the 80s, and that will probably drive the next industrial revolution, making a huge impact at all levels and literally changing the world.

The economy of knowledge is an increasingly present concept and a safe bet we are committed to …

In a near future, countries will export designs rather than products –countries will import these designs through the Internet and will produce them locally with 3D printers.

That said, the future is here to stay …

[:ca]undefinedSONY DSC

Una impressora 3D no és més que una eina capaç de convertir un disseny 3D creat en un ordinador en un model 3D físic. Posant un exemple molt simple, si vam dissenyar una tassa de cafè al nostre ordinador (a través d’un programa CAD o de disseny assistit per ordinador), tenim la possibilitat d’imprimir aquesta tassa en tres dimensions utilitzant una impressora 3D, obtenint d’aquesta manera un producte o objecte físic, que en aquest cas seria la tassa de cafè.

Aquesta tecnologia permet crear objectes “del no-res”, objectes que van des dels més simples com la tassa de cafè que he utilitzat d’exemple, a altres més complexos com poden ser components d’un avió o fins i tot materials que ja s’estan utilitzant en medicina.

Com funcionen?

Intentaré explicar d’una manera senzilla i sense entrar en molts conceptes i tecnicismes, com funciona aquest tipus d’impressora …

Per donar forma a qualsevol objecte amb les seves tres dimensions, la impressora 3D va formant i superposant capes fins a aconseguir la forma de l’objecte. Però com “una imatge val més que mil paraules”, fes un cop d’ull a aquest vídeo, en el qual no només expliquen el seu funcionament, sinó que pots veure una d’aquestes impressores en acció:

Hi ha programes de disseny, sofisticats i de característiques avançades … Però per realitzar els dissenys i utilitzar aquest tipus d’impressores, la veritat és que tampoc cal ser un expert en programes CAD. Hi ha multitud de programes de fàcil maneig que permeten donar a aquest tipus d’impressores també un ús més domèstic.

Tipus d’impressores 3D

-D’addició
Es tracta d’impressores que van afegint el material de què està compost l’objecte per capes.

-De compactació
En aquest tipus d’impressores es compacta una massa de pols per capes. Hi ha un tipus d’impressora que utilitza tinta que aglomera la pols perquè resulti compacte i més pot ser de diferents colors. També hi ha un altre tipus d’impressora que en lloc de tinta funciona amb làser, projectant energia a la pols i provocant que es polimeritzi per després submergir-lo en un líquid que fa que es solidifiqui.

Quins objectes són capaços de crear les impressores 3D?

És complicat respondre a aquesta pregunta perquè molt probablement aquest tipus d’impressores puguin arribar a crear qualsevol objecte que es pugui dissenyar: des de sencills objectes casolans, fins a pròtesis o òrgans humans.
Quan parlem d’impressores, tendim a pensar de manera automàtica en petits objectes, res més lluny de la realitat … També poden comptar amb grans dimensions i arribar a reproduir fins i tot edificis.

Com és el futur de les impressores 3D?

Avui en dia les impressores 3D fabriquen sabates, articles de moda, joguines i altres articles de consum. Però això és només el principi. M’atreveixo a prediure que en breu veurem a aquests aparells produint tot tipus d’aliments amb valors nutritius a mida, per exemple. El que avui només és a l’abast de les corporacions més poderoses, més d’hora que tard acabarà democratitzant i estant a l’abast de qualsevol … Qualsevol pot crear articles per a la seva pròpia llar a casa, o en un centre d’impressió proper. Això, inevitablement té com a conseqüència una necessitat cada vegada menor d’importar productes, de la Xina, per exemple.

Aquest és un d’aquests pocs casos en què podem dir amb total autoritat que el futur ja és aquí … A poc a poc vam començar a estar més familiaritzats amb aquesta eina gairebé màgica que, encara que sembli mentida, té el seu origen en els anys 80 i que probablement es convertirà en la impulsora de la propera revolució industrial, provocant un gran impacte a molts nivells i canviat literalment el món.

L’economia del coneixement és un concepte que tenim cada vegada més present i pel qual apostem cada vegada amb més convicció … En un futur que està més a prop que lluny, els països exportaran dissenys en lloc de productes; uns dissenys que els països importaran a través d’internet i produiran de manera local gràcies a les impressores 3D.

El que s’ha dit, el futur ja és aquí …

[:]