Durant anys, la computació quàntica ha viscut en una zona incòmoda entre la fascinació i l’exageració. Per a alguns, és la pròxima gran revolució tecnològica; per a altres, una promesa massa llunyana per parar-hi atenció. La veritat, com sol passar amb les tecnologies importants, es troba en un punt intermedi: no estem davant de ciència-ficció, però tampoc davant d’una eina que hagi de transformar la logística d’un dia per l’altre. El que és rellevant avui no és esperar miracles, sinó entendre amb claredat què pot aportar, en quin tipus de problemes podria marcar la diferència i com convé preparar-se amb realisme.
Per començar, convé explicar què és la computació quàntica, sense convertir-la en un espectacle. La informàtica clàssica, la que sosté els nostres ERPs, TMS, WMS i sistemes de planificació, treballa amb bits que prenen valors de 0 o 1. La computació quàntica treballa amb qubits, que poden representar combinacions d’estats gràcies a propietats com la superposició i l’entrellaçament. Això no vol dir que “provi totes les solucions alhora” de manera màgica, però sí que pot estructurar certs problemes d’una manera molt diferent de la informàtica tradicional. A més, cal recordar que els ordinadors quàntics actuals continuen sent rudimentaris i propensos a errors, i que no substituiran els ordinadors clàssics, sinó que previsiblement hi treballaran al costat.
Google’s Quantum Computer Achieves Quantum Supremacy Again – https://www.youtube.com/shorts/gH4SsABvqP0
I per què tot això importa en logística?
Perquè la logística està plena de problemes on el nombre de combinacions possibles creix a gran velocitat. No parlem només de “portar mercaderia del punt A al punt B”, sinó de decidir rutes amb restriccions de temps, capacitat, cost, prioritat, trànsit, emissions, disponibilitat de flota, finestres de lliurament i canvis d’última hora. A això s’hi sumen decisions de disseny de xarxa, ubicació de hubs, assignació d’inventari, càrrega de vehicles, seqüenciació operativa i planificació de recursos. Una revisió acadèmica recent sobre computació quàntica en logística i cadena de subministrament resumeix precisament aquest mapa d’aplicacions: encaminament, disseny de xarxes logístiques, optimització de flotes, planificació de càrregues, predicció, gestió d’inventari i programació operativa.
Tampoc no podem oblidar l’aplicació estrella: el Physical Internet, o Internet Físic. Aquest model revolucionari busca aplicar la lògica de les xarxes digitals, enviant mercaderies en contenidors estandarditzats i compartits com si fossin paquets de dades, per crear una xarxa global hiperconnectada capaç d’erradicar els trajectes en buit i reduir dràsticament les emissions. Sobre aquest apassionant paradigma he escrit en articles anteriors que podeu trobar al meu web.
Computació clàssica vs. Computació quàntica
Aquí apareix la diferència realment útil entre computació clàssica i quàntica aplicada a la cadena de subministrament. La computació clàssica continuarà sent excel·lent per executar operacions, processar transaccions, automatitzar fluxos i resoldre gran part dels problemes quotidians amb heurístiques, optimitzadors avançats i intel·ligència artificial. La quàntica no ve a substituir aquest múscul operatiu. Ve, en el millor dels casos, a convertir-se en un accelerador per a certes classes de problemes extremadament complexos, especialment els d’optimització combinatòria i simulació avançada.
Microsoft ho formula d’una manera molt clara: la computació quàntica, a la pràctica, és híbrida; és a dir, combina processament clàssic i quàntic dins d’una mateixa arquitectura.
How Amazon Plans To Catch Google And Microsoft In The Quantum Computing Race –
Computació quàntica avui: aplicació en logística
En el sector logístic, l’optimització de rutes és un dels camps més prometedors. Un exemple clar és el Problema d’Encaminament de Vehicles amb Capacitat Limitada, o CVRP, un clàssic de la recerca operativa que reflecteix amb precisió la complexitat del món real: dissenyar trajectes eficients per a una flota amb restriccions de càrrega, minimitzant costos i respectant límits operatius.
Per això, resulta lògic que una investigació publicada el 2026 per Unisys s’hagi enfocat en aquest repte mitjançant l’ús d’una plataforma comercial de recuit quàntic. Tot i que aquesta fita no demostra que la computació quàntica ja superi la informàtica clàssica en operacions reals a gran escala, sí que marca un punt d’inflexió: el sector està transcendint el terreny purament teòric per entrar en la fase de proves aplicades a reptes tangibles del transport i la distribució.
Més enllà de l’encaminament, la computació quàntica podria ser especialment rellevant per a simulacions complexes. En la cadena de subministrament, simular bé té molt valor; permet assajar disrupcions, colls d’ampolla, canvis bruscos de demanda, tensions geopolítiques, alteracions energètiques o variacions de costos abans que impactin en l’operació real.
DHL, per exemple, planteja la simulació d’escenaris basada en dades en temps real com una de les àrees on observa potencial per a la logística, juntament amb aplicacions en pricing i optimització de layouts i fluxos de magatzem. Convé llegir aquestes possibilitats com a horitzons d’exploració, no com a beneficis ja garantits, però ajuden a visualitzar on podria generar valor la quàntica: allà on la complexitat fa que anticipar bé sigui gairebé tan important com executar ràpidament.
https://lot.dhl.com/quantum-leap-logistics/
Què es pot esperar de la computació quàntica i què no?
El valor central d’aquest debat rau en la seva capacitat per moderar les expectatives sense restar interès al potencial de la tecnologia. Les revisions acadèmiques en l’àmbit de la logística i la cadena de subministrament insisteixen en dues realitats: la majoria de les solucions actuals adopten enfocaments híbrids i les limitacions del hardware encara frenen la seva implementació pràctica a gran escala. Així mateix, es subratlla que els sistemes vigents encara es troben en una fase d’assaig i error. Malgrat això, ja s’ha traçat un full de ruta ambiciós que apunta cap a una computació quàntica tolerant a fallades per al 2029, any en què s’espera assolir el veritable avantatge quàntic al mercat. En definitiva, els avenços són reals, però la tecnologia encara transita per una etapa primerenca.
The Quantum Paradox: What Supply Chain Leaders Need To Know –
Aleshores, quin és un horitzó temporal raonable per al sector logístic?
Una lectura prudent de les fonts actuals suggereix tres fases diferents:
- La primera és el present immediat: aprenentatge, vigilància tecnològica i experimentació controlada.
- La segona, en els pròxims anys, apunta a pilots híbrids en casos d’ús molt concrets i d’alt valor, sobretot en optimització difícil.
- La tercera, més endavant, seria la integració més madura en software empresarial, sempre que la correcció d’errors, l’escalabilitat del hardware i la qualitat dels algoritmes continuïn avançant.
No és una revolució per al pròxim trimestre, però tampoc una conversa que es pugui ajornar indefinidament.
La bona notícia és que preparar-se avui no significa gastar grans pressupostos ni refer tota l’arquitectura tecnològica. Com fer-ho?
- Començant a identificar quins problemes de l’operació són realment complexos i costosos: encaminament amb múltiples restriccions, disseny de xarxa, assignació de capacitat, seqüenciació o simulació d’escenaris.
- Millorant la qualitat de les dades i la capacitat de modelar restriccions, perquè cap futur optimitzador, sigui clàssic, quàntic o híbrid, resoldrà bé un problema mal formulat.
- Finalment, desenvolupant criteri intern: entendre què és hype, què és pilot, què és roadmap i què podria convertir-se en avantatge competitiu. La preparació intel·ligent no comença comprant tecnologia; comença formulant bé les preguntes de negoci.
En aquest sentit, la computació quàntica s’assembla molt a la mateixa logística moderna: no premia qui es deixa portar per l’emoció del moment, sinó qui sap coordinar complexitat amb visió, mètode i timing.
Les empreses que esperin resultats immediats probablement es frustraran. Les que la descartin com una fantasia potser arribaran tard. Les que comencin ara a observar, aprendre i seleccionar casos d’ús amb intel·ligència tindran un avantatge important quan aquesta tecnologia deixi de ser laboratori i comenci a convertir-se en infraestructura de decisió.
El futur de la logística no pertanyarà a qui corri darrere del soroll tecnològic, sinó a qui sàpiga reconèixer a temps quina innovació encara no està preparada i quina ja està trucant a la porta.
