Al cor de l’economia global, la logística actua com un sistema circulatori que manté el flux constant de béns, dades i valor. No obstant això, cada vegada més empreses s’enfronten a un fenomen silenciós que amenaça directament la seva eficiència i competitivitat: la infraestructura fantasma.
Es tracta d’aquella part del sistema logístic: magatzems, flotes, equips o capacitats tecnològiques que roman infrautilitzada o inactiva. Espais buits, camions estacionats, sistemes digitals no explotats al màxim. Un cost ocult que drena recursos, distorsiona la rendibilitat i debilita la capacitat d’adaptació.
El cost invisible de la ineficiència
El sector logístic, històricament intensiu en actius, ha estat durant dècades un símbol d’escala i poder operatiu. Com més magatzems, metres quadrats o vehicles, més gran era la percepció de fortalesa empresarial. Però en un context marcat per la digitalització, la volatilitat de la demanda i la transició cap a models flexibles, l’equació ha canviat: la capacitat ociosa s’ha convertit en un passiu.
Mantenir un magatzem mig buit o una flota inactiva no només implica costos de manteniment, assegurances i depreciació; també representa una pèrdua d’agilitat estratègica. Les empreses que no són capaces d’ajustar dinàmicament la seva capacitat logística es tornen més lentes per reaccionar davant pics de demanda, disrupcions en la cadena de subministrament o canvis en el mercat. En altres paraules, una infraestructura sobredimensionada no és un signe de fortalesa, sinó de rigidesa.
Un informe del World Bank Logistics Performance Index (LPI) ja advertia que l’eficiència en la gestió d’actius logístics és un dels factors determinants en la competitivitat dels països. Aquells que aconsegueixen mantenir una correlació saludable entre capacitat instal·lada i demanda real solen registrar marges operatius més alts i millors nivells de servei. El problema és que, en moltes organitzacions, aquesta correlació ni tan sols es mesura amb precisió.
Inside the Chinese Wholesale Market Where Temu and Shein Source From | WSJ Center Point –
Infrautilització: un problema estructural
L’arrel de la “infraestructura fantasma” és complexa i multifactorial. En alguns casos deriva d’errors de planificació estratègica: inversions basades en previsions de creixement que mai no es van materialitzar. En altres casos, respon a limitacions tecnològiques o culturals que impedeixen aprofitar el potencial existent.
- Models de previsió obsolets:
En un món de demanda canviant, basar les decisions de capacitat en mitjanes històriques és una recepta per a la ineficiència. Moltes empreses continuen dimensionant la seva infraestructura com si operessin en una economia estàtica, quan avui l’elasticitat és el nou estàndard. - Manca d’integració digital:
Sistemes desconnectats, dades disperses i absència de visibilitat en temps real provoquen que part de la capacitat disponible quedi literalment “invisible” per als responsables de la planificació. Sense una visió integral dels actius, rutes, ocupació o temps morts, optimitzar és impossible. - Estructures rígides de propietat:
La possessió d’actius propis, en lloc de models compartits o llogats, dificulta l’adaptació als cicles d’activitat. El que en temps de creixement semblava una inversió estratègica, en períodes de contracció es converteix en un llast financer. - Desalineació organitzativa:
Quan els departaments d’operacions, finances i tecnologia treballen amb objectius no sincronitzats, es generen decisions contradictòries: reduir costos mentre es manté capacitat “per si de cas”, sovint per manca d’informació creuada.
Impacte directe en la competitivitat
La capacitat inutilitzada no només erosiona la rendibilitat, sinó que compromet la posició competitiva de les empreses logístiques en tres nivells clau:
- Econòmic:
Cada metre quadrat o quilòmetre de flota ociosa representa capital immobilitzat. En un entorn de tipus d’interès elevats i marges ajustats, el cost financer de mantenir actius improductius pot ser determinant. - Operatiu:
La ineficiència limita la capacitat de resposta. Una xarxa sobredimensionada, però mal utilitzada normalment implica processos més lents, rutes redundants i costos unitaris més elevats per enviament o pallet gestionat. - Sostenibilitat:
Mantenir infraestructures en desús implica consum energètic i emissions innecessàries. En un context de transició verda, la petjada de carboni associada als actius fantasma també es converteix en un risc reputacional.
El resultat és una paradoxa: empreses que inverteixen en innovació digital o en noves plataformes logístiques, però continuen arrossegant estructures físiques o tecnològiques que ja no aporten valor.
De l’excés a l’optimització: una qüestió d’intel·ligència
La bona notícia és que les eines per revertir aquesta situació ja existeixen. La digitalització, ben orientada, pot transformar la infraestructura fantasma en intel·ligència operativa.
Els avenços en analítica predictiva, intel·ligència artificial i sistemes de gestió basats en dades permeten avui visualitzar la capacitat real en temps real i anticipar pics o valls de demanda amb notable precisió. El repte no és tecnològic, sinó cultural: integrar la informació i utilitzar-la per prendre decisions.
Algunes línies d’acció inclouen:
- Digital Twins (Bessons Digitals):
Modelar virtualment les operacions logístiques permet simular escenaris d’ús, detectar ineficiències i ajustar recursos sense afectar l’operativa real. - Plataformes col·laboratives i models de sharing:
Iniciatives com el warehouse sharing o el fleet pooling faciliten que empreses amb excedent de capacitat la comparteixin amb altres que la necessiten, convertint un cost fix en un ingrés variable. - KPIs dinàmics d’utilització:
Substituir mètriques estàtiques (ocupació mitjana) per indicadors en temps real (ràtio de rotació, hores efectives d’ús, intensitat per actiu). Allò que es mesura, millora. - Revisió estratègica del portafolis d’actius:
No tota infraestructura mereix ser conservada. De vegades, la desinversió selectiva —tancar, vendre o reconvertir espais— és la via més intel·ligent per recuperar liquiditat i agilitat.
Top 10 Warehouse Efficiency Tips to Maximize Productivity – ChainDrive –
Cultura d’eficiència: el nou estàndard competitiu
Abordar la infraestructura fantasma requereix més que eines: exigeix una transformació cultural.
Les organitzacions han de deixar enrere la lògica del “per si de cas” i adoptar la del “segons dades”, on cada decisió estigui recolzada amb informació actualitzada i un propòsit clar.
Això implica reforçar la col·laboració transversal entre àrees, fomentar la transparència en els fluxos d’informació i entendre que l’eficiència no és només una mètrica operativa, sinó un factor estratègic de competitivitat.
Les empreses més exitoses del sector, des d’operadors logístics globals fins a startups d’última milla, comparteixen una característica: converteixen l’eficiència en cultura. Analitzen, ajusten i optimitzen de manera contínua.
NVIDIA AI Solutions for Efficient Supply Chain Operation –
De l’ombra a l’oportunitat
La infraestructura fantasma no ha de ser un destí inevitable. De fet, representa una oportunitat estratègica per aquells que la sàpiguen reconèixer i actuar-hi.
Un magatzem buit pot transformar-se en un centre de consolidació flexible; una flota inactiva, en un servei compartit; un sistema digital infrautilitzat, en un avantatge analític.
El secret està en reconfigurar la capacitat per convertir-la en valor.
En un entorn on la resiliència i l’adaptabilitat són els nous indicadors d’èxit, reduir la ineficiència no és només una qüestió de costos, sinó de supervivència competitiva.
El futur de la logística no pertany a qui té més infraestructura, sinó a qui la utilitza millor.
La pròxima frontera de la competitivitat logística no es mesurarà en quilòmetres de xarxa ni en metres quadrats d’emmagatzematge, sinó en la capacitat d’optimitzar allò que ja existeix.
Eliminar la infraestructura fantasma no només allibera recursos; també impulsa innovació, sostenibilitat i agilitat. En una era marcada per la incertesa i l’exigència digital, les empreses que ho aconsegueixin hauran convertit un llast invisible en un avantatge estratègic tangible.
