En l’actual panorama global, marcat per tensions geopolítiques i la reconfiguració de les cadenes de subministrament, Amèrica Llatina es presenta com una regió estratègica amb potencial per a convertir-se en un centre clau de manufactura i distribució. La tendència cap al nearshoring i el friendshoring ha obert noves oportunitats perquè els països llatinoamericans enforteixin la seva posició en el comerç internacional.
Context Geopolític i la reconfiguració de les Cadenes de Subministrament
Les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina, juntament amb les disrupcions causades per la pandèmia de COVID-19, han portat les empreses a replantejar les seves estratègies de producció i distribució. La necessitat de cadenes de subministrament més resilients i pròximes als mercats de consum ha impulsat el fenomen del nearshoring, que implica traslladar operacions a països geogràficament més pròxims. En aquest context, Amèrica Llatina emergeix com una opció atractiva per a les empreses que busquen reduir costos logístics i mitigar riscos associats a conflictes geopolítics.
És important considerar un esdeveniment que s’ha produït últimament: la imposició d’aranzels per part dels Estats Units sota l’administració de Donald Trump. Aquest fet tindrà implicacions significatives per al comerç internacional i les estratègies de nearshoring en funció de com s’apliquin finalment. Els aranzels, que són impostos aplicats als productes importats, serveixen com una eina utilitzada pels països per a protegir les seves indústries locals. No obstant això, també tenen el potencial de provocar represàlies comercials i pertorbar les cadenes de subministrament globals. Avui dia és prematur saber com acabarà, però el que queda clar és que hi ha un abans i un després de l’anomenat “liberation day”, que ha llançat Donald Trump, en la geopolítica logística mundial.
What to Expect in Latin American Logistics in 2025 –
Mèxic: Líder en Nearshoring
Mèxic ha estat un dels principals beneficiaris d’aquesta tendència. La seva proximitat als Estats Units, combinada amb acords comercials com el T-MEC, ha consolidat la seva posició com a destí preferit per a la relocalització d’operacions industrials. Entre agost de 2022 i desembre de 2023, les inversions en construcció no residencial a Mèxic van créixer un 57%, reflectint l’interès de les empreses per enfortir les seves cadenes de subministrament a la regió.
A més de Mèxic, altres països llatinoamericans estan posicionant-se per a captar inversions derivades del nearshoring:
A més de Mèxic, altres països llatinoamericans estan posicionant-se per a captar inversions derivades del nearshoring:
- Brasil: La seva economia diversificada i el seu paper com a proveïdor clau de commodities ho fan atractiu per a inversions en manufactura i logística. La relació comercial amb la Xina ha enfortit la seva posició en el mercat global.
- Colòmbia: Amb una ubicació estratègica i acords comercials favorables, Colòmbia ha experimentat un augment en la inversió estrangera directa, especialment en sectors com el tèxtil i la manufactura lleugera.
- Costa Rica: Reconeguda per la seva estabilitat política i mà d’obra qualificada, ha atret inversions en tecnologia i serveis, consolidant-se com un hub per a empreses que busquen proximitat al mercat nord-americà.
Top 10 Biggest Megaprojects in South America –
Desafiaments per a la Regió
Malgrat el prometedor escenari que presenta el nearshoring per a Amèrica Llatina, existeixen desafiaments estructurals i conjunturals que podrien frenar o limitar l’aprofitament ple d’aquestes oportunitats. Aquests obstacles han de ser atesos amb polítiques públiques clares, inversions estratègiques i col·laboració entre els sectors públic i privat. A continuació, es detallen els principals reptes que enfronta la regió:
Infraestructura logística deficient
Un dels principals colls d’ampolla a Amèrica Llatina és la falta d’infraestructura logística moderna i eficient. Carreteres en mal estat, ports amb limitada capacitat operativa, aeroports congestionats i sistemes ferroviaris obsolets dificulten el moviment fluid de mercaderies dins dels països i cap als mercats internacionals. Aquesta situació no sols incrementa els costos logístics —que poden representar entre el 15% i el 40% del valor d’un producte en alguns països llatinoamericans, molt per sobre de les mitjanes de l’OCDE—, sinó que també redueix la competitivitat de la regió enfront d’altres destinacions d’inversió.
Les inversions en infraestructura han estat tradicionalment insuficients i desiguals, la qual cosa ha generat bretxes significatives entre països i fins i tot entre regions dins d’un mateix país. Per atreure i retenir inversions derivades del nearshoring, serà clau modernitzar els corredors logístics, millorar els processos duaners, i digitalitzar la gestió del transport i la distribució.
Estabilitat política i seguretat jurídica
Un altre factor crucial és l’estabilitat institucional. En diversos països llatinoamericans, els cicles polítics inestables, els canvis abruptes en polítiques econòmiques i la falta de continuïtat en els marcs reguladors generen incertesa per a les empreses estrangeres. La inseguretat jurídica, sumada a problemes estructurals com la corrupció i la burocràcia excessiva, complica la presa de decisions d’inversió a llarg termini.
Així mateix, els alts nivells de criminalitat en unes certes regions afecten directament l’operació logística, incrementant els costos de seguretat i transport. Sense condicions d’estabilitat política i seguretat, difícilment es podrà consolidar a la regió com una destinació de confiança per a la manufactura i distribució global.
Bretxes en la formació del talent humà
El capital humà és un altre dels grans reptes. Malgrat tenir una població jove i en creixement, molts països de la regió presenten deficiències en la qualitat del sistema educatiu, especialment en àrees tècniques, d’enginyeria, logística i tecnologies de la informació. L’escassetat de talent qualificat limita la capacitat de les empreses per a escalar operacions i adoptar noves tecnologies, la qual cosa és essencial en un entorn competitiu de manufactura avançada.
Impulsar programes de capacitació tècnica, fomentar l’educació dual, i alinear els programes educatius amb les necessitats del sector productiu serà vital per a tancar aquesta bretxa. La formació contínua i l’adaptació al canvi tecnològic també han de ser una prioritat regional si es vol capitalitzar de manera sostenible l’auge del nearshoring.
L’Auge del Friendshoring
A més del nearshoring, el concepte de friendshoring ha guanyat rellevància. Aquesta estratègia implica traslladar la producció a països aliats que comparteixen valors i objectius geopolítics similars, independentment de la proximitat geogràfica. Amèrica Llatina, amb la seva afinitat cultural i relacions diplomàtiques amb països occidentals, es posiciona favorablement per a beneficiar-se d’aquesta tendència. Països com l’Uruguai, Xile, Costa Rica, el Brasil i Panamà destaquen per la seva estabilitat política i econòmica, la qual cosa els converteix en destins atractius per a inversions basades en el friendshoring.
“Friendshoring” Drives Container Shipping Trade Patterns –
Inversions i Creixement Econòmic
La reconfiguració de les cadenes de subministrament ha donat com a resultat un augment significatiu de la inversió estrangera directa (IED) a Amèrica Llatina. En 2022, la regió va atreure més de 224.000 milions de dòlars en IED, el volum més alt des de 2013. Aquest flux d’inversions reflecteix la creixent confiança de les empreses a la regió com una destinació viable per a la manufactura i distribució.
Amèrica Llatina es troba en una posició estratègica per a aprofitar les oportunitats que sorgeixen de la nova geopolítica logística. La combinació de nearshoring i friendshoring ofereix a la regió la possibilitat de convertir-se en un centre neuràlgic de manufactura i distribució en l’àmbit global. No obstant això, per a materialitzar aquest potencial, és essencial que els països llatinoamericans abordin els desafiaments en infraestructura, estabilitat política i capacitació laboral. Només així podran consolidar el seu rol en el reconfigurat mapa logístic mundial i fomentar un creixement econòmic sostenible en les pròximes dècades.
