Durant anys, l’acord entre la Unió Europea (UE) i el Mercosur (Mercat Comú del Sud) ha estat un d’aquells temes que apareixen i desapareixen del debat públic sense arribar mai a materialitzar-se del tot. Sempre important, sempre complex, però rarament urgent. Avui, però, la seva reactivació es produeix en un context molt diferent del de fa una dècada: un en què la logística ja no és un engranatge invisible, sinó un factor crític per a la competitivitat.
No és un tractat comercial: és una prova de maduresa logística
La pandèmia, la crisi energètica, la inflació, la fragmentació geopolítica i la pressió reguladora han canviat la manera com les empreses observen les seves cadenes de subministrament. En aquest escenari, l’acord UE–Mercosur no arriba com una promesa abstracta de creixement, sinó com una prova d’estrès per a estructures logístiques que fa anys que funcionen per acumulació de decisions, no sempre per un disseny eficient.
Per als equips d’operacions, transport, planificació o duanes, ignorar aquest acord o esperar que “tot estigui tancat” pot ser una manera silenciosa de perdre avantatge competitiu.
De què va realment l’acord UE–Mercosur
En termes formals, l’acord UE–Mercosur busca facilitar l’intercanvi comercial entre Europa i quatre països clau d’Amèrica del Sud: el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai. L’eix principal és la reducció de barreres al comerç, especialment aranzels, juntament amb compromisos en matèria reguladora, tècnica i administrativa.
Però des d’una perspectiva logística, l’acord no s’ha de llegir com un document jurídic, sinó com un canvi en les condicions del terreny de joc. Quan es modifiquen les regles d’accés als mercats, canvien les decisions sobre on produir, on consolidar, des d’on exportar i com estructurar els fluxos.
Això significa que moltes cadenes de subministrament dissenyades per a un context anterior poden deixar de ser òptimes, fins i tot encara que continuïn funcionant correctament des del punt de vista operatiu.
Quan baixen els aranzels, la cadena de subministrament es reorganitza
Un dels efectes més visibles de l’acord és la reducció progressiva dels aranzels. Tanmateix, el veritable impacte no es troba en el percentatge que disminueix un impost, sinó en com això altera el cost landed (el cost total d’una mercaderia posada a destinació).
Quan el cost landed canvia, es reobren decisions estratègiques que moltes empreses feia anys que no qüestionaven. Proveïdors que abans no eren competitius poden començar a ser-ho. Centres de muntatge que semblaven ben ubicats poden perdre sentit. Rutes que funcionaven per costum poden deixar de ser les més eficients.
En aquest punt, la logística deixa de ser una àrea que “executa comandes” per convertir-se en una funció que condiciona decisions de negoci. No es tracta de moure més mercaderia, sinó de moure-la d’una altra manera.
Acord UE-Mercosur: està en joc la creació de la zona més gran de lliure comerç del món
Regles d’origen: el filtre silenciós de l’acord
Un dels aspectes més determinants, i sovint menys compresos, de l’acord són les regles d’origen. Aquestes regles estableixen d’on es considera que és realment un producte i, per tant, si pot beneficiar-se o no dels avantatges aranzelaris.
En cadenes de subministrament globals, on un producte pot dissenyar-se en un país, fabricar-se en diversos i assemblar-se en un altre, l’origen ja no és evident. Moltes empreses descobriran que, encara que l’acord existeixi, els seus productes no qualifiquen automàticament per a ell.
Aquí entren en joc factors clau com:
- El BOM (Bill of Materials, llista de materials) i el pes real de cada component
- Els processos de transformació que aporten prou valor per definir l’origen
- La capacitat de demostrar aquest origen de manera documental i consistent
Aquesta anàlisi sovint revela una realitat incòmoda: cadenes de subministrament molt més fràgils o dependents de tercers països del que es pensava. L’acord actua així com un catalitzador que obliga a revisar decisions heretades i, en molts casos, a replantejar l’arquitectura completa de la cadena de valor.
Classificació aranzelària: petits errors, grans conseqüències
Un altre punt crític és la classificació aranzelària, basada en els codis HS (Harmonized System, Sistema Harmonitzat). En moltes organitzacions, aquests codis es van assignar fa anys i han estat sense revisió, simplement perquè no generaven conflictes visibles.
En el context d’un acord comercial, aquesta inèrcia esdevé perillosa. Una classificació incorrecta pot significar no aplicar una preferència aranzelària, provocar inspeccions addicionals o generar retards a la frontera. Allò que abans era un detall administratiu es converteix en un factor que impacta directament en costos, terminis i fiabilitat del servei.
En aquest escenari, la logística necessita treballar molt més a prop de duanes, compres i legal, trencant sitges que històricament han alentit la presa de decisions.
Fluxos, ports i capacitat: més volum no significa menys complexitat
Si l’acord UE–Mercosur s’implementa de manera efectiva, és raonable esperar un augment del trànsit marítim entre Europa i Amèrica del Sud, especialment en l’eix atlàntic. Però més volum no implica necessàriament més eficiència.
Un increment de fluxos sol comportar noves tensions: saturació de determinats ports, pressió sobre la disponibilitat de contenidors, volatilitat en tarifes i més competència per capacitat en moments punta. En aquest context, la planificació logística deixa de ser reactiva i passa a ser proactiva.
Comencen a guanyar pes decisions com la diversificació de ports d’entrada, la contractació estratègica de capacitat i l’ús intel·ligent de solucions intermodals dins d’Europa. La logística ja no es pot permetre improvisar.
Mercosur: How Europe aims to reposition its trade in the Trump era | DW News –
Duanes i controls: el coll d’ampolla que no desapareix
Un dels errors més comuns en parlar d’acords comercials és assumir que tot es simplifica. A la pràctica, la reducció d’aranzels no elimina els controls duaners i, en alguns casos, fins i tot els intensifica.
Productes sensibles des del punt de vista polític, sanitari o mediambiental poden estar sotmesos a nivells més elevats d’escrutini. Això es tradueix en lead times (temps total de trànsit) més variables i en una major exigència documental.
En aquest context, la diferència no la marca només l’operador logístic, sinó la maduresa dels processos interns. La claredat en els SLAs (Service Level Agreements, acords de nivell de servei), la coordinació entre departaments i la qualitat de la informació esdevenen factors crítics per evitar colls d’ampolla.
e-Guide: Addressing Root Causes of Logistics Bottlenecks https://www.flexport.com/logistics/eguide-logistics-bottlenecks/
Un acord que separa cadenes madures de cadenes fràgils
L’acord UE–Mercosur no transformarà la logística d’un dia per l’altre. No hi haurà un abans i un després immediat. Però sí que posarà en evidència quines empreses tenen cadenes de subministrament dissenyades amb criteri i quines funcionen únicament per acumulació de pedaços.
Les organitzacions que el vegin només com un anunci esperaran que tot estigui tancat per reaccionar. Les que entenguin el seu impacte real començaran abans, revisant dades, simulant escenaris i prenent decisions informades, fins i tot en un entorn d’incertesa.
Perquè, en el fons, aquest acord no va de signar papers, sinó d’assumir que la logística ja no es pot limitar a executar allò que decideixen altres.
Qui vulgui adaptar-se a la nova realitat ha de deixar d’esperar certeses externes i començar avui mateix a revisar la seva cadena de subministrament amb dades, criteri i capacitat de decisió.
