Quan es parla del futur de la logística, les imatges solen ser espectaculars: magatzems plens de robots, vehicles autònoms, drons sobrevolant ciutats o braços mecànics preparant comandes sense intervenció humana. Tanmateix, una part molt menys visible de la transformació logística pot tenir un impacte molt més gran. Està passant al núvol.
El veritable salt tecnològic de la logística no consisteix únicament a automatitzar el moviment físic de les mercaderies, sinó a aconseguir que empreses, plataformes, magatzems, transportistes i clients puguin intercanviar informació i reaccionar en temps real.
Per aconseguir-ho, dues tecnologies resulten especialment importants: el cloud computing i les APIs (Application Programming Interfaces, interfícies de programació d’aplicacions).
Els robots poden accelerar una operació. El cloud i les APIs poden connectar tot el sistema.
How Huawei Cloud helped Ninja Van build a smarter, scalable logistics operation for the future. –
El problema d’una logística construïda sobre sistemes tancats
La logística fa dècades que intercanvia informació digitalment. Un dels mecanismes més utilitzats ha estat l’EDI (Electronic Data Interchange, intercanvi electrònic de dades), que va permetre substituir nombrosos documents en paper per missatges electrònics estructurats.
Durant anys va representar una millora enorme. El problema apareix quan intentem aplicar una arquitectura dissenyada per a relacions relativament estables a un ecosistema logístic molt més dinàmic.
Actualment, una empresa pot treballar simultàniament amb múltiples operadors logístics, marketplaces, proveïdors, transportistes, plataformes de visibilitat, sistemes duaners, magatzems externs i clients distribuïts per diferents països.
Cada nova connexió pot implicar configuracions, formats de dades i processos específics.
El resultat és una mena d’entramat digital on afegir un nou proveïdor, canviar d’operador o incorporar una nova eina pot convertir-se en un projecte tecnològic de diversos mesos.
L’EDI no desapareix, sinó que continua sent essencial en moltes operacions, però en determinats escenaris deixa d’oferir la flexibilitat necessària.
I precisament aquí entren les APIs.
APIs: el nou llenguatge comú de la logística
Una API permet que dos sistemes intercanviïn informació i executin accions de manera estructurada.
Un exemple senzill: quan una botiga en línia mostra al client on es troba la seva comanda, probablement no està consultant manualment el sistema del transportista. La seva plataforma fa una petició automàtica a una altra aplicació i rep informació actualitzada.
Aquest intercanvi pot tenir lloc milers de vegades cada minut.
Aplicat a la logística, les possibilitats són enormes.
Una empresa pot consultar disponibilitat de transport, sol·licitar una tarifa, generar una etiqueta, reservar una recollida, rebre la posició d’un enviament, actualitzar un inventari o comunicar una incidència pràcticament en temps real.
Però el seu veritable valor no resideix únicament a automatitzar aquestes tasques.
Les APIs permeten convertir la logística en un ecosistema connectable.
En lloc de construir una integració tecnològica rígida per a cada relació comercial, les empreses poden crear arquitectures on nous operadors, serveis o plataformes s’incorporin amb molta més rapidesa.
La integració deixa de ser únicament un projecte d’IT i comença a convertir-se en una capacitat estratègica.
Leaps in Logistics | Where the Internet Lives
Cloud: molt més que moure servidors
Una cosa semblant passa amb el cloud.
Durant anys, moltes converses sobre migració al núvol es van centrar en una pregunta força tècnica: on estan allotjats els nostres servidors?
Però el veritable valor del cloud per a la logística no consisteix simplement a traslladar infraestructura des d’un centre de dades propi fins a un altre gestionat per un proveïdor.
El seu valor està en l’agilitat.
Una arquitectura cloud permet escalar capacitat quan augmenta la demanda, desplegar aplicacions en diferents regions, processar grans quantitats d’informació i connectar serveis digitals amb molta més rapidesa.
Pensem en una campanya de comerç electrònic que multiplica les comandes durant uns dies, una crisi geopolítica que obliga a recalcular rutes o una interrupció portuària que modifica milers de lliuraments.
En aquests escenaris, la infraestructura tecnològica ha de ser capaç d’absorbir canvis ràpidament.
El núvol converteix aquesta flexibilitat en part de l’arquitectura.
Combinada amb APIs, a més, facilita que diferents aplicacions especialitzades puguin treballar juntes: sistemes de gestió del transport (TMS), gestió de magatzems (WMS), plataformes de visibilitat, motors d’intel·ligència artificial, eines de previsió o sistemes de gestió de comandes.
La logística deixa així de dependre d’un gran sistema monolític i pot evolucionar cap a un ecosistema de capacitats connectades.
Abans d’automatitzar, cal connectar
Aquesta idea també canvia la conversa sobre automatització.
Comprar robots per a un magatzem pot millorar la productivitat, la velocitat o la precisió. Però si aquests robots operen dins de processos desconnectats de la resta de la cadena, l’impacte global continuarà sent limitat.
Un magatzem extremadament automatitzat no resol per si sol que la informació d’inventari arribi tard, que transport treballi amb dades diferents de vendes o que una incidència trigui hores a propagar-se entre sistemes.
L’automatització física funciona molt millor quan existeix primer una arquitectura digital capaç de connectar-la.
Per això, en molts casos, la seqüència hauria de ser: connectar, integrar, automatitzar i després optimitzar.
No necessàriament al revés.
Oracle Connected Logistics –
El perill de portar processos antics al cloud
Tanmateix, migrar al cloud tampoc garanteix una transformació.
Hi ha un risc freqüent: traslladar exactament els mateixos processos, dependències i estructures tecnològiques existents a una infraestructura més moderna.
És a dir, canviar la tecnologia sense canviar la lògica.
Si una empresa necessita dotze aprovacions per modificar una ruta, el núvol no elimina aquestes dotze aprovacions.
Si diferents departaments mantenen bases de dades contradictòries, una API pot fins i tot accelerar la circulació d’informació inconsistent. I si incorporar un nou proveïdor exigeix setmanes de decisions internes, disposar d’una infraestructura escalable aporta relativament poc.
Per això, una transformació basada en cloud i APIs també hauria de començar amb preguntes organitzatives.
Quina informació hauria de circular en temps real? Quines decisions es podrien automatitzar? Quins sistemes haurien de compartir dades? On continuen existint processos manuals que generen retards? Quins actors necessiten accedir a quina informació?
L’arquitectura tecnològica ha d’acompanyar el redisseny de processos, no substituir-lo.
La logística s’està convertint en una xarxa digital
L’avantatge competitiu futur de moltes empreses logístiques no dependrà únicament del nombre de magatzems, vehicles o robots que tinguin.
Dependrà també de la facilitat amb què es puguin connectar amb altres.
Una empresa capaç d’incorporar ràpidament un nou operador, afegir una plataforma d’intel·ligència artificial, integrar dades d’un client o reaccionar davant d’una disrupció tindrà un avantatge difícil d’aconseguir únicament mitjançant automatització física.
Els robots continuaran sent fonamentals. Els magatzems seran cada vegada més autònoms i el transport incorporarà noves formes d’automatització.
Però sota tota aquesta maquinària hi haurà alguna cosa molt menys visible fent possible la coordinació: infraestructura cloud, dades i APIs intercanviant informació constantment.
Potser per això la següent gran revolució logística no tindrà forma de robot.
Abans de fer que les màquines es moguin més de pressa, necessitem aconseguir que tota la logística pugui parlar el mateix llenguatge.
