“Les persones haurien adonar-se que ser pessimista sobre el món en què vivim és una opció … l’optimisme és també una opció. Genera més energia i eventualment, amb aquest tipus d’energia podem fer un món millor per a nosaltres, per als nostres fills i els nostres néts. ” – Charles Groenhijsen
Com tots sabeu, al meu blog mensual sempre acostumo a parlar de tecnologia, innovació o emprenedoria. Durant aquests dies, en els quals tots tenim molt de temps per reflexionar, m’agradaria parlar d’altres factors que penso que són imprescindibles per al futur i el present que ens ve. Espero que us agradi …
Estem davant d’una situació sense precedents. Amic lector, espero que em llegeixi des de la comoditat de la seva llar. Moments difícils ens acompanyen, però hem de, amb tot sentit de la responsabilitat personal, mantenir-nos optimistes. Que el virus passi per quedar en el passat i començar a construir un futur sota els fonaments de la solidaritat, comunitat i el poder humà.
Els successos de les últimes setmanes m’han portat a una reflexió, sobre el paper dels mitjans en l’estat d’ànim de la població. És una realitat que estem passant una crisi sanitària sense precedents, però, fins a quin punt els mitjans de comunicació compleixen la seva tasca informativa i es traspassa a accions “fàcils” per estimular la viralitat a qualsevol preu.
La qualitat de les notícies vs. la viralitat i l’engagement
Els mitjans, davant la creixent necessitat per produir contingut que atregui el lector han arribat a sacrificar la qualitat i del punt de vista de la informació proporcionada. Sumant a l’escena les famoses “fake news” distribuïdes principalment per xarxes socials. Els mitjans s’han convertit en fonts d’esquers per despertar la curiositat i portar-nos a fer “més clics”.
https://fs.blog/2020/02/illusory-truth-effect/
La realitat és que els mitjans de comunicació tenen una enorme influència i són part fonamental en la formació de l’opinió pública i els sentiments de la societat en general. Els diaris, la televisió i la ràdio continuen sent importants capdavanters en la propagació d’informació bàsica i poden ajudar a generar comprensió si es presenta de forma justa, imparcial i no inflamatòria. En alguns casos, són l’instrument per a difusió de missatges i valors falsos i incendiaris que no promouen el respecte, el diàleg i la discussió sana. Els missatges negatius poden fins i tot dividir les comunitats i facilitar la perpetuació d’estereotips que nodreixen la violència i la desinformació.
Els mitjans, sovint sembla que prefereixen aturar-se al conflicte, donat al fet que aquest unit amb el drama venen diaris i atreuen a l’audiència. Això significa que els punts de vista extrems obtenen major espai que els sentiments de la majoria dels ciutadans que poden tenir perspectives més equilibrades i positives.
És de vital importància tornar i posar èmfasi en el paper constructiu dels mitjans, on la seva missió és oferir el reconeixement realista dels problemes actuals i brindar la informació de forma assertiva i amb la responsabilitat i vocació d’informar. ¿Sona idíl·lic? Pot ser, però es convertirà en una necessitat fonamental per sobreviure en el mercat de mitjans massiu i competitiu.
Els mitjans tradicionals al buscar la seva adaptació al món online, per voler ser atractius, han perdut l’essència d’informar. S’han equiparat als outlets de notícies que han sorgit per la xarxa, on la immediatesa prima per sobre del rigor i de la fidelitat de la informació. Trobem diaris representatius de país compartint memes e informació no fidedigna, sense comprovar la seva veracitat, ni fonament informatiu. És imprescindible que els mitjans sense importar el seu canal en línia o offline tornin a trobar la seva essència, informar amb qualitat centrat en la responsabilitat que recau en les seves espatlles: La salut mental de cada un dels lectors.
La responsabilitat de nosaltres com a consumidors.
Tradicionalment els mitjans tendeixen a buscar comunicar allò que a les persones els interessi. Les persones naturalment ens sentim atretes per les notícies negatives, en part perquè el nostre cervell està preparat per explorar en l’entorn en recerca d’emoció i perill, com a forma d’estimular la supervivència. Però a l’estar exposats a estímuls inductors de por una i altra vegada, pot fer-nos sentir impotents, el que no ajuda al nostre benestar personal o al de la societat en general.
En tots els models i sistemes humans, la recerca per l’equilibri és una constant per al correcte desenvolupament de la societat. L’emissor (els mitjans) han d’abastar dins de les seves estratègies de comunicació un punt de vista de bé comú i responsabilitzar-se de la seva autoritat amb el compromís de donar-nos una visió de món en què vivim, el dolent i també el bo.
El receptor (consumidor) avui té el poder gràcies a les xarxes socials de funcionar com a emissor i receptor de notícies. Pel que la responsabilitat de tots dos aspectes recau en cada un de nosaltres. Està a les nostres mans, exigir la qualitat en la informació que proporcionen els mitjans tradicionals i digitals, d’estimular tant a nivell personal, com en l’entorn proper, el qüestionament, la investigació i la difusió de la informació de vies corroborades. Alhora, de prendre la decisió d’enfortir les xarxes socials, difonent allò que pugui causar un impacte positiu en les òrbites d’acció al nostre abast.
El poder de l’equilibri: La importància de les notícies constructives.
Les notícies constructives no només tracten de fets cursis o d’històries d’amor. El periodisme constructiu, està enfocat en el progrés i les oportunitats. Un bon periodisme positiu està centrat en solucions.
Els mitjans modelen el nostre món, la negativitat excessiva a la premsa destrueix la nostra societat i ens ofereix una visió del món a mitges. Informar-nos de notícies amb un enfocament constructiu, ens permet assabentar-nos de tot el ventall de successos de la nostra societat global. Hi ha facetes de les persones, institucions, empreses, ciutats o dels països que són positives i que val la pena conèixer.
Una raó personal és que consumir notícies constructives pot mantenir-nos motivats, recolzant-nos a reduir l’estrès i l’ansietat. Afavorint al nostre benestar psicològic i de les persones que ens envolten.
Si féssim una enquesta a nivell mundial, segurament la major part d’entrevistats dirien que el món cada vegada és pitjor, més violent, amb majors desigualtats, etc. Si bé és cert que hi ha moltes coses a millorar, la realitat és que tots els indicadors objectius ens indiquen que estem cada any molt millor a nivell mundial, en relació a taxes de violència, pobresa, mortalitat infantil, desigualtat de la dona, etc.
La pregunta és evident; Com és que si el món millora constantment de manera objectiva, l’apreciació subjectiva de les persones no segueix aquesta línia?. La resposta és que els mitjans de comunicació que són el filtre entre la realitat i la percepció de la realitat que tenim, el distorsionen, ja que fan que ens centrem sempre en el negatiu, en el que va malament. Això es fa per la falsa creença que el negatiu ven més.
Aquesta actitud, a més de ser moltes vegades deshonesta, és molt perillosa, ja que fa que al veure un món cada vegada pitjor, amb més perills, la ciutadania se senti atreta per solucions fàcils, per donar suport a posicions polítiques extremes, que ofereixen control i ordre a canvi de llibertat individual, proposant retallar els drets que han costat tant de guanyar. Penseu sinó en el perfil dels governants que moltes de les majors potències a nivell mundial tenen i el que proposen.
Crisi sanitària, que no guerra.
Us posaré un exemple de rabiosa actualitat sobre el que vull dir. Estem patint una crisi sanitària, que no guerra, aquest punt és molt important en la forma com hem enfocar i com hem de sortir d’ella. Per això, sincerament em sembla fora de lloc que es parli de guerra i que s’ensenyi més la cara de militars que no d’experts en salut que és el que necessitem i els que han de definir els passos a donar. Els que ens faran sortir d’aquesta crisi són els metges i els científics, i després d’ella hem d’augmentar segurament el nostre pressupost en salut no en estructura militar.
Ens enfrontem doncs a situacions complexes i, per descomptat, desafiaments. Si mantenim un enfocament positiu i constructiu de les coses, amb el propòsit de millorar el món que ens ha tocat viure, el futur és optimista. Depèn de nosaltres d’exigir als nostres mitjans de comunicació objectivitat i una percepció real i ponderada de la realitat, no esbiaixada per interessos moltes vegades inconfessables.
