Possiblement us soni el concepte de ‘dron’, o el que és el mateix, avions no tripulats sovint amb objectius militars. L’aparició i desenvolupament dels drons, l’accés als mateixos i les seves possibilitats d’ús estan portant a un autèntic dilema legislatiu que suposa una clara barrera a la innovació. D’una banda, no resulta complicat arribar a la conclusió que és imprescindible una cobertura legislativa que reguli el seu ús, ja que el mateix presenta certs riscos. Ara bé, d’altra banda ens trobem amb legislacions excessivament conservadores i en ocasions fins i tot creades en temps en què aquest tipus de tecnologia ni tan sols existia i que inevitablement suposen un obstacle en el desenvolupament de la innovació i les infinites possibilitats que els drons permeten.
En aquest sentit, les administracions competents de cada país o territori actuen i reaccionen de manera independent i moltes vegades totalment diferent. Analitzant el cas més proper, que és el d’Espanya; després de l’aparició i viralització en els mitjans socials d’un vídeo amb impressionants imatges aèries de la ciutat de Madrid captades per un dron, l’AESA (Agència Estatal de Seguretat Aèria) no va tenir altra sortida que publicar una circular en què deixava clar que l’ús d’aquest tipus de drons no està permès. L’única excepció la trobem en el cas de l’ús d’aquest tipus de tecnologia amb fi recreatiu, en aquest cas el seu ús està permès sempre que volin per sota dels 100 metres i es practiqui en llocs habilitats per a la pràctica de l’aeromodelisme. En el cas de l’ús amb fins comercials, l’AESA deixava ben clar que el seu ús està directament prohibit.
Aquestes mesures o lleis, en molts casos creades i vigents amb antelació a l’existència dels drons o abans que existís el nivell d’accessibilitat al què hem arribat avui en dia, suposa, sense cap dubte, per a molts sectors una autèntica barrera que posa límit a la innovació.
El tema no és senzill, l’ús d’aquest tipus d’aparells implica una infinitat de requisits i protocols que han de ser regulats: seguretat, responsabilitat civil, etc. Per tant, la necessitat d’una legislació que ho controli és un fet, però cal una legislació adaptada i actual. No podem limitar el desenvolupament de tecnologies com aquestes, amb lleis obsoletes, si volem apostar per una cultura industrial basada en la innovació.
Conciliar aquests dos aspectes, sembla ser una assignatura pendent en el cas d’Espanya. Una assignatura que cal resoldre urgentment si volem avançar. De fet, sembla que ja s’ha posat mans a l’obra per acabar amb aquest buit legal i l’AESA ha assegurat que està treballant en una regulació específica perquè aquest tipus d’aeronaus puguin volar sota determinades condicions i limitacions. Aquest propòsit permet veure una mica de llum al final del túnel, però la veritat és que qualsevol retard imposat a la innovació i l’emprenedoria, irremeiablement esdevé un retard global en el desenvolupament de qualsevol país.
Tot apunta que serà un camí llarg i difícil, però és possible que iniciatives com la proposta del gegant Amazon, que pretén utilitzar aquest tipus de dispositius en el transport de paquets, a dia d’avui més ciència ficció que realitat, ajudin a que els drons acabin estant presents en el nostre dia a dia.
