La filosofia Lean té els seus inicis a la dècada dels 80, quan un grup d’experts va descriure el concepte després de comparar els processos de producció de General Motors (GM) amb el Sistema de Producció de Toyota. La conclusió a què es va arribar és que es poden optimitzar processos suprimint tot el que no genera valor, reduint els temps totals de lliurament i buscant l’automatització de les activitats involucrades en aquests processos.
Al principi, les eines Lean van ser dissenyades amb l’objectiu de fer més eficients els processos productius. No obstant això, no van trigar a convertir-se en part de les estratègies de millora contínua de la indústria logística i dels serveis. Lean és avui en dia un sistema de treball que permet agilitzar i flexibilitzar els processos de treball a través de l’eliminació de pràctiques que generen “deixalles”, tot eliminant ineficiències, els anomenats “mudes”.
Sobre l’aportació que suposa la implementació d’eines Lean als processos logístics, “les operacions logístiques poden arribar a generar entre el 10% i 40% del cost del producte i més del 50% d’aquest cost està constituït per activitats que no afegeixen valor. Així, el denominat Lean Logístic assegura processos àgils reduint considerablement la variació “. En logística i en operacions en general, la variabilitat és quelcom que cal evitar sempre en els nostres processos.
Les eines Lean, entre elles, els mapes de valor, permeten conèixer a fons els processos logístics, aconseguint crear processos orientats al client, reduint tot el que no aporta valor, generant fluxos d’informació i coneixement fiables al llarg de tota la cadena de subministrament. Entre els resultats que permet obtenir destaca la reducció dels temps de lliurament, la reducció i l’augment en la rotació d’inventaris, una notable reducció dels costos de mala qualitat causats per la gestió de materials, etc.
Cada cop apareixen més sovint expressions com ‘takt time’ (expressió que combina la paraula alemanya takt, que significa ritme, i la paraula anglesa time, temps), que es pot definir com la cadència a la qual un producte ha de ser fabricat per satisfer la demanda del client. Serà aquesta cadència o ritme de compra el que actuï sincronitzant totes les activitats, des de la producció fins al lliurament del producte. Les cadenes de subministrament són cada vegada més “pull” (podem traduir-ho per estirar) i menys “push” (podem traduir-ho per empènyer), tenim menys estocs, idealment només produïm un producte i el fem moure per tota la cadena de subministrament quan tenim la comanda del nostre client, es el client qui estira de tota la cadena, passem del “push” al “pull”. No són les empreses les que empenyen (push) el seus productes al mercat per tota la cadena de submistrament, sinó que són els compradors qui estiren (pull) els mateixos.
Degut a aquest canvi de paradigma, un dels aspectes més importants de les operacions actuals i de la filosofia Lean en particular, és tenir accés a informació que parteixi des de la demanda real del client final, que sigui fidedigna, i que pugui passar per totes les baules de la cadena, sense amplificacions ni reduccions, fent els ajustos adequats. El treball col·laboratiu de tota la cadena de subministrament és fonamental per evitar prediccions errònies sobre les necessitats del client en pro d’una gestió de la demanda real, cara a la planificació de la producció i a la gestió de l’entrega del producte. Per aquest motiu podem dir que actualment no competeixen productors contra productors, sinó cadenes de subministrament contra cadenes de subministrament. En aquest sentit, la coordinació entres les diferents empreses que conformen cada cadena de subministrament és fonamental per aconseguir sistemes efectius i rendibles al mateix temps.
Un major equilibri de tota la cadena de subministrament, la reducció dels temps d’entrega i una important millora del servei al client són alguns dels avantatges que permet la implementació d’aquest tipus de filosofia Lean a les companyies.
Finalment dir que per desenvolupar un sistema logístic realment fiable i efectiu, la formació del personal juga un paper decisiu, els empleats han de ser formats i educats de manera que coneguin a la perfecció la metodologia i les eines. Els resultats poden ser sorprenents, però depenen, en gran mesura, del grau en què s’involucrin els empleats, en aquest sentit la gestió per objectius es imprescindible. Ens cal una política integral d’objectius de tota la companyia, traduint els objectius de dalt a baix, de forma que qualsevol membre de la organització tingui un objectiu que sigui mesurable, proper, que depengui d’ell i que pugui aconseguir. No tothom a les organitzacions ha de saber que és el EBITDA i que pot fer per millorar-lo!.
En aquest món globalitzat, on l’entorn canvia contínuament, les empreses que no apostin per preparar-se per l’excel·lència difícilment podran competir, fins i tot sobreviure.
