En l’escenari actual, les cadenes de subministrament globals enfronten un dels majors reptes de les últimes dècades. Els conflictes armats, les sancions econòmiques i la creixent volatilitat energètica han provocat una transformació profunda en la manera en què les empreses gestionen les seves xarxes logístiques. Les guerres a Ucraïna, Orient Mitjà i les tensions entre els Estats Units i la Xina són només alguns dels focus que estan reconfigurant el comerç internacional.
Avui, més que mai, la geopolítica s’ha convertit en un factor estratègic clau que defineix el rumb de les cadenes de subministrament. Aquesta realitat obliga les empreses a adoptar noves estratègies per a mantenir la resiliència, assegurar la continuïtat operativa i preservar la seva competitivitat.
Un entorn de disrupcions constants
L’impacte dels conflictes bèl·lics va molt més allà dels territoris directament afectats. Les restriccions comercials, les interrupcions en rutes estratègiques i els augments de costos logístics són ara desafiaments globals. La guerra a Ucraïna, per exemple, va alterar profundament el transport terrestre i ferroviari entre Àsia i Europa, a més d’afectar greument el subministrament de productes agrícoles i matèries primeres crítiques.
D’altra banda, el conflicte a Orient Mitjà ha posat en escac el transport marítim, especialment en punts neuràlgics com el Canal de Suez i l’estret d’Ormuz. Aquests colls d’ampolla generen retards, encareixen els nolis i obliguen a desviar rutes cap a opcions més llargues i costoses.
Al seu torn, les tensions entre els Estats Units i la Xina, traduïdes en aranzels, controls tecnològics i bloquejos comercials, han incentivat una revisió a fons de les dependències amb Àsia. Les empreses, especialment en sectors com el tecnològic, busquen ara alternatives per a reduir la seva exposició a aquests riscos geopolítics.
L’energia com a arma estratègica
La volatilitat energètica s’ha convertit en un factor crític dins d’aquest context. La interrupció del subministrament de gas natural des de Rússia, juntament amb les sancions al petroli i la restricció d’operacions en mercats energètics clau, han disparat els preus i han generat incertesa.
Davant aquesta situació, molts països i empreses estan accelerant la diversificació de fonts energètiques, apostant pel gas natural liquat, energies renovables i fins i tot la relocalització d’indústries que requereixen un elevat consum energètic.
Així mateix, la seguretat energètica ha deixat de ser un tema exclusiu dels governs. Les companyies logístiques han de considerar ara la disponibilitat energètica dels països on operen, avaluant l’estabilitat de les cadenes de subministrament no sols des de la perspectiva comercial, sinó també des de la resiliència energètica.
Sancions econòmiques: un risc operatiu
Les sancions econòmiques imposades a Rússia, l’Iran i altres països impliquen més que restriccions comercials. Suposa que les empreses han de revisar amb molt de compte les seves relacions amb proveïdors, clients i socis logístics.
La complexitat d’aquestes sancions —que abasten des de la indústria militar fins al sector energètic i financer— exigeix un control exhaustiu sobre cada baula de la cadena. La falta de compliment pot derivar en multes multimilionàries, la pèrdua d’accés a mercats clau o la impossibilitat d’operar internacionalment.
En aquest sentit, les eines digitals de monitoratge i “due diligence” s’han tornat indispensables. Les companyies han d’implementar sistemes capaços d’identificar en temps real a tots els actors involucrats en la seva cadena, assegurant que no hi hagi vincles amb entitats sancionades.
L’auge del friendshoring i la regionalització
Enfront d’aquests riscos, moltes empreses estan optant per reconfigurar les seves xarxes sota el paradigma del friendshoring, és a dir, traslladar la seva producció i aprovisionament cap a països considerats políticament aliats i estables.
Aquest enfocament no sempre resulta el més eficient des d’una perspectiva de costos, però aporta major seguretat operativa. La tendència actual mostra un creixent interès per localitzar operacions a Amèrica Llatina, el sud-est asiàtic, Europa de l’Est i Àfrica del Nord, regions que ofereixen estabilitat relativa i proximitat als mercats finals.
A més, la relocalització parcial o total de la producció, coneguda com a reshoring, està guanyant força. Això permet a les empreses reduir la seva exposició a conflictes externs, escurçar temps de lliurament i disminuir la petjada de carboni, en línia amb els objectius de sostenibilitat que exigeixen els mercats i reguladors.
https://ignasisayol.com/beneficis-del-nearshoring-en-la-logistica/
Digitalització, traçabilitat i ciberseguretat
En aquest nou context, la digitalització de les cadenes de subministrament no és una opció, sinó una necessitat. La traçabilitat total s’ha convertit en un requisit per a gestionar riscos, optimitzar operacions i complir amb les regulacions internacionals.
Les tecnologies com blockchain permeten registrar cada moviment de productes, des de l’origen fins al lliurament final, generant transparència i confiança. Per part seva, la intel·ligència artificial i l’anàlisi predictiva faciliten la identificació anticipada de riscos, com a bloquejos en rutes, canvis reguladors o disrupcions logístiques.
No obstant això, la digitalització també obre la porta a nous desafiaments. Els ciberatacs a infraestructures crítiques —ports, duanes, plataformes de transport— s’han intensificat en els últims anys, convertint-se en una amenaça real per a l’operativa logística. Per això, la ciberseguretat ha d’integrar-se com un pilar fonamental en l’estratègia de gestió de la cadena de subministrament.
Understanding Digital forensics In Under 5 Minutes | EC-Council –
La importància de la cooperació multilateral
Enfront d’aquesta creixent fragmentació global, els organismes internacionals i les aliances regionals adquireixen un paper essencial. La coordinació entre governs, empreses i organismes multilaterals és clau per a establir estàndards comuns, reduir barreres comercials i facilitar fluxos de mercaderies en temps de crisis.
Programes com la simplificació duanera, els corredors logístics regionals i les iniciatives de finançament per a infraestructura resilient són vitals per a mantenir la connectivitat global, fins i tot en contextos d’elevada tensió geopolítica.
Estratègies empresarials clau
Per a adaptar-se amb èxit a aquest nou escenari, les empreses han de desenvolupar un enfocament integral basat en els següents pilars:
- Diversificació de proveïdors i rutes logístiques.
• Anàlisi permanent del risc geopolític.
• Creació d’inventaris estratègics en mercats clau.
• Aliances amb socis de confiança i políticament estables.
• Digitalització completa de la cadena, amb èmfasi en la traçabilitat i l’automatització.
• Enfortiment de la ciberseguretat en totes les operacions.
• Desenvolupament de plans de contingència i simulacions de crisis.
Les cadenes de subministrament ja no operen en un entorn predictible. La geopolítica, l’energia, les sancions i la seguretat digital són ara variables centrals que condicionen el comerç global.
Adaptar-se a aquest nou ordre mundial requereix abandonar el paradigma tradicional basat únicament en l’eficiència de costos, per a prioritzar la resiliència, l’agilitat i la seguretat. Les empreses que aconsegueixin integrar aquestes noves estratègies no sols garantiran la continuïtat de les seves operacions, sinó que també obtindran un avantatge competitiu decisiu en un món cada vegada més fragmentat i incert.
La logística del segle XXI, en temps de guerra i tensions geopolítiques, ja no consisteix només a moure mercaderies. Ara es tracta de gestionar riscos, anticipar crisis i construir cadenes de subministrament capaces de resistir qualsevol tempesta
