La logística és cada cop més important per l’economia. Concretant aquesta afirmació, podem dir que la logística, en un país desenvolupat industrial suposa al voltant del 12% del PIB. Tenint en compte que logística té un sentit ampli, parlem de cadena de subministrament, i en aquest àmbit trobem no només empreses de transport i operadors logístics, sinó empreses d’emmagatzematge, manipulacions, de hardware i software especialitzades en el sector, consultories, etc. Unes xifres que no sorprenen si tenim en compte la importància creixent que té la logística tant en els processos industrials com en la distribució del producte, degut a l’augment imparable del comerç electrònic.
En aquest context es imprescindible augmentar l’eficiència logística si volem un país viable i de futur. Pel pes que ja té en la economia i per la importància que té en fer viable la producció industrial.
Cal dir però, que l’augment de l’eficiència no podem fer-lo de qualsevol forma, tenim un doble repte, augmentar l’eficiència i a la vegada preservar el medi ambient, no tenim altra opció. Segurament podem tindre pla B per moltes coses, però no hi ha pla B pel planeta, cal parar el canvi climàtic com sigui.
El Tractat de Paris de desembre de 2015 i que començarà a aplicar-se de manera seriosa al 2020, amb objectius ja mesurables al 2021, obliga a unes reduccions molt importants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. L’objectiu és que a 2050 la reducció hagi estat dràstica i quasi total en sectors com és el del transport de persones i mercaderies.
Cap a on avança el sector logístic?
Tot i tindre uns objectius molt importants de reduccions de gasos d’efecte hivernacle, la tendència del sector és clarament creixent per diversos motius, però els principals són:
Motius
- Un important creixement potenciat pels processos de deslocalització de l’economia productiva.
- La internacionalització de les relacions comercials.
- I el desenvolupament del comerç electrònic.
Conseqüències
Hem de tenir molt present que aquest notable creixement comporta unes conseqüències entre les que destaquen:
Més emissions i contaminació
Un volum molt important de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle es deuen a l’activitat logística.
Més infraestructures
Les infraestructures que exigeix el creixement de l’economia, també provoquen un gran impacte mediambiental.
Més residus
Cada cop utilitzem més envasos i embalatges, realitzem una gestió ineficaç e insostenible dels mateixos.
Principals reptes del sector logístic
Com hem vist, els reptes del sector són enormes, cal actuar en molts fronts si volem aconseguir-los. Seguidament detallarem algunes de les estratègies que s’han posat en marxa.
Vehicles més eficients
En aquest context esdevé fonamental l’aposta per vehicles que permetin mantenir una operació eficaç reduint paral·lelament el seu impacte ambiental, com els vehicles híbrids, elèctrics, de gas natural, etc.
El compliment de la Llei CAFE
Es tracta d’una llei vigent als Estats Units, Europa, Xina i altres països que obliga a que les emissions mitges de les games noves de cotxes d’una marca cada vegada redueixin el seu efecte contaminant, seguint els objectius de reducció que es veuen a la gràfica 1.
Com aconseguir-ho:
- Reduint el volum exterior dels vehicles, però mantenint el volum interior per als ocupants.
- Millorant l’aerodinàmica, cal dir que reduccions d’àrea projectada d’uns 5 dm quadrats tenen un impacte de reduccions de 2 grams de CO2.
- Optimització del mix de mercat de la marca. Com el valor es mesura sobre la mitjana de tota la marca, quants més vehicles petits, híbrids o elèctrics amb menors emissions tingui més es pot compensar els de majors emissions.
- Apostant per nous sistemes de propulsió. Optimitzant el sistema de propulsió. Millorant l’emissió dels motors. Emprant sistemes híbrids (complementen motor tradicional de gasolina o dièsel amb sistema de propulsió elèctrica). Utilitzant vehicles 100% elèctrics.
- Minimitzant la resistència de rodament.
- Reduint el pes del vehicle (com menys pes tingui el vehicle, millor, ja que es poden utilitzar motors més petits i amb menors emissions).
- Utilitzant materials més lleugers en la fabricació de vehicles. Aluminis com a substitució d’acers. Materials composites (alternativa que s’estima amb major possibilitat de reducció de pes, però actualment amb més costos directes).
Impressió additiva 3D
La impressió additiva 3D sota demanda permet personalització e immediatesa, característiques bàsiques de la nova indústria 4.0. A mesura que la tecnologia d’impressió 3D aconsegueix reduir el cost unitari i augmentar la velocitat d’impressió fa que més i més coses es produeixin així, no només els prototipus.
Aquest tipus de producció canviarà dràsticament les necessitats logístiques, farà que els operadors logístics esdevinguin també industrials, produint productes en les seves instal·lacions properes als consumidors. Aquest fenomen reduirà la longitud de les cadenes logístiques, reduint també els seus efectes contaminants.
Operació logística intel·ligent
Millores en eficiència i eficàcia de les operacions
- Modularització dels sistemes de packaging
- Decisions en temps real: Sincromodalitat. Slow steaming
- Camions sense conductor
- Borses d’agregació de demanda en línia
- Derivar part de l’activitat a hores amb menor intensitat de trànsit
Infraestructures sostenibles
Que permetin millorar i augmentar la competitivitat, per exemple:
- Carreteres sostenibles, capaces de auto-abastir-se i ser rendibles
- Magatzems més sostenibles (residus, energia, etc.)
- Intervenció sobre les polítiques territorials (regulació last mille, accés ciutats, agregació demanda (plataformes urbanes i / o regionals), etc.).
- Garantir la multimodalitat és clau (augmentar taxa utilització).
- Green freight corredors (EU initiative)
Rol de la logística en l’economia circular
En aquest sentit cal destacar el paper imprescindible que ha de tindre la logística en els model d’economia circular, en concret:
- La logística inversa.
- El paper del sector logístic de “gestor de recursos / residus”.
- El disseny ecològic i respectuós d’envasos i embalatges.
- Models que permetin la reutilització del packaging
Per aconseguir-ho, la col·laboració és clau.
Nous models de negoci
A més, estan apareixent nous models de negoci a tenir molt en compte en l’estratègia plantejada. Un bon exemple d’això és:
- El consum col·laboratiu, les noves generacions busquen cada cop més l’experiència i no la possessió de productes.
- La logística distribuïda, l’anomenat physical Internet. Aquest concepte canviarà dràsticament la forma com fem les coses
- El comerç electrònic, necessita immediatesa, ja estem veient alternatives eficients per a l’última milla com són:
- La utilització de taquilles intel·ligents.
- Els punts de conveniència.
- L’optimització de rutes
- Drons (un cop es superin les barreres legislatives)
- El repartiment col·laboratiu
- Les micro-plataformes
Si la pregunta és si serà sostenible la logística 4.0, la resposta és que no té opció, ha de ser-ho. Per aconseguir-ho, el repte és enorme i exigeix a les organitzacions innovació, flexibilitat i adaptabilitat. Si fem front als canvis sense pors, però amb responsabilitat i apostant per la innovació i la transparència, no tinc dubte que ho aconseguirem.