Amb la revolució digital, tots els àmbits han patit i estan patint una transformació progressiva. I l’educació no havia de ser l’excepció.
L’ús de les noves tecnologies han representat una autèntica revolució en l’educació, transformant el que havíem fet durant segles.
Enrere queda el llapis i el paper, que ha donat pas a les tauletes i el llapis tàctil. Dit d’una altra manera, la tecnologia ha canviat el model tradicional i estàtic dels llibres pel dinamisme intrínsec d’aquests nous elements. Com en tot, això té aspectes positius i negatius.
L’arribada de la tecnologia a les aules
Els primers dispositius tecnològics implementats a les aules van arribar a algunes escoles a la segona meitat del segle XX. Les universitats nord-americanes van ser pioneres, començant a instal·lar ordinadors a les aules.
No obstant això, no podem parlar d’una presència massiva d’elements tecnològics fins a principis de segle XXI.
Solucions tecnològiques educatives actuals
Des de llavors, les institucions acadèmiques i les companyies tecnològiques, segueixen apostant per digitalitzar les aules.
Microsoft, per exemple, inverteix gran part dels seus recursos i esforços en desenvolupar noves solucions de programari i serveis que s’adaptin a necessitats específiques dels estudiants. Un exemple d’això és la integració de serveis en el núvol com Office o Onedrive, permetent als alumnes i professors compartir continguts d’una forma més versàtil, fent molt senzill el treball en grup, estiguis on estiguis.
Però no és l’única, Redmond ha apostat per la inclusió de videojocs en l’àmbit educatiu amb la intenció de fomentar la creativitat i la motivació … I el resultat ha estat tot un èxit, amb productes com Minecraft.
La Realitat Virtual està molt present avui dia en l’educació. La prova la podem veure en les Hololens de Microsoft, https://www.microsoft.com/en-us/hololens, o les Gear VR de Samsung, http://www.samsung.com/global/galaxy/gear-vr/.
Ha estat precisament Samsung qui ha invertit un gran volum de recursos per orientar-les a l’educació mitjançant visites virtuals a llocs històrics, programaris per entendre l’anatomia humana, etc.
Més enllà d’oferir dispositius i solucions tecnològiques, moltes companyies treballen amb editorials en la creació de continguts adaptats a l’era tecnològica en formats audiovisuals i adaptats per ser multiplataforma. És a dir, poder ser accessibles des de qualsevol tipus de dispositiu, ja sigui mòbil o fix.
Les claus de les solucions tecnològiques per a l’educació
Programaris senzills i interfícies intuïtives
Perquè la inclusió de la tecnologia sigui un èxit i continuï evolucionant en el marc educatiu, resulta fonamental que el seu ús sigui simple i intuïtiu.
Un programari complex limita i retarda la penetració tecnològica en els centres educatius; mentre que comptar amb solucions pràctiques i intuïtives, ha quedat demostrat, que impulsa la progressiva transició i evolució cap aquest tipus de solucions.
Aquí tenen un gran repte les companyies tecnològiques ja que no sempre les interfícies són fàcils d’utilitzar, “usables”. Sinó ho són, el fracàs està assegurat.
Control i monitorització
Una de les grans preocupacions és la seguretat per als alumnes. Tot i que és un problema que la tecnologia ha resolt en gran part, no podem oblidar-ho. A dia d’avui la majoria de les companyies ofereixen solucions de monitorització que permeten controlar l’ús que els alumnes fan de les eines. Com passa en qualsevol camp educatiu el que cal fer és explicar i justificar quines han de ser les normes bàsiques de comportament per què el propi individu sigui responsable del que fa i es posi límits. El control absolut, a més d’impossible, és ineficaç si volem formar ciutadans lliures i responsables.
Modularitat
En el model tradicional, tots els alumnes han de seguir el mateix ritme a l’aula; un ritme marcat pel professor. Aquesta metodologia provoca dificultats de seguiment de les classes en alguns alumnes.
Les noves tecnologies educatives donen un gir de 180º a aquesta metodologia, atorgant el poder de marcar el ritme al propi alumne. Cal definir unes fites ambicioses però realistes, adaptades a les condicions individuals de cada alumne
Robòtica educativa i plataformes digitals
La inclusió de les noves tecnologies s’està donant de forma progressiva, però amb pas ferm. Els nous escenaris en els quals conviuen avui en dia els alumnes requereixen de noves formes d’ensenyar i d’aprendre.
La robòtica educativa i les plataformes digitals són algunes de les eines més potents d’aquesta evolució, ja que estan atorgant als alumnes eines essencials per al seu futur.
Eines col·laboratives en línia
El núvol
El concepte de treball en el núvol o cloud computing es basa en la idea de funcionar a través d’aplicacions que no estan instal·lades en els nostres equips. Google Drive o Dropbox són alguns exemples.
El web 2.0
Es tracta d’espais web que faciliten el compartir informació i la col·laboració utilitzant un navegador web. Parlem, per tant, d’aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Exemples d’aquestes aplicacions són les xarxes socials (facebook, twitter,.), els blogs, la wiki, etc.
Moodles
Els famosos moodles són aplicacions web de gestió de cursos que ajuden als educadors a crear comunitats d’aprenentatge en línia.
Com deia a l’inici d’aquest article, el llapis i paper donen pas a les tauletes i el llapis tàctil; i les aules físiques donen pas a les aules virtuals, al e-learning.
Ha estat un llarg recorregut fins a veure moltes d’aquestes tecnologies en els centres educatius. Les tecnologies continuen evolucionant i la transformació continuarà sent progressiva, ja que la realitat és que els nous escenaris i hàbits dels alumnes exigeixen nous models i eines per aprendre.
Per finalitzar, és important dir que la digitalització de l’educació és un factor determinant per la democratització i universalització de la mateixa. No hi ha dubte que la formació on-line redueix de forma dràstica els costos de formació. Permet accedir a la formació a moltes persones que no ho podrien fer, ja que el costos de la formació presencial, per l’alumne, són molts més grans que els no presencials. Especialment si pensem en persones que viuen en llocs remots.
Per contra, cal dir que les persones que no tinguin accés a la tecnologia quedaran definitivament excloses de la mateixa. Estem, per tant, davant d’un extraordinari repte que caldrà superar si volem garantir veritables oportunitats per tots els habitants del planeta.
A dia d’avui ja podem dir que si un país inverteix en tecnologia i digitalització, està invertint en educació pels seus ciutadans. Ja que l’educació serà digital o no serà…
