El terme Logística Col·laborativa és avui en dia un terme que cada cop s’utilitza més. Aquesta no és més que una evolució de la Logística Integral potenciada per la actual situació econòmica a nivell global.
Els operadors logístics mantenen una recerca constant de noves idees i estratègies que els permetin arribar al client oferint el millor preu, tot garantint un servei d’alta qualitat. Aquesta necessitat ha originat una evolució en direcció a la col·laboració entre socis, clients i altres membres de la cadena de subministrament, els anomenats “stakeholders”. Col·laboracions que, a grans trets, consisteixen en integrar recursos per obtenir un benefici mutu.
El principal objectiu de la tradicional Logística Integral era millorar al màxim la gestió dels fluxos d’informació, materials i mercaderies a tota la cadena logística. Com el seu propi nom indica, la Logística Col·laborativa arriba amb la intenció de fomentar la col·laboració i el treball en equip en pro de tàctiques que contribueixin al benefici d’un grup o comunitat.
La Logística Col·laborativa ve a respondre a la necessitat d’innovar per millorar no només el servei al client final, sinó també a la resta de la cadena de subministrament: des dels proveïdors, passant pels transportistes i operadors logístics, fins als auditors de qualitat. Per aconseguir aquestes millores ens cal elaborar estratègies enfocades a oferir solucions efectives als problemes de negoci que afecten tots i cadascun dels integrants de la cadena de subministrament. Podem recórrer a la popular dita “la unió fa la força” per resumir d’una manera simple aquest concepte de logística. Treballar en equip sobre una base de confiança, transparència i convergència en les solucions tecnològiques és la clau.
Existeixen tres elements imprescindibles que suposen la base de qualsevol procés col·laboratiu:
- Cal un treball en equip basat en la confiança i transparència que permeti desenvolupar i mantenir les operacions i estratègies coordinades de manera que totes les parts involucrades surtin beneficiades. Per això, definir els objectius d’antuvi és fonamental.
- Hi ha d’haver una sèrie de regles consensuades que permetin fer front a situacions rutinàries i també a escenaris inesperats.
- Els diferents socis que participen en el procés col·laboratiu han d’estar disposats a debatre qüestions complicades i aspectes negatius que puguin tenir lloc dins de la col·laboració.
La intenció és millorar la qualitat del servei mentre es redueixen despeses i temps, tot simplificant els processos administratius substituint la postura reactiva per una actitud proactiva. Anem a veure alguns exemples del que estem parlant:
- En general, la recepció de comandes segueix un model reactiu en què la companyia espera a rebre les comandes, que poden ser realitzats per diferents mitjans (web, correu electrònic, telèfon, etc.). Un model de logística col•laborativa portat a la pràctica consisteix a disposar de la informació necessària per poder anticipar i generar les comandes dels clients en els terminis, quantitat i punts de lliurament exactes.
- Pel que fa al reaprovisionament de materials, en general, el proveïdor no sap exactament el que anem a comprar, en quines quantitats, ni tampoc en quines dates. Utilitzant el mètode col·laboratiu, disposaria de la informació necessària (inventaris, ritmes de consums, etc.), de manera que el seu servei no només podria ser millor, sinó que en alguns casos fins i tot el podria executar de manera automàtica.
- El mateix passa quan parlem de transport de mercaderies i operadors logístics, si tots dos tinguessin accés a la informació necessària d’antuvi, el resultat seria una important reducció de costos i temps per a ambdues parts.
- Podria integrar-se perfectament i de la mateixa manera en una comunitat col·laborativa qualsevol altre agent o proveïdor extern o freelance que ens presti qualsevol servei.
Les Noves Tecnologies de la Informació (NTIC) s’han convertit en potents eines per a millorar les cadenes de subministrament. El creixement imparable del comerç electrònic i la necessitat de portar els processos a la categoria de col·laboratius, han fet que les NTIC siguin un element estratègic cabdal per a les companyies, tant a nivell d’operativitat i productivitat, com de rendibilitat. Algunes de les tecnologies més aplicades avui dia són, apart dels ja habituals codis de barres, RFID i sistemes EDI, alguns sistemes web i també eines de CRM i BPM. Tots els recursos anteriors tenen com a finalitat aportar i ajudar a compartir informació entre clients i proveïdors. No obstant això, ens cal recórrer a Internet, al “Núvol”, com a mitjà més ràpid i efectiu per compartir dades i poder gestionar tot al flux de la informació.
A més de les companyies i el client final, el concepte de logística col·laborativa també ofereix un benefici col·lateral al medi ambient. A causa de la lògica necessitat d’ús de menys dispositius i eines i, com a conseqüència, una menor despesa de combustible, el resultat és una important i necessària reducció d’emissions de CO2 a l’atmosfera.
Com que tot són guanys, només cal decidir quan ens hi posem………
