Si un aprenentatge ens ha quedat dels últims 3 anys, és que la logística ha estat el centre d’acció durant cadascuna de les crisis que hem experimentat. La pandèmia global i en aquests moments, la situació política europea, ens confirma novament que la supply chain té un paper transcendental dins de totes les operacions d’emergència.
Què és la logística humanitària?
La logística humanitària es centra en el trasllat de béns i equips, la reubicació de persones afectades per desastres, el trasllat de víctimes, així com d’ajuda, socorristes i voluntaris. Aquestes estratègies abasten més de dos terços dels fons d’emergència, per la qual cosa destaca la necessitat de disposar de sistemes efectius i eficients.
Les emergències humanitàries poden ocórrer en qualsevol lloc, en qualsevol moment, a qualsevol persona. Per tant, el com i la rapidesa en generar resposta són dels aspectes més crítics a tenir en compte.
Planificar clarament i ràpidament el procés d’implementació, control de flux, emmagatzematge eficient i rendible de béns i materials, així com la informació en temps real relacionada entre el punt d’origen fins al punt de consum són claus que poden marcar la diferència.
La logística humanitària pot considerar-se molt diferent de la gestió logística comercial. Es deu principalment al fet que les situacions procedeixen de diferents necessitats i demandes, així com característiques diferents.
- En les cadenes de subministrament comercials, la demanda del producte generalment s’estima utilitzant tècniques de pronòstic, centrades en dades prèvies que generen un historial de demanda. El que facilita eliminar els elements d’incertesa i és possible predir i anticipar el flux. Si bé és cert que cada vegada són més complicades les previsions en el món actual canviant, la veritat és que tenim estratègies i tecnologia que ens permet anticipar-nos a la demanda de manera eficient.
- La naturalesa de la demanda logística humanitària és incerta. En el moment d’una catàstrofe natural, per exemple, l’hora, la ubicació, la intensitat del desastre i les característiques de l’emergència, no es coneixen fins al cap d’un temps des de que succeeix. Pel que la reacció està centrada en l’adaptació i reacció davant el fet. A aquesta demanda sobtada es pot sumar la falta de recursos (p. ex., vehicles, equips, subministraments d’aliments i aigua, i subministraments mèdics); les condicions del terreny després del desastre; la falta de recursos humans i d’infraestructures fiables i la falta de seguretat de les operacions.
Tots els elements enumerats anteriorment són desafiaments seriosos per a l’acompliment de qualsevol sistema de cadena de subministrament, no sols per a la logística humanitària. Cadascuna d’aquestes situacions, per a fer-la factible, el primer que afecta és el cost de l’operació. Per exemple, la falta d’infraestructura de transport obliga a utilitzar mitjans alternatius i generalment més cars, com helicòpters i avions de càrrega; fins i tot fins sistemes més primitius com els animals de càrrega.
L’adaptabilitat de les estratègies de la logística humanitària és una font de gran aprenentatge. Ens permeten estudiar estratègies per a enfrontar i gestionar la cadena de subministrament davant una interrupció sense precedents.
Avui dia, amb la Revolució Digital que estem vivint, la tecnologia forma part imprescindible com a facilitadora d’estratègies i obertura de possibilitats d’acció. La logística comercial està en plena digitalització, la logística humanitària no és l’excepció.
Tecnologies per a la logística i ajuda humanitària
Impressió 3D i Drons:
Dues de les tecnologies que poden ajudar a gestionar l’impacte d’una situació sense precedents són la impressió 3D i els drons. Junts poden usar-se per a facilitar l’accés a subministraments, augmentar la flexibilitat de la cadena de subministrament i ser més eficients en el procés de distribució.
- La impressió 3D actualment s’utilitza a Kenya per a la impressió de pròtesi, en llocs on no és possible subministrar aquest tipus d’atenció.
- D’altra banda, estan els drons que ja s’han utilitzat en Nova Guinea i Ruanda per a transportar mostres de sang per a prova i seguiment de casos de tuberculosis en àrees de difícil accés. Encara estem lluny, però amb el temps, els drons podrien canviar la indústria del transport mundial.
- Els drons amb equip de càmera incorporat s’han utilitzat per a crear mapes actualitzats després d’una inundació o com a font d’informació real per a avaluar rutes de subministrament i zones segures per a prevenir futurs desastres naturals.
Blockchain per a emergències logístiques i ajuda humanitària
Un dels problemes de l’ajuda humanitària és assegurar-se que els recursos monetaris i de tota mena que es generen per part dels milions de persones a tot el món que donen a les organitzacions humanitàries s’apliquen de manera eficient al propòsit que es promet. Poder assegurar de manera clara i transparent la seva aplicació incentiva a més donacions i més ajudes. Aquí la tecnologia també pot ajudar-nos, en concret, l’aplicació de Blockchain i els seus Smart Contracts.
Blockchain és una alternativa per a garantir la traçabilitat dels enviaments i la transparència de les organitzacions humanitàries involucrades dins dels esforços d’emergència.
L’ús dels “contractes intel·ligents“, que s’executen de manera automàtica, sense intervenció humana, promou la transparència en els contractes i el moviment de diners entre totes les parts.
Grans organitzacions com les Nacions Unides (ONU) o l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que sovint prenen la iniciativa en l’organització dels esforços de socors, poden iniciar el desenvolupament de casos d’ús per a la logística humanitària i incloure fabricants, transportistes, altres proveïdors de logística, bancs i altres socis en la xarxa blockchain.
- El projecte Unblocked Cash d’Oxfam. Unblocked Cash és una solució de Cash and Voucher Assistance (CVA) basada en blockchain que permet una ajuda financera molt més ràpida, menys costosa i més transparent per als esforços d’ajuda. S’està escalant a tot el món, començant en la nació del Pacífic de les Vanuatu.
Enfrontar i gestionar canvis abruptes i interrupcions en la cadena de subministrament pot considerar-se ara la nova norma, arran d’altres forces disruptives com el canvi climàtic o les constants crisis financeres i polítiques que actualment esdevenen a Europa i el món.
Per a això, no sols cal enfocar-nos en la preparació i mobilització per a donar resposta; és necessari seguir endavant amb els esforços d’estandardització, innovació, col·laboració i digitalització. Aquests factors enforteixen a les organitzacions, les cadenes de subministrament i les societats per a gestionar les disrupcions actuals i futures.
