Els avenços tecnològics i la innovació fan que sembli que el futur que fa tot just uns anys vèiem en alguns films cinematogràfics, es trobi en el present, deixant de ser simple fantasia per convertir-se en la nostra realitat diària.
Em vénen a la ment “Minority Report”, “El cinquè element”, “2001, una odissea a l’espai” o “Robocop”.
HAL 9000, l’ordinador que vam veure a “2001, una odissea a l’espai”, podia interpretar els sentiments dels protagonistes i era capaç de predir quan anaven a apagar-lo. No sabem si Amazon es va inspirar en la pel·lícula a l’hora de crear el “anticipatory shipping”, però alguna cosa semblant és aquest algoritme, que és capaç de predir la demanda dels usuaris amb l’objectiu d’enviar els productes abans de ser comprats i que d’aquesta manera el lliurament es faci en una hora.
L’any 2012, Amazon va presentar una patent per a un sistema d’enviament dissenyat per reduir els temps de lliurament mitjançant la predicció del que els usuaris van a comprar abans de comprar-lo i l’enviament de productes a casa abans que es faci la venda: «Method and System for Anticipatory Package Shipping».
Avui, el compromís d’Amazon amb els usuaris i compradors que trien el servei Premium del marketplace és d’un o dos dies en el lliurament; encara que existeixen alguns llocs en els quals ja es realitzen lliuraments en 24 hores. L’objectiu del gegant del comerç electrònic és reduir al màxim els temps d’entrega. Per fer-ho possible, els anomenats models predictius són la clau.
La idea persegueix l’objectiu d’aconseguir que comprar en línia resulti tan immediat com comprar en un establiment físic en el qual pagues i t’emportes el producte.
Com ho fa?
El Big Data juga un paper fonamental en això. I és que gràcies a les dades emmagatzemades en l’historial de comandes de cada client d’Amazon, el gegant de les vendes a Internet és capaç de predir quants nous llibres de l’última novel·la de Dan Brown, quants Samsung 7 o quants drons es vendran en una zona determinada: barri, ciutat, etc.
Aquest model que simula la realitat analitzant el comportament dels clients en el passat no és exacte, però sí que permet aproximar-se al nombre de comandes que es realitzaran. Tenint en compte aquesta estimació, Amazon enviarà productes fins a centres de distribució propers i fins i tot a camions assignats a la zona; d’aquesta manera, des que l’usuari finalment fa ‘click’ al botó de compra fins que la comanda arriba a casa, poden passar tot just un parell d’hores, o menys.
No podem obviar que portar paquets d’un costat a un altre, té un cost. També per Amazon. Però si per alguna cosa es caracteritza és per comptar amb una eficient logística que li ha permès diferenciar-se i pel seu afany d’innovar.
Què passa si el seu model predictiu s’equivoca? Aquesta part també la té controlada; mitjançant un sistema capaç de calcular si val la pena (en costos, òbviament) retornar els productes a la central o és millor fer descomptes i promocions als clients de la zona en la qual es troben els productes (sempre per un valor menor que el que suposaria el cost de retorn del producte a la central). La idea no és desgavellada: d’una banda ofereixen ofertes interessants als clients i els fa feliços, d’altra banda liquida estocs reduint els costos, i a més manté la seva complexa màquina logística funcionant.
Amazon està tan segur del seu algorisme predictiu i de les capacitats de la seva logística inversa, que a Estats Units ja està enviant els productes a determinats clients sense que ni tan sols hagin fet el “click”. Es ja la fase última, ser capaç de saber que volem un producte abans que nosaltres mateixos. Realment increïble e inquietant, sap més de nosaltres que nosaltres mateixos.
Posar en marxa tot aquest model en el qual els clients es compten per milions, amb centenars de centres de distribució a controlar al llarg i ample del planeta i milers (potser més) de proveïdors, no és feina senzilla. Però és, sense cap dubte, una manera brillant d’avançar cap al futur i diferenciar-se de la competència.
Ja ho va dir Alan Key:
❝La millor manera de predir el futur és inventar-lo❞.
