Passar del model tradicional a un model de logística col•laborativa, tal com comentava fa algunes setmanes en aquest article, suposa un canvi radical per a qualsevol companyia; un canvi que té com a base la implementació d’una cultura col•laborativa la màxima és la confiança i per a la qual es torna imprescindible una actitud de guanyar / guanyar per part de l’organització.
Parlava també fa algunes setmanes de la gran importància de compartir proactivament dades i resultats de la gestió com a aspecte clau per al creixement de la cadena de subministrament. I és que aquest model té com a base de funcionament l’existència d’uns plans conjunts de negoci i intercanvi d’informació. Però després de tota la teoria i premisses bàsiques de la logística col•laborativa, sorgeix el gran interrogant: com es pot portar a la pràctica?
Podem dividir les accions en tres grans grups ben diferenciats i progressius:
1. Primer s’ha de dur a terme una planificació del pla de negoci col•laboratiu, que ha d’incloure un acord de començament i fi entre els socis.
Tenint en compte que operar d’acord amb una cultura col•laborativa requereix de relacions de màxima confiança, aquest primer punt és fonamental per establir i forjar aquesta confiança entre les parts o socis. És en aquest primer pas on les organitzacions han d’establir les regles de col•laboració, definir les expectatives de les dues parts i posar sobre la taula els recursos que s’invertiran per a això.
Especificar aspectes com les oportunitats reals per optimitzar els beneficis, els indicadors d’acompliment o fixar els rols de cada soci; entre molts d’altres aspectes, és fonamental per començar aquesta relació de confiança i assolir els objectius.
L’intercanvi d’informació i comunicació constant sobre cada part del procés és la base d’aquesta activitat i el que permet generar una estratègia a això, que al seu torn permetrà reduir al màxim les excepcions.
2. La segona fase té relació amb els pronòstics de comandes i de vendes.
En general, el pronòstic de vendes és realitzat per una de les parts, que posteriorment comunica a l’altra part implicada en el procés, i finalment aquest pronòstic és utilitzat com a model o guia per a l’elaboració d’un altre pronòstic.
Per concloure a quina part o soci implicat li correspon iniciar l’elaboració del primer pronòstic de vendes, és fonamental indicar en quin escenari es troba cada organització dins de la cadena de proveïment.
Conclosa i resulta la qüestió anterior, és moment d’identificar i realitzar un llistat de les excepcions al pronòstic de vendes.
Finalitzat el pronòstic de vendes, el següent pas és l’elaboració d’un pronòstic de comandes. I en aquest cas passa exactament els mateixos que en el cas de pronòstic de vendes: exigeix indicar quin és l’escenari en què es troba cada organització per concloure qui ha elaborar-lo.
Un cop indicats els escenaris i arribats a la conclusió a qui correspon elaborar el pronòstic de comandes, s’han també identificar les excepcions al pronòstics de comandes elaborat.
3. I finalment l’últim gran pas consisteix en el abastiment.
En funció de les competències de cada part i les conclusions a les que s’han arribat a l’acord inicial, les comandes poden ser generats pel proveïdor o pels clients. Independentment d’aquests acords inicials, que poden variar en funció dels recursos, sistemes d’informació o altres aspectes determinants, la part fonamental és que cada comanda compleixi amb els pronòstics preestablerts i romangui incorruptible la intenció i responsabilitat de totes les parts per complir-lo.
6 comments
Estimado Ignasi,
Que opinas si estos conceptos son aplicados a Logística de Proyectos de Construcción?
Saludos.
Estimado Ivis,
En primer lugar gracias por tu comentario.
Bajo mi punto de vista es perfectamente aplicable a cualquier tipo de logística, del sector o actividad que sea.
Saludos
Yo estoy trabajando en un proyecto de logistica colaborativa con el sector Retail y los avances son significativos en algunos de ellos. En otros aún falta mucho por “trabajar en la estrategia de diferenciación”.
Este proyecto de “Logistica Colaborativa” lo estamos desarrollando en España (en Italia lleva 4años con 25 retailers y 2000 fabricantes así ), y ya implementado con éxito en Caprabo y presentado en AECOC, ICIL y CEL
En la actualidad , otros retailers como DIA, CARREFOUR, MAKRO, CONDIS, UVESCO, EROSKI, MIQUEL, FORNES, ya conocen la Solución de primera mano y barajan distintas fechas para su posible implantación, así como un gran número de proveedores (fabricantes), Operadores Logisticos y transportistas que a través de nuestro proyecto con Caprabo, ya están trabajando con la plataforma TC1 (Pepsico, Nestle, P&G, Damm, Kimberly, Heineken, Capsa, Norbert, Luis Simoes, etc).
Muchas gracias José Luis por tu interesante aportación
No podria estar més d’acord Ignasi, és imprescindible el fet de “definir clarament les hipòtesis de partida, els indicadors de mesura i una actitud permanent d’intercanvi d’informació” per aconseguir una millora continua. Així com tenir molt clar, que la confiança és la clau de qualsevol projecte exitòs on el treball en equip sempre serà millor que l’individual.
Dificil de recordar en alguns moments però important a tenir present “triomfem junts o fracassem junts”.
Gràcies per compartir. Salut!
Moltes gràcies Ingrid pel teu comentari.
Seguim en contacte.
Salut
Ignasi Sayol