La gamificació és l’aplicació de tècniques de joc en processos ja existents, amb l’objectiu d’impulsar objectius estratègics. No significa simplement “jugar un joc”, es tracta de la integració de la mecànica del joc a una tasca per augmentar la participació i motivació d’un determinat públic objectiu.
Aquesta es pot aplicar en qualsevol procés per augmentar la productivitat en un entorn de treball, guanyar més identificació amb un projecte o augmentar el compromís en les comunitats i equips. S’inclouen elements com taules de classificació, nivells de rendiment, mesurament de l’acompliment i l’obtenció de recompenses i reconeixement.
Motivació: Claus per a l’assoliment d’objectius.
La idea de la gamificació és proporcionar al públic objectiu (consumidor, empleat, usuari, etc.) una sèrie de motivacions per assumir comportaments específics que promocionen l’assoliment d’objectius esperats. Aquestes motivacions o estímuls poden ser:
- Introduir un element competitiu per a executar certes tasques.
- L’addició d’un interès extra a les activitats mundanes i repetitives.
- La transformació del seguiment de l’acompliment d’objectius, deixant enrere la pràctica gerencial potencialment amenaçadora, per una on els empleats es senten involucrats, motivats i compromesos.
- Provisió de nivells, estats, premis, títols, distintius i altres elements aspiracionals que creen una sensació d’assoliment en aconseguir un determinat llindar de rendiment o meta.
Com pot aplicar-se la Gamificació en la Logística?
Motivació del personal:
El món logístic, malgrat ser en general bastant organitzat i automatitzat, encara depèn en gran mesura de molts processos manuals. Els treballadors dins de les diferents activitats logístiques s’enfronten dia a dia a tasques rutinàries com la gestió d’inventaris i magatzems, recollida i lliurament de comandes, etc. A llarg termini, qualsevol empleat pot arribar a trobar les seves tasques monòtones i perdre la motivació. Aquesta falta pot portar a una disminució del rendiment, la qual cosa afecta l’eficiència general del sistema.
En el 2012 un estudi enfocat en l’ús de la gamificació per a millorar la motivació del personal en logística, realitzat per Lunk, Müller-Dauppert & Jung va detectar que la motivació en treballadors de logística és molt més baixa en comparació amb altres processos empresarials.
Per això, principalment en termes de logística interna, la gamificació pot ser una alternativa per a crear un major compromís del personal intern, del qual depenen els fluxos logístics, l’èxit de les metes estratègiques i per tant, el creixement de l’empresa. Perquè sabem que el personal és el factor clau d’una empresa, sobretot quan parlem de logística.
Col·laboració en la cadena de subministrament. Cas Starbucks:
Starbucks és un exemple d’èxit en l’aplicació de la gamificació en l’entorn supply chain. Van millorar el seu marge de benefici i eficiència de lliurament per a la distribució d’articles d’un sol ús, com gots de cafè, tovallons, etc. a les seves botigues. El problema derivava en què els proveïdors no realitzaven els enviaments d’aquests articles a temps, ja que els punts de venda feien comandes freqüents a última hora, sense planificació. Aquest comportament augmentava els costos de la logística, obligant a l’ús de transport aeri, a causa de la urgència.
Van resoldre la qüestió creant un centre de dades gamificades que complia dos propòsits:
- Els membres de la cadena podien veure l’acompliment de cadascun i si un membre feia enviaments amb retard, obtenia punts de mala reputació. Funcionava d’una manera competitiva no per a ser “el millor”, si no per a no quedar-se enrere.
- Aquestes dades es van compartir entre tots els integrants de la cadena de subministrament (proveïdors, distribuïdors i punts de venda) en temps real, es van auto organitzar i van començar a col·laborar. Aquest sistema, basat en la transparència, va permetre que es reduïssin les urgències, augmentant, per tant, el nombre d’enviaments terrestres respecte als aeris, aconseguint una millora en els marges de l’empresa. Es va aconseguir un dels propòsits vitals d’una estratègia empresarial: augmentar els beneficis al reduir costos.
Capacitació de Personal: Cas Audi:
Audi ha desenvolupat un programa de capacitació virtual (experiència Audi VR) per als empleats dels seus concessionaris. Similar a la configuració d’un videojoc, els empleats poden practicar situacions divertides i desafiadores per a millorar la seva atenció al client.
El programa d’entrenament compta amb un baròmetre d’estat d’ànim, que fa que a temps real l’empleat pugui veure les respostes que desencadenen les seves accions i fer-ho millor a la pròxima partida. Aquest és un bon exemple de mecànica de gamificació de retroalimentació ràpida. Segons Audi, més de 570 concessionaris d’automòbils a Alemanya ja utilitzen el programa de capacitació Gamification.
També ha desenvolupat un programa de capacitació similar per al personal de logística, ensenyant processos d’embalatge mitjançant realitat virtual. Amb aquesta poden aprendre a empacar discos de fre i altres peces grans per a enviaments a l’exterior. Un centre de capacitació que cap en una maleta: un ordinador, un parell d’ulleres de realitat virtual i dos controladors.
https://www.automotivelogistics.media/19936.article
Audi utilitza la realitat virtual en nombroses àrees de l’empresa, des de Vendes i Desenvolupament Tècnic fins a Producció. D’igual forma, aquesta mateixa estratègia pot ser aplicada en diferents sectors on l’atenció al client i inclús la relació entre stakeholders pot veure’s influenciada de forma positiva. El desenvolupament de capacitació virtual gamificada, és una solució escalable per a l’entrenament de personal de forma efectiva i motivant.
Davant l’auge de la realitat virtual, veurem pròximament més companyies apostant en la creació d’alternatives de capacitació de personal i assistència a client final utilitzant la gamificació. Per exemple, en un entorn logístic, imaginem que un gerent de magatzem pot experimentar amb diverses solucions d’emmagatzematge, testar i comprendre millor l’impacte de les seves decisions així com l’assertivitat per a la seva implementació en la vida real.
Claus per a implementar la gamificació en un entorn empresarial.
Existeixen diferents tipus i elements de la gamificació que poden ser aplicats a la logística. L’important és dissenyar una estratègia gamificada que compleixi els requisits i els objectius de l’empresa. La imaginació és el límit, no obstant això, cal complir amb certes regles:
- Transparència d’informació: La gamificació sense emmascarament d’informació rellevant per al desenvolupament de tasques.
- Feedback en temps real: Els participants han de saber si estan per bon camí o entendre per què estan fallant.
- Definició de regles i objectius: Els implicats han d’entendre què s’espera d’ells, com poden aconseguir-ho i reconeixement quan ho aconsegueixen.
- Llibertat d’acció: No s’augmentarà la motivació sense una mica de llibertat per a prendre decisions i fer les tasques a la seva manera.
- Desafiaments i recompenses: Les recompenses han de ser per assoliments reals que impliquin un desafiament. Les tasques molt senzilles no haurien de ser recompensades.
- Planificació i disseny: Una estratègia de gamificació ha d’estar ben pensada, robusta i pràctica. Apoderant la confiança i la motivació per a l’assoliment d’objectius, però en equilibri per a no caure en competència tòxica, parany o bullying.
La satisfacció del client és la prioritat de qualsevol negoci impulsat per la logística. Quan els empleats estan desmotivats, poden descuidar i perdre l’interès a realitzar lliuraments d’alta qualitat i comprometre’s als objectius i valors de l’empresa. Això és un factor negatiu determinant per a un negoci logístic, especialment davant una competència despietada on no hi ha marge d’error.
Utilitzar la gamificació per a l’assoliment d’objectius empresarials, serà cada vegada més una alternativa viable tant per la facilitat per a ser una solució reproduïble com pels beneficis motivacionals i l’impacte positiu que pot tenir en l’empresa. A qui no li agrada jugar? Ara el joc pot ser l’avantatge competitiu que pot ajudar a resoldre problemes, estimular la innovació i com a resultat, fer-nos més competitius en el mercat.
