Internet ha revolucionat i canviat per complet el món. Aquest és un fet que ja no és nou per ningú …
Si ens anem al món de la logística per buscar algun exemple o prova d’això, el més clar probablement sigui el comerç electrònic. Però l’impacte d’internet en la logística ha estat enorme, des del seguiment de productes, intercanvi d’informació, control d’inventaris … són només alguns dels aspectes que han canviat radicalment en els darrers anys.
No obstant això, seguint en la línia del sector logístic com a exemple, les persones i el transport continuen sent part del món físic, la qual cosa deriva en que el transport de persones o mercaderies no hagi canviat molt, la generació de gasos tòxics o contaminants es segueixin emetent a l’atmosfera i els costos i preus dels productes s’incrementen.
A on vull arribar és a que la manera en la qual actualment són fabricats, emmagatzemats, manipulats i transportats, senzillament, no és sostenible des de cap perspectiva: no ho és a nivell econòmic, ni social, i molt menys des del punt de vista mediambiental.
Davant d’aquesta evidència, comença la recerca de solucions innovadores que posin remei. I és just aquí on apareix el concepte Physical Internet.
Imagines una cadena de subministrament capaç de simular Internet creant una xarxa logística oberta i universal, rendible, eficient i sostenible des de tots els punts de vista?
No, no és una il·lusió o una utopia. Aquesta hipòtesi compta ja amb la seva pròpia teoria. La pregunta és, serà així la nova logística?
Però, comencem pel principi …
Què és Physical Internet
Encara que sembli un concepte molt recent o gairebé futurista, el concepte Physical Internet apareix per primera vegada a l’any 2011 de la mà del Dr. Benoit Montreuil, catedràtic de manipulació i distribució de materials de Coca-Cola a la Stewart School of Industrial and Systems Engineering del Georgia Tech.
El concepte és força complex i el que pretén és aconseguir un sistema logístic global obert que es basa en una interconnectivitat física, digital i operacional a través de l’encapsulació, definició d’interfícies i disseny de protocols. L’objectiu principal d’aquest sistema logístic global obert és crear una cadena de subministrament prou eficient i sostenible com per posar solució als problemes que parlàvem abans, mediambientals, socials i econòmics que té el model actual.
Analitzant que és Internet podem entendre millor que és el Physical Internet. Internet és una xarxa oberta, universal, composta per infinitat de commutadors de paquets de dades que mouen missatges d’un lloc a l’altra. Quan volem enviar un missatge a un destinatari, les dades que enviem es descomponen en paquets, s’encapsulen utilitzant el protocol IP, i s’envien a la xarxa. Nosaltres no sabem per quins commutadors passen, l’important és que passin per on passin, en funció de l’hora del dia, de la saturació de la xarxa, tots arriben al destí on es desencapsulen i es torna a recuperar el missatge que hem enviat, de manera que el destinatari el pot interpretar. Per garantir que així funcioni bé tenim protocols de xarxa, adreces IP, algoritmes d’optimització, etc., que garanteixen que no es perdi cap paquet i que el funcionament sigui òptim.
En el cas del Physical Internat faríem el mateix però amb mercaderia a enviar a un destinatari. La mercaderia es transportarà en contenidors modulars, normalitzats e intel·ligents, equipats amb tecnologia intel·ligent que permeti que cada unitat sigui monitoritzada de manera precisa. Aquests contenidors tenen diferents dimensions per tal d’optimitzar els enviaments. Els productes caldrà dissenyar-los per adaptar-los a aquest tipus de contenidors, de forma que obtinguem importants guanys en la optimització d’espais i en la millora en la eficiència del tractament de la mercaderia.
Tal i com va passar amb la introducció del contenidor marítim normalitzat als anys 60’s del segle passat, estem parlant d’una autèntica revolució en el món de la logística. Aquesta gama més amplia de contenidors normalitzats optimitzarà molt més la gestió. Cal tindre en compte que les dimensions dels contenidors actuals és molt gran i no són intel·ligents.
A la imatge podeu veure un exemple dels diferents contenidors que es poden definir i com s’integren en estructures més grans. La modularitat és un element bàsic si volem optimitzar el transport.
Posem un exemple pràctic
Per entendre-ho millor, posem un exemple pràctic …
Només cal visitar qualsevol port per comprovar que molts dels contenidors que arriben o surten del mateix viatgen sense haver-se aprofitat al 100% l’espai i volum que ofereixen. És aquí on entraria el Physical Internet amb la intenció d’eliminar aquest tipus d’ineficiències. Aquesta ineficiència és molt més gran quan parlen de producte en fred, especialment farmacèutic, per exemple.
I aquest és només un exemple de molts casos i operacions susceptibles de ser millorades en la cadena logística. En el següent vídeo ho podeu veure de forma clara:
Què exigeix la implantació del Physical Internet?
Convertir aquest concepte o model en una realitat exigeix, d’entrada, una cosa que no tenim: un mercat totalment obert per al transport de mercaderies. O el que és el mateix, cadenes de distribució obertes, compartides i modelables, que s’adaptin en temps real en funció de l’estat de la xarxa global. Així poden eliminar colls d’ampolla, saturacions, etc.
També ha d’haver canvis en el transport dels productes, ja que els contenidors han de ser modulars i intel·ligents, perquè en aquest escenari esdevé imprescindible controlar i fer un seguiment dels mateixos.
Si els contenidors en els que movem la mercaderia canvien, inevitablement, els productes s’han d’adaptar a aquests canvis …
Implantar Physical Internet suposa, pràcticament, un canvi de paradigma, de pensament i un gir de 180º en la cultura empresarial actual. A més d’un enorme grau de cooperació i molts recursos … La pregunta, de nou és, serà possible fer del Physical Internet la nova logística?
Si bé a tots ens encantaria que es fes realitat, la veritat és que el sistema Physical Internet és realment complicat d’introduir i implantar en una societat com l’actual.
Encara que, jo soc dels que pensa, que l’impossible només costa una mica més que el possible, és només qüestió de temps, recursos i enginy …
Si mires enrere, t’haguessis cregut si algú, fa 10 o 15 anys, t’hagués explicat els avenços tecnològics que avui dia tenim a l’abast de les nostres mans? Llavors, ¿per què no confiar que serà possible?
Com en tot, cal estar atents a l’evolució i no perdre el tren dels canvis sinó volem sortir del mercat.
