En les nostres interaccions per mitjà de xarxes socials, correus electrònics, ús d’aplicacions i un llarg etcètera, sovint no tenim idea on s’emmagatzemen les dades, i molt menys quina jurisdicció té el país. La comoditat i facilitat que ens brinda l’ús de les eines digitals, en gran part és suficient per a no preocupar-nos per aquests aspectes. No obstant això, des del nostre ús com a individus, fins a l’impacte en els sistemes públics i privats, comporta un plantejament cap al control de la informació: això obre el debat cap a la sobirania digital.
A pesar que hem viscut una transformació digital accelerada, la sobirania digital no és una preocupació nova. El concepte apareix a França en el 2011, sota l’impuls de Pierre Bellanger que defensava que la sobirania digital és el domini de la situació actual i el destí que manifestem, que està dirigit per l’ús de tecnologies i xarxes informàtiques. Des d’aleshores, aquest concepte ha aparegut en tots els programes polítics i ha donat forma als discursos de molts ministres, secretaris d’Estat i perfils experts involucrats en temes digitals.
Què és exactament la sobirania digital?
La sobirania digital és el concepte que es refereix a la capacitat de tenir control sobre el propi destí digital, referint-se a les dades, el maquinari i programari. Després de l’auge de la revolució digital, els països senten que han cedit massa control i que aquest es troba concentrat en un número molt reduït de corporacions. A causa de les poques opcions en el mercat tecnològic, això comporta massa poder en mans d’un petit nombre d’empreses tecnològiques. Donant-li forma a aquest concepte es pretén portar a la formulació d’un consens. Aquest permetrà la creació un sistema basat en regles que permetin diversificar aquest poder alhora que donar major propietat d’actius tecnològics en l’àmbit local, nacional i regional.
Qüestionaments cap a la sobirania digital europea.
No és d’estranyar que l’interès de la defensa de la sobirania digital estigui vinculada a la regulació en aspectes de l’economia digital. Per exemple, a França, l’economia digital representa més del 6% del PIB. Aquesta importància dins de l’economia, s’uneix al desig de la població de reduir la dependència de països estrangers, que ascendeix al 87% de la població. Per tant, l’interès convergeix a trobar les vies per a abordar l’economia i sobirania digital des d’un nivell nacional i com pot satisfer-se amb una resposta comuna a escala europea.
L’estratègia europea actual se centra en reduir la dependència tecnològica i de capital d’origen no europeu. Sent un aspecte important, el que actualment no existeix una empresa europea dins del Top 20 de marques tecnològiques globals. Per això els experts proposen, que és imprescindible i urgent, figurar com players globals en les àrees relacionades amb les tecnologies del núvol, la ciberseguretat i la infraestructura digital.
D’altra banda, es troba la qüestió relacionada amb el pagament d’impostos de les empreses digitals i tecnològiques que brinden serveis globalment. Es treballa per a generar polítiques clares per a definir on aquestes empreses haurien de pagar impostos, així com, el moment en què una transacció financera transfronterera cau sota la jurisdicció d’una autoritat fiscal o una altra.
- Europe 2022: Digital Sovereignty. How To Establish A Values-Based Digital Transformation?
Les dades: la clau de la sobirania digital.
Un altre dels aspectes rellevants dins del debat és el control i coneixement per part de l’individu en relació amb les seves dades i la seva petjada dins del món digital. Per això, existeix la necessitat per part dels ciutadans de saber on estan les seves dades, d’altra banda les organitzacions i governs, han d’assegurar la protecció i localització de les mateixes.
- Sobirania de dades: Mia pren el control
- Cal pensar que cada any es creen i emmagatzemen un volum de dades immens, que creix a gran rapidesa. Es preveu que per al 2024, es crearan, copiaran i consumiran aproximadament 149 zettabytes de dades a tot el món, la qual cosa equival a 149 mil trilions de bytes d’informació.
- S’estima que el 92% de totes les dades corresponents a Europa occidental estan allotjades als Estats Units. Això inclou totes les activitats en línia, des de les realitzades per les persones, com totes les dades dels governs regionals i nacionals.
Aquestes xifres corroboren que les dades són l’ànima de l’economia digital. El que permet eficiència, sostenibilitat i flexibilitat per a brindar millors serveis a les persones, tant en el sector privat com públic. La realitat és que aquest procés segueix en augment, cap a una economia i societat encara més basada en les dades. Pel que, la possibilitat d’utilitzar les dades per al bé de la societat requereix garantir la privacitat i la protecció del consumidor en tot moment.
Des del punt de vista empresarial, la Internet, els telèfons intel·ligents i l’arribada dels objectes intel·ligents ha establert a les dades com una nova forma de treball que permet una gestió més dinàmica i fluida de la cadena de valor i com a eina comercial.
El valor de les dades en l’empresa radica en el valor agregat del processament d’acord amb les necessitats de l’empresa. Per tant, les dades, llestes per al seu procés, són considerades per a alguns com el nou petroli. La capacitat de procés de les dades suposa un desafiament estratègic per aconseguir gestionar-les de manera eficient, que, al mateix temps, aconseguir-ho es converteix en un avantatge competitiu per a les empreses.
En perspectiva del client, el processament de dades ha de refinar la seva experiència i interacció amb les empreses de forma que s’adapti estretament a les seves característiques, necessitats i requisits.
Pel que, en tots aquests aspectes, el desafiament empresarial resideix a adoptar la transformació digital per a aprofitar tot el seu potencial, alhora que cal evitar el risc de dependre completament de les empreses tecnològiques i proveïdores del núvol. Tal com passa amb els governs, per a les empreses és també molt complicat aconseguir-ho, a causa de la complexitat del panorama actual digital i el nombre limitat d’alternatives.
Per assolir la sobirania digital és necessari generar iniciatives d’innovació responsable que involucrin per mitjà de la cooperació, a actors públics i privats. D’aquesta manera, seria possible la creació d’un sol reglament que permeti abordar-ho de forma connectada i que tingui el poder d’adaptar-se ràpidament al constant canvi tecnològic i social que experimenta el món en el present i futur.
Queda, per tant, clar, que l’objectiu dels països europeus i de les seves empreses s’ha fixat a anar aconseguint a poc a poc una major sobirania digital. Aquest procés no serà fàcil a causa del control que tenen les grans empreses tecnològiques, fonamentalment nord-americanes, de la situació. A més, la pandèmia no ha fet més que reforçar aquesta necessitat. El camí ja ha començat a recórrer-se, esperem que en poc temps es facin passos significatius, ens juguem molt en això.
