Les ciutats s’han estat preparant per a entrar en una transformació digital global. La coordinació de tots els sistemes s’uneix a l’aposta de desenvolupar un món connectat i que sigui útil a la comunitat, per mitjà de la col·laboració, la innovació i l’emprenedoria.
Silicon Valley, l’exemple paradigmàtic que va obrir els ulls del món, ha donat pas a la rèplica de clústers tecnològics a tot el planeta, com a part d’una iniciativa beneficiosa per a les economies nacionals i que deixa la petjada en l’àmbit internacional.
Europa busca ser un referent d’innovació i tecnologia generant Ciutats Tech que treballin en la innovació centrada en les persones i la sostenibilitat.
Les iniciatives de diferents països europeus són prometedores, però és necessari per a dominar i sobresortir en la carrera tecnològica, la creació d’ecosistemes que es desenvolupin mitjançant polítiques governamentals de suport, finançament i infraestructures.
Cada ciutat o grup tecnològic té la seva pròpia història i atractiu, tots sota un objectiu comú: recolzar el fet que vegin la llum empreses tecnològiques i iniciatives exitoses. Una ciutat que aposta per la tecnologia obté grans beneficis en la seva economia local, nacional i en la seva projecció internacional. Creen ocupació, atreuen inversió i talent; així com dinamitzen teixits socials i culturals.
Ciutats i Regions Europees del Futur 2020-2021
La divisió fDi Intelligence del Financial Times ofereix l’oferta més completa del món de serveis relacionats amb la inversió estrangera directa. Cada any realitza un estudi de “Ciutats i Regions europees del futur” on recopila dades de 505 ubicacions: 319 ciutats, 148 regions i 38 associacions d’empreses locals. Aquestes dades es divideixen en 5 categories: potencial econòmic, capital humà i estil de vida, rendibilitat, connectivitat i obertura al desenvolupament de negocis (Business Friendliness).
Enguany, malgrat la inestabilitat del Brexit, Londres s’emporta el primer lloc, seguit de París, Dublín i Munic. Madrid ocupa el lloc 11 mentre que Barcelona el 19. Bucarest, en el lloc 22, encarna la tendència de l’atractiu dels països de l’est pel desenvolupament i aposta tecnològica.
https://www.infoz.bg/doc/fDi-European-Cities-and-Regions-of-the-Future-2020-21.pdf
Londres la Ciutat Tech número 1
Londres ha demostrat ser immillorable entre les ciutats europees. La combinació de capital, talent i infraestructures fa que sigui la ciutat amb la perspectiva més prometedora per a la creació de noves empreses, inversió en tecnologia i innovació.
Entre el 2003 al 2019 la ciutat ha registrat més de 5,000 patents de programari i més de 100 en Intel·ligència Artificial, convertint-la en una líder tecnològica europea.
Segons una recerca del London & Partners, Londres va donar la benvinguda a més professionals tecnològics europeus i no pertanyents a la UE que qualsevol altra ciutat europea important en 2018. A més, les dades de Stack Overflow, comunitat en línia per a programadors, van mostrar que Londres és la llar de més desenvolupadors de programari que qualsevol altra ciutat europea, amb més de 357,900 empleats.
Combinat amb l’aposta startup, la capital del Regne Unit acull vuit de les 500 millors universitats del món, on més de 57% de persones d’entre 25 i 64 anys han aconseguit educació de tercer nivell, la qual cosa també la categoritza com la millor ciutat en Capital Humà i Estil de Vida. També encapçala la categoria de Connectivitat amb ciutats principals, amb sis aeroports internacionals dins d’una extensió de 80 km que atenen directament un total de 357 destins internacionals. Dir, que se la considera la ciutat més “Business Friendly”, ja que una empresa es pot crear en 5 dies.
Paris el centre de la Recerca i del Desenvolupament
En segona posició hi ha la ciutat de París. La capital francesa va atreure 50 projectes interns de recerca i desenvolupament de programari entre 2015 i 2019. També va estar ben posicionada en la categoria de Business Friendly, ja que els inversors poden començar un negoci en quatre dies i posseeix 10 de les 500 millors universitats del món en informàtica i enginyeria.
A partir del 2017 el president francès Emmanuel Macron va donar a conèixer diverses iniciatives destinades a convertir a França en una “nació de nova creació”. Aquesta, inclou un fons de 10.000 milions d’euros per a promoure la innovació en tot el país i fer costat als empresaris. París és la llar per a *startups més gran del món, l’Estació F, que compta amb més de 60 incubadores i acceleradores, centenars d’espais de treball conjunt i 30 tallers de fabricació digital.
Entre 2009 i 2018, es van registrar més d’11,000 patents a la ciutat, consolidant París com una de les ciutats més innovadores d’Europa i atorgant-li el premi a la millor ciutat important pel seu potencial econòmic. A més, ocupa el tercer lloc en la categoria Capital humà i Estil de Vida.
Dublín i el seu potencial econòmic
Dublín brilla pel seu gran potencial amb el major nivell d’inversió de capital en programari I+D de totes les ciutats europees. És reconeguda per ser una comunitat tecnològica pròspera pel seu sistema empresarial de suport i talent. La ciutat ha rebut entre el 2014 i el 2019, 543 inversions, on un terç van ser en serveis comercials, una quarta part en funcions de venda, màrqueting i suport. La ciutat favorita per a projectes d’expansió i co-ubicació.
Barcelona, infraestructura i estil de vida
Seu dels principals esdeveniments tecnològics mundials, el Mobile World Congress i Smart City Expo. Barcelona i Catalunya són considerades un destí líder en el mapa global de l’ecosistema tecnològic. La iniciativa Startup Catalunya, un conjunt de polítiques públiques que promou la transferència de tecnologia i l’esperit empresarial, ha fet costat a desenvolupar un ecosistema de més de 1500 startups, inclosa l’aplicació de delivery Glovo.
La infraestructura és un punt fort, inclou parcs científics, nou universitats i el districte d’innovació 22@. Un districte d’innovació urbanística, tecnològica, social i econòmica, on empreses altament innovadores, centres d’innovació i universitats coexisteixen amb habitatges, serveis públics i zones verdes. Això proporciona un gran atractiu per a les empreses tecnològiques internacionals.
A Catalunya, segons dades del 2019, existeixen 1,369 empreses tecnològiques estrangeres, un 21% més que en el 2018; dedicant-se als àmbits de les TIC, la indústria 4.0, la biotecnologia, electrònica, salut, Smart Cities, continguts digitals i audiovisuals, mobile, videojocs i I+D. Amb hubs d’innovació de companyies com a Gas Natural, Seat Metropolis Lab, mVentures MWC, Visa, Samsung, entre altres.
En aquest sentit hi ha dos fets importants que han esdevingut en els últims anys:
– En primer lloc, a nivell europeu s’han seleccionat els anomenats KICs (Knowledge and Innovation Communities) https://eit.europa.eu/tags/kics. L’única zona KIC seleccionada al Sud d’Europa va ser Barcelona. En concret és l’encarregada de desenvolupar les innovacions en mobilitat urbana de la Unió Europea. Projectes públic-privats de gran dimensió, amb una inversió de 400 milions d’euros per part d’Europa, que actuen per atreure a startups, petites i mitjanes empreses i multinacionals. Per a implementar-ho s’ha creat el consorci MOBILus, format per 48 ciutats de 15 països, 12 empreses (com Seat) i 18 universitats (com la Universitat Politècnica de Catalunya -UPC-).
– En segon lloc, s’ha seleccionat a Catalunya com a lloc d’implantació d’una de les proves pilot europees per al testatge de corredors 5G. El corredor 5G del Mediterrani s’aplicarà en el tram fronterer d’entre Figueres (Girona) i Perpinyà (França). Només s’han seleccionat tres projectes a nivell europeu: el de la candidatura catalano-occitana, el projecte bàltic i el del Benelux. Aquest projecte és promogut per un consorci liderat per Cellnex i format per 21 entitats, empreses i centres tecnològics de Catalunya, Espanya i França que suposa el desenvolupament d’un corredor transfronterer per a poder dur a terme proves amb vehicles autònoms i connectats.
Bucarest, la tendència de l’Est
Bucarest ha estat nomenada una de les 10 principals ciutats tecnològiques europees del futur per a 2020/21, segons fDi i TNW. La capital romanesa se situa en el lloc número 7, la qual cosa la converteix en la ciutat d’Europa Central i de l’Est amb la puntuació més alta.
https://fi.co/insight/bucharest-startup-resource-list-250-accelerators-incubators-investors-and-more
Amsterdam, una de les ciutats tecnològiques del futur més importants del món
Als Països Baixos, el govern ha treballat intensament per a negociar acords comercials favorables amb nacions de tot el món, per a fer atractives ciutats com Amsterdam, Rotterdam o Eindhoven. “StartupAmsterdam” va néixer de la col·laboració entre la ciutat d’Amsterdam i el sector privat, que es va unir per a dissenyar una iniciativa centrada a ajudar empreses a créixer en un entorn adequat. Avui, diverses companyies tecnològiques internacionals com Netflix, Uber i Tesla han triat a Amsterdam com a seu central europea.
Amsterdam s’ha establert com un jugador important en l’escena tecnològica internacional, ara hi ha més de 2,200 companyies tecnològiques que col·loquen a unes 77,000 persones, que és el 14% de la força laboral de la ciutat. La ciutat holandesa és un centre hiperconnectat per a la tecnologia emergent i la innovació, on les startups estan aconseguint milions de fons i marcant tendència.
L’aposta en el desenvolupament tecnològic és una gran opció per a consolidar la marca de les ciutats, fent-les atractives pel turisme, inversors i treballadors internacionals. També criden l’atenció, literalment “posen en el mapa” a la ciutat com a part d’aquest moviment. Els beneficis són obvis, però també provoca certs reptes. El que és segur és que una Ciutat Tech no sorgeix per si sola, és el resultat d’una planificació urbanística i la interacció del govern. En aquest moment, apostar per la innovació i propulsar el desenvolupament d’ecosistemes que impulsin la creativitat, tecnologia i desenvolupament d’innovació és una de les línies més clares per a generar un futur sostenible, prometedor i atractiu.
