La nova normalitat ja està aquí, en menys de quatre mesos la COVID-19 ha canviat l’economia global per sempre. Un dels sectors amb més compromís de canvi és la logística i la cadena de subministrament que haurà de moure’s ràpidament per adaptar-se a les noves necessitats del consumidor i a un nou ordre mundial.
Els humans som optimistes per naturalesa, quan hi ha una crisi directament parlem de recuperació i reactivació. La humanitat s’ha sobreposat a guerres, desastres naturals i crisis econòmiques, enfocant-nos en que les coses milloraran i la gent reprendrà la normalitat.
No obstant això, com a resultat de la pandèmia del coronavirus, afrontarem canvis en la societat i la logística que esdevindran estables en el temps.
Alguns dels aspectes que seran el focus del canvi en el món de la logística i de tota la cadena de subministrament es centren en:
La gestió de SRM i la diversificació de les fonts de subministrament
Abans de la pandèmia moltes empreses depenien de l’abastament de proveïdors xinesos, arribant a centrar el seu funcionament només en aquest factor. Una estratègia intel·ligent d’adaptació i resiliència serà buscar i diversificar en altres alternatives.
És important que les empreses analitzin els fluxos de la seva cadena de subministrament per evitar el risc derivat de la geografia. Si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta crisi, és que les empreses que han desenvolupat i implementat la gestió de riscos en la Gestió de Relació amb Proveïdors (SRM) estan més ben preparades per a mitigar l’impacte comercial de la crisi.
És clau instaurar avaluacions de riscs en la SRM i plans de continuïtat comercial, no sols en termes de geografia, també en riscos econòmics i polítics dels països on es troben els proveïdors.
També promoure la cerca de proveïdors de proximitat, donant l’oportunitat de reduir costs i estimular el terreny productiu europeu. L’aposta per l’automatització i la robòtica es convertirà en un aliat irrefutable per a impulsar aquests desenvolupaments i fer-los més rendibles.
Perquè les empreses puguin mitigar l’impacte de la crisi, és recomanable tenir productes estratègics de múltiples fonts per a reduir la dependència d’un únic proveïdor. Quan un segon proveïdor no sigui possible, el proveïdor únic ha d’oferir instal·lacions de producció en diferents geografies per pal·liar possibles riscos logístics, com el tancament de fronteres.
Les empreses elevaran els seus inventaris i dissenyaran plans B de subministrament
Durant el confinament i el començament de la crisi COVID-19, les empreses amb baixos nivells d’inventari es van veure especialment afectades. Aprenent d’aquesta experiència, es preveu que la indústria optarà per mantenir nivells d’inventari més amplis, com a mesura que esmorteeixi el risc i augmenti la seguretat. Això succeirà, sobretot, en sectors com el farmacèutic. Aquesta tendència es veurà reforçada amb la posada en escena de proveïdors alternatius, generant plans B tant de subministrament com d’aprovisionament logístic.
S’afavorirà a les empreses amb cadenes de subministrament menys tibants, amb la possibilitat d’adaptar-se als canvis amb un enfocament sostenible i de resiliència. L’aposta per la innovació continuarà sent un aspecte fonamental per a transcendir i aconseguir mantenir-se en un mercat que continuarà canviant.
E-commerce, el guanyador de la crisi.
El comerç electrònic quedarà com el guanyador de la crisi. Fins i tot les persones que abans mai havien comprat per internet ho hauran provat. La demanda per adquirir en línia tota classe de productes creixerà a passes de gegant, per la qual cosa el desenvolupament, l’aposta logística i tecnològica del last mile delivery, serà un aspecte que hem d’abordar immediatament, en paral·lel al creixement de la demanda. El comerç en línia està en auge i no desapareixerà en el temps.
Això també ha de ser un senyal d’alarma perquè les botigues físiques no ho passin per alt i inverteixin en la digitalització i diversificació del seu negoci. Apostant per l’online, com a via alternativa, és el que anomenem la convergència del “retail” amb l’online i la servitització del producte. Pels desenvolupadors aquesta serà una bona oportunitat per a dissenyar alternatives adequades per a tota mena de negocis, de qualsevol grandària.
Els béns estratègics
La gestió de l’inventari té un paper fonamental en el flux d’operacions d’una companyia. Com a lliçó apresa durant la COVID-19, els executius de compres i de la cadena de subministrament necessiten revisar la política de compres, d’aprovisionament i desenvolupar estratègies de subministraments de productes crítics d’alt valor. Un exemple: moltes empreses van patir severament per falta de mascaretes i altres equips de seguretat industrial, que impedia l’execució dels processos operatius de la companyia. És vital que les empreses deixin de “optimitzar” el material de treball i assegurin aquest tipus d’articles. Com en tot, hem de buscar l’òptim global de la companyia i no els òptims locals.
Un altre tema que resulta interessant, són els lliuraments just in time. Amb les recents interrupcions en el subministrament, és important replantejar l’estratègia per a determinar quins productes han d’emmagatzemar-se per a assegurar la cadena i reduir les emergències o interrupcions dins de l’organització. No parlem de res nou, ja ho definia perfectament Peter Kraljic al 1983 en el seu article de referència: “Purchasing must become supply management”. Ens hem cansat de repetir-ho i sembla que ha hagut de ser una pandèmia global la que fa que moltes empreses es replantegin d’una vegada com fer les coses.
La digitalització de la cadena de subministrament
L’auge del comerç electrònic ens dona la pauta per a la digitalització. En el cas del lliurament last mile delivery, per una banda trobem els conductors de repartiment, que s’han trobat en la primera línia de la crisi, moltes vegades amb situacions difícils, que han posat el capital humà en situacions estressants, insegures i fins i tot injustes. I per una altra banda, el consumidor en confinament que exigeix les màximes garanties de seguretat i els lliuraments sense contacte. Aquestes últimes romandran durant un temps indeterminat.
Aquí, la tecnologia té un paper fonamental. Per a assegurar el servei contact-less, és possible implementar el lliurament per mitjà de robots autònoms. L’empresa Jd.com, detallista a la Xina, ja ho ha implementat. L’empresa DHL juntament amb el fabricant alemany de drons Wingcopter, llançaran el projecte per adoptar drons aeris pel lliurament last mile.
Ja ho comentava en un article passat: https://ignasisayol.com/es/last-mile-delivery-desafio-logistica/
Cal tindre en compte l’enorme potencial d’aplicació tecnològica que tenen els vehicles autònoms, els drons o qualsevol altra giny robotitzat. Creen la possibilitat de lliurar productes a consumidors, sense contacte i de manera efectiva. S’han realitzat diversos tests, els seus resultats positius encoratgen que calgui pressionar per que s’agilitzin els processos d’aprovació i regulació de la tecnologia per part de les administracions. Això porta temps a desenvolupar-se, però un canvi important a tenir en compte, és que el consumidor abans podria tenir una resistència i desconfiança davant l’ús de robots en la vida quotidiana. Davant l’aïllament, és possible fins i tot, que els clients prefereixin aquesta opció a una interacció humana.
Una altra oportunitat imminent és la implementació de tecnologies d’Intel·ligència Artificial i algorismes per a predir la demanda. Recordeu l’escassetat de paper higiènic?. En realitat, mai va existir. Els magatzems de supermercats compten amb al voltant de 17 dies d’inventari. Llavors, què va passar?. El problema van ser errors de comunicació i la no existència d’una ordre per a una reposició oportuna. Els algorismes no comptaven amb dades històriques per a pronosticar aquest canvi de demanda, ja que vivien una situació empresarial sense precedents.
Aprenent d’aquest “error” de la IA, l’adopció i adequació perquè no torni a ocórrer aquest tipus de situacions s’ha dut a terme de forma gairebé immediata. La Intel·ligència Artificial es posiciona definitivament com una alternativa per a digitalitzar les dades de l’inventari. En aquest cas els supermercats, poden adaptar-se ràpidament als canvis de la demanda, ja que les dades poden actualitzar-se directament i en temps real des de les prestatgeries, en lloc de realitzar comandes manualment.
El que hem viscut els últims mesos, portarà grans canvis en tots els sectors. En el sector logístic es reafirma una gran responsabilitat per a ser el catalitzador de noves formes de mercat, creació de cadenes molt més fortes i un món que s’ajustarà a un ritme diferent. Estem a l’expectativa, de moltes noves oportunitats i reptes en la logística. Però el que és clar és que la digitalització, el “repensar” les cadenes de subministrament i la seguretat dels nostres empleats, són els pilars per a sortir apoderats i construir escenaris guanyadors en aquesta Nova Normalitat imminent.
