Fa alguns mesos parlava de les impressores 3D com les responsables de la propera revolució industrial. I en aquest mateix sentit torno a parlar del futur de les mateixes que, fent un resum molt simple, avançarà en direcció a la democratització d’aquesta tecnologia, de fet, ja estant a l’abast no només de grans companyies, sinó de qualsevol; i que passaran de produir petits articles (joguines, sabates, etc.) per adaptar-se a gairebé qualsevol indústria. De fet, ja avui, per exemple, un empresari xinès fabrica cases amb una immensa impressora 3D en només 24 hores.
Pots conèixer més sobre el projecte d’aquest emprenedor en aquesta notícia:
Que les impressores 3D són ja habituals en les nostres vides és un fet. Tot sembla indicar que la tendència va en la direcció què comentava precisament en aquell article de fa mesos: en lloc de productes, acabarem important i exportant dissenys i anirem a les botigues a què ens imprimeixin aquests dissenys.
Tot això genera una infinitat d’oportunitats de negoci, no només pel que fa a fabricació de productes nous, sinó també, per exemple, en l’àmbit del manteniment i dels recanvis. La impressió 3D acabarà revolucionant fins i tot els estocs. I és que, la rapidesa d’aquestes màquines permetrà imprimir peces i productes en funció de les necessitats i volum de cada companyia, reduint les necessitats d’emmagatzematge de productes, tot optimitzant la gestió d’estocs. N’hi haurà prou amb imprimir les peces o productes quan es necessitin. Aconseguint implementar un verdader just in time!.
Un dels grans reptes que tenim en aquest moment és adaptar la impressió 3D als sistemes ERP (sistemes de planificació de recursos empresarials) i estar preparats per a l’impacte que suposarà. I és que davant d’aquesta nova realitat i les necessitats que presenta, la impressió 3D ha d’integrar-se amb el productes de la companyia i els seus sistemes de gestió de dades i fabricació. No obstant això, estem davant d’un escenari extraordinari que abasta múltiples i molt diversos àmbits, que van des de l’enginyeria i el disseny, passant per la fabricació o, com comentava, la seva integració amb els sistemes de distribució, ERP, i fins i tot PLM (sistemes de gestió de cicle de vida del producte).
Però si ens centrem en els sistemes ERP, hi ha una realitat molt concreta: tots els fabricants que utilitzin impressió 3D necessitaran que el seu programari de fabricació ERP ho contempli, ja que més que mai esdevé important controlar i mantenir registres de cada article o peça.
Cert és que els estocs, com deia abans, es redueixen. No obstant això les organitzacions necessitaran d’una previsió exacta que permeti conèixer en cada moment la quantitat de matèries primeres que seran consumides i l’ús que es donarà a cada màquina d’impressió 3D.
Una de les claus de futur serà, per tant, la velocitat, en aquest sentit en els últims mesos s’ha parlat molt de Carbon3D, anunciada en diferents mitjans especialitzats com la impressora 3D més ràpida del mercat. La seva velocitat d’impressió, molt per sobre de la mitjana, ha estat possible aconseguir-la gràcies a la tecnologia d’impressió 3D en la qual es basa, anomenada CLIP (Continuous Liquid Interface Production). Utilitza com a matèria primera resina líquida, un làser ultraviolat solidifica la resina fotosensible i usa oxigen per accelerar dràsticament el procés de solidificació.
Pots veure-la en acció en aquest vídeo:
Aquests són només alguns dels reptes als quals les organitzacions hauran d’encarar. Però, a mesura que es vagi normalitzant i sent més habitual l’ús d’impressores 3D, estic segur que apareixeran altres reptes que ara ni tan sols som capaços de imaginar.
